Família, amics, gent que passa per aquí, gent que passa per aquí i no sap com deixar un missatge, ... bé, tots en general ... que arriba l'estiu, molt a pesar meu i dels que no els agrada l'estiu en sí mateix com a exemple de calor, és una cosa bastant clara ... "Ehhh, que avui ha plogut, nen!!" ... ui, sí, un fred que fot a fora! Mira, des de la Diagonal només es veu gent amb abrics de pells!!! Vinga, per favor! ... Això, l'estiu. Com a avanzadilla, remarcar que a la meva feina ja fa calor. I sí, molts de vosaltres pensareu "coi, no és un edifici intel·ligent?" ... doncs es deu haver acabat la intel·ligència, com al Barça se li han acabat les ganes de jugar bé ... "Tiooo, que ahir van guanyar" ... que se'n vagin a fer punyetes, tu!
Avui, no se sap perquè, fot una calda a la feina de 3 parells de nassos. Però el pitjor no és això. El pitjor és que avui hi ha entrega. I si hi ha entrega s'ha de provar. I si s'ha de provar, has d'anar a provar a la Sala de Proves ... altrament anomenada La Habitación del Pánico ... anomenada així bàsicament perquè allà hi entres somrient a provar i pot ser que surtis dels nervis en veure que el què has fet no va ni de conya. Doncs, segons dades mesurades pel meu venerat JM, a La Habitación del Pánico la temperatura actual és de ... 30,4 graus!!! Si fins els ordinadors estan suant!!! Estem pensant de llogar-la a mode de sauna ... coi! Bé, ens diuen que hem de generar oportunitats de negoci, no? Ah, que parlen de negoci informàtic ... coi, doncs expliqueu-vos, xatos!!!
Un altre aspecte simptomàtic de l'arribada de l'estiu és que queda palés que el món està mancat de carinyu. Els guardes de seguretat d'aquesta noble empresa, en són un exemple. No, no és que vagin en bermudes i amb camisa hawaiana, sino que veus com abandonen aquella mena de finestreta expenedora de tabac i s'acosten, tímidament si voleu, a la porta. "Aix, pels rajos benefactors del sol?" ... que va, s'acosten a la porta, miren fixament a fora, bavegen i comenten frases com ara "Mira, mira, mira, mira això, oixxxx, el que li faria jo a aquesta!!", "Guaita, aquesta altra ... mmmm ... si sembla que porti les dues rodetes per sintonitzar la freqüència i el volum de la radio!!!", "No és bo portar això tan apretat, dona!!!" o el ja mític "A ésta le meto de todo menos miedo" ...
I a la manca de carinyu, la gent no col·labora. L'altre dia llegeixo al diari que a les Eleccions Belgues s'hi ha presentat una noia per un partit que és diu NEE, que a la traducció seria NO, que promet fer-li una fel·lació a cada persona que s'agregui a la seva candidatura! (pels d'ESO una fel·lació seria ... sabeu allò de l'abelleta i la flor dels papes i mames? doncs posa que, en aquest cas, l'abelleta li xupa el pollen a la flor ... per entendre'ns) Clar, què has promés, saps? Es veu que la WEB ha tingut el record mundial de visites. Que s'han apuntat més de 100.000 persones!! Tu diras!!! Una cosa d'aquestes ... i de gratis, tu!!! Fins i tot aquí ja miràvem què tal els avions de RyanAir fins a Bèlgica!!!
Ara la noia diu que No (com el partit, mira tu) que ningú s'ho podia haver pres seriosament, allò. I clar, tots els que s'havien apuntat i ja tenien allò a punt ara s'han destrempat de cop. Normal. Ara diuen que si és publicitat enganyosa i tal. Què voleu que us digui? Això es veia a venir! Que suposant que la meitat dels que es van apuntar fossin homes, 50.000, i només que en fés 4 per dia ... va posa'n 8, 4 al matí i 4 a la tarda, la noia aquesta s'estaria com 7.000 dies fent-ne ... Ep, i sense descansar, eh? Nadals i Cap d'Anys inclosos (mira, entre raïm i raïm ... val, val, lleig de comentar). No pot ser, home! Aquesta noia no guanyaria per Oraldines!!!
Un altre exemple de la manca de carinyu el podem trobar divendres passat a la parada del bus nocturn Esparreguera-Barcelona, a la 1 de la matinada, hora zulú. Allà mateix, un noi, elegantment vestit, parlant amb la seva xurri per telèfon. El típic noi que parla amb la seva xurri per telèfon, vaja. Però de cop i volta, i sense avís previ, que si ho fa amb avís previ ja estàs avisat, salta i comença a cridar amb aquella veu tersa i delicada ... "Dime que me quieres, va, dímelo, dime que me quieres!!!" ... i es veu que la noia doncs no deuria tenir ganes de dir-li-ho, o estava amb un altre o jo que sé. Total, que no li diu. I el nostre amic, resignat però inasequible al desaliento, que diuen, passa a la segona fase ... com els nens petits ... "Envíame un besito, vaaaaa, envíame un besitooo!!!". Aquí la noia li deuria fer cas però el besito no deuria ser prou consistent ... "No te oigo, envíamelo máááááááááássss fuerte!!! Que no te oigo!!! Me lo has enviado???"
Així, amb els besitos, que si "...no los oigo...", que si "...me lo enviastes? ..." ben bé uns 5 minuts. Que la noia que s'assentava al meu costat a la parada em va fer una cara de "... què campeón, hi anem nosaltres i li fotem un parell de petons de rosca ... a veure si calla d'una vegada?". De cop i volta, l'home calla (bien!!!) i, potser conscient que la noia no sabia fer besitos, li va voler fer un exemple clar "Muuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! Ves, asín se dan los besitos!! Muaaaaaa!! Ahora tu, va!!!" ... i sant tornem-hi. Depriment!!!
Al final la noia va penjar ... tu dirás, hasta jo hagués penjat! Però ell va tornar a insistir, i la noia el tornava a penjar ... que penses, "apaga el mòbil, collons!!! Que no són hores!!!" Però al final, sempre triumfa l'amor, com a les pelis cutres ... a la vida, què collons ha de triomfar l'amor! ... i la noia li va agafar el telèfon. El nostre heroi, conscient del que havia provocat a la noia amb els muack's va tornar a insisitir amb que "... dime que me quieres ..." i va posar ell mateix un nou exemple, aquest cop tapant-se la boca com si anés a demanar un rescat per algú o algo així " ... yo te aaaaaaamoooooooooooooooo, yo te aaaaaaamoooooooooooooooooooooo". Terrible!!!
Al final la història es va acabar quan va arribar el bus ... que escolta, els que érem a la parada semblava que haguéssim vist als Reis d'Orient!!! Unes cares d'alegria!! Pesat el tiu!!! Més que pesat!!! Canalla, no sigueu pesats! Si us estimen ja us ho faran saber ... i sino ... sempre podreu podreu optar al premi de Calimero de l'any "...ningú m'estimaaaaaaaaaaaa!! ..."
Avui, no se sap perquè, fot una calda a la feina de 3 parells de nassos. Però el pitjor no és això. El pitjor és que avui hi ha entrega. I si hi ha entrega s'ha de provar. I si s'ha de provar, has d'anar a provar a la Sala de Proves ... altrament anomenada La Habitación del Pánico ... anomenada així bàsicament perquè allà hi entres somrient a provar i pot ser que surtis dels nervis en veure que el què has fet no va ni de conya. Doncs, segons dades mesurades pel meu venerat JM, a La Habitación del Pánico la temperatura actual és de ... 30,4 graus!!! Si fins els ordinadors estan suant!!! Estem pensant de llogar-la a mode de sauna ... coi! Bé, ens diuen que hem de generar oportunitats de negoci, no? Ah, que parlen de negoci informàtic ... coi, doncs expliqueu-vos, xatos!!!
Un altre aspecte simptomàtic de l'arribada de l'estiu és que queda palés que el món està mancat de carinyu. Els guardes de seguretat d'aquesta noble empresa, en són un exemple. No, no és que vagin en bermudes i amb camisa hawaiana, sino que veus com abandonen aquella mena de finestreta expenedora de tabac i s'acosten, tímidament si voleu, a la porta. "Aix, pels rajos benefactors del sol?" ... que va, s'acosten a la porta, miren fixament a fora, bavegen i comenten frases com ara "Mira, mira, mira, mira això, oixxxx, el que li faria jo a aquesta!!", "Guaita, aquesta altra ... mmmm ... si sembla que porti les dues rodetes per sintonitzar la freqüència i el volum de la radio!!!", "No és bo portar això tan apretat, dona!!!" o el ja mític "A ésta le meto de todo menos miedo" ...
I a la manca de carinyu, la gent no col·labora. L'altre dia llegeixo al diari que a les Eleccions Belgues s'hi ha presentat una noia per un partit que és diu NEE, que a la traducció seria NO, que promet fer-li una fel·lació a cada persona que s'agregui a la seva candidatura! (pels d'ESO una fel·lació seria ... sabeu allò de l'abelleta i la flor dels papes i mames? doncs posa que, en aquest cas, l'abelleta li xupa el pollen a la flor ... per entendre'ns) Clar, què has promés, saps? Es veu que la WEB ha tingut el record mundial de visites. Que s'han apuntat més de 100.000 persones!! Tu diras!!! Una cosa d'aquestes ... i de gratis, tu!!! Fins i tot aquí ja miràvem què tal els avions de RyanAir fins a Bèlgica!!!
Ara la noia diu que No (com el partit, mira tu) que ningú s'ho podia haver pres seriosament, allò. I clar, tots els que s'havien apuntat i ja tenien allò a punt ara s'han destrempat de cop. Normal. Ara diuen que si és publicitat enganyosa i tal. Què voleu que us digui? Això es veia a venir! Que suposant que la meitat dels que es van apuntar fossin homes, 50.000, i només que en fés 4 per dia ... va posa'n 8, 4 al matí i 4 a la tarda, la noia aquesta s'estaria com 7.000 dies fent-ne ... Ep, i sense descansar, eh? Nadals i Cap d'Anys inclosos (mira, entre raïm i raïm ... val, val, lleig de comentar). No pot ser, home! Aquesta noia no guanyaria per Oraldines!!!
Un altre exemple de la manca de carinyu el podem trobar divendres passat a la parada del bus nocturn Esparreguera-Barcelona, a la 1 de la matinada, hora zulú. Allà mateix, un noi, elegantment vestit, parlant amb la seva xurri per telèfon. El típic noi que parla amb la seva xurri per telèfon, vaja. Però de cop i volta, i sense avís previ, que si ho fa amb avís previ ja estàs avisat, salta i comença a cridar amb aquella veu tersa i delicada ... "Dime que me quieres, va, dímelo, dime que me quieres!!!" ... i es veu que la noia doncs no deuria tenir ganes de dir-li-ho, o estava amb un altre o jo que sé. Total, que no li diu. I el nostre amic, resignat però inasequible al desaliento, que diuen, passa a la segona fase ... com els nens petits ... "Envíame un besito, vaaaaa, envíame un besitooo!!!". Aquí la noia li deuria fer cas però el besito no deuria ser prou consistent ... "No te oigo, envíamelo máááááááááássss fuerte!!! Que no te oigo!!! Me lo has enviado???"
Així, amb els besitos, que si "...no los oigo...", que si "...me lo enviastes? ..." ben bé uns 5 minuts. Que la noia que s'assentava al meu costat a la parada em va fer una cara de "... què campeón, hi anem nosaltres i li fotem un parell de petons de rosca ... a veure si calla d'una vegada?". De cop i volta, l'home calla (bien!!!) i, potser conscient que la noia no sabia fer besitos, li va voler fer un exemple clar "Muuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! Ves, asín se dan los besitos!! Muaaaaaa!! Ahora tu, va!!!" ... i sant tornem-hi. Depriment!!!
Al final la noia va penjar ... tu dirás, hasta jo hagués penjat! Però ell va tornar a insistir, i la noia el tornava a penjar ... que penses, "apaga el mòbil, collons!!! Que no són hores!!!" Però al final, sempre triumfa l'amor, com a les pelis cutres ... a la vida, què collons ha de triomfar l'amor! ... i la noia li va agafar el telèfon. El nostre heroi, conscient del que havia provocat a la noia amb els muack's va tornar a insisitir amb que "... dime que me quieres ..." i va posar ell mateix un nou exemple, aquest cop tapant-se la boca com si anés a demanar un rescat per algú o algo així " ... yo te aaaaaaamoooooooooooooooo, yo te aaaaaaamoooooooooooooooooooooo". Terrible!!!
Al final la història es va acabar quan va arribar el bus ... que escolta, els que érem a la parada semblava que haguéssim vist als Reis d'Orient!!! Unes cares d'alegria!! Pesat el tiu!!! Més que pesat!!! Canalla, no sigueu pesats! Si us estimen ja us ho faran saber ... i sino ... sempre podreu podreu optar al premi de Calimero de l'any "...ningú m'estimaaaaaaaaaaaa!! ..."
