"Quins pebrots que tens!! No m'estranyaria que perdessis la parròquia, gairebé un mes sense escriure!!". Que siiiiiii, que siiiiii, teniu tota la raó del món. Ara mateix em poso a cridar "Penitenciaccite, penitenciaccite, domine", que deia l'Olegario d'aquella grandiosa novela, excepte les 100 primeres pàgines que són una pallissa, anomenada El Nom de la Rosa. Ara vaig a buscar un fuet ... no, de menjar no, perquè aquests dies sembla que m'estigui preparant per Nadal, només faig que menjar i menjar, calla que no m'estiguin cebant i per Nadal enlloc de capó farcit tinguem un Pep farcit ... ja ho investigaré, tu ... parlo d'un fuet d'aquells d'assotar-me, coi!!! Noooo, no m'agrada el sado ... Ho dic com a càstig per no haver escrit res en tres setmanes!!!
Amics, sempre s'ha dit que la gent que estudia ciències als Instituts no són gent romàntica. Que sempre anem més preocupats pel 8è decimal del nombre PI ... pels d'ESO, mira, no tinc ganes d'explicar-vos-ho, ves ... total, no serveix per res ... que només parlem de tirs parabòlics, del procés de conversió de la glucosa, de feixos de plans que es creuen en un univers imaginari ... De la mateixa manera sempre s'ha dit que la gent de lletres són els més nostrats, els més romàntics, aquells que saben posar la paraula exacta darrera la paraula senzilla per donar-li a la frase aquell to que enamoraria a qualsevol ... noia o noi, que jo aquí ja no m'hi poso. Per cert, la frase "He cruzado océanos para llegar a tu lado" ... és de Drácula de Bram Stoker ... és que l'altra dia no sé qui em va dir "Oix, mira que maco, m'ha escrit aquesta frase a un SMS" ... no siguem idiotes, si us plau! Que estiguem enamorats, vale, però que siguem idiotes ja no, eh?
Però això del romanticisme no és del tot cert! Com a mínim, informàticament parlant. "Sí, sí, sí, tu y yo lo sabíamos", que deia el malaurat Joaquin Luqui ... que per qui no se'n recordi era el doble del 'Doc' de Regreso al Futuro ... de fet fins i tot hi havia qui deia que el Luqui aquest rodava les escenes perilloses de les pelis .. i quan les acabava deia "tres, dos, uno, que bueno es Mikel Erentxun!!" ... aix, que me'n vaig a Cuenca! Al que anàvem. Tot això que la gent de ciències és poc romàntica i detallista i encantadora i maca i simpàtica i ... va quedar trencat l'altre dia. A on? a on voleu que sigui ? A la nostra entranyable, i actualment exprimidora d'hores, empresa.
Resulta que la PepPotsVenirUnMoment anava, ranquejant, cap al lavabo. Ranquejant, perquè dos o tres dies abans sortint de la feina, va fotre un mal tantu i es va fer un esguinç. Va venir uns dies amb crosses però es va adonar, com tots ens vem adonar, que ella era tan hàbil amb les crosses com si a mi em poses al volant del F1 del Fernando Alonso ... "Sí, però tu esclafaries el F1 expressament perquè li tens ràbia al Fernandu" ... doncs sí, teniu raó; però el que ens interessa ara mateix és que la PepPotsVenirUnMoment té moltes habilitats però portar crosses no està inclosa en elles. I ara només ve amb una, de crossa, i mira, és com el nostre Doctor House particular. A més a mi em va molt bé perquè la tinc d'esquena i la sento com s'acosta ... que abans venia en plan ninja ... "Ah, tirava bombes de fum i shurikens?" ... noooo, volia dir que s'acostava sigilosament, carai.
Recuperem la història. Ella anava feliç i contenta cap al lavabo. Bé, tot lo feliç i content que pot anar una persona que va amb crosses cap al lavabo. I sortint se'l troba. Aturat davant la porta del lavabo de senyores ... noooo, no es va posar allà per si pillava catxo i veia algo, noooooo .... I el diàleg que es va establir va ser semblant a:
Ell: "Hola, t'has fet mal?" (que penses, no, rei, porta la crossa perquè li van enganxar amb superglue i no se la pot treure, la crossa)
Ella: "Si, bueno, ... bla bla bla" (història de com s'ha fet mal que obviarem per no fer-nos repetitius)
Ell: "Mira, que fa uns quants dies que et tinc vista ... jo aviat marxaré d'aquí i com que no hem pogut parlar massa ..." (massa és molt, gens, no heu parlat gens!)
Ell: "... et passo la meva adreça de mail per si vols xatejar amb mi pel Gmail, o vols anar algun dia a prendre alguna cosa i tal" (toma ya! No li va fer una tirada de trastus, no, li va tirar l'edifici sencer, amb portàtils inclosos)
I ara us preguntareu què va dir ella, oi? Doncs no va dir res. Bé, potser va esbossar un bonic somriure i va agafar el paper amb el mail, perquè ella és molt educada i no gosava tirar-li un moc. I va tornar al seu lloc com si res hagués passat ... o gairebé. A partir d'aquell moment era com tenir al Doctor House amb mal de panxa, més blanca que el paper de fumar, estava.
No em direu que no és maco! Això és enamorar-se. Que veus a una persona, t'agrada, i abans de marxar li ho dius, li passes el teu mail i a esperar que broti la llum ... és maco!!! ... Veieu com els informàtics també podem ser romàntics? ... Quina llàstima, oi? ... "Que la PepPotsVenirUnMoment no li digués res?" ... no, quina llàstima que LaMevaProfeDeSistemesExpertsDeLaCarrera, casada i amb dos nens maquíssims, que curiosament s'assenta davant de la PepPotsVenirUnMoment quan vem tornar de dinar ens va comentar que un noi ... se l'havia trobat davant del lavabo ... i que li havia dit que ... "fa poc que estic aquí i t'he vist passar alguns cops i si vols el meu mail ..." .... hombreeeeee, lleig!!! lleig!!!
Clar, llavors tot el que era màgia al cor de la PepPotsVenirUnMoment (clar, tu, que et tirin els trastus et deixa inflat com un pollitu) es va tornar ràbia, i poc després ... ira. Ja no només perquè les dues versions fossin contradictòries: a la seva era en plan "Tia, tia, que me'n vaig ... et va bé un petó apassionat de comiat?" i a la de l'altra companya era "Nena, acabo d'arribar ... què hem de fer tu i jo aquesta nit?". Era també la disparitat d'edats; que mentres que una té 23 anyets, l'altra en deu tenir com uns 36, més o menys. "Oh és que potser li agradaven totes dues!!!", podria ser, és veritat, però nen, centra't amb una ... i si falla vés per l'altra. O informa't, nen, que no hi hagi comunicació entre les dues!!! Tiuuuuu!!!
De fet, per confirmar que no era un "salío", com algú el va qualificar en vista d'aquests fets, i que realment aquí triomfa l'amor, volíem enviar a Lady Di, la tercera noia del grup, en missió de reconeixement al lavabo, però lamentablement es va negar. De fet, ens vem negar tots els altres a anar al lavabo, no fos cas que el tiu cosa que veiés sortir del lavabo s'encarinyés d'ell/a i comencés a fer proposicions a tort i a dret! Que aquí hi ha molta gent mancada de carinyu ... i encara algú li diria que sí!!!
Ja ho veieu, vem perdre l'oportunitat de demostrar que els informàtics som romàntics i no uns vulgars qualsevols que deixen anar frases com "La búlgara me pone perraco" o "La alemana se sienta encima tuyo y te destroza", que curiosament aquell mateix dia es van sentir a la sala de proves del projecte, també anomenada La Habitación del Pánico. Però encara que et posi "perraco" la búlgara ... en el fons només hi ha amor ... si és que som uns romàntics, hombre!!
Amics, sempre s'ha dit que la gent que estudia ciències als Instituts no són gent romàntica. Que sempre anem més preocupats pel 8è decimal del nombre PI ... pels d'ESO, mira, no tinc ganes d'explicar-vos-ho, ves ... total, no serveix per res ... que només parlem de tirs parabòlics, del procés de conversió de la glucosa, de feixos de plans que es creuen en un univers imaginari ... De la mateixa manera sempre s'ha dit que la gent de lletres són els més nostrats, els més romàntics, aquells que saben posar la paraula exacta darrera la paraula senzilla per donar-li a la frase aquell to que enamoraria a qualsevol ... noia o noi, que jo aquí ja no m'hi poso. Per cert, la frase "He cruzado océanos para llegar a tu lado" ... és de Drácula de Bram Stoker ... és que l'altra dia no sé qui em va dir "Oix, mira que maco, m'ha escrit aquesta frase a un SMS" ... no siguem idiotes, si us plau! Que estiguem enamorats, vale, però que siguem idiotes ja no, eh?
Però això del romanticisme no és del tot cert! Com a mínim, informàticament parlant. "Sí, sí, sí, tu y yo lo sabíamos", que deia el malaurat Joaquin Luqui ... que per qui no se'n recordi era el doble del 'Doc' de Regreso al Futuro ... de fet fins i tot hi havia qui deia que el Luqui aquest rodava les escenes perilloses de les pelis .. i quan les acabava deia "tres, dos, uno, que bueno es Mikel Erentxun!!" ... aix, que me'n vaig a Cuenca! Al que anàvem. Tot això que la gent de ciències és poc romàntica i detallista i encantadora i maca i simpàtica i ... va quedar trencat l'altre dia. A on? a on voleu que sigui ? A la nostra entranyable, i actualment exprimidora d'hores, empresa.
Resulta que la PepPotsVenirUnMoment anava, ranquejant, cap al lavabo. Ranquejant, perquè dos o tres dies abans sortint de la feina, va fotre un mal tantu i es va fer un esguinç. Va venir uns dies amb crosses però es va adonar, com tots ens vem adonar, que ella era tan hàbil amb les crosses com si a mi em poses al volant del F1 del Fernando Alonso ... "Sí, però tu esclafaries el F1 expressament perquè li tens ràbia al Fernandu" ... doncs sí, teniu raó; però el que ens interessa ara mateix és que la PepPotsVenirUnMoment té moltes habilitats però portar crosses no està inclosa en elles. I ara només ve amb una, de crossa, i mira, és com el nostre Doctor House particular. A més a mi em va molt bé perquè la tinc d'esquena i la sento com s'acosta ... que abans venia en plan ninja ... "Ah, tirava bombes de fum i shurikens?" ... noooo, volia dir que s'acostava sigilosament, carai.
Recuperem la història. Ella anava feliç i contenta cap al lavabo. Bé, tot lo feliç i content que pot anar una persona que va amb crosses cap al lavabo. I sortint se'l troba. Aturat davant la porta del lavabo de senyores ... noooo, no es va posar allà per si pillava catxo i veia algo, noooooo .... I el diàleg que es va establir va ser semblant a:
Ell: "Hola, t'has fet mal?" (que penses, no, rei, porta la crossa perquè li van enganxar amb superglue i no se la pot treure, la crossa)
Ella: "Si, bueno, ... bla bla bla" (història de com s'ha fet mal que obviarem per no fer-nos repetitius)
Ell: "Mira, que fa uns quants dies que et tinc vista ... jo aviat marxaré d'aquí i com que no hem pogut parlar massa ..." (massa és molt, gens, no heu parlat gens!)
Ell: "... et passo la meva adreça de mail per si vols xatejar amb mi pel Gmail, o vols anar algun dia a prendre alguna cosa i tal" (toma ya! No li va fer una tirada de trastus, no, li va tirar l'edifici sencer, amb portàtils inclosos)
I ara us preguntareu què va dir ella, oi? Doncs no va dir res. Bé, potser va esbossar un bonic somriure i va agafar el paper amb el mail, perquè ella és molt educada i no gosava tirar-li un moc. I va tornar al seu lloc com si res hagués passat ... o gairebé. A partir d'aquell moment era com tenir al Doctor House amb mal de panxa, més blanca que el paper de fumar, estava.
No em direu que no és maco! Això és enamorar-se. Que veus a una persona, t'agrada, i abans de marxar li ho dius, li passes el teu mail i a esperar que broti la llum ... és maco!!! ... Veieu com els informàtics també podem ser romàntics? ... Quina llàstima, oi? ... "Que la PepPotsVenirUnMoment no li digués res?" ... no, quina llàstima que LaMevaProfeDeSistemesExpertsDeLaCarrera, casada i amb dos nens maquíssims, que curiosament s'assenta davant de la PepPotsVenirUnMoment quan vem tornar de dinar ens va comentar que un noi ... se l'havia trobat davant del lavabo ... i que li havia dit que ... "fa poc que estic aquí i t'he vist passar alguns cops i si vols el meu mail ..." .... hombreeeeee, lleig!!! lleig!!!
Clar, llavors tot el que era màgia al cor de la PepPotsVenirUnMoment (clar, tu, que et tirin els trastus et deixa inflat com un pollitu) es va tornar ràbia, i poc després ... ira. Ja no només perquè les dues versions fossin contradictòries: a la seva era en plan "Tia, tia, que me'n vaig ... et va bé un petó apassionat de comiat?" i a la de l'altra companya era "Nena, acabo d'arribar ... què hem de fer tu i jo aquesta nit?". Era també la disparitat d'edats; que mentres que una té 23 anyets, l'altra en deu tenir com uns 36, més o menys. "Oh és que potser li agradaven totes dues!!!", podria ser, és veritat, però nen, centra't amb una ... i si falla vés per l'altra. O informa't, nen, que no hi hagi comunicació entre les dues!!! Tiuuuuu!!!
De fet, per confirmar que no era un "salío", com algú el va qualificar en vista d'aquests fets, i que realment aquí triomfa l'amor, volíem enviar a Lady Di, la tercera noia del grup, en missió de reconeixement al lavabo, però lamentablement es va negar. De fet, ens vem negar tots els altres a anar al lavabo, no fos cas que el tiu cosa que veiés sortir del lavabo s'encarinyés d'ell/a i comencés a fer proposicions a tort i a dret! Que aquí hi ha molta gent mancada de carinyu ... i encara algú li diria que sí!!!
Ja ho veieu, vem perdre l'oportunitat de demostrar que els informàtics som romàntics i no uns vulgars qualsevols que deixen anar frases com "La búlgara me pone perraco" o "La alemana se sienta encima tuyo y te destroza", que curiosament aquell mateix dia es van sentir a la sala de proves del projecte, també anomenada La Habitación del Pánico. Però encara que et posi "perraco" la búlgara ... en el fons només hi ha amor ... si és que som uns romàntics, hombre!!
