dimecres, 30 de maig de 2007
Capítol 215. Dies de cine
Dilluns passat, aquest humil servent de tots vosaltres va anar al cine. "Alaaaaa, xaval, ets informàtic ... i l'amic e-mule?" ... doncs l'amic e-mule deu estar amb l'amic ordinador i l'amic Internet ... que no tinc, naturalment!!! "... Ja et val, mira que no tenir internet a casa ..." ... a veure, no és que no tingui Internet a casa, és que amb prou feines tinc ordinador ... i perquè mira, el Vicente és així de simpàtic, que sino ... ni això. Sí, ho sé, sóc un informàtic poc friki ... i, lamento desilusionar-vos, però del conjunt de l'equipació d'informàtic que són ulleres de pasta, camisa a quadrus, pantalons Urkel i marcadors fosforitus més conjunt de bolis de tots els colors a la butxaca de la camisa només compleixo les ulleres ... bé, però són ulleres quadrades, si més no.

Com ja se m'ha queixat algú més d'una vegada (per cert, un petó) i com he respost més d'una vegada, EM PASSO 10 HORES AL DIA DAVANT D'UN ORDINADOR. Si a sobre només arribar a casa m'he de posar davant de l'ordinador ... collons! No és plan, nens!! Que després dieu que els informàtics no ens relacionem amb la gent! Clar, em passaria tot el dia connectat al MSN i baixant pelis d'aquelles ... de poc diàleg. No és plan, nens!!! Que soy persona, nen!!

De tota manera, què collons faig explicant-vos la meva vida? En fi. Dilluns passat, aquest humil servent de tots vosaltres, és a dir jo, pels despistats, i la seva apreciada-però-mai-compresa-del-tot Muntxi van anar al cine. El motiu? Doncs que ja que el cine s'ha posat pels núvols ... ep, poca broma, que alguns bancs ja es plantegen fer el Credi-Cine ... que uns cines i una dallonsis gran de crispetes i una dallonsis gran de beguda et surt per un tantu!!! ... i ja no parlem si ets galan i compres l'entrada a la teva partenaire ... collons tu! ... no no, què collons he de ser jo galan? el galan jo el tinc a casa, que és allò on es deixa la roba ... tota la vida deixant la roba a una cadira i ara em treuen el galan aquell ... "Ohhh, és un galan de noche ... se'n diu així" ... Mira, un galan de noche és Bertín Osborne ... no posem noms rarus a les coses per Déu!!!

Doncs això, que vem anar al cine perquè malgrat val un tantu, hi ha pelis que cal veure a la pantalla gran, amb el Susuraun que em deia un cop no-sé-qui i allà tot espatxurrat i còmode ... buenu, si no vas al Maremagnum, clar ... que un cop vem anar amb l'AiCarai a veure una peli ... la 2a de Harry Potter, titeresca tota ella, que dolenta és!!! ... i els seients que ens van tocar feien baixada. Escolta, que feina tenies per assentar-te i clavar els genolls al seient del davant ... jo ja pensava que ens donarien una medalla per haver aguantat toooota la insufrible peli aixines ... a sobre quan li comento a l'AiCarai "... crec que m'estic escorrent ..." em va fotre una mirada de "Marrano, que això és una peli infantil!!! Comporta't que hi ha canalla!!! Tu en vas a veure una de l'Almodòvar i surts amb 3 quilos de menys!" ... això, que el cine és còmode ... tret d'excepcions.

Doncs res, la peli que vem anar a veure, Los Piratas del Caribe. Bé, està bé. Fa riure, té acció, és comercial ... sí, d'acord, no anem a veure la típica peli iraniana amb la típica nena que plora tota la peli ... però això no arriba, a Abrera! A més anant-hi el dilluns i a una sessió tardana, quarts de 10 del vespre, doncs t'assegures que no compartiràs sala amb el Club Super 3, que se suposa que hi ha anat el cap de setmana anterior. L'únic problema que té aquesta peli és que dura. Dura 3 horetes de no res, però coi, que són 3 horetes. I, amics, família, la gent no la tenim massa acostumada a veure pelis de 3 hores. I a més al vespre, saps? Clar, ja ha plogut molt des de les maratons de El Señor de los Anillos, allà vinga hores al cine, que veies que hi anava tota la família a veure-la i només acabava desperta la mare, que era l'única que no la volia anar a veure ... "És que aquest noi és guapot, eh?". La resta, clapats!

I clar, a mitja peli, a més de veure manades de gent que s'aixeca per anar a veure al senyor Roca, comences a apreciar comportaments de la gent ... El noi de dues files davant nostre agafa la jaqueta com si fos un capote de torero ... que jo ja vaig pensar "Coi, que ens ha vingut amb un toro, al cine" ... la mostra al respectable (que no calia, però buenu) ... que aquí ja vaig pensar "Com tregui un ram de flors de la jaqueta, aplaudeixo" ... i acotxa a la seva noia ... ohhh, que macu ... però pam, una que ja ha caigut!! Per cert, la meva partenaire, que acostuma a ser Ms. Posturetes ... ara així, ara em creuo de cames, ara em passo la cama per darrera el cap ... estava impertérrita ...

Però noi, al final de la peli, calla que molts no es clapessin, la conducta de la gent es va com reactivar. D'una banda teníem la parella que ella era com uns 30 centímetres més alta que ell ... que cap problema, eh? ... però tal i com surten del cine comencen a jugar al pilla-pilla (a la meva època es deia així, que voleu que us digui, ara?) per arribar al cotxe ... d'altra banda, l'acompanyant del Dr. Macizo de l'Hospital d'Igualada que mirava l'escena del pilla-pilla (que ho déiem així, us ho juro) i va i es fot de lloros ... que per cert, el Dr. Macizo serà macizo tot el que vulguis, però Superman no és i gairebé la recull estirada del terra a la pobra ... d'altra banda un nano que es pensava que havia vist la peli aquella de Yamakasi, els nanos que salten teulades al Japó, paret que veia, paret que saltava ... a veure, parets baixes, eh? Yamakasi potser, però gilipolles, no... mentres la seva nòvia no sabia quina cara fer ... i per últim una pobra noia que es deuria cansar veient la peli ... clar com que no estàs assentat, la mires mentre fas spinning ... i el noi la duia a coll-i-bé fins al cotxe ...

Conec a un senyor ja gran que té la teoria que la joventut ... bé, ell li diu joventut a qualsevol persona menor de la seva edat ... "... la joventut millor que estigui ocupada, que el temps que ho està no es droga, ni beu ni crema contenidors ...". tindrà raó? Perquè si després de 3 hores de cine i calma la gent surt així d'alterada, no vulguis veure què farien si no haguessin anat al cine!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 4 apunts genials
divendres, 25 de maig de 2007
Capítol 214. Unes altres eleccions
Sí, ja ho sé, ho sé perfectament i ho entenc. Jo també estic cansat d'anar a votar. Però estigueu tranquils i preneu paciència, aquestes seran les últimes. Noooooo, no es preveu que cap alegre dictador ens torni a tenir 40 anys a règim, ara que ve l'estiu, sino que si no hi ha referèndums per reformar la Constitució pel mig (que si al principet no li dóna per tenir un criu, no n'hi haurà), sembla ser que fins d'aquí a dos anys no torna a començar el cicle. Ja ho veieu, la salut electoral del nostre petit país depèn de la dallonsis d'en Felip VI, té collons, i mai millor dit, la cosa.

Doncs res tu, que el diumenge ja hi tornarem a ser. Les eleccions del poble, són aquestes. En diuen les eleccions del poble bàsicament per la frase taaaaan suada de "Les municipals són diferents, que votes a la persona". Vinga, home, justament per això són les que menys ganes et donen de votar. Que els tens calats a tots! Bé, als pobles passa això ... suposo que a les ciutats ... bueno, si fós de BCN tampoc sabria ben bé a qui votar, la veritat, que el ventall és tan ampli com lamentable: el del PSC amb el seu cartell que sembla el disc del Sargent Peepers dels Beatles, allà amb tanta gent, el de CIU amb la poma ... que encara no he acabat d'entendre, el del PP que fa cara com de trist ... li falta la closca al cap i deixar anar un "Nadie me quiere!!", el d'ERC que va de guais ... és que la seva propaganda és anar de guais i de modern, la de IC ... que és la de sempre, però ara va de progre amb ulleres fashion i la del partit-partido que-que no-no té-tiene problemes-problemas per-para parlar-hablar en-en els-los dos-dos idiomes-idiomas (collons, costa escriure així, eh?) de la que no farem cap comentari ... Terrible!!!

On realment veus que les eleccions són locals és en la manera d'anomenar els candidats. Ja no deixes anar un típic "Uix, aquest és de dretes i ens la farà passar magra..." o "Ui, jo partits pseudo-fatxes que evoquen a la llibertat no voto!!!". No, no, aquí s'insulta amb coneixement de causa, perquè els coneixes a tots: "Aquest? Jo em moro abans que votar a aquest, que és un imbècil!!", "Aquesta dona es torna a presentar ... que no es cansa?", "Ui, dels 3 que surten en aquesta foto, dos d'ells fumen porros com uns condemnats...perquè els fumen amb mi", "Aquest no va dir que plegava? Mira, s'ha fet gran, la política envelleix, tu", ... I no és maco, això?

El més maco d'aquestes eleccions és l'alegria amb que tothom tira del Factor Photoshop. Collons, tu, qualsevol candidat d'una edat superior a 30 anys ha passat per tan insigne programa. "Nooooo, el que passa és que els fotografus són bons i saben captar la bellesa de les persones!!!" ... mira, callo, callo ... la bellesa de les persones ... va, callo, que la diria massa grossa.

El Factor Photoshop es veu sobretot, i que no se m'enfadi ningú, a les dones candidates. Mare meva!!! Però si a Esparreguera n'hi ha una que està més jove a la foto que fa 20 anys! Si l'altre dia la vaig veure pel carrer i damunt seu hi havia justament un cartell i te'n feies creus ... passava com a l'anunci aquell "Debe ser su hija ..." que és per dir "No, home, que està retocada!!!". Avui m'han dit que potser fa com la Carmen Sevilla, que es posava un esparadrap a darrera el coll per amagar la papada quan feia El Cuponsito. Ostres! Tal com la vaig veure ahir, aquesta hi ha deixat tot l'esparadrap de l'Hospital d'Igualada!!! Que està retocada, home, que ningú té tant d'esparadrap a casa!!!

També hi ha la mania aquesta que les dones han de sortir rient a les fotos. Els tius, no, però les dones sí ... què passa? que si no surten rient semblarà que siguin unes sargentus? Però si totes ho són ... que es presenten per alcaldessa, nens, que no es presenten per Teletubbie! "Alaaa, com et passes!!!", segur? segur que em passo? Ara em direu que la de València surt rient a la foto i no és un sargentu ... bueno, a part d'altres coses ... Una de les meves veïnes d'escala n'és, de candidata ... de sargentu no ho sé. Collons tu, quina rialla que surt a la foto ... però sonrisa Profidén a sacu, eh? ... ostres, i el més fort és que no l'he vista mai riure. D'on l'ha tret aquest somriure? Eh? Eh?

Després hi ha les que els hi fan fotos el seu pitjor enemic. Hi ha una candidata a Abrera que sembla que la foto l'hagin fet un dia quan tornava a casa de festa ... surt allà mig torta. Mira, perquè no escolto la ràdio d'Abrera que segur que la falca (pels d'ESO, la falca no és la dona del falcó, eh? no us em despisteu ...) va dient "Votahmmmeeee i la rhonddaaa la pagggooooo yoooooooo!!!". Que segur que s'acabava el plaç per donar la foto i la pobra, amb les preses "Quina dono, quina dono ...?" i algú li va dir "Jo tinc aquella de quan vas pillar la turca per Cap d'Any" ... i ale, una mica de Photoshop per amagar les ampolles i tira, tu.

I per acabar, aquells partits polítics que es creen només per aquestes votacions ... uns noms! Per fer el programa potser en saben molt però de fer noms!! Home! Que a Esparreguera hi ha un partit que es diu AIESPA ... que sembla un crit d'aquells que es fan als concursos de gossos de tura "Coloma, jauuuu, Coloma, jauuuu, aiespa! Coloma!!! aiespa!! Rilaaa, Rilaaaa" ... que de vegades t'ho quedes mirant i penses ... collons, amb raó quan jo li dic al meu "Dona'm la poteta no em fa ni puto cas!" ... hi he de posar paraules rares es veu!!

Si és que sembla mentida que ningú vegi que la gent està cansada de votar. Collons! Tanta democràcia cansa, tu. Per què no fem com a d'altres llocs, que voten 3 coses alhora? No, aquí votem ara i d'aquí a 4 mesos tornem-hi! Que si no la gent s'atabala!! I, au, rep cada 4 mesos la targeteta aquella que diu on has d'anar a votar ... collons! jo ja sé on vaig a votar, home, on sempre, on vols que vagi a votar? i la targeteta feu-la de paper reciclat, que ens carregarem l'Amazones, nens, que llavors l'Sting s'enfadarà i encara treurà un altre disc en solitari... I torna a sentir els anuncis de "Compruebe sus datos en la Lista del Censo" ... a la merda, home! Jo ja miro la Lista del Censo el dia que vaig a votar ... i si no tinc pressa. En fi, canalla, no us amargueu, aneu-hi d'hora i, sobretot, no poseu la tele, feu-me cas ... mireu el futbol ... bueno, o millor sortiu a fer un volt, eh? que el futbol ...
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials
dilluns, 21 de maig de 2007
Capítol 213. Lo que necesitas es amor?
Família, amics, gent que passa per aquí, gent que passa per aquí i no sap com deixar un missatge, ... bé, tots en general ... que arriba l'estiu, molt a pesar meu i dels que no els agrada l'estiu en sí mateix com a exemple de calor, és una cosa bastant clara ... "Ehhh, que avui ha plogut, nen!!" ... ui, sí, un fred que fot a fora! Mira, des de la Diagonal només es veu gent amb abrics de pells!!! Vinga, per favor! ... Això, l'estiu. Com a avanzadilla, remarcar que a la meva feina ja fa calor. I sí, molts de vosaltres pensareu "coi, no és un edifici intel·ligent?" ... doncs es deu haver acabat la intel·ligència, com al Baa se li han acabat les ganes de jugar bé ... "Tiooo, que ahir van guanyar" ... que se'n vagin a fer punyetes, tu!

Avui, no se sap perquè, fot una calda a la feina de 3 parells de nassos. Però el pitjor no és això. El pitjor és que avui hi ha entrega. I si hi ha entrega s'ha de provar. I si s'ha de provar, has d'anar a provar a la Sala de Proves ... altrament anomenada La Habitación del Pánico ... anomenada així bàsicament perquè allà hi entres somrient a provar i pot ser que surtis dels nervis en veure que el què has fet no va ni de conya. Doncs, segons dades mesurades pel meu venerat JM, a La Habitación del Pánico la temperatura actual és de ... 30,4 graus!!! Si fins els ordinadors estan suant!!! Estem pensant de llogar-la a mode de sauna ... coi! Bé, ens diuen que hem de generar oportunitats de negoci, no? Ah, que parlen de negoci informàtic ... coi, doncs expliqueu-vos, xatos!!!

Un altre aspecte simptomàtic de l'arribada de l'estiu és que queda palés que el món està mancat de carinyu. Els guardes de seguretat d'aquesta noble empresa, en són un exemple. No, no és que vagin en bermudes i amb camisa hawaiana, sino que veus com abandonen aquella mena de finestreta expenedora de tabac i s'acosten, tímidament si voleu, a la porta. "Aix, pels rajos benefactors del sol?" ... que va, s'acosten a la porta, miren fixament a fora, bavegen i comenten frases com ara "Mira, mira, mira, mira això, oixxxx, el que li faria jo a aquesta!!", "Guaita, aquesta altra ... mmmm ... si sembla que porti les dues rodetes per sintonitzar la freqüència i el volum de la radio!!!", "No és bo portar això tan apretat, dona!!!" o el ja mític "A ésta le meto de todo menos miedo" ...

I a la manca de carinyu, la gent no col·labora. L'altre dia llegeixo al diari que a les Eleccions Belgues s'hi ha presentat una noia per un partit que és diu NEE, que a la traducció seria NO, que promet fer-li una fel·lació a cada persona que s'agregui a la seva candidatura! (pels d'ESO una fel·lació seria ... sabeu allò de l'abelleta i la flor dels papes i mames? doncs posa que, en aquest cas, l'abelleta li xupa el pollen a la flor ... per entendre'ns) Clar, què has promés, saps? Es veu que la WEB ha tingut el record mundial de visites. Que s'han apuntat més de 100.000 persones!! Tu diras!!! Una cosa d'aquestes ... i de gratis, tu!!! Fins i tot aquí ja miràvem què tal els avions de RyanAir fins a Bèlgica!!!

Ara la noia diu que No (com el partit, mira tu) que ningú s'ho podia haver pres seriosament, allò. I clar, tots els que s'havien apuntat i ja tenien allò a punt ara s'han destrempat de cop. Normal. Ara diuen que si és publicitat enganyosa i tal. Què voleu que us digui? Això es veia a venir! Que suposant que la meitat dels que es van apuntar fossin homes, 50.000, i només que en fés 4 per dia ... va posa'n 8, 4 al matí i 4 a la tarda, la noia aquesta s'estaria com 7.000 dies fent-ne ... Ep, i sense descansar, eh? Nadals i Cap d'Anys inclosos (mira, entre raïm i raïm ... val, val, lleig de comentar). No pot ser, home! Aquesta noia no guanyaria per Oraldines!!!

Un altre exemple de la manca de carinyu el podem trobar divendres passat a la parada del bus nocturn Esparreguera-Barcelona, a la 1 de la matinada, hora zulú. Allà mateix, un noi, elegantment vestit, parlant amb la seva xurri per telèfon. El típic noi que parla amb la seva xurri per telèfon, vaja. Però de cop i volta, i sense avís previ, que si ho fa amb avís previ ja estàs avisat, salta i comença a cridar amb aquella veu tersa i delicada ... "Dime que me quieres, va, dímelo, dime que me quieres!!!" ... i es veu que la noia doncs no deuria tenir ganes de dir-li-ho, o estava amb un altre o jo que sé. Total, que no li diu. I el nostre amic, resignat però inasequible al desaliento, que diuen, passa a la segona fase ... com els nens petits ... "Envíame un besito, vaaaaa, envíame un besitooo!!!". Aquí la noia li deuria fer cas però el besito no deuria ser prou consistent ... "No te oigo, envíamelo máááááááááássss fuerte!!! Que no te oigo!!! Me lo has enviado???"

Així, amb els besitos, que si "...no los oigo...", que si "...me lo enviastes? ..." ben bé uns 5 minuts. Que la noia que s'assentava al meu costat a la parada em va fer una cara de "... què campeón, hi anem nosaltres i li fotem un parell de petons de rosca ... a veure si calla d'una vegada?". De cop i volta, l'home calla (bien!!!) i, potser conscient que la noia no sabia fer besitos, li va voler fer un exemple clar "Muuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! Ves, asín se dan los besitos!! Muaaaaaa!! Ahora tu, va!!!" ... i sant tornem-hi. Depriment!!!

Al final la noia va penjar ... tu dirás, hasta jo hagués penjat! Però ell va tornar a insistir, i la noia el tornava a penjar ... que penses, "apaga el mòbil, collons!!! Que no són hores!!!" Però al final, sempre triumfa l'amor, com a les pelis cutres ... a la vida, què collons ha de triomfar l'amor! ... i la noia li va agafar el telèfon. El nostre heroi, conscient del que havia provocat a la noia amb els muack's va tornar a insisitir amb que "... dime que me quieres ..." i va posar ell mateix un nou exemple, aquest cop tapant-se la boca com si anés a demanar un rescat per algú o algo així " ... yo te aaaaaaamoooooooooooooooo, yo te aaaaaaamoooooooooooooooooooooo". Terrible!!!

Al final la història es va acabar quan va arribar el bus ... que escolta, els que érem a la parada semblava que haguéssim vist als Reis d'Orient!!! Unes cares d'alegria!! Pesat el tiu!!! Més que pesat!!! Canalla, no sigueu pesats! Si us estimen ja us ho faran saber ... i sino ... sempre podreu podreu optar al premi de Calimero de l'any "...ningú m'estimaaaaaaaaaaaa!! ..."
 
post perpetrat per jo mateix ...| 12 apunts genials
dimecres, 16 de maig de 2007
Capítol 212. Ella baila sola? 2a part
En el capítol anterior havíem deixat als nostres herois surtint d'una pizzeria on no podran entrar mai més de la vida i on va quedar palés que algun dia em trencaran la cara. Continuem ...

Els locals de festa, siguin a Igualada, a Esparreguera, a Barcelona o fins i tot a Manresa, tenen sempre dos trets caràcterístics en quant a personal que hi cohabita: el tiu que s'assembla a Melendi, que sempre, sempre, n'hi ha algun. Jo crec que els contracten. Allò que tens un local i quan ve la inspecció de l'Ajuntament el tiu et diu "Extintores ... bien, Salida de Emergencia ... bien ... Pero ... oiga ... Ya tiene su doble de Melendi?..." .... i tu "Hòstia, los donuts!!! Vull dir el Melendi ... i jo ara d'on el trec?" . I per altra banda, a tot local que es preuï hi ha d'haver el grup que conté a LA NOIA. La mítica noia que se sap totes, totes, totes les cançons. No, noi, no, noia! És igual que siguin de Reggeaton, que siguin Grandes Éxitos de los 80, que si Grandes de José Luís Perales (una abraçada pels amics del Perales), que siguin en català, en castellà, en anglès, ... és igual. Se les sap totes.

I aquest cop vem ser nosaltres els afortunats en compartir vetllada amb tal personatge. Si amics, despres que MiroIRic es retirés a dormir potser per meditar per què mai més podrem entrar a aquella pizzeria , potser perquè al dia següent s'havia de llevar d'hora, potser perquè li feien mal les mandibules i els ulls de tant mirar i riure ... qui ho sap ... després d'això, es va destapar la nostra arma secreta: AQueEtBalloUnaPolca. Totes les cançons! No va fallar ni una. Pensareu "Oh, és que potser escolta molt la ràdio ..." no no que la tia se sabia les lletres i la coreografia!!! "Bah, no té mèrit...", que no? posa-t'hi tu i balla totes les cançons amb una coreografia diferent, tonto/a!!! Què dic amb una coreografia diferent ... amb la que toca!!!

Jo, que sempre intento aprendre dels millors, la vaig intentar seguir a una cançó. Uf, no em cansava tant des que ... bueno, que em vaig cansar. Només una mirada de la Muntxi em va fer desistir ... una mirada d'aquelles "Oi que no intentes fer els malabarismes amb la pilota que fa el Ronaldinho? Doncs no la segueixis ... pel teu bé". En aquells moments, ho confeso, vaig tenir ganes de plorar!!! Mira, em poso tonto només recordar-ho!!!

I allà la teníem. Una cançó rera l'altra. Mentres tothom es movia més o menys seguint uns esquemes clàssics de ball: ara la cama dreta, ara la cama esquerra, el moviment de braços és opcional (jo, com que no sé què fer-ne, els poso a la butxaca, tu ... que collons en feu, dels braços??), ella es va posar a interpretar una cançó del Bisbal d'una manera realment impressionant. Uns moviments ... un sentiment ... Vaja, que fa la patada voladora i directament em penso que era ell. Buenu, la patada voladora , una mica de rínxols i deixar anar algo així com "Yo y mi Laurita etamo mu contento ...". "...Eh, campeón, que ara està amb la Tablada ...", ho sento, ho sento, lapsus!!!

Però ... què pot motivar que hi hagi gent així? Quins són els motius que els impulsen a la seva vida nocturna? Després d'una tasca d'investigació exhaustiva podem només intentar intuir perquè hi ha gent que saben ballar toooootes les músiques que els hi posen:

1. Els tenen lligats? A la feina tenen lligada a la nostra heroina durant tot el dia i, clar, a la que la deixen anar la noia es dispara. Seria, probablement, un ús habitual en aquella empresa, donat que els que van compartir ombres (perdó, sopar) amb nosaltres i que també vam coincidir en aquell local d'oci nocturn també disposaven d'una noia que tenia moviments sospitosament semblants ...

2. Exorcisme? En realitat AQueEtBalloUnaPolca és la nena de l'exorcista. Sí, d'acord, un xic més crescudeta, però els seus moviments, pràcticament impossibles de seguir als ulls humans fan pensar que això només pot ser obra del maligne. Això, o que es va empassar tots els capítols de Bola de Drac quan de Bola de Drac ja no s'entenia res de res (allò del Superguerrer que supera la força de la força que fan els Superguerrers quan van al quartu de bany ... o algo així). O potser és una ninja!!! No li vaig veure els Shurikens, eh? I tampoc era qüestió, si l'acabes de conéixer, de començar a remenar-li a veure on els té.

3. Són gent que no busca parella? Tu para't per un moment a mirar-la. Ni un segon quieta. Movent-se d'un cantó a l'altre. Impossible que un morso igualadí de bon veure (no, MiroIRic ja havia marxat...) pugui intentar mantenir un mínim de contacte amb ella. Si t'acostes a dir-li alguna cosa i a la que et despistes és a l'altre cantó de la sala!!! Impossible mantenir-hi una conversa!!! Dius "Hable con ella", com la peli ... i et contesten "Cony, massa deprisa que se mueve, tu"

4. No els agrada l'alcohol? És impossible beure alcohol amb aquell moviment. Si els glaçons deuren moure's com a una coctelera!!! No pot ser. Ella és més d'aigua, que tapes i ja està i no es perd ni gota. Una tia sana, si senyor!!!

Però finalment la nit s'acaba i les llums del local s'encenen. Ella no s'atura de cop, com quan fas atletisme, va reduint la cadència de ball, com els conillets del Duracell quan se'ls acaben les piles. La tornarem a veure algun dia, espero ... o lo echamos a suertes? Jo diria que sí ... sempre i quan no em retirin la paraula després de llegir aquest post, clar!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
Capítol 211. Ella baila sola? 1a part
D'entrada, i abans de començar, m'agradaria dir-vos que NO penso, de moment, acceptar l'oferta, generosa, tot sigui dit, de la LauraIngalls de la setmana passada. Malgrat tingui la copa pagada ... nooo, no és la Copa d'Europa ... tampoc la Copa Danone ... com voleu que em convidin a la Copa Danone ... no sé, em fa com repelús el tema aquest. I si allò és un Riviera? I si entro dins dels detinguts de l'Operación Malaya? I si el local està regentat per la Carmen de Mairena? "Uix, enséñame tu disco duro, informático", em diria. Uix, no no, treu, treu. Sí que coincideixo que estaria bé fer un reportatge sobre el tema ... però deixem les coses aquestes pels professionals, si us plau.

Divendres passat, aquest humil personatge, que s'erigeix, a hores d'ara ja, com el far que il·lumina les vostres vides, aquest déu capaç de guiar a les masses enfervoritzades cap a la terra promesa, aquest mesies que alliberarà al poble de l'esclavitud ... no, no em presento a les Eleccions, però sí que surto a una foto de propaganda ... buah, necessitaven models i tal i clar, el meu físic imponent, el meu cos fibrat, les meves ulleres de titani tallades a mà ... doncs això, que jo mateix (no confondre amb la JoMateixa) va sortir de casa disposat a anar a sopar a la sempre entranyable i ditxaratxera ciutat d'Igualada. Ah, amics i amigues, Igualada ... què en podem dir? que dóna nom a la mítica companyia d'autobusos que em trasllada a diari per les vies curosament asfaltades del Ministeri de Foment? alguna cosa més? no, perquè sino la cosa es fa llarga, la veritat!!! Passo! Busqueu Igualada al Google i ja està!

L'event va ser organitzat per la meva estimada-i-mai-compresa-del-tot Muntxi. "Alaaa, cena para dos, eh? pillín" ... No, si us plau. Que no estàvem sols! Ni més ni menys que comptàvem amb la impagable presència femenina de QueJoNoSocUnaMalparladaCollons i AQueEtBalloUnaPolca i, com a guest starring masculí, MiroIRic ... "alaaa, com et passes amb els noms!!!" ... home, el nano mirava i reia, mirava i reia ... Un saludu per tots 3!!! Tots 3 són companys de feina de la Muntxi dins el meravellós món de la sanitat pública ... sí, recordeu-me que si algun cop em poso malalt on no m'heu de portar, eh? Sobretot si és un matí i aquesta gent ha sortit de festa la nit abans!!!

Aquest tipus d'events tenen dos actes bastant ben diferenciats, com crec que ja he explicat algun cop: sopar i festa. Respecte al primer, cap problema ... cap problema mentres no et portin a menjar a algun lloc raru on ves a saber si posen fruits secs a les coses ... ah, amics, els fruits secs ... sempre són motiu de riures, ja sigui a Igualada amb gent que no has vist amb ta vida, ja sigui amb la família que et té massa vist... ah, quin gran recurs ... quan la gent llegeix la carta i veu "Pizza de nueces", au, vinga, todos contra el Angu "Jajajajaja, per a tu aquesta de nous, oi? jajajajajajaja", deia QueJoNoSocUnaMalparladaCollons mentre MiroIRic mirava i reia ... mirava i reia ... AQueEtBalloUnaPolca, pobra, no entenia res (sí, sí, jo també me'ls estimo molt, quins pebrots!!)

"Bueno però després de festa segur que ningú es va riure de tu" ... no clar, com que sóc en Travolta ballant. Nens! Que sóc arrítmic, hombre!!! Noooo, arrítmic de cintura! No és que tingui cap problema cardíac ... o sí? Muuuuuuuuntxi!! que tinc algun problema cardíac, jo? oi que no???

El local triat pel sopar va ser, com ja ha quedat clar, una pizzeria. Però més que una pizzeria allò semblava ... sabeu aquelles pelis de policies on quan pleguen de currar els policies se'n van a un bar i sempre hi ha el típic que diu "Uf, se me hace duro, me quedan 2 meses para jubilarme" ... Us sona? ... Doncs mira, nosaltres vem anar a la pizzeria de l'Hospital d'Igualada. Mig hospital estava allà dins. Es veu que els divendres deuen fer el dia del enfermero o algo així perquè sino, no s'explica. Clar i a l'entrar allò que penses "No, tranqui, si per qualsevol cosa et passés algo, tens les esquenes cobertes" ... però un cop veus com avança la nit penses "Virgensita, virgensita, que me quede como estoy, perquè si aquests m'han de prendre el pols tal i com van ... ves no el prenguin a la pota de la taula!".

Del sopar poca cosa a destacar ... potser que allò era com una barreja entre el Bosc de les Fades (iluminació escassa, per dir-ho finament) i una sauna turca (de la calor que fotia) ... potser que mai havia menjar una pizza que complia allò de los círculos concentricos ... sobresortia 3 dits del plat ... "Bah, és perquè és de massa fina ...", em va dir QueJoNoSocUnaMalparladaCollons fent-se així una mica la xula ... que tampoc se la va acabar, per cert ... potser que ens vem trobar amb el típic cambrer graciós ... sempre n'hi ha d'haver un a tot local que es preuï ... aquest cop, després de demanar els cafès i jo que li dic que no vull res, em salta "I el nada, lo quieres con hielo, jejejejeje" ... o potser que, gràcies a QueJoNoSocUnaMalparladaCollons, no podrem tornar-hi mai més de la vida ... perquè a sa senyoria li va donar per pagar 2 Lelos en monedes de cèntim, de dos i de cinc. Ole, ole i ole!!! I a més, el jefe del local ens va acomiadar amb un "Tu ti quieres reir di mi. Toma tu dineru" (que era per dir "Euros, Euros, dubidú, si no los quieres allá tu")... que pensareu "Ostres, pobra QueJoNoSocUnaMalparladaCollons, es deuria espantar" ... no no, ella no s'espantava perquè el tiu parlava amb mi, que es pensava que jo era l'inductor de la cosa ... Jo ja em veia pel cap el platet amb la calderilla!! I vés a dir-li que era cosa de l'altra, saps? Sempre pringuem el mateixos!! Tu creus? Fatal!

Continua ...
 
post perpetrat per jo mateix ...| 2 apunts genials
dimecres, 9 de maig de 2007
Capítol 210. Contacto con tacto?
Post dedicat a QueJoNoSócUnaMalparladaCollons, perquè de mica en mica se li torna una part de les coses bones que es mereix. Felicitats, interina!!

La planta del meravellós edifici que ocupem no està ocupada (valgui la redundància) única i exclusivament pel nostre meravellós equip. Equip, tot sigui dit, que cada cop conforma menys gent i que cada cop fa més coses ... sí, ja es comenta que com algun jugador del Baa caigui lesionat ... ves no veieu a un servidor remuntant la banda ... ep, però cobrant el sou de la nostra empresa, eh? no fotem ... que jo amb el sou d'aquests en un sol any ja em retiro ... Doncs això, que m'esbargeixo, que cada cop fem més coses ... si algú té imaginació pot pensar en 12 tius rotllo homes/dones-orquestra ... sí, crec que seria el millor símil!

Però la vida d'un informàtic és el més semblant a la vida eclesiàstica ... nooo, no parlo del vot de celibat precisament (això, pels d'ESO és "no poder fotre un quiqui") ... parlo més aviat d'altres valors com ara la propietat. La propietat, en qualsevol empresa d'informàtica, amics meus, és efímera, com el bon joc del Baa aquests darrers anys. No és que comparteixis ordinador, però sí que l'heredes ... i quan l'heredes ves que no et vingui l'antic propietari ... que no sé com collons s'ha enterat que tu tens l'ordinador que ell tenia abans ... això hauria d'estar amagat, com el tema de les adopcions ... a dir-te "Nen, sobretot aquestes dades no te les carreguis perquè ves a saber si algun dia les necessitarem". Això em va passar a mi amb el primer ordinador que vaig tenir ... clar, tu ets nou i no li diràs que no al tiu, que ves a saber qui és ... un ordinador que allò era el més semblant a la màquina de cosir de ma iaia, la que anava amb pedals ... la màquina de cosir, no la meva iaia ... i vaig estar dos anys fent mans i mànigues perquè un gilipolles em va dir que no podia esborrar unes dades vitals.

Hi ha gent que, posats a compartir, comparteix taula. Nooooo, no és que "mitja taula és meva i mitja és teva ... psssst, t'has passat de la línia ... i aquest boli és meu!!", noooo. És gent que els hi diuen Mobility ... no, de mobilitat no, de rentadora, si us sembla!. Doncs aquesta gent quan es lleva al matí té dos problemes: un és aixecar-se, que ja és prou problema, i l'altre és "on collons m'assento avui?". Perquè les taules aquestes se les queda el primer que arriba. Sí, a les empreses d'informàtica també es juga al joc de les cadires, però només uns afortunats hi poden jugar. Nosaltres? Pobres! Només ens faltaria això ... prou desgraciadets que som!

També comparteixes espais vitals, com ara el lavabu. El lavabu de la meva planta sempre l'he trobat, si més no, curiós. Més que res perquè no té aquells alegres distintius de "Senyors", "Senyores". No. Té el símbol aquell del sexe masculí i el símbol aquell del sexe femení. Ah, canalla! Què fas el primer dia que entres a la feina? On entres? "...Doncs tu entres a un, que hi ha pixadors ... doncs el dels tius ... que no ... el de les ties...". Ah, ho penseu molt ràpidament vosaltres ... però això quan ets el nuevo a veure qui ho fa. Al final vaig recordar el que sempre em deia l'AiCarai : "El símbol dels tius té allò que puja amunt ... com la ... com la dellonsis, vaja". I a més, aquell lavabu ... per què sembla el bar de la resta de plantes? Perquè escolta veus entrar gent allà de la planta 2, de la 3 i de la 5. Collons! que no tenen lavabu? Oh, és que has de demanar tanda per respallar-te les dentetes!!! "Oh, fes-ho més tard!!" ... no que després m'oblido i quan em pilli el meu dentista em fotrà ... "un gec d'hòsties?" ... un gec de peles, que encara és pitjor!!

I, naturalment, compartim planta. Nosaltres, treballem per Mordor, hi ha d'altres, els de les cadires, treballen pels Elfos i uns altres, els que justament tenim nosaltres davant per davant, treballen pels Hobbits. I a aquests darrers volia arribar. Perquè aquests són els que millor s'ho monten: ara posen pastetes per picar, ara pan de lembas, ara venen uns japos i els porten especialitats d'allà, ... uns cracks, vaja. I de tota la gent que hi treballa, ens centrarem en la LauraIngalls.

La LauraIngalls és una noia ... "sí clar, no serà un tiu, amb aquest nom" ... que treballa de secre d'aquest grup. Se li diu així perquè un dia se'ns presenta amb un vestit que només li faltava la pamela i les botes i el Michael Landon al costat ... i ens haguéssim traslladat 20 anys enrera, quan feien allò per la tele. La LauraIngalls era fins fa poc, una de les dues secres ... l'altra era un noia búlgara ... de qui ningú de nosaltres sabia pronunciar el nom i a qui ens referíem com La tia esa que me pone perraco ... "Sou uns simples els tius! Com li deien les noies? Segur que elles sí que coneixien el nom!!!..." La tia esa que pone perracos a los tíos, li deien. Però ara s'ha quedat la LauraIngalls soleta i fent de secre amb aquesta gent que tot lo dia tenen convidats de fora, clar té una feinada de por, la pobra.

Dilluns a la tarda, quan ja arrancava amb la meva velocitat quotidiana el camí cap als ascensors, se'm presenta la LauraIngalls i em deixa anar un "Perdona ... entiendes de ordenadores" (en castellà, perquè la sèrie aquesta la feien per La 1). "Nooo, sóc de Cárnicas González, jo" ... "...es que no me imprime y tengo mucho trabajo ...". Allò que ho mires una mica i finalment ho trobes. Ella, agraïda, perquè a la sèrie ho eren d'agraïts, em deixa anar un "ahhh, gra ... oye ... tienes novia?" ... Perdó? No fotis que ara aquesta em demana la mà ... i tot per haver-li connectat bé una impresora? Collons, he de demanar coses amb efectes retroactius! La d'impresores i de coses que he arreglat en ma vida!! "...és que yo monto citas y claro, por si te interesa. Este martes monto una ...". Crec que em punxen en diferents parts del cos i no em treuen sang de cap d'elles! "Ah, ah, no no és que se m'ha girat feina ... eh!". Avui ha insistit "Hombre, vente un día ... ya verás, ya".

Per un moment vaig veure aquella bona dona, vestida com la Laura Ingalls a un sofà, mig trusca, cubata en mà i dient coses sense sentit del pal Bertín Osborne a Contacto con tacto. Quina por! Ara a veure qui li arregla alguna altra cosa a aquesta dona ... que és capaç de dir-te "Si llenas este cupón con diez veces que me ayudes tienes una sorpresa ...ya tienes dos, amiguito!!!". Hombre!!! Que somos compañeros!!! Dóna les gràcies i jo ja tiro, nena!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 8 apunts genials
divendres, 4 de maig de 2007
Capítol 209. Prison Break?
Si alguna cosa durant el dia es fa complicada és pujar al bus que fa l'alegre trajecte BCN-Esparreguera a l'hora de plegar de la feina. Allò que penses "Com que la gent està cansada de treballar toooot el dia, deuen esperar a la parada tranquila i pacientment i pugen al bus cuan ramat d'ovelles pasta pel bosc" (val, es difícil que algú hagi pensat aquesta frase, ho sé). Ja ja ja i, si se'm permet, ja. Com n'esteu d'etivocats!!! (esparreguerisme). Principalment perquè la gent que agafa els busos en aquesta direcció i a aquesta hora no són persones qualsevols, no, són Gladiadores Americanos. Sempre, sempre, sempre es guarden aquella miqueta d'energies per liar-la a l'hora de pujar el bus.

Perquè ... jo ja ho porto dient de fa temps i la Susanibry n'és testimoni: tant costa fer una cua? ordenada, ben posada. Mira els d'Olesa (Olesa, merda estesa! però això seria un altre tema), que fan la seva cua, respecten l'ordre i fins i tot, fins i tot ... que un dia em va passar a mi i em vaig passar mitja hora buscant la càmera oculta ... si arriba el bus i pel que sigui has marxat de la cua, et venen a avisar "Iba este chico antes que usted!" ... que fort! i em van dir "chico", que fort!

Doncs no, el bus arriba i vinga ... tooots a mogollon! Però a mogollon és a mogollon. Alla no es respecta ni sexes, ni edats, ni lesions, ni mariconades. Ui, i els avis? Aquests són els pitjors. Clar, van passar una guerra, per ells pujar a un bus sota aquestes condicions és un cop de tita (no dos, un, eh?)! I ja no t'explico res de quan plou, com avui, que la marquesina semblava una aposta del ¿Qué apostamos? del pal "¿Cuánta gente cabe en una marquesina?" ... mooolts, ja t'ho dic ara!!! On vas a parar!? Al final haurem de posar un numeret, com el pollastre als supers i que el conductor ens vagi cridant "A ver, que suba el uno ... el dos ... el 45 ..." així ja sabries si pots pujar al bus o no ... Però es veu que no, es veu que anirem amb el sistema tradicional ... i clar, llavors passa el que passa que la iaia que tenia darrera meu al bus ha deixat anar un "Porto aquí 20 minuts ..." i m'ha fotut una empenta ... a mi ... amb els meus 90 quilets ... que allò era intencionada desqualificant. Collons, tu!!!

Amics, la frase d'avui és: "Hoy quiero confesar ... que estoy algo cansada ..." ... aquesta, aquesta és la frase que s'ha degut sentir de bon mati pels jutjats de Màlaga o Marbella o on nassos sigui. Sí, amics, després que el seu marit es morís per culpa d'un tal Avispado ... no, Geo, el seu marit no era la nena de la peli aquella que es mor per punxades de vespes ... com voleu que fos aquella!!! ... bueno, doncs això, després que el seu marit i l'Avispado i allò del "Doctor, estoy en sus manos..." que els d'ESO no recorden ni de conya perquè amb prou feines ho recordo jo ... després que la seva actual parella, Patxuli ... "pa txuli txuli, mi piruli", que diria la Vanessa de GH-ves-a-saber-quin-número ... estigui tancada a la presó perquè va robar quatre quartus ... després que el seu germà digués a Sábado Dolce Vita (jo això no ho miro mai, eh?) que el Patxuli aquell era una mala persona ... que penses ... els borratxos no diuen sempre la veritat? ... no els censurem, doncs! ... després que es comentés que la Maria del Monte li digués "Voy por ti" i la tia fotés a córrer (no m'estranya) ... després que el seu fill, Paquirrín, hagi fet coses tan grans com jugar al Madrid (ara deu jugar al Baa, tal i com van) o, darrerament, anar de senyores que fumen i parlen de tu (per no dir que és un putero que en un blog queda com malament) ... després de tot això ... va, i em detenen a la Pantoja.

Mira, mira, que estic que no estic. Joder, nens, la Pantoja. Que fort! I lo bo és que ella no ha fet res. "Home, no ha fet res, tiu, no em siguis de la ESO (noti's, benvolgut lector, que "de la ESO" hauria d'escriure's correctament com "de l'ESO", però en vista del nivell cultural que hi ha ... fins i tot reconegut pel mismíssim Kittus ... s'escriu així, tu), que aquesta tia es va emportar un pessic!". Sí, teniu raó, no us diré pas que no, però d'aquí a que arribi com el paio aquell que no el troben que tenia a casa seva una girafa i un os dissecats, una piscina que en feia 2 o 3 com les olímpiques i un heliport ... el que hagi pogut fer la Pantoja segur que és un no-res, hombre! La Pantoja segur que es va emportar un pessic, vale, però l'altre ... l'altre s'ha emportat tot el forn sencer!!!

A més, la Pantoja, nens! Una de les meves ídols!!! Que no en tenia prou amb el Paquirrín, que és com un armari de 3 portes, i va i m'adopta a la Chabelita ... la nena aquella peruana que no creix ni que la matin ... "Eh, que als països aquests hi ha enfermetats que impedeixen el creixement ..." va, va, si no és una nena, allò és com la Doña Rogelia ... que la Pantoja la movia amb uns fils ... que la tia és ventrílocua, home!!! Quina gran artista, tu ... i completa, eh? Que serà ara de la peque? I de l'armari? Bueno, ell encara que té els bars aquells però ... i la nena? eh? eh? A més avui, ja posats a treure tota la merda, ha sortit publicat que la nostra heroïna està en judicis perquè es veu que amb la nena va fer com la peli aquella: Toma la niña y corre. Lleig, Pantoja, lleig!!!

Família, amics, coneguts, gent que passa per aquí i no escriu, gent que passa per aquí i considera que hi ha massa lletra, és un complot. Sí, un complot contra les famílies espanyoles de sempre. És la teoria de la conspiració. Mireu com va acabar l'altra família espanyola per antonomàsia, els Jurado. El pare, torero, la mare, tonadillera, el gendre, guàrdia civil i la filla ... bé, no la qualificarem. Aquí hi havia el mateix, el marit torero, el otro, especulador, el fill futbolista del Madrit i la dona, tonadillera. Hi veieu punts en comú, oi? Que no s'enterin Los hombres de Paco que són capaços de dir que tot és obra d'ETA.

Ara a la tarda es veu que ja ha sortit. Que ha fet nit a la presó, com qui va a un alberg, ha declarat davant del jutge, com qui parla amb el director de l'alberg, i li ha fotut el puro de 90.000 Lelos, com qui ... com qui res, com qui res. De moment la cosa està així, ara a veure qui és el guapo que agafa i posa Tele5 o Antena3 aquests dies!!! O la tia aquella de Corasón, Corasón que dirà allò de "La Pantoja ha estado en prisión, prisión". Ah, i que no me la fotin a la presó ... que aquesta agafa una peineta i s'escapa, eh? Que ja em veig els del Tomate perseguint-la!! En fi, sort que sempre ens quedarà el Baa ... ai no, que darrerament aquests també foten pena, catxis!!! Som uns desgraciats, tu!!! "Se me enamora el alma, se me enamora ...", com diria aquella!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 12 apunts genials