En el capítol anterior havíem deixat als nostres herois surtint d'una pizzeria on no podran entrar mai més de la vida i on va quedar palés que algun dia em trencaran la cara. Continuem ...
Els locals de festa, siguin a Igualada, a Esparreguera, a Barcelona o fins i tot a Manresa, tenen sempre dos trets caràcterístics en quant a personal que hi cohabita: el tiu que s'assembla a Melendi, que sempre, sempre, n'hi ha algun. Jo crec que els contracten. Allò que tens un local i quan ve la inspecció de l'Ajuntament el tiu et diu "Extintores ... bien, Salida de Emergencia ... bien ... Pero ... oiga ... Ya tiene su doble de Melendi?..." .... i tu "Hòstia, los donuts!!! Vull dir el Melendi ... i jo ara d'on el trec?" . I per altra banda, a tot local que es preuï hi ha d'haver el grup que conté a LA NOIA. La mítica noia que se sap totes, totes, totes les cançons. No, noi, no, noia! És igual que siguin de Reggeaton, que siguin Grandes Éxitos de los 80, que si Grandes de José Luís Perales (una abraçada pels amics del Perales), que siguin en català, en castellà, en anglès, ... és igual. Se les sap totes.
I aquest cop vem ser nosaltres els afortunats en compartir vetllada amb tal personatge. Si amics, despres que MiroIRic es retirés a dormir potser per meditar per què mai més podrem entrar a aquella pizzeria , potser perquè al dia següent s'havia de llevar d'hora, potser perquè li feien mal les mandibules i els ulls de tant mirar i riure ... qui ho sap ... després d'això, es va destapar la nostra arma secreta: AQueEtBalloUnaPolca. Totes les cançons! No va fallar ni una. Pensareu "Oh, és que potser escolta molt la ràdio ..." no no que la tia se sabia les lletres i la coreografia!!! "Bah, no té mèrit...", que no? posa-t'hi tu i balla totes les cançons amb una coreografia diferent, tonto/a!!! Què dic amb una coreografia diferent ... amb la que toca!!!
Jo, que sempre intento aprendre dels millors, la vaig intentar seguir a una cançó. Uf, no em cansava tant des que ... bueno, que em vaig cansar. Només una mirada de la Muntxi em va fer desistir ... una mirada d'aquelles "Oi que no intentes fer els malabarismes amb la pilota que fa el Ronaldinho? Doncs no la segueixis ... pel teu bé". En aquells moments, ho confeso, vaig tenir ganes de plorar!!! Mira, em poso tonto només recordar-ho!!!
I allà la teníem. Una cançó rera l'altra. Mentres tothom es movia més o menys seguint uns esquemes clàssics de ball: ara la cama dreta, ara la cama esquerra, el moviment de braços és opcional (jo, com que no sé què fer-ne, els poso a la butxaca, tu ... que collons en feu, dels braços??), ella es va posar a interpretar una cançó del Bisbal d'una manera realment impressionant. Uns moviments ... un sentiment ... Vaja, que fa la patada voladora i directament em penso que era ell. Buenu, la patada voladora , una mica de rínxols i deixar anar algo així com "Yo y mi Laurita etamo mu contento ...". "...Eh, campeón, que ara està amb la Tablada ...", ho sento, ho sento, lapsus!!!
Però ... què pot motivar que hi hagi gent així? Quins són els motius que els impulsen a la seva vida nocturna? Després d'una tasca d'investigació exhaustiva podem només intentar intuir perquè hi ha gent que saben ballar toooootes les músiques que els hi posen:
1. Els tenen lligats? A la feina tenen lligada a la nostra heroina durant tot el dia i, clar, a la que la deixen anar la noia es dispara. Seria, probablement, un ús habitual en aquella empresa, donat que els que van compartir ombres (perdó, sopar) amb nosaltres i que també vam coincidir en aquell local d'oci nocturn també disposaven d'una noia que tenia moviments sospitosament semblants ...
2. Exorcisme? En realitat AQueEtBalloUnaPolca és la nena de l'exorcista. Sí, d'acord, un xic més crescudeta, però els seus moviments, pràcticament impossibles de seguir als ulls humans fan pensar que això només pot ser obra del maligne. Això, o que es va empassar tots els capítols de Bola de Drac quan de Bola de Drac ja no s'entenia res de res (allò del Superguerrer que supera la força de la força que fan els Superguerrers quan van al quartu de bany ... o algo així). O potser és una ninja!!! No li vaig veure els Shurikens, eh? I tampoc era qüestió, si l'acabes de conéixer, de començar a remenar-li a veure on els té.
3. Són gent que no busca parella? Tu para't per un moment a mirar-la. Ni un segon quieta. Movent-se d'un cantó a l'altre. Impossible que un morso igualadí de bon veure (no, MiroIRic ja havia marxat...) pugui intentar mantenir un mínim de contacte amb ella. Si t'acostes a dir-li alguna cosa i a la que et despistes és a l'altre cantó de la sala!!! Impossible mantenir-hi una conversa!!! Dius "Hable con ella", com la peli ... i et contesten "Cony, massa deprisa que se mueve, tu"
4. No els agrada l'alcohol? És impossible beure alcohol amb aquell moviment. Si els glaçons deuren moure's com a una coctelera!!! No pot ser. Ella és més d'aigua, que tapes i ja està i no es perd ni gota. Una tia sana, si senyor!!!
Però finalment la nit s'acaba i les llums del local s'encenen. Ella no s'atura de cop, com quan fas atletisme, va reduint la cadència de ball, com els conillets del Duracell quan se'ls acaben les piles. La tornarem a veure algun dia, espero ... o lo echamos a suertes? Jo diria que sí ... sempre i quan no em retirin la paraula després de llegir aquest post, clar!
Els locals de festa, siguin a Igualada, a Esparreguera, a Barcelona o fins i tot a Manresa, tenen sempre dos trets caràcterístics en quant a personal que hi cohabita: el tiu que s'assembla a Melendi, que sempre, sempre, n'hi ha algun. Jo crec que els contracten. Allò que tens un local i quan ve la inspecció de l'Ajuntament el tiu et diu "Extintores ... bien, Salida de Emergencia ... bien ... Pero ... oiga ... Ya tiene su doble de Melendi?..." .... i tu "Hòstia, los donuts!!! Vull dir el Melendi ... i jo ara d'on el trec?" . I per altra banda, a tot local que es preuï hi ha d'haver el grup que conté a LA NOIA. La mítica noia que se sap totes, totes, totes les cançons. No, noi, no, noia! És igual que siguin de Reggeaton, que siguin Grandes Éxitos de los 80, que si Grandes de José Luís Perales (una abraçada pels amics del Perales), que siguin en català, en castellà, en anglès, ... és igual. Se les sap totes.
I aquest cop vem ser nosaltres els afortunats en compartir vetllada amb tal personatge. Si amics, despres que MiroIRic es retirés a dormir potser per meditar per què mai més podrem entrar a aquella pizzeria , potser perquè al dia següent s'havia de llevar d'hora, potser perquè li feien mal les mandibules i els ulls de tant mirar i riure ... qui ho sap ... després d'això, es va destapar la nostra arma secreta: AQueEtBalloUnaPolca. Totes les cançons! No va fallar ni una. Pensareu "Oh, és que potser escolta molt la ràdio ..." no no que la tia se sabia les lletres i la coreografia!!! "Bah, no té mèrit...", que no? posa-t'hi tu i balla totes les cançons amb una coreografia diferent, tonto/a!!! Què dic amb una coreografia diferent ... amb la que toca!!!
Jo, que sempre intento aprendre dels millors, la vaig intentar seguir a una cançó. Uf, no em cansava tant des que ... bueno, que em vaig cansar. Només una mirada de la Muntxi em va fer desistir ... una mirada d'aquelles "Oi que no intentes fer els malabarismes amb la pilota que fa el Ronaldinho? Doncs no la segueixis ... pel teu bé". En aquells moments, ho confeso, vaig tenir ganes de plorar!!! Mira, em poso tonto només recordar-ho!!!
I allà la teníem. Una cançó rera l'altra. Mentres tothom es movia més o menys seguint uns esquemes clàssics de ball: ara la cama dreta, ara la cama esquerra, el moviment de braços és opcional (jo, com que no sé què fer-ne, els poso a la butxaca, tu ... que collons en feu, dels braços??), ella es va posar a interpretar una cançó del Bisbal d'una manera realment impressionant. Uns moviments ... un sentiment ... Vaja, que fa la patada voladora i directament em penso que era ell. Buenu, la patada voladora , una mica de rínxols i deixar anar algo així com "Yo y mi Laurita etamo mu contento ...". "...Eh, campeón, que ara està amb la Tablada ...", ho sento, ho sento, lapsus!!!
Però ... què pot motivar que hi hagi gent així? Quins són els motius que els impulsen a la seva vida nocturna? Després d'una tasca d'investigació exhaustiva podem només intentar intuir perquè hi ha gent que saben ballar toooootes les músiques que els hi posen:
1. Els tenen lligats? A la feina tenen lligada a la nostra heroina durant tot el dia i, clar, a la que la deixen anar la noia es dispara. Seria, probablement, un ús habitual en aquella empresa, donat que els que van compartir ombres (perdó, sopar) amb nosaltres i que també vam coincidir en aquell local d'oci nocturn també disposaven d'una noia que tenia moviments sospitosament semblants ...
2. Exorcisme? En realitat AQueEtBalloUnaPolca és la nena de l'exorcista. Sí, d'acord, un xic més crescudeta, però els seus moviments, pràcticament impossibles de seguir als ulls humans fan pensar que això només pot ser obra del maligne. Això, o que es va empassar tots els capítols de Bola de Drac quan de Bola de Drac ja no s'entenia res de res (allò del Superguerrer que supera la força de la força que fan els Superguerrers quan van al quartu de bany ... o algo així). O potser és una ninja!!! No li vaig veure els Shurikens, eh? I tampoc era qüestió, si l'acabes de conéixer, de començar a remenar-li a veure on els té.
3. Són gent que no busca parella? Tu para't per un moment a mirar-la. Ni un segon quieta. Movent-se d'un cantó a l'altre. Impossible que un morso igualadí de bon veure (no, MiroIRic ja havia marxat...) pugui intentar mantenir un mínim de contacte amb ella. Si t'acostes a dir-li alguna cosa i a la que et despistes és a l'altre cantó de la sala!!! Impossible mantenir-hi una conversa!!! Dius "Hable con ella", com la peli ... i et contesten "Cony, massa deprisa que se mueve, tu"
4. No els agrada l'alcohol? És impossible beure alcohol amb aquell moviment. Si els glaçons deuren moure's com a una coctelera!!! No pot ser. Ella és més d'aigua, que tapes i ja està i no es perd ni gota. Una tia sana, si senyor!!!
Però finalment la nit s'acaba i les llums del local s'encenen. Ella no s'atura de cop, com quan fas atletisme, va reduint la cadència de ball, com els conillets del Duracell quan se'ls acaben les piles. La tornarem a veure algun dia, espero ... o lo echamos a suertes? Jo diria que sí ... sempre i quan no em retirin la paraula després de llegir aquest post, clar!
