La vida d'un operat de la boca és, com tothom es deu suposar, divertida a més no poder. No per un mateix, sino pels altres, perquè els fas feliços ... i no és macu això!? Sentir grans comentaris d'avui i sempre com ara: "Cada dia estàs més prim, al final només veurem passar unes galtones!", "Què? Ja pots menjar alguna cosa més sòlida? Pà? Sino, sempre pots menjar pa ratllat", "Així que la tàctica per perdre quilos és que t'operin? Vaja, ja ho sé per quan em vulgui aprimar!" o "Ets com el Cuñaoooo però sense queixals!"... per només posar uns exemples. Moooolt graciosos tots! Si no en teníem prou amb que sóc al·lèrgic als fruits secs, ara sumem-ne un altre, de drama alimentari, au!!!
Però la veritat és que ho he portat bé ... i m'he portat bé. No sé perquè la gent tenia l'extranya impressió que no podia parlar ... clar, és el més normal, quan et diuen que t'han operat la boca la gent, que no és macabre, nooooooooooo, es pensa que t'han cosit els llavis. Per favort! Si l'altre dia em va trucar la JoMateixa i em diu "Què? Ja pots parlar?" ... Collons, però si ja podia parlar el primer dia ... sense moure massa els llavis, val ... una mica plan Aznar, "mire usté, mire usté" ... però parlava ... collons si parlava ... I la gent quan els hi dius això no s'ho creu! "Nooo, que m'enganyes, que no podies parlar bé", em deia!!! Perdó? Però per què ningú em creu?
A més la gent, quan hi ha punts pel mig, té aquella necessitat macabre de veure'ls. És un desig superior i irrefrenable, es veu. I tots et diuen el mateix "Ui, no, que a mi em fa molta cosa" ... i quan obres la boqueta, allà com un pardalet, colta! que se t'arremolinen i vinga a estibar la galta ... que no t'agafen un gat hidràulic per obrir més la boca perquè no poden ..."A veure, a veure! Ualaaaaaa! Si que en portes!" ... i quan comets l'error ... perquè ets jove, clar ... de dir-los "Ui, i els que no veieu perquè queden entre el llavi i la geniva de la dent" ... colta! que t'estiren el llavi que acabes que sembles un massai! Que més que una pedra hi pots posar tot Stockhenge allà dins!
I pregunten, només fan que preguntar: "I els punts aquests són dels que cauen sols?" ... sí, de fàstic de veure't cauran! ... "I si se t'infecten?" ... sempre amb bons desitjos, eh? ... "I no els notes?" ... no, és com dur un tampax dins la boca, només noto un filet per allà pululant ... "I que faràs amb l'espai dels dos queixals que ja no hi són?" ... crec que faré una zona zero i posaré un monument als dos queixals caiguts, et sembla bé?. Com veieu el poble vol saber ... i jo, en certa manera, també.
Per buscar respostes, i donat que la meva cirugiana la vaig veure una fracció de segon i jo aleshores duia un tros de drap a la boca ... que jo crec que els posen expressament perquè no t'entengui i quan tu li vas a reclamar ella et digui "Ah, em vas preguntar això? Doncs a veure si parles més clar, tiu!" ... Doncs això, per buscar respostes i que em fes una visiteta, al paper on et diuen que hauràs de menjar triturat durant 5 mesos ... que penses, "d'aquí a la pasarela Cibeles"... t'hi posen el primer dels dies de visita: 4 de juny. Si tenim en compte que se'ns va dir i repetir que "la doctora només visita els dimarts" ... ja anem malament, que el dia 4 és dimecres!
Però amics, no cal defallir, perquè el primer dia de convalescència a casa se'm truca i se'm diu: "Escolta, que hi ha hagut un error..." - aquí ve quan penses, "Merda! a que m'han operat de canvi de sexe!?" - "...que la visita de la doctora no serà el dia 4, que és dimecres ... vine el dimarts" - aquí ve quan penses "Coi, ara ja m'havia fet la idea, i ja tenia tipitu!". I quan arriba el dimarts 3, vas cufoi cap a Bellvitge Hospital.
I quan entres veus que, o l'anestèsia realment et va deixar KO, o ets menys fisionomista del que et pensaves. "No, no, jo no et vaig operar pèro ... " -ara ve quan diu "... tu no et feies allò del canvi de sexe?"- "...tu que hi fas aquí?". Es veu que el resultat de la biòpsia no estava fins el dia 10 de juny ... gran dia ... i que m'havien trucat (¿?) per dir-me que vingués el 10 de juny. Ves i digues-li a aquesta mossa que a mi em van dir que vingués "el dimarts". I ella que no. I jo que sí. Total, que ja que hi érem, em va visitar. Tot correcte. De fet, més que correcte, ja que va pronunciar una paraula que canviaria la meva vida: noooo, no és "vaigacasatevaovenstuacasameva?", nooooo, la paraula era "panbimbo", com sempre s'ha dit a casa meva: "Nen, ves al super a buscar 'panbimbo'!". Ja puc menjar "panbimbo". Minipunto para el equipo de los chicos.
Però quedava per resoldre el misteri. Em van dir que hi anés el dia 10? Doncs sí. Perquè si jo tenia hora el dia 3 a les 10, el dia 3 a les 9.45 tinc una trucada al telèfon de casa dient-me "Ha de venir el dia 10, a les 10" ... Clar, clar, clar ... com que jo no em moc en bus ni en cotxe, noooooooo, em moc amb el canvi de lloc instantani d'en Goku, jo. Hombre! Vaya huevos! Serà que no van tenir dies per trucar! Si a més així m'haguessin donat conversa, hombre!!! Que estava a casa tancat que semblava un autista! Que un dia vaig anar a veure el Barça de bàsket al Palau ... i no podia ni cridar ni res per haver fet tants dies d'autista ... que la gent em mirava hasta com raru ... que un per mi que es pensava que era de la Penya i em volia pegar. On vas a parar, aquelles mirades? Hombre!!! Això no es fa!!!
Total, que el dia 10 hi acabes anant i tot bé, tot correcte, un mes i mig més menjant delicadament i després ... atacarem l'entrecot! Com a destacable, que el quiste en qüestió feia com 4 x 1.2 cm ... és que ja que t'hi poses ... posar-t'hi per menys és tonteria ... uf!
Però la veritat és que ho he portat bé ... i m'he portat bé. No sé perquè la gent tenia l'extranya impressió que no podia parlar ... clar, és el més normal, quan et diuen que t'han operat la boca la gent, que no és macabre, nooooooooooo, es pensa que t'han cosit els llavis. Per favort! Si l'altre dia em va trucar la JoMateixa i em diu "Què? Ja pots parlar?" ... Collons, però si ja podia parlar el primer dia ... sense moure massa els llavis, val ... una mica plan Aznar, "mire usté, mire usté" ... però parlava ... collons si parlava ... I la gent quan els hi dius això no s'ho creu! "Nooo, que m'enganyes, que no podies parlar bé", em deia!!! Perdó? Però per què ningú em creu?
A més la gent, quan hi ha punts pel mig, té aquella necessitat macabre de veure'ls. És un desig superior i irrefrenable, es veu. I tots et diuen el mateix "Ui, no, que a mi em fa molta cosa" ... i quan obres la boqueta, allà com un pardalet, colta! que se t'arremolinen i vinga a estibar la galta ... que no t'agafen un gat hidràulic per obrir més la boca perquè no poden ..."A veure, a veure! Ualaaaaaa! Si que en portes!" ... i quan comets l'error ... perquè ets jove, clar ... de dir-los "Ui, i els que no veieu perquè queden entre el llavi i la geniva de la dent" ... colta! que t'estiren el llavi que acabes que sembles un massai! Que més que una pedra hi pots posar tot Stockhenge allà dins!
I pregunten, només fan que preguntar: "I els punts aquests són dels que cauen sols?" ... sí, de fàstic de veure't cauran! ... "I si se t'infecten?" ... sempre amb bons desitjos, eh? ... "I no els notes?" ... no, és com dur un tampax dins la boca, només noto un filet per allà pululant ... "I que faràs amb l'espai dels dos queixals que ja no hi són?" ... crec que faré una zona zero i posaré un monument als dos queixals caiguts, et sembla bé?. Com veieu el poble vol saber ... i jo, en certa manera, també.
Per buscar respostes, i donat que la meva cirugiana la vaig veure una fracció de segon i jo aleshores duia un tros de drap a la boca ... que jo crec que els posen expressament perquè no t'entengui i quan tu li vas a reclamar ella et digui "Ah, em vas preguntar això? Doncs a veure si parles més clar, tiu!" ... Doncs això, per buscar respostes i que em fes una visiteta, al paper on et diuen que hauràs de menjar triturat durant 5 mesos ... que penses, "d'aquí a la pasarela Cibeles"... t'hi posen el primer dels dies de visita: 4 de juny. Si tenim en compte que se'ns va dir i repetir que "la doctora només visita els dimarts" ... ja anem malament, que el dia 4 és dimecres!
Però amics, no cal defallir, perquè el primer dia de convalescència a casa se'm truca i se'm diu: "Escolta, que hi ha hagut un error..." - aquí ve quan penses, "Merda! a que m'han operat de canvi de sexe!?" - "...que la visita de la doctora no serà el dia 4, que és dimecres ... vine el dimarts" - aquí ve quan penses "Coi, ara ja m'havia fet la idea, i ja tenia tipitu!". I quan arriba el dimarts 3, vas cufoi cap a Bellvitge Hospital.
I quan entres veus que, o l'anestèsia realment et va deixar KO, o ets menys fisionomista del que et pensaves. "No, no, jo no et vaig operar pèro ... " -ara ve quan diu "... tu no et feies allò del canvi de sexe?"- "...tu que hi fas aquí?". Es veu que el resultat de la biòpsia no estava fins el dia 10 de juny ... gran dia ... i que m'havien trucat (¿?) per dir-me que vingués el 10 de juny. Ves i digues-li a aquesta mossa que a mi em van dir que vingués "el dimarts". I ella que no. I jo que sí. Total, que ja que hi érem, em va visitar. Tot correcte. De fet, més que correcte, ja que va pronunciar una paraula que canviaria la meva vida: noooo, no és "vaigacasatevaovenstuacasameva?", nooooo, la paraula era "panbimbo", com sempre s'ha dit a casa meva: "Nen, ves al super a buscar 'panbimbo'!". Ja puc menjar "panbimbo". Minipunto para el equipo de los chicos.
Però quedava per resoldre el misteri. Em van dir que hi anés el dia 10? Doncs sí. Perquè si jo tenia hora el dia 3 a les 10, el dia 3 a les 9.45 tinc una trucada al telèfon de casa dient-me "Ha de venir el dia 10, a les 10" ... Clar, clar, clar ... com que jo no em moc en bus ni en cotxe, noooooooo, em moc amb el canvi de lloc instantani d'en Goku, jo. Hombre! Vaya huevos! Serà que no van tenir dies per trucar! Si a més així m'haguessin donat conversa, hombre!!! Que estava a casa tancat que semblava un autista! Que un dia vaig anar a veure el Barça de bàsket al Palau ... i no podia ni cridar ni res per haver fet tants dies d'autista ... que la gent em mirava hasta com raru ... que un per mi que es pensava que era de la Penya i em volia pegar. On vas a parar, aquelles mirades? Hombre!!! Això no es fa!!!
Total, que el dia 10 hi acabes anant i tot bé, tot correcte, un mes i mig més menjant delicadament i després ... atacarem l'entrecot! Com a destacable, que el quiste en qüestió feia com 4 x 1.2 cm ... és que ja que t'hi poses ... posar-t'hi per menys és tonteria ... uf!
