dijous, 22 de maig de 2008
Capítol 254. Hospital Central! 2a temporada. 1a part
Post dedicat a la Perla, la noia argentina amb qui vaig compartir pre-operatori i post-operatori ... pels d'ESO, que em vaig trobar just abans d'operar-me i just acabat d'operar-me ... i a qui vaig pregar, abans d'operar-me que digués el meu nom en argentí ... ohhhhh, quan vaig sentir "Que te vaya bonito, Xusep" em volia fondre, que bé que sóna!!! Res, tonteries de la gent que entra a un quiròfan ... Suposo que mai arribarà a llegir això però per si de cas, dedicat està! Un petó, guapa!

Família, amics, coneguts, gent que m'envia SMSs i no sé qui són, ja m'han operat ... "Anda que vas avisar, tu!!! Ja t'han arreglat la cara?". Sí, amiguets, el dia 16 de maig, aniversari de ma cosina, a les 9.00 del matí ... aquesta hora no cal que la tradueixi pels d'ESO, oi? ... con viento favorable i després d'escoltar una frase maca d'una noia maca, entrava al quiròfan disposat al que fos! Acollonit? Podria ser ... i dic "podria ser"; però només entrar al quiròfan i veure que: 1. Allà fotia un fred que pelava ... de fet diria que per allà vaig veure un paio passejant que portava un jersei que posava Walt ... "és estranger", deien i 2. Només hi havia dones al meu quiròfan ... ja vaig fer el comentari que si me'n sortia, qui volgués, que deixés el número de mòbil apuntat a la mà ... i després em vaig adormir ... al despertar no en tenia cap, de número, suposo que totes es van apuntar però ja se sap, la suor ... també és mala sort!

Per aquells de vosaltres que no us hagin operat ... sort que teniu ... deixeu que us descrigui, sense referències sanguinolentes, els passos d'una operació (o com a mínim de la meva)

0. Uh, uh, que viene, que viene. És el primer pas, i curiosament és un pas que es fa fora de l'Hospital. Síii, és com una mena de pre-operatori. Tu et fas el xulo pels puestos "No, que m'han d'operar ... a vida o mort ... i clar, però jo estic tranquil perquè confio en el meu cos fibrat i musculat" ... fins que veus que la data D del teu calendari es va acostant ... Ah, amics, que si tinc un cop d'aire i tinc mal de cap, que si m'ha sentat malament la pizza i tinc l'estòmac remogut, que si ara ja no miro House perquè a la quarta temporada el protagonista ha perdut aquell cinisme que el caracteritza ... res, paparrutxes ... que estàs cagat de por, hombre! Però si vas a dinar a la feina i quan agafes el ganivet una mica més i fas el monòleg de Hamlet "Oh, un ganivet així em trinxarà aviat ... oh, cruel destí!"

0.5. Efecte Fernando Fernán-Gómez. També dit efecte Baa o efecte Pare de Sufrir. També és extern a l'Hospital. Normalment es dóna quan has passat uns dies, molts o pocs, amb el pas 0. És una reflexió dins teu, que no exterioritzes perquè continues demostrant que estàs cagat de por, i ve a ser un "Mira, pos ... pos ... pos ... pos si em moro és igual, ale! A la mierda! Que m'operin ja! Que no puc amb aquest patiment!!". Que vas a dinar i tu mateix t'operaries, allà mateix, entre on s'agafen les bandejes ... val, es diuen safates ... i on s'agafen aquelles postres que només els de la 2a planta del meu edifici saben fer ... t'obriries la boca amb el ganivet ... que no ha de ser necessàriament el d'abans ... i diries, "Ale, fora quiste!!!" Hombre! Fer patir a la gent!

1. El dia D però abans de l'hora H. Després d'agafar les quatre coses que són necessàries ... "Només agafa el més necessari, que només t'ingressen per un dia", que si em descuido he d'agafar el petate per portar tot allò, on vas a parar ... ai, no, el petate no, que no vaig fer la mili, jo! Veus? Aquí també he fallat ... enfiles rumb cap a Bellvitge ... amb un somriure d'aquells de "Estoy acojonaooooo". T'hi fan anar d'hora, potser perquè les portes deuen estan tancades i has de competir en una carrera a vida o mort ... i mai millor dit ... per ser dels primers en operar-te. O potser perquè et fan un recorregut turístic pels quiròfans ... "Veieu, aquest bisturí és el que rajarà a en Pep ... a que és mono?". Doncs res de tot això. T'hi fan anar d'hora ... per fer-te esperar. Et fan esperar quan fas l'ingrés voluntari ... que penses "Si surto viu ..."(és important perquè a partir del punt 1. sempre es fa servir aquest prefixe abans de qualsevol frase ... i encara que no el diguis, sempre el penses) "... ara que s'ha posat de moda el paper a les parets, quina habitació podria empaperar amb tooot el que tinc de fulls de consentiment, fulletons d'anestèsies, acolloniments generals, altes, baixes, informes, radiografies ...?" ... i et fan esperar quan et diuen que has d'anar a una planta a dutxar-te i a posar-te aquella bata verda que fa suposar que no és una festa de l'escola i tu vas amb una disfressa d'arbre i que ja no hi ha volta enrera ... Abans sí, ara ja no, catxis!

2. Dia D, hora H. Et porten en camilla i amb aquella bata indigna que dissimula injustament la teva estilitzada i esbelta figura, que tantes hores de gimnàs t'ha costat, a la sala del pre-operatori. Allà et deixen, en distribució pètals de margarita, a càrrec d'una senyora amb ulleres de sol (¿?, sí sí, ho sé, no pregunteu ... per un moment pensava que era del grup des de la peli Blade ... au, més acolloniment), que et connecta a un enginy que al principi penses que l'únic propòsit que té és destrossar-te el teu bíceps del braç esquerre ... i que després et diuen que mira la pressió automàticament ... i que et punxa un líquid a una vena de la mà ... "Vigila que això et farà mal", diu abans de clavar-te l'agulla ... "Sí, home, mal, diu ... jajajaja", respons amb aquell acolloniment que et caracteritza ... "Co-----llons", dius després que et punxi. Acte seguit, tito, cap al quiròfan.

Continua ... no patiu, que continua
 
post perpetrat per jo mateix ...|


1 Comentaris:


At 22/5/08 18:58, Blogger mafalda

El que ens faltava! El Pep ampliant l'harem amb una argentina que me li diu Xusep. Ai, senyor, no en farem mai res de bo, de tu!