... el Pep es presidente. Sí, amics, amigues, coneguts tots i gent que passa per aquí, el meu Ajuntament, a qui mai estaré prou agraït, m'ha fet l'honor d'incloure'm en aquesta cosa que es cel·lebrarà diumenge que ve i que até al nom de "La Festa de la Democràcia". Bua! No es pot estar més cufoi del que estic. Ep, i no un càrrec de merda en plan "suplent de vocal", no, no, a lo grande, tu, "president". Bua! La meva família està emocionada que em vegin capacitat per ocupar aquest càrrec de responsabilitat. I els amics, també, tothom felicitant-me pel carrer: "Ei, Angu, ja tocava que et fessin president" ... buah! amics, això és el no-va-más!!!
I després em desperto, clar. Quina tocada de collons! Per l'amor de Déu! Val, jo sóc raru, i tinc un blog que mantenir, però cal que el puto sorteig aleatori em designi a mi per ser president d'una taula? Hombreeee! Que arribo cansat al cap de setmana! No em podeu fer això!! A més, no tens prou amb la càrrega emocional que això suposa, que has de sentir les collonades de la gent de l'estil "Jajajajajaajaja, pringat!" o de la família "Escolta, oi que no podràs aprofitar l'entrada gratis de La Passió?" ... una mica de respecte, que sóc persona!!! A més, un any que penso "I si no votes? Total, cap dels partits no té cap projecte, només es tiren mocs els uns als altres ... excepte el Joan Herrera (Els Verds), però clar, a aquestes alçades de la vida no votarem a Joan Herrera, oi?" (reflexió llarga, ho sé) i va, i ... és increible!
Però la veritat és que els hi ha costat, que sigui president de taula ... aix, perdó, que es veu que es diu "mesa" ... és com quan em van dir que en català era correcte dir "llumí" i "cerilla" per dir "mistu" ... i que "mistu" era incorrecte ... xoc traumàtic ... doncs igual que "taula" i "mesa" ... és més, el Mesa era l'ajudant del cap d'estació a la ja mítica sèrie Estació d'enllaç. Però no ens anem de mare, que estava explicant que els hi havia costat de fer-me signar el paperet, que això de les taules va per paperet, fins que no signes representa que no tenen l'obligació ... perquè t'obliguen, que dolents que són ... de fer-t'hi anar. "I si signes com a Pedro Picapiedra?" ... segurament no et podrien obligar a ser a una mesa electoral ... però ja veuries com t'obligarien a anar a la Modelo!!!
Doncs això, que no em trobaven. I jo sense saber-ho, clar. Que si saps que et busquen, com a mínim et deixes veure i tal. Però jo era totalment aliè a això. Fins fa tres dimecres. Fa tres dimecres tornava alegrement de veure el partit de la Xampinyons Ligui del Barça ... per això dic lo d'alegrement, si hagués estat fa un dissabte, l'alegria era nul·la o irreconeixible ... i veig a l'entrada de casa un anònim. "Coi", vaig pensar, "una nota d'alguna admiradora? d'algú que em vol matar? d'algú que m'obliga a escriure un post?" ... doncs no era una reflexió escrita en un paper. "Era de l'estil 'Saps el soroll que fa un arbre quan cau en un bosc on no hi ha ningú per escoltar-lo?'". Doncs no, la reflexió era: "Soc la teva veïna del 4t. T'ha tocat una taula electoral. Fes el favor de venir a buscar els papers a casa. Firmat: Paca". Hagués sigut més maca la primera, ho sé, però la segona també era força directa. És el que té que l'alcaldessa del teu poble visqui al teu bloc de pisos.
Llavors, hom es podria preguntar una sèrie de qüestions sobre la persona encarregada d'entregar els papers a casa meva i això comportaria una sèrie de respostes interesssants.
P: Com és que no em van localitzar fins el dia 20 de febrer si em buscaven des del 13?
R: La persona encarregada de portar els papers venia a hores que sóc a casa, com les 10 del matí o les 12 del migdia
P: Com és que, al veure que no em trobaven a casa, no van caure en deixar un paperet a la bústia? o fins i tot, va, exagerem-ho, per sota la porta?
R: Segons l'alcaldessa "Van molt de pressa a entregar això i clar, no tenen temps per escriure un paperet"
P: I si el porten escrit de l'Ajuntament mateix?
R: Segons l'alcadessa "No, no, que no pot ser!"
P: Com és que, al veure que no em localitzaven a casa, no em van trucar al telèfon per si, oh meravella, tenia contestador posat i avisar-me així tot deixant-hi un missatge canyeru?
R: Es veu que no hi van caure
P: I no podrien haver vingut un dia al vespre?
R: Suposo que van venir, un dia a 1/4 de 12 de la nit, que feia com 1 hora que estava dormint i que, clar, vaig pensar que els obriria Rita ... i el dia següent, que van venir a la mateixa hora, però estava veient House i era la part més interessant ... A més, al meu bloc de pisos no pots obrir pel porter automàtic a partir de les 10 de la nit, que la gent tanca amb doble volta. Has de baixar fins a baixar i obrir-los tu ... que fa una gràcia ... Es veu que ho van fer així perquè, i cito paraules literals, "Si algú dóna una patada giratòria", com la del Chuck Norris, "la porta s'obriria sense problemes. Per això, de les 10 a les 7 del matí, la tanquem amb doble volta". Cap comentari. Bé, un, la podríem fer blindada per si venen amb un tanc d'assalt, no et fot.
I fins aquí l'apartat "Què podem pensar de la polícia del meu poble?"
Total, que ja m'he llegit el llibre, versió catalana. Només m'ha quedat clar que jo sóc la llei, com en Charles Bronson, i si algú es passa el puc fotre fora del col·legi electoral, que hi ha un munt de papers a emplenar, que ja cal que algú ens ajudi, que no sortirem d'allà fins ben bé quarts d'11 de la nit, que cobro 60 Lelos ...no, no surt a compte ..., que el dia següent faré festa ... mmm, segur que no surt a compte? ... i que les 3 primeres pàgines de la part catalana del llibre l'ha escrit l'Associació Catalana de Persones PRO SMS ... totes les paraules que duen accents, la lletra amb l'accent ha desaparegut ... això ho llegeix l'ApunyalamUnAltreCop ... i flipa! ... Ah, i que si no em presento us hauré d'escriure des de la Modelo uns dies!
En fi, no sigueu ximples, aneu a votar ... no importa a qui voteu, però voteu ... mai he entés que no votar afavoreixes a la majoria ... i ara han tret una de nova que diu que si votes a qualsevol que no sigui en Zapatero, votes al Rajoy ... collons! que ho fem complicat! ... això, aneu a votar, com a mínim alegrareu una mica el dia a la gent que, com jo, estarem tirant confetti durant 10 hores per la Festa de la Democràcia.
I després em desperto, clar. Quina tocada de collons! Per l'amor de Déu! Val, jo sóc raru, i tinc un blog que mantenir, però cal que el puto sorteig aleatori em designi a mi per ser president d'una taula? Hombreeee! Que arribo cansat al cap de setmana! No em podeu fer això!! A més, no tens prou amb la càrrega emocional que això suposa, que has de sentir les collonades de la gent de l'estil "Jajajajajaajaja, pringat!" o de la família "Escolta, oi que no podràs aprofitar l'entrada gratis de La Passió?" ... una mica de respecte, que sóc persona!!! A més, un any que penso "I si no votes? Total, cap dels partits no té cap projecte, només es tiren mocs els uns als altres ... excepte el Joan Herrera (Els Verds), però clar, a aquestes alçades de la vida no votarem a Joan Herrera, oi?" (reflexió llarga, ho sé) i va, i ... és increible!
Però la veritat és que els hi ha costat, que sigui president de taula ... aix, perdó, que es veu que es diu "mesa" ... és com quan em van dir que en català era correcte dir "llumí" i "cerilla" per dir "mistu" ... i que "mistu" era incorrecte ... xoc traumàtic ... doncs igual que "taula" i "mesa" ... és més, el Mesa era l'ajudant del cap d'estació a la ja mítica sèrie Estació d'enllaç. Però no ens anem de mare, que estava explicant que els hi havia costat de fer-me signar el paperet, que això de les taules va per paperet, fins que no signes representa que no tenen l'obligació ... perquè t'obliguen, que dolents que són ... de fer-t'hi anar. "I si signes com a Pedro Picapiedra?" ... segurament no et podrien obligar a ser a una mesa electoral ... però ja veuries com t'obligarien a anar a la Modelo!!!
Doncs això, que no em trobaven. I jo sense saber-ho, clar. Que si saps que et busquen, com a mínim et deixes veure i tal. Però jo era totalment aliè a això. Fins fa tres dimecres. Fa tres dimecres tornava alegrement de veure el partit de la Xampinyons Ligui del Barça ... per això dic lo d'alegrement, si hagués estat fa un dissabte, l'alegria era nul·la o irreconeixible ... i veig a l'entrada de casa un anònim. "Coi", vaig pensar, "una nota d'alguna admiradora? d'algú que em vol matar? d'algú que m'obliga a escriure un post?" ... doncs no era una reflexió escrita en un paper. "Era de l'estil 'Saps el soroll que fa un arbre quan cau en un bosc on no hi ha ningú per escoltar-lo?'". Doncs no, la reflexió era: "Soc la teva veïna del 4t. T'ha tocat una taula electoral. Fes el favor de venir a buscar els papers a casa. Firmat: Paca". Hagués sigut més maca la primera, ho sé, però la segona també era força directa. És el que té que l'alcaldessa del teu poble visqui al teu bloc de pisos.
Llavors, hom es podria preguntar una sèrie de qüestions sobre la persona encarregada d'entregar els papers a casa meva i això comportaria una sèrie de respostes interesssants.
P: Com és que no em van localitzar fins el dia 20 de febrer si em buscaven des del 13?
R: La persona encarregada de portar els papers venia a hores que sóc a casa, com les 10 del matí o les 12 del migdia
P: Com és que, al veure que no em trobaven a casa, no van caure en deixar un paperet a la bústia? o fins i tot, va, exagerem-ho, per sota la porta?
R: Segons l'alcaldessa "Van molt de pressa a entregar això i clar, no tenen temps per escriure un paperet"
P: I si el porten escrit de l'Ajuntament mateix?
R: Segons l'alcadessa "No, no, que no pot ser!"
P: Com és que, al veure que no em localitzaven a casa, no em van trucar al telèfon per si, oh meravella, tenia contestador posat i avisar-me així tot deixant-hi un missatge canyeru?
R: Es veu que no hi van caure
P: I no podrien haver vingut un dia al vespre?
R: Suposo que van venir, un dia a 1/4 de 12 de la nit, que feia com 1 hora que estava dormint i que, clar, vaig pensar que els obriria Rita ... i el dia següent, que van venir a la mateixa hora, però estava veient House i era la part més interessant ... A més, al meu bloc de pisos no pots obrir pel porter automàtic a partir de les 10 de la nit, que la gent tanca amb doble volta. Has de baixar fins a baixar i obrir-los tu ... que fa una gràcia ... Es veu que ho van fer així perquè, i cito paraules literals, "Si algú dóna una patada giratòria", com la del Chuck Norris, "la porta s'obriria sense problemes. Per això, de les 10 a les 7 del matí, la tanquem amb doble volta". Cap comentari. Bé, un, la podríem fer blindada per si venen amb un tanc d'assalt, no et fot.
I fins aquí l'apartat "Què podem pensar de la polícia del meu poble?"
Total, que ja m'he llegit el llibre, versió catalana. Només m'ha quedat clar que jo sóc la llei, com en Charles Bronson, i si algú es passa el puc fotre fora del col·legi electoral, que hi ha un munt de papers a emplenar, que ja cal que algú ens ajudi, que no sortirem d'allà fins ben bé quarts d'11 de la nit, que cobro 60 Lelos ...no, no surt a compte ..., que el dia següent faré festa ... mmm, segur que no surt a compte? ... i que les 3 primeres pàgines de la part catalana del llibre l'ha escrit l'Associació Catalana de Persones PRO SMS ... totes les paraules que duen accents, la lletra amb l'accent ha desaparegut ... això ho llegeix l'ApunyalamUnAltreCop ... i flipa! ... Ah, i que si no em presento us hauré d'escriure des de la Modelo uns dies!
En fi, no sigueu ximples, aneu a votar ... no importa a qui voteu, però voteu ... mai he entés que no votar afavoreixes a la majoria ... i ara han tret una de nova que diu que si votes a qualsevol que no sigui en Zapatero, votes al Rajoy ... collons! que ho fem complicat! ... això, aneu a votar, com a mínim alegrareu una mica el dia a la gent que, com jo, estarem tirant confetti durant 10 hores per la Festa de la Democràcia.
