dilluns, 10 de desembre de 2007
Capítol 241. Love actually?
"Quins pebrots que tens!! No m'estranyaria que perdessis la parròquia, gairebé un mes sense escriure!!". Que siiiiiii, que siiiiii, teniu tota la raó del món. Ara mateix em poso a cridar "Penitenciaccite, penitenciaccite, domine", que deia l'Olegario d'aquella grandiosa novela, excepte les 100 primeres pàgines que són una pallissa, anomenada El Nom de la Rosa. Ara vaig a buscar un fuet ... no, de menjar no, perquè aquests dies sembla que m'estigui preparant per Nadal, només faig que menjar i menjar, calla que no m'estiguin cebant i per Nadal enlloc de capó farcit tinguem un Pep farcit ... ja ho investigaré, tu ... parlo d'un fuet d'aquells d'assotar-me, coi!!! Noooo, no m'agrada el sado ... Ho dic com a càstig per no haver escrit res en tres setmanes!!!

Amics, sempre s'ha dit que la gent que estudia ciències als Instituts no són gent romàntica. Que sempre anem més preocupats pel 8è decimal del nombre PI ... pels d'ESO, mira, no tinc ganes d'explicar-vos-ho, ves ... total, no serveix per res ... que només parlem de tirs parabòlics, del procés de conversió de la glucosa, de feixos de plans que es creuen en un univers imaginari ... De la mateixa manera sempre s'ha dit que la gent de lletres són els més nostrats, els més romàntics, aquells que saben posar la paraula exacta darrera la paraula senzilla per donar-li a la frase aquell to que enamoraria a qualsevol ... noia o noi, que jo aquí ja no m'hi poso. Per cert, la frase "He cruzado océanos para llegar a tu lado" ... és de Drácula de Bram Stoker ... és que l'altra dia no sé qui em va dir "Oix, mira que maco, m'ha escrit aquesta frase a un SMS" ... no siguem idiotes, si us plau! Que estiguem enamorats, vale, però que siguem idiotes ja no, eh?

Però això del romanticisme no és del tot cert! Com a mínim, informàticament parlant. "Sí, sí, sí, tu y yo lo sabíamos", que deia el malaurat Joaquin Luqui ... que per qui no se'n recordi era el doble del 'Doc' de Regreso al Futuro ... de fet fins i tot hi havia qui deia que el Luqui aquest rodava les escenes perilloses de les pelis .. i quan les acabava deia "tres, dos, uno, que bueno es Mikel Erentxun!!" ... aix, que me'n vaig a Cuenca! Al que anàvem. Tot això que la gent de ciències és poc romàntica i detallista i encantadora i maca i simpàtica i ... va quedar trencat l'altre dia. A on? a on voleu que sigui ? A la nostra entranyable, i actualment exprimidora d'hores, empresa.

Resulta que la PepPotsVenirUnMoment anava, ranquejant, cap al lavabo. Ranquejant, perquè dos o tres dies abans sortint de la feina, va fotre un mal tantu i es va fer un esguinç. Va venir uns dies amb crosses però es va adonar, com tots ens vem adonar, que ella era tan hàbil amb les crosses com si a mi em poses al volant del F1 del Fernando Alonso ... "Sí, però tu esclafaries el F1 expressament perquè li tens ràbia al Fernandu" ... doncs sí, teniu raó; però el que ens interessa ara mateix és que la PepPotsVenirUnMoment té moltes habilitats però portar crosses no està inclosa en elles. I ara només ve amb una, de crossa, i mira, és com el nostre Doctor House particular. A més a mi em va molt bé perquè la tinc d'esquena i la sento com s'acosta ... que abans venia en plan ninja ... "Ah, tirava bombes de fum i shurikens?" ... noooo, volia dir que s'acostava sigilosament, carai.

Recuperem la història. Ella anava feliç i contenta cap al lavabo. Bé, tot lo feliç i content que pot anar una persona que va amb crosses cap al lavabo. I sortint se'l troba. Aturat davant la porta del lavabo de senyores ... noooo, no es va posar allà per si pillava catxo i veia algo, noooooo .... I el diàleg que es va establir va ser semblant a:

Ell: "Hola, t'has fet mal?" (que penses, no, rei, porta la crossa perquè li van enganxar amb superglue i no se la pot treure, la crossa)
Ella: "Si, bueno, ... bla bla bla" (història de com s'ha fet mal que obviarem per no fer-nos repetitius)
Ell: "Mira, que fa uns quants dies que et tinc vista ... jo aviat marxaré d'aquí i com que no hem pogut parlar massa ..." (massa és molt, gens, no heu parlat gens!)
Ell: "... et passo la meva adreça de mail per si vols xatejar amb mi pel Gmail, o vols anar algun dia a prendre alguna cosa i tal" (toma ya! No li va fer una tirada de trastus, no, li va tirar l'edifici sencer, amb portàtils inclosos)

I ara us preguntareu què va dir ella, oi? Doncs no va dir res. Bé, potser va esbossar un bonic somriure i va agafar el paper amb el mail, perquè ella és molt educada i no gosava tirar-li un moc. I va tornar al seu lloc com si res hagués passat ... o gairebé. A partir d'aquell moment era com tenir al Doctor House amb mal de panxa, més blanca que el paper de fumar, estava.

No em direu que no és maco! Això és enamorar-se. Que veus a una persona, t'agrada, i abans de marxar li ho dius, li passes el teu mail i a esperar que broti la llum ... és maco!!! ... Veieu com els informàtics també podem ser romàntics? ... Quina llàstima, oi? ... "Que la PepPotsVenirUnMoment no li digués res?" ... no, quina llàstima que LaMevaProfeDeSistemesExpertsDeLaCarrera, casada i amb dos nens maquíssims, que curiosament s'assenta davant de la PepPotsVenirUnMoment quan vem tornar de dinar ens va comentar que un noi ... se l'havia trobat davant del lavabo ... i que li havia dit que ... "fa poc que estic aquí i t'he vist passar alguns cops i si vols el meu mail ..." .... hombreeeeee, lleig!!! lleig!!!

Clar, llavors tot el que era màgia al cor de la PepPotsVenirUnMoment (clar, tu, que et tirin els trastus et deixa inflat com un pollitu) es va tornar ràbia, i poc després ... ira. Ja no només perquè les dues versions fossin contradictòries: a la seva era en plan "Tia, tia, que me'n vaig ... et va bé un petó apassionat de comiat?" i a la de l'altra companya era "Nena, acabo d'arribar ... què hem de fer tu i jo aquesta nit?". Era també la disparitat d'edats; que mentres que una té 23 anyets, l'altra en deu tenir com uns 36, més o menys. "Oh és que potser li agradaven totes dues!!!", podria ser, és veritat, però nen, centra't amb una ... i si falla vés per l'altra. O informa't, nen, que no hi hagi comunicació entre les dues!!! Tiuuuuu!!!

De fet, per confirmar que no era un "salío", com algú el va qualificar en vista d'aquests fets, i que realment aquí triomfa l'amor, volíem enviar a Lady Di, la tercera noia del grup, en missió de reconeixement al lavabo, però lamentablement es va negar. De fet, ens vem negar tots els altres a anar al lavabo, no fos cas que el tiu cosa que veiés sortir del lavabo s'encarinyés d'ell/a i comencés a fer proposicions a tort i a dret! Que aquí hi ha molta gent mancada de carinyu ... i encara algú li diria que sí!!!

Ja ho veieu, vem perdre l'oportunitat de demostrar que els informàtics som romàntics i no uns vulgars qualsevols que deixen anar frases com "La búlgara me pone perraco" o "La alemana se sienta encima tuyo y te destroza", que curiosament aquell mateix dia es van sentir a la sala de proves del projecte, també anomenada La Habitación del Pánico. Però encara que et posi "perraco" la búlgara ... en el fons només hi ha amor ... si és que som uns romàntics, hombre!!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


7 Comentaris:


At 10/12/07 10:00, Blogger --Rebecca--

Muy fuerte esta entrada... suerte que no estará más entre nosotros porque el viernes era su último día.
Y eso que no te conté que el pasado miércoles me la lió en el pasillo, porqué sino, también me lo incluyes en el texto...
y si, como lo estás leyendo; iba yo tan tranquila hacia el lavabo (once again) pensando que el muchacho no estaba ya entre nosotros, cuando oigo un grito prominente de su lugar de trabajo: HOLAAAAA REBECAAAAA!
A lo que yo sólo pude contestar: ahhhhh!! (grito aterrador)
esto... hola?
(no, no soy argentina)

pero bueno, hoy si que ya no se encuentra en nuestras filas... ya no hay problemas de comunicación por la autopista P-4 (pasillo-4 xd)

pero bueno, tu... cuando leas... Pep, puedes venir un momento?
jajajajajaja

 

At 10/12/07 17:20, Blogger Lluvia

Jajajaj ha estat entretinguda l´entrada!!!! Si, senyor!
Menudo exemplar aquest noi!!!...
No crec que tots els informatics siguen aixi jejeje home que si que el Pep es molt romantic ho vegem als seus posts jejejeje
Com va tot?
Un mega abrasot Pepet!

 

At 11/12/07 08:53, Blogger Andrea ....de acà y de allà

ke yo pense ke a los informaticos no les iba el rollito amor, ni el sexo¡¡¡ mira tu que yo pensaba que era una raza asi xomo asexuada... pues nada que detrás del Pi hay algun encanto más por lo visto¡¡¡¡

 

At 11/12/07 10:20, Blogger Cristina

Love actually...is all around the world. Em va encantar aquesta pel.lícula. Jo estic amb l´Andrea. Pensava que éreu una raça apart,jejeje.

 

At 11/12/07 11:04, Blogger stel

si és que hi ha molt tiracanyes deixat anar amb necessitats afectives desmesurades xDD
dios, vaya personajillo us heu anat a trobar! per aquests casos, la millor cura és que li facin alguna cosa semblant a ell.

però bé, n'hi ha que ni així n'aprenen!

un petonet;

 

At 13/12/07 18:42, Blogger Lluvia

Paquito el xocolatero...abans de que em recrimines el proper dissabte la derrota del meu equip (cosa llogica), que volia jo dir-te...ganduuuuuuuul!!! que eres un perdut! anda que et preocupes per els mes nanos, que ara be nadal i home tenim unes il.lusions...i tu ale res, al treball i a buscar novia (que si home que tinc ganes de tindre tieeta) pero cony!! un poquito de porfavor! un comentari no fa mal, es per saber de tu home! jejej
Ja has rebut la meua mega postal nadalenca? segur que ja la tens a la bustia fa una estona de dies i tu nah de nah...Ja em diras!
Mil abrasitos i em reitere de la postal, molt bones festes...

 

At 16/12/07 21:45, Blogger Metamorfosi

Hosti, quin element!... jajaja... però molt intel·ligent en ligoteo no ho sembla!

Espero que no tots els informàtics... ummmm... ¿oi que no? ;)

Petonets!!!