dijous, 24 de gener del 2008
Capítol 247. La bolsa o la vida!
Família! La borsa ha caigut. "I s'ha fet mal?", podria preguntar jocosament algú ... i no necessàriament d'ESO, que de pencus n'hi ha per tot arreu. Però sí, sí que s'ha fet mal, s'ha fet "pupitar-pupitar", que diria aquell. Però tot això ja es veia venir, segons els entesos ... els entesos són els que van treure tots els calers de la borsa abans que petés tot, s'entén ... perquè la setmana passada en un sol dia es va perdre tot el que s'havia guanyat l'any anterior. Quins cracks!!! El Baa va necessitar dos dies, de partit oficial, al 2006 perquè tothom s'oblidés del que s'havia aconseguit l'any anterior!!!

I per bona composta ... que és una frase que es deia a casa meva i que es veu que ningú més la diu ... ara aquesta setmana el dilluns va caure la borsa un 7% i ahir un 3 i escaich ... res a veure amb el mític 9 que va fitxar en Cruyff ... El dimarts no, perquè es veu que es va produir l'efecte rebot ... que no es refereix al rebot que va agafar la gent que tenia accions sino a que quan una cosa baixa, després puja ... curiós perquè jo ho tenia entés al revés, això. Però tranquils, eh? que dilluns mateix va sortir el Ministre d'Economia i va venir a dir que la situació era com un tampax "Podem continuar fent vida normal tot i això ... que tampoc n'hi ha per tant". Per un moment em va recordar a la Bruna, la mare de l'AiCarai quan va portar la seva nena al metge i li va dir "...señora, es usted una exagerada".

Jo, com a inversor ... queda xulu el nom, eh? doncs potser d'aquí a poc ja no ho seré d'inversor ... "retiraràs tots els teus diners?", no, hauré perdut tot el que hi havia posat ... això, com a inversor vaig trucar la meva assessora financera, és a dir, la noia del banc, perquè m'informés de primera mà sobre la situació. Conscient com és ella que sóc informàtic, és a dir, que estic preparat per la mort i que sóc del Baa, patidor com pocs, esperava un missatge tranquilitzador, al més pur estil Urbi et Orbe del Papa a principis d'any. Oi que seria macu?

Però no, la noia va agafar un diari econònim i va transcriure'm fil per randa el que posava. Era un compendi de paraules com "Pánico", "Fiebre generalizada", "Hundimiento", ... tranquilitzadores a sacu. Era de tal magnitud l'article que només faltava la part de la Bíblia que parla l'Apocalipsi, i que parlés de la plaga de llagostes i la mort del primogènit. I si no n'hi havia prou em va acabar la missiva dient-me alguna cosa així com "Això és l'inici d'una recessió, d'aquí a 4 o 5 anys quan hagi acabat en tornem a parlar". A partir d'ara li direm Miss Camamilla, a la noia!

Ara es veu que tothom va darrera un senyor que es diu Trichet ... que el nom m'ha recordat a en Planchet, el majordom d'en Dartacán, però es veu que no té res a veure ... això el Trichet que forma part del BCE, i que ha de baixar els tipus d'interés. I el tiu va dient "Que no, que no los bajo, los tipos de interés son míos y me los llevo!!". Això de baixar els tipus d'interés a mi ja em va bé, perquè de tius interessants i que siguin alts com jo ja n'érem uns quants. Si fa que s'abaixin alguns, mira, les noies ens veuran abans. De tota manera ja em van aclarir que no es tractava d'això. I és que el llenguatge econòmic, vulguis que no té la seva cosa; en certa manera és com els metges, que no diuen les coses clares, expressament per confondre't. Veiem uns quants exemples que us poden treure de més d'un apuru en algun sopar en aquests dies de recessió econòmica:

- "Abaratir el preu del diner", no vol dir que si ara tu vas a pagar amb 20 Lelos a un súper, la caixera et digui "Ep, jove, que això que m'has donat ara val 10 Lelos". Més que res, perquè seria un liu i ja prou complicada que és la vida. Això vol dir més o menys que els interessos que et donen pels diners que tens al banc seran més baixos i no guanyaràs una merda tenint-los al banc ... o sigui, com fins ara.

- "Tipus d'interés", no fa referència a en George Clooney, per molt interessant que algú el pugui trobar. Passa el mateix que amb "Galán de noche", que no fa referència a en Bertín Osborne. Corresponent als interessos pels diners que tens al banc. El que ara diuen que baixarà, vaja.

- "Capital invertit", no fa referència a Barcelona quan es fa la desfilada del Love Parade. Vindria a ser més aviat els diners que has posat en alguna operació econòmica ... o sigui els diners que perdràs si ara mateix ... ara mateix ... els tens en accions d'alguna cosa

- "Petit inversor", no són aquelles persones baixetes que diuen "Va, tonto, que invertirem diners en alguna cosa". Són aquelles persones que aporten uns diners en poca quantia per alguna o algunes operacions econòmics. L'economia és xunga, ho sabem, però d'aquí a discriminar a gent per la seva alçada ... ja mai!!!

Malgrat tot això, no patiu. Aquí passa com al Sorteig de la Grossa de Nadal ... per què en castellà és El Gordo i en català La Grossa? pensem-hi ... que mentres tringuem salut, la resta es veure passar tipus d'interés per la teva vida.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


4 Comentaris:


At 24/1/08 16:52, Blogger mafalda

Aish, rei! Això et passa per anar pel món tenint pasta per invertir(va, ja pots parar de riure!).
I el comentari de la noia de La Caixa, maco maco, eh?! Si és que només a tu et passen aquestes coses!

 

At 25/1/08 16:04, Blogger Metamorfosi

ostreeees... que acabo d'escriure un comentari dels llarguets que m'havia quedat molt sulu i s'ha perduuut!!!

Va, que hi torno...!

 

At 25/1/08 16:08, Blogger Metamorfosi

A mi l'únic tipus d'interés que em va al darrere és un que no para de créixer. Jo ja voldria treure-me'l del damunt, però m'han dit que és un tipus molt perseverant i que em perseguirà durant uns quants anys més!... Coi d'hipoteca!

Petonets, senyor inversor! ;D

 

At 28/1/08 16:56, Blogger stel

ai pep, la borsa o la vida que diuen xD
però mentre hi hagi salut que els tipud d'interès baixin o facin el que vulguin que ja ens espavilarem com puguem!
un petonet!