"Sí, sí, sí", que deia en Joaquín Luqui ... que pels d'ESO vindria a ser com el Doc de Regreso al Futuro ... ja he tornat. I ho he fet, bàsicament, per 3 motius
1. Mai havia pensat en no tornar ... val, això per la gent d'ESO és difícil d'entendre, ho sé ... una negació d'una negació... A més he tingut un inici d'any curiós: tenia vacances fins el dilluns, que vaig agafar una mitja-grip ... aixxxxx, la meva vida, ja no sé ni agafar grips, catxis!! ..., un munt de feina ... que si no la fas tu ... no la fa ningú, i que m'han d'operar nosequan ... i només portem 11 dies d'any... ufff ... ni vull pensar com l'acabarem, tu!!!
2. La gent ho demana. Sí, amics, jo no faig com Melody ... no, el licor de crema catalana, no, la nena aquella de "como los gorilas, uh uh uh uh" ... o com Ella Baila Sola, que van tornar sense que ningú ho demanés ... Jo faig com el Cordobés, que la gent ho demana a crits!!!
3. El meu blog sembla la caravana de Lo que necesitas es amor. Ja només falta que digui "Bueno bueno, que bonita historia de amor", com feia el Jesús Puente aquell.. clar que ell deia més aviat "Beworuew bouweroiueow que elrkjleq hlakrjhit ed amor" ... que ja no se l'entenia de res, a l'home ... De cop i volta algú anònim va dir que m'estimava i venga ... tothom apuntat al carro!!!
En fi, anem per feina ... que mira quina hora que és!!!
Amics, família, gent que m'escriu fotent-me bronca perquè no actualitzo, gent anònima que em diu que per Reis havia d'haver passat per casa seva (¿?) s'han acabat les festivitats de Nadals, Caps d'Anys i Reis diversos ... i tal i com em van enviar per SMS "Atenció!! El simulacre de pau, felicitat i amor s'ha acabat; vagin tornant-se a insultar i dissolguin-se". Sí, és que conec gent que té molta inventiva. L'any passat me'n van enviar un que deia "Hola soy Saddam. Que haceis por Fin de Año? Yo estoy colgado". O aquest any que em van escriure un altre que deia "Hola soy Edu, tengo 18 y estoy en desintoxicación ..." ... clar que això, els d'ESO ni punyetera idea de qui era Edu i perquè es va arribar a fer famós ... tothom que volia fer la gracieta arribava a qualsevol lloc dient "Hola, soy Edu, feliz Navidad" ... ben pensat, quina merda de país on vivim, oi?
Aquest any he tingut un canvi a la meva vida ... "t'han trencat la cara! Ja es veia a venir que passaria això!!!" ... nooo, he rebut postals de Nadal. Ostres! Quant de temps feia que no en rebia! I m'han fet una ilusió!!! Ei, que ho dic en sèriu. Que rebis postals de Nadal és senyal que hi ha gent que pensa en tu ... i que és capaç de gastar-se uns quants quartus per enviar-te alguna cosa. I això, per Nadal, fa gràcia ... i et posa tonto ... però no tonto de ... "la tia esta me pone tonto" ... tonto de "aixxx, que cuco"
Per sort el tema postals ha evolucionat bastant d'uns anys ençà, que un servidor de tots vosaltres es passava com 1 dia sencer posant "Bon Nadal i Feliç Any Nou ... us desitgen Josep XXXX i família" ... i acabava el dia amb tendinitis al braç dret. Suposo que arrel d'això em vaig decidir tirar pel cantó de la informàtica ... Copy & Paste i tira milles ... Que per què ho escrivia jo? Perquè "Va, Nen, que tu tens molt bona lletra i els farà il·lusió!!!" ... molta, molta!!! On vas a parar la il·lusió que els feia, als meus parents ... Ufffff!! Si els veies pel carrer cantant allò de "No me llames iluso porque tenga una ilusión" ... Au, va, home!!!
A més, allò d'agafar i treure l'adreça d'algú de la felicitació de l'any passat era lleig!! Que semblaves farmacèutic, hombre!!! Intentant desxifrar el que posava al Remitent ... n'hi havia que ni els millors grafòlegs del mon l'haguessin desxifrat, allò. I això quan eres afortunat i no et trobaves el parent ronyes que et va enviar una postaleta fa mil anys i no te n'ha enviat mai més cap, que l'adreça no tenia ni codi postal ... que penses "Li deuria sobrar la postal i el sellu i per això la va enviar, el tio ronyes!" ... i allò que t'ho justificaven amb un "Vaaaa, que li farà una il·lusió quan ho rebiiii, uuhhhhhh", que el sobre de la postal que va enviar era un papir més aviat que un sobre!!! Per sort, el temps del sosisme ha acabat! Bien! Minipunto para el equipo de los PapaNoeles!!!
Perquè ha quedat comprovadíssim és que ara mateix una postal sola, no mola ... "rodolí" que deia el Petri ... per cert, el Petri ... algú em pot confirmar que està viu? ... que un dia un directiu de TV3 deia que "les nenes que veien el Club Super 3 es posaven tontes amb el misteri que amagava el Petri darrera les seves ulleres" ... i no ens mirem el melic, no!!! Lletja la frase!!! Que estem parlant de canalla!!! ... Seria curiós saber què opina ara aquest directiu de la caiguda de parpelles del Pellicer ... segur que seria que "les nenes d'abans continuen posant-se tontes amb TV3"!!! Per sort suposo que aquest bon home deu estar amb el Petri, a la mateixa clínica de desintoxicació...
Això, que les postals soles no molen, cal posar-hi alguna cosa de fantasia, de decoració. No ens enganyem, les postals d'Unicef són un pal!!! Les altres, passen, però les d'Unicef ... brrrrr ... Doncs hi ha diversos marges de maniobra:
Per un cantó tenim la gent que envien mostres de la seva feina ... que està molt i molt bé sempre i quan no siguis un etarra, clar ... "Ahi va la hostia, te mando un pequeño detalle de mi obra". Per sort les persones que m'ho han enviat són una cal·lígrafa, xulísssssssim, i l'altra òptica amb una gamussa ... sí, un dia posaré una paradeta de tovalloletes de bany de David el Gnomo ...
Després hi ha els que et pretenen enviar fotos seves ... però què passa? uns casos la vergonya i d'altres casos que és impossible que algú tingui una foto d'ell/a sol ... i si la tens segur que no t'agrada i/o et fa vergonya! Aleshores uns t'acaben enviant els dos primers fascicles de "Conegui a la meva família en 5 capítols" ... i et surt la germana i el nòvio per exemple ... i d'altres t'envien aquelles fotos entranyables dels nens vestits amb alguna cosa típica de Nadal ... allò que penses "Saps que com això surti a la llum el dia que qualsevol dels dos porti la parella a dinar/sopar per primer cop a casa et maleiran tota la vida, oi?" i que la persona ho argumenta amb un "Nooooo, però si ells estaven encantats". Sí, sí, ja et fotran!
I després hi ha els bricomaniàtics que diuen allò de "Dona'm una cartulina que en faig una, busca dos paràgrafs macus, una mica de Imedio i ale, feta" ... que estalvia molt i molt el fet de posar-se a escriure ... és retallar i enganxar. I si sobra alguna cosa et fan un apanyu amb la taula que balla del menjador ... són uns cracks, aquests.
I per últim hi ha els que aprofiten que et tenen allà llegint per fotre't la cavalleria per sobre. "Ja no dius res", "Fa segles que no m'escrius", ... que sort que és Nadal i es perdona tot, eh? Les treves nadalenquens què queden? per Gaza i Cisjordània?
De tota manera, siguin del tipus que siguin, postals, SMSs, mails, s'agraeixen totes i de tot cor ... si en el fons el més important és que hi pensin ... com ho expressin, allà cadascú. Ànims, que aquest any Setmana Santa cau a finals de març!!!
1. Mai havia pensat en no tornar ... val, això per la gent d'ESO és difícil d'entendre, ho sé ... una negació d'una negació... A més he tingut un inici d'any curiós: tenia vacances fins el dilluns, que vaig agafar una mitja-grip ... aixxxxx, la meva vida, ja no sé ni agafar grips, catxis!! ..., un munt de feina ... que si no la fas tu ... no la fa ningú, i que m'han d'operar nosequan ... i només portem 11 dies d'any... ufff ... ni vull pensar com l'acabarem, tu!!!
2. La gent ho demana. Sí, amics, jo no faig com Melody ... no, el licor de crema catalana, no, la nena aquella de "como los gorilas, uh uh uh uh" ... o com Ella Baila Sola, que van tornar sense que ningú ho demanés ... Jo faig com el Cordobés, que la gent ho demana a crits!!!
3. El meu blog sembla la caravana de Lo que necesitas es amor. Ja només falta que digui "Bueno bueno, que bonita historia de amor", com feia el Jesús Puente aquell.. clar que ell deia més aviat "Beworuew bouweroiueow que elrkjleq hlakrjhit ed amor" ... que ja no se l'entenia de res, a l'home ... De cop i volta algú anònim va dir que m'estimava i venga ... tothom apuntat al carro!!!
En fi, anem per feina ... que mira quina hora que és!!!
Amics, família, gent que m'escriu fotent-me bronca perquè no actualitzo, gent anònima que em diu que per Reis havia d'haver passat per casa seva (¿?) s'han acabat les festivitats de Nadals, Caps d'Anys i Reis diversos ... i tal i com em van enviar per SMS "Atenció!! El simulacre de pau, felicitat i amor s'ha acabat; vagin tornant-se a insultar i dissolguin-se". Sí, és que conec gent que té molta inventiva. L'any passat me'n van enviar un que deia "Hola soy Saddam. Que haceis por Fin de Año? Yo estoy colgado". O aquest any que em van escriure un altre que deia "Hola soy Edu, tengo 18 y estoy en desintoxicación ..." ... clar que això, els d'ESO ni punyetera idea de qui era Edu i perquè es va arribar a fer famós ... tothom que volia fer la gracieta arribava a qualsevol lloc dient "Hola, soy Edu, feliz Navidad" ... ben pensat, quina merda de país on vivim, oi?
Aquest any he tingut un canvi a la meva vida ... "t'han trencat la cara! Ja es veia a venir que passaria això!!!" ... nooo, he rebut postals de Nadal. Ostres! Quant de temps feia que no en rebia! I m'han fet una ilusió!!! Ei, que ho dic en sèriu. Que rebis postals de Nadal és senyal que hi ha gent que pensa en tu ... i que és capaç de gastar-se uns quants quartus per enviar-te alguna cosa. I això, per Nadal, fa gràcia ... i et posa tonto ... però no tonto de ... "la tia esta me pone tonto" ... tonto de "aixxx, que cuco"
Per sort el tema postals ha evolucionat bastant d'uns anys ençà, que un servidor de tots vosaltres es passava com 1 dia sencer posant "Bon Nadal i Feliç Any Nou ... us desitgen Josep XXXX i família" ... i acabava el dia amb tendinitis al braç dret. Suposo que arrel d'això em vaig decidir tirar pel cantó de la informàtica ... Copy & Paste i tira milles ... Que per què ho escrivia jo? Perquè "Va, Nen, que tu tens molt bona lletra i els farà il·lusió!!!" ... molta, molta!!! On vas a parar la il·lusió que els feia, als meus parents ... Ufffff!! Si els veies pel carrer cantant allò de "No me llames iluso porque tenga una ilusión" ... Au, va, home!!!
A més, allò d'agafar i treure l'adreça d'algú de la felicitació de l'any passat era lleig!! Que semblaves farmacèutic, hombre!!! Intentant desxifrar el que posava al Remitent ... n'hi havia que ni els millors grafòlegs del mon l'haguessin desxifrat, allò. I això quan eres afortunat i no et trobaves el parent ronyes que et va enviar una postaleta fa mil anys i no te n'ha enviat mai més cap, que l'adreça no tenia ni codi postal ... que penses "Li deuria sobrar la postal i el sellu i per això la va enviar, el tio ronyes!" ... i allò que t'ho justificaven amb un "Vaaaa, que li farà una il·lusió quan ho rebiiii, uuhhhhhh", que el sobre de la postal que va enviar era un papir més aviat que un sobre!!! Per sort, el temps del sosisme ha acabat! Bien! Minipunto para el equipo de los PapaNoeles!!!
Perquè ha quedat comprovadíssim és que ara mateix una postal sola, no mola ... "rodolí" que deia el Petri ... per cert, el Petri ... algú em pot confirmar que està viu? ... que un dia un directiu de TV3 deia que "les nenes que veien el Club Super 3 es posaven tontes amb el misteri que amagava el Petri darrera les seves ulleres" ... i no ens mirem el melic, no!!! Lletja la frase!!! Que estem parlant de canalla!!! ... Seria curiós saber què opina ara aquest directiu de la caiguda de parpelles del Pellicer ... segur que seria que "les nenes d'abans continuen posant-se tontes amb TV3"!!! Per sort suposo que aquest bon home deu estar amb el Petri, a la mateixa clínica de desintoxicació...
Això, que les postals soles no molen, cal posar-hi alguna cosa de fantasia, de decoració. No ens enganyem, les postals d'Unicef són un pal!!! Les altres, passen, però les d'Unicef ... brrrrr ... Doncs hi ha diversos marges de maniobra:
Per un cantó tenim la gent que envien mostres de la seva feina ... que està molt i molt bé sempre i quan no siguis un etarra, clar ... "Ahi va la hostia, te mando un pequeño detalle de mi obra". Per sort les persones que m'ho han enviat són una cal·lígrafa, xulísssssssim, i l'altra òptica amb una gamussa ... sí, un dia posaré una paradeta de tovalloletes de bany de David el Gnomo ...
Després hi ha els que et pretenen enviar fotos seves ... però què passa? uns casos la vergonya i d'altres casos que és impossible que algú tingui una foto d'ell/a sol ... i si la tens segur que no t'agrada i/o et fa vergonya! Aleshores uns t'acaben enviant els dos primers fascicles de "Conegui a la meva família en 5 capítols" ... i et surt la germana i el nòvio per exemple ... i d'altres t'envien aquelles fotos entranyables dels nens vestits amb alguna cosa típica de Nadal ... allò que penses "Saps que com això surti a la llum el dia que qualsevol dels dos porti la parella a dinar/sopar per primer cop a casa et maleiran tota la vida, oi?" i que la persona ho argumenta amb un "Nooooo, però si ells estaven encantats". Sí, sí, ja et fotran!
I després hi ha els bricomaniàtics que diuen allò de "Dona'm una cartulina que en faig una, busca dos paràgrafs macus, una mica de Imedio i ale, feta" ... que estalvia molt i molt el fet de posar-se a escriure ... és retallar i enganxar. I si sobra alguna cosa et fan un apanyu amb la taula que balla del menjador ... són uns cracks, aquests.
I per últim hi ha els que aprofiten que et tenen allà llegint per fotre't la cavalleria per sobre. "Ja no dius res", "Fa segles que no m'escrius", ... que sort que és Nadal i es perdona tot, eh? Les treves nadalenquens què queden? per Gaza i Cisjordània?
De tota manera, siguin del tipus que siguin, postals, SMSs, mails, s'agraeixen totes i de tot cor ... si en el fons el més important és que hi pensin ... com ho expressin, allà cadascú. Ànims, que aquest any Setmana Santa cau a finals de març!!!
