Sí, amics, amigues, coneguts, conegudes, gent de tot estrat social que llegia habitualment aquest blog ... he tornat. Ja podeu repartir tots els diners que heu recaptat per pagar el meu suposat rescat ... m'he pogut escapar jo solet. La veritat és que he tingut molta feina i he arribat a casa prou tard com per no tenir esma ni d'escriure quatre ratlles ... "Clar, com que fots aquests rotllos" ... "I, per cert, com és que avui tens esma?" ... Primer perquè avui és dissabte a la nit, no hi ha ganes de sortir i estic fent temps per felicitar les Montserrat's. Segon perquè tinc ordinador nou ... "Oohhhh, però tu no eres anti-ordinador a casa?" ... sí, i també era dels que es pensaven que el Barça guanyaria la lliga ... i mite'ls ... perquè ha canviat el meu estatus social dins aquesta meravellosa empresa de la que formo part -ja aniré explicant. I tercer, perquè ja sé que no em llegirà ningú, però tenia moltes coses per explicar i moltes ganes d'escriure ... Per tant, reprenem el punt on ho vem deixar: Eleccions 2008.
Ens havíem quedat en que jo era president de taula i jo encantadíssim ... bé, "encantadíssim", vaja. El dia de les eleccions va ser un dia fred. De fet, si et toca ser president, tal i com entres al col·legi electoral notes encara més fred ... que penses "Collons, com va el país, fa més fred a dins que a fora!!!". Res més lluny de la realitat: el fred que estàs notant són els esbufegs dels suplents a president de "la teva mesa", veient-te arribar i pensant "Un, dos, tres me salvo!!". Et deixen anar una rialleta còmplice, a la que tu contestes amb una cara de mala llet mentres ells desfilen riallers cap a casona, al llitet de nou.
Amb tot aquest bon rotllo, un bon president ha de preparar els papers, les urnes ... sort que allà hi ha gent del teu Ajuntament que t'ajuda ... o que no t'ajuda i dóna per suposat que tu, expert en aquests temes ... com que fas de president de mesa cada setmana ... ja ets capaç de fer-los en dos cops de tita. Et donen una carpeta com si estudiessis 3r d'Arquitectura i ale, campeón, a treure coses i a distribuir-les com bonament puguis per les taules. Al final queda tot molt queco, que només falta posar "Benvingut a la república independent de la teva mesa".
Un bon president ha d'asseure's amb els seus vocals tot fent companyonia. Què implica això? Tenint en compte que un vocal era igual de corpulent que jo ... "Mmmmm. I tu ets molt corpulent?" ... ui sobretot la ... bueno, és igual, tu; i que l'altra vocal era una senyora poc corpulenta ... i que a la taula havíem de fer equilibris perquè no caigués cap urna ... allò semblava un sandvitx de senyora. Total, ja que el president ha de recollir els DNIs i tal ... gairebé la millor opció era agafar un tamburet del local ... però en vista que semblava que anés a fer un monòleg del club de la comèdia, la millor opció va ser quedar-se dret. Cosa que la meva esquena va agrair, donant alegres punxades a mitja tarda.
Un bon president sap mantenir l'ordre ... o com a mínim ho ha d'intentar. Per exemple, els representants dels partits polítics només poden dur la tarja identificativa; no poden dur cap més tipus de propaganda. No és tan complicat, oi? Això ho entenen tots ... excepte els nobles representants de la gavina ... i no, no parlo de Marina Rosell. A la frase "Perdoni, pot girar la carpeta que no pot dur propaganda del partit?" les respostes van ser "Tu no ets ningú per dir-me això!", "Jo porto el que em dóna la gana!!" i "M'estàs increpant, això m'ho ha donat el meu partit, un xic de respecte".
Davant de tot això, li pregues que es situï darrera les meses per no molestar, on continua amb el rap de "M'has increpat, eh?!", tot això a volum 25, que és el màxim del meu MP3 i a cau d'orella meva i del company presi de la mesa del costat. I si no n'hi havia prou, un bon home que va venir a votar a la meva taula va i deixa anar un "Què vol el fatxa aquest? (dit cor en alt) Fills de puta, així us matin a tots!". I aquest va ser el moment de lamentar que no tingui cap gorra, perquè era per dir "Venga ya!" i tirar-la al terra. Total, que la cosa es va acabar quan: 1. Te'l quedes mirant amb cara de "abogadoooo" i li deixes anar un "Tranquil, que si li increpo, se n'adonarà! Més que res perquè el volum suau de la meva veu augmentarà en 10 decibel·lis" i 2. Avises als nois de la policia local perquè el fotin fora ... llàstima que abans arriba la representant de l'Ajuntament ... sino hagués sigut maco-maco.
Un bon president ha de saber aguantar amb humor els comentaris graciosos de la gent: "Uix, jajajaja, t'ha tocat, jajajajaja" (després els hi dius "Sí, però demà no vaig a treballar ... a quina hora dius que t'aixeques?"), "Toma esto que no sabía como ponerlo dentro del sobre" ("esto" era la papereta-poster del Super Pop de votacions al Senat rebregada com una bola de paper Albal i posada dins el sobre ... "Senyora, esperi, quedi's un moment ... només perquè vegi la cara de ràbia que faig i com pateixo posant-la a l'urna, ja pot marxar, gràcies"), "¿Por hacer esto os dan mucha pasta, verdad?" (sí, mira, jo ja he deixat de treballar ... "No te creas, la tarifa normal, 20 chuparla y 30 lo otro!") o "Et recordes de mi? Jo era suplent teva ... ara vaig a casa a fer uns aperitius" ("Doncs porta'm una almeja i estem en paus")
Un bon president ha de ser un macho, aguantar com un campió totes les hores ... i això vaig fer: la pega és que a les 7, quan tothom es recorda que hi ha eleccions ... clar, com que no ho han dit cap dia, oi? ... venen tots a votar ... i un mal d'esquena ... i allò de "Senyora, deixi el sobre corresponent sobre l'urna corresponent, no la caguem ara, que només queda una hora!!" ... mentres veies el representant de la gavina ... i no, que no era Marina Rossell, hombre!! ... revolotejant cual voltor sobre la presa ... en plan "Fes alguna cosa malament i t'anulo la taula!!! Nyiac, nyiac"
Un bon president ha d'escriure les actes amb gràcia i gallardia i sense por a equivocar-se. Per això, crec que hi ha 3 vots d'un partit : Els Verds - No sé què més, que van anar a un altre partit: Els Verds - No sé quantos ... a veure si volem precisió a les 11 de la nit!!!
Finalment un bon president ha d'acceptar les crítiques i els elogis de la gent ... que per cert, tots van venir pel mateix. Representant de l'Ajuntament dixit: "Com collons pots haver tret tema de conversa amb 413 persones (que són les que van venir a votar a la meva mesa)???!!!" ... pos això. "Treient-lo, ves!". Si en el fons t'ho passes bomba fent de presi. O potser sóc jo que sóc raro?
Ens havíem quedat en que jo era president de taula i jo encantadíssim ... bé, "encantadíssim", vaja. El dia de les eleccions va ser un dia fred. De fet, si et toca ser president, tal i com entres al col·legi electoral notes encara més fred ... que penses "Collons, com va el país, fa més fred a dins que a fora!!!". Res més lluny de la realitat: el fred que estàs notant són els esbufegs dels suplents a president de "la teva mesa", veient-te arribar i pensant "Un, dos, tres me salvo!!". Et deixen anar una rialleta còmplice, a la que tu contestes amb una cara de mala llet mentres ells desfilen riallers cap a casona, al llitet de nou.
Amb tot aquest bon rotllo, un bon president ha de preparar els papers, les urnes ... sort que allà hi ha gent del teu Ajuntament que t'ajuda ... o que no t'ajuda i dóna per suposat que tu, expert en aquests temes ... com que fas de president de mesa cada setmana ... ja ets capaç de fer-los en dos cops de tita. Et donen una carpeta com si estudiessis 3r d'Arquitectura i ale, campeón, a treure coses i a distribuir-les com bonament puguis per les taules. Al final queda tot molt queco, que només falta posar "Benvingut a la república independent de la teva mesa".
Un bon president ha d'asseure's amb els seus vocals tot fent companyonia. Què implica això? Tenint en compte que un vocal era igual de corpulent que jo ... "Mmmmm. I tu ets molt corpulent?" ... ui sobretot la ... bueno, és igual, tu; i que l'altra vocal era una senyora poc corpulenta ... i que a la taula havíem de fer equilibris perquè no caigués cap urna ... allò semblava un sandvitx de senyora. Total, ja que el president ha de recollir els DNIs i tal ... gairebé la millor opció era agafar un tamburet del local ... però en vista que semblava que anés a fer un monòleg del club de la comèdia, la millor opció va ser quedar-se dret. Cosa que la meva esquena va agrair, donant alegres punxades a mitja tarda.
Un bon president sap mantenir l'ordre ... o com a mínim ho ha d'intentar. Per exemple, els representants dels partits polítics només poden dur la tarja identificativa; no poden dur cap més tipus de propaganda. No és tan complicat, oi? Això ho entenen tots ... excepte els nobles representants de la gavina ... i no, no parlo de Marina Rosell. A la frase "Perdoni, pot girar la carpeta que no pot dur propaganda del partit?" les respostes van ser "Tu no ets ningú per dir-me això!", "Jo porto el que em dóna la gana!!" i "M'estàs increpant, això m'ho ha donat el meu partit, un xic de respecte".
Davant de tot això, li pregues que es situï darrera les meses per no molestar, on continua amb el rap de "M'has increpat, eh?!", tot això a volum 25, que és el màxim del meu MP3 i a cau d'orella meva i del company presi de la mesa del costat. I si no n'hi havia prou, un bon home que va venir a votar a la meva taula va i deixa anar un "Què vol el fatxa aquest? (dit cor en alt) Fills de puta, així us matin a tots!". I aquest va ser el moment de lamentar que no tingui cap gorra, perquè era per dir "Venga ya!" i tirar-la al terra. Total, que la cosa es va acabar quan: 1. Te'l quedes mirant amb cara de "abogadoooo" i li deixes anar un "Tranquil, que si li increpo, se n'adonarà! Més que res perquè el volum suau de la meva veu augmentarà en 10 decibel·lis" i 2. Avises als nois de la policia local perquè el fotin fora ... llàstima que abans arriba la representant de l'Ajuntament ... sino hagués sigut maco-maco.
Un bon president ha de saber aguantar amb humor els comentaris graciosos de la gent: "Uix, jajajaja, t'ha tocat, jajajajaja" (després els hi dius "Sí, però demà no vaig a treballar ... a quina hora dius que t'aixeques?"), "Toma esto que no sabía como ponerlo dentro del sobre" ("esto" era la papereta-poster del Super Pop de votacions al Senat rebregada com una bola de paper Albal i posada dins el sobre ... "Senyora, esperi, quedi's un moment ... només perquè vegi la cara de ràbia que faig i com pateixo posant-la a l'urna, ja pot marxar, gràcies"), "¿Por hacer esto os dan mucha pasta, verdad?" (sí, mira, jo ja he deixat de treballar ... "No te creas, la tarifa normal, 20 chuparla y 30 lo otro!") o "Et recordes de mi? Jo era suplent teva ... ara vaig a casa a fer uns aperitius" ("Doncs porta'm una almeja i estem en paus")
Un bon president ha de ser un macho, aguantar com un campió totes les hores ... i això vaig fer: la pega és que a les 7, quan tothom es recorda que hi ha eleccions ... clar, com que no ho han dit cap dia, oi? ... venen tots a votar ... i un mal d'esquena ... i allò de "Senyora, deixi el sobre corresponent sobre l'urna corresponent, no la caguem ara, que només queda una hora!!" ... mentres veies el representant de la gavina ... i no, que no era Marina Rossell, hombre!! ... revolotejant cual voltor sobre la presa ... en plan "Fes alguna cosa malament i t'anulo la taula!!! Nyiac, nyiac"
Un bon president ha d'escriure les actes amb gràcia i gallardia i sense por a equivocar-se. Per això, crec que hi ha 3 vots d'un partit : Els Verds - No sé què més, que van anar a un altre partit: Els Verds - No sé quantos ... a veure si volem precisió a les 11 de la nit!!!
Finalment un bon president ha d'acceptar les crítiques i els elogis de la gent ... que per cert, tots van venir pel mateix. Representant de l'Ajuntament dixit: "Com collons pots haver tret tema de conversa amb 413 persones (que són les que van venir a votar a la meva mesa)???!!!" ... pos això. "Treient-lo, ves!". Si en el fons t'ho passes bomba fent de presi. O potser sóc jo que sóc raro?
