D'entrada, i abans de començar, m'agradaria dir-vos que NO penso, de moment, acceptar l'oferta, generosa, tot sigui dit, de la LauraIngalls de la setmana passada. Malgrat tingui la copa pagada ... nooo, no és la Copa d'Europa ... tampoc la Copa Danone ... com voleu que em convidin a la Copa Danone ... no sé, em fa com repelús el tema aquest. I si allò és un Riviera? I si entro dins dels detinguts de l'Operación Malaya? I si el local està regentat per la Carmen de Mairena? "Uix, enséñame tu disco duro, informático", em diria. Uix, no no, treu, treu. Sí que coincideixo que estaria bé fer un reportatge sobre el tema ... però deixem les coses aquestes pels professionals, si us plau.
Divendres passat, aquest humil personatge, que s'erigeix, a hores d'ara ja, com el far que il·lumina les vostres vides, aquest déu capaç de guiar a les masses enfervoritzades cap a la terra promesa, aquest mesies que alliberarà al poble de l'esclavitud ... no, no em presento a les Eleccions, però sí que surto a una foto de propaganda ... buah, necessitaven models i tal i clar, el meu físic imponent, el meu cos fibrat, les meves ulleres de titani tallades a mà ... doncs això, que jo mateix (no confondre amb la JoMateixa) va sortir de casa disposat a anar a sopar a la sempre entranyable i ditxaratxera ciutat d'Igualada. Ah, amics i amigues, Igualada ... què en podem dir? que dóna nom a la mítica companyia d'autobusos que em trasllada a diari per les vies curosament asfaltades del Ministeri de Foment? alguna cosa més? no, perquè sino la cosa es fa llarga, la veritat!!! Passo! Busqueu Igualada al Google i ja està!
L'event va ser organitzat per la meva estimada-i-mai-compresa-del-tot Muntxi. "Alaaa, cena para dos, eh? pillín" ... No, si us plau. Que no estàvem sols! Ni més ni menys que comptàvem amb la impagable presència femenina de QueJoNoSocUnaMalparladaCollons i AQueEtBalloUnaPolca i, com a guest starring masculí, MiroIRic ... "alaaa, com et passes amb els noms!!!" ... home, el nano mirava i reia, mirava i reia ... Un saludu per tots 3!!! Tots 3 són companys de feina de la Muntxi dins el meravellós món de la sanitat pública ... sí, recordeu-me que si algun cop em poso malalt on no m'heu de portar, eh? Sobretot si és un matí i aquesta gent ha sortit de festa la nit abans!!!
Aquest tipus d'events tenen dos actes bastant ben diferenciats, com crec que ja he explicat algun cop: sopar i festa. Respecte al primer, cap problema ... cap problema mentres no et portin a menjar a algun lloc raru on ves a saber si posen fruits secs a les coses ... ah, amics, els fruits secs ... sempre són motiu de riures, ja sigui a Igualada amb gent que no has vist amb ta vida, ja sigui amb la família que et té massa vist... ah, quin gran recurs ... quan la gent llegeix la carta i veu "Pizza de nueces", au, vinga, todos contra el Angu "Jajajajaja, per a tu aquesta de nous, oi? jajajajajajaja", deia QueJoNoSocUnaMalparladaCollons mentre MiroIRic mirava i reia ... mirava i reia ... AQueEtBalloUnaPolca, pobra, no entenia res (sí, sí, jo també me'ls estimo molt, quins pebrots!!)
"Bueno però després de festa segur que ningú es va riure de tu" ... no clar, com que sóc en Travolta ballant. Nens! Que sóc arrítmic, hombre!!! Noooo, arrítmic de cintura! No és que tingui cap problema cardíac ... o sí? Muuuuuuuuntxi!! que tinc algun problema cardíac, jo? oi que no???
El local triat pel sopar va ser, com ja ha quedat clar, una pizzeria. Però més que una pizzeria allò semblava ... sabeu aquelles pelis de policies on quan pleguen de currar els policies se'n van a un bar i sempre hi ha el típic que diu "Uf, se me hace duro, me quedan 2 meses para jubilarme" ... Us sona? ... Doncs mira, nosaltres vem anar a la pizzeria de l'Hospital d'Igualada. Mig hospital estava allà dins. Es veu que els divendres deuen fer el dia del enfermero o algo així perquè sino, no s'explica. Clar i a l'entrar allò que penses "No, tranqui, si per qualsevol cosa et passés algo, tens les esquenes cobertes" ... però un cop veus com avança la nit penses "Virgensita, virgensita, que me quede como estoy, perquè si aquests m'han de prendre el pols tal i com van ... ves no el prenguin a la pota de la taula!".
Del sopar poca cosa a destacar ... potser que allò era com una barreja entre el Bosc de les Fades (iluminació escassa, per dir-ho finament) i una sauna turca (de la calor que fotia) ... potser que mai havia menjar una pizza que complia allò de los círculos concentricos ... sobresortia 3 dits del plat ... "Bah, és perquè és de massa fina ...", em va dir QueJoNoSocUnaMalparladaCollons fent-se així una mica la xula ... que tampoc se la va acabar, per cert ... potser que ens vem trobar amb el típic cambrer graciós ... sempre n'hi ha d'haver un a tot local que es preuï ... aquest cop, després de demanar els cafès i jo que li dic que no vull res, em salta "I el nada, lo quieres con hielo, jejejejeje" ... o potser que, gràcies a QueJoNoSocUnaMalparladaCollons, no podrem tornar-hi mai més de la vida ... perquè a sa senyoria li va donar per pagar 2 Lelos en monedes de cèntim, de dos i de cinc. Ole, ole i ole!!! I a més, el jefe del local ens va acomiadar amb un "Tu ti quieres reir di mi. Toma tu dineru" (que era per dir "Euros, Euros, dubidú, si no los quieres allá tu")... que pensareu "Ostres, pobra QueJoNoSocUnaMalparladaCollons, es deuria espantar" ... no no, ella no s'espantava perquè el tiu parlava amb mi, que es pensava que jo era l'inductor de la cosa ... Jo ja em veia pel cap el platet amb la calderilla!! I vés a dir-li que era cosa de l'altra, saps? Sempre pringuem el mateixos!! Tu creus? Fatal!
Continua ...
Divendres passat, aquest humil personatge, que s'erigeix, a hores d'ara ja, com el far que il·lumina les vostres vides, aquest déu capaç de guiar a les masses enfervoritzades cap a la terra promesa, aquest mesies que alliberarà al poble de l'esclavitud ... no, no em presento a les Eleccions, però sí que surto a una foto de propaganda ... buah, necessitaven models i tal i clar, el meu físic imponent, el meu cos fibrat, les meves ulleres de titani tallades a mà ... doncs això, que jo mateix (no confondre amb la JoMateixa) va sortir de casa disposat a anar a sopar a la sempre entranyable i ditxaratxera ciutat d'Igualada. Ah, amics i amigues, Igualada ... què en podem dir? que dóna nom a la mítica companyia d'autobusos que em trasllada a diari per les vies curosament asfaltades del Ministeri de Foment? alguna cosa més? no, perquè sino la cosa es fa llarga, la veritat!!! Passo! Busqueu Igualada al Google i ja està!
L'event va ser organitzat per la meva estimada-i-mai-compresa-del-tot Muntxi. "Alaaa, cena para dos, eh? pillín" ... No, si us plau. Que no estàvem sols! Ni més ni menys que comptàvem amb la impagable presència femenina de QueJoNoSocUnaMalparladaCollons i AQueEtBalloUnaPolca i, com a guest starring masculí, MiroIRic ... "alaaa, com et passes amb els noms!!!" ... home, el nano mirava i reia, mirava i reia ... Un saludu per tots 3!!! Tots 3 són companys de feina de la Muntxi dins el meravellós món de la sanitat pública ... sí, recordeu-me que si algun cop em poso malalt on no m'heu de portar, eh? Sobretot si és un matí i aquesta gent ha sortit de festa la nit abans!!!
Aquest tipus d'events tenen dos actes bastant ben diferenciats, com crec que ja he explicat algun cop: sopar i festa. Respecte al primer, cap problema ... cap problema mentres no et portin a menjar a algun lloc raru on ves a saber si posen fruits secs a les coses ... ah, amics, els fruits secs ... sempre són motiu de riures, ja sigui a Igualada amb gent que no has vist amb ta vida, ja sigui amb la família que et té massa vist... ah, quin gran recurs ... quan la gent llegeix la carta i veu "Pizza de nueces", au, vinga, todos contra el Angu "Jajajajaja, per a tu aquesta de nous, oi? jajajajajajaja", deia QueJoNoSocUnaMalparladaCollons mentre MiroIRic mirava i reia ... mirava i reia ... AQueEtBalloUnaPolca, pobra, no entenia res (sí, sí, jo també me'ls estimo molt, quins pebrots!!)
"Bueno però després de festa segur que ningú es va riure de tu" ... no clar, com que sóc en Travolta ballant. Nens! Que sóc arrítmic, hombre!!! Noooo, arrítmic de cintura! No és que tingui cap problema cardíac ... o sí? Muuuuuuuuntxi!! que tinc algun problema cardíac, jo? oi que no???
El local triat pel sopar va ser, com ja ha quedat clar, una pizzeria. Però més que una pizzeria allò semblava ... sabeu aquelles pelis de policies on quan pleguen de currar els policies se'n van a un bar i sempre hi ha el típic que diu "Uf, se me hace duro, me quedan 2 meses para jubilarme" ... Us sona? ... Doncs mira, nosaltres vem anar a la pizzeria de l'Hospital d'Igualada. Mig hospital estava allà dins. Es veu que els divendres deuen fer el dia del enfermero o algo així perquè sino, no s'explica. Clar i a l'entrar allò que penses "No, tranqui, si per qualsevol cosa et passés algo, tens les esquenes cobertes" ... però un cop veus com avança la nit penses "Virgensita, virgensita, que me quede como estoy, perquè si aquests m'han de prendre el pols tal i com van ... ves no el prenguin a la pota de la taula!".
Del sopar poca cosa a destacar ... potser que allò era com una barreja entre el Bosc de les Fades (iluminació escassa, per dir-ho finament) i una sauna turca (de la calor que fotia) ... potser que mai havia menjar una pizza que complia allò de los círculos concentricos ... sobresortia 3 dits del plat ... "Bah, és perquè és de massa fina ...", em va dir QueJoNoSocUnaMalparladaCollons fent-se així una mica la xula ... que tampoc se la va acabar, per cert ... potser que ens vem trobar amb el típic cambrer graciós ... sempre n'hi ha d'haver un a tot local que es preuï ... aquest cop, després de demanar els cafès i jo que li dic que no vull res, em salta "I el nada, lo quieres con hielo, jejejejeje" ... o potser que, gràcies a QueJoNoSocUnaMalparladaCollons, no podrem tornar-hi mai més de la vida ... perquè a sa senyoria li va donar per pagar 2 Lelos en monedes de cèntim, de dos i de cinc. Ole, ole i ole!!! I a més, el jefe del local ens va acomiadar amb un "Tu ti quieres reir di mi. Toma tu dineru" (que era per dir "Euros, Euros, dubidú, si no los quieres allá tu")... que pensareu "Ostres, pobra QueJoNoSocUnaMalparladaCollons, es deuria espantar" ... no no, ella no s'espantava perquè el tiu parlava amb mi, que es pensava que jo era l'inductor de la cosa ... Jo ja em veia pel cap el platet amb la calderilla!! I vés a dir-li que era cosa de l'altra, saps? Sempre pringuem el mateixos!! Tu creus? Fatal!
Continua ...
