dilluns, 10 de setembre de 2007
Capítol 230. Prêt-à-porter?
Amics, família, un dia de pont com avui dóna per moltes coses ... per moltes coses sempre i quan no treballis, clar, perquè per si no ho sabeu un servidor de Mordor per sobre de tot i de vosaltres després, avui treballa; en fi, com deien a l'anunci aquell "... es lo que tieneeeee...". D'entre les coses que hi ha per fer avui estan: fer el ronso al llit, fer el ronso al sofà, fer el ronso en general ... i paro perquè m'estic emprenyant ... ah, i sí, anar de compres.

Generalment, quan una noia proposa a un noi anar de compres, la resposta sol ser un gran interrogant. Bé, perdó, hi ha casos per tot: hi ha els del gran interrogant ... que normalment fan càbales sobre "si hi vaig, guanyu punts, si hi vaig però em canso, perdo punts, però si hi vaig i em cansu i ella veu que estic cansat però aguanto, guanyu punts ... i quan arribi a casa ... ti merece un premio!!!", res mentalitat masculina, hi ha els que directament diuen que "sí, sí, anem on vulguis",evitant-se la previsible posterior discusió de "mai fem res junts" i hi ha els que diuen "Per què no avises a Fulanito, que treballa a BCN perquè t'hi acompanyi?" ... i es posen a riure. I qui diu Fulanito, diu Angu.

Anar de compres amb una noia, per qui no ho sàpiga, és una mica com la Queta, la boqueta aquella taaaaaan simpàtica que va posar en Maragall, no sé si encara hi és, la Queta, no el Maragall, per promocionar la llengua catalana: tu vas de botiga en botiga, i sents com ella diu "Aquests són macos!", "Mira que bé em queda això!", "Oixxx, el que sempre he desitjat, un ...", però de mentres vas saltant botigues ... que tu penses "No t'agraden? coi, compra'ls" i ella amb un gest piju només propi d'un anunci de Font Vella Sensación (sí, home, aquell que quan parla la rossa, i no perquè sigui rossa, no l'entens una merda!), et deixa anar: "Nooo, que potser més endavant n'hi ha de més xulus!". Però més endavant, no n'hi ha de més xulus ... I aquí ve quan anar a comprar roba s'assembla a la Queta: "I si m'equivoco, torno a començar!" ... Au, toooooorna a fer la romeria de botigues un altre cop! I ja pots pregar a qui coneguis perquè quan tornis hi sigui ... excepte al Bresca, que a partir de les 6 hi passa l'huracà Nenesquesurtendeclasse i després és impossible trobar res.

Però de botiga en botiga pots alertar que tu no ets l'únic, digues-li pringat, digues-li calçasses, o digues-li només acompanyant ... però acompanyant queda com gigoló, de manera que no ho direm ..., n'hi ha més! I veus que estan allà, a les botigues, anant darrera de les seves noies com un joc que vaig tenir amb el meu primer ordinador basat en el llibre aquell de El Nombre de la Rosa, que el personatge de l'Azdo et seguia a tot arreu ... doncs elles serien el Guillermo de Baskerville del joc! I lo curiós és que són els mateixos a totes les botigues ... i el més curiós és que a totes les botigues, quan elles es proven els vestits, els 6, perquè ja que el màxim número de coses que pots emportar-te als vestidors és 6, perquè n'has de portar menys, oi?, es comporten igual:

- Actius: acompanyen les noies fins els vestidors, i creuen mirades amb el/la repartidora d'aquells numerets que diuen el número de peces de roba que entres ... que penses "I a tu et paguen per això? que no veus que sempre n'entren 6!!"... la mirada aquella de "Pringaooooooo". Entrar amb elles no és perquè se sentin més segures, sino perquè ... adivina qui rastrejarà la botiga per anar a buscar una talla més? ..."Ep, o menys", no no, més, sempre és més ... I després torna't a creuar amb el/la dels números i el seu somriure mesquí ... que penses "Pentina't bé i busca't una feina, hombre!" D'aquest grup en podem distingir

1. Amb premi.
Aquests són els ídols de tothom, l'enveja de la resta. Per molt petit que sigui l'emprovador, ells entren amb les noies, tu. A més, el fet d'entrar a l'emprovador dóna dret a dir "...doncs d'aquí baix no queda tant bé ..." o "... ei, et queda clavat, fins i tot d'aquí .." i pam, grapa a sobre la noia! Això no deslliura de rastrejar la botiga, clar!

2. Sense premi.
Vindria a ser com la selecció espanyola de futbol: jugues bé però no passes de quarts. Tu allà, esperant, com a Lluvia de Estrellas (petonet per la Lluvia, per cert), que s'obri la cortina i que tu emetis un veredicte afirmatiu, que tu emetis un veredicte negatiu i, au, a rastrejar la botiga, o que tu l'emetis afirmatiu, ella emeti el veredicte contrari i, au, a rastrejar la botiga!

3. Voyeurs (i no el marit de la Preysler, eh?)
És una evolució dels Sense premi, són aquells que, mentre la noia es baralla amb la roba, es dediquen, com qui no vol la cosa, a anar passejant pel passadís dels emprovadors cuan ninja es mou per la foscor ... i si veuen alguna cosa, esborra'ls-hi de la retina, saps?

- Passius: directament acompanyen a les noies a la botiga, en un primer instant les segueixen, però només per detectar on es troben els chiquiparks per novios o acompanyants. Un cop allà, s'assenten ... perdó, s'hi queden allà enxovats de mala manera ... i ja vindràs. De tant en tant van fent una ullada per veure on és ella i ja està. I a la que entren als emprovadors se'n desentenen de tot i ja sortiràs, tu. Hi ha el nucli més dur, com al PP ... no, aquests no donen la culpa d'anar a buscar roba a ETA ... que són els que directament es queden a fora i ja ni entren a la botiga ... normalment sota l'excusa de "Em quedo a fumar ..." al que ella diu "Marc Antoni, però si fa anys que no fumes" i ell, intentant mostrar la seva hombria amb els altres components del nucli dur deixa anar un "He dit que em quedo a fumar... no puc entrar fumant!!". Un "cari", com a final de frase, sempre ajuda en aquests casos.

De tota manera, el resultat és el mateix sempre, sempre, sempre: noies amb el bolso i nois amb 4, 5 o 6 bosses ... que tu penses que es podria posar una bossa dins una altra però es veu que no, perquè llavors, aquella samarreta que estava pel terra, que s'ha emprovat dues o tres vegades, que l'ha deixat sobre el taulell de qualsevol manera ... s'arruga. En fi, quan penses que els nois triguem 10 minuts en comprar ... "sí, i en fer altres coses també ..." ... és per dir: "Nena, un dia anem et porto al Bresca a comprar roba ... però a partir de les 6, eh?".
 
post perpetrat per jo mateix ...|


11 Comentaris:


At 10/9/07 10:21, Blogger Jo Mateixa

De debò soc la primera en deixar comentari???, clar, la resta de noies estan de compres :-P

Nino, com mola anar de botigues amb tu...anem o que?? :-)

Petonets guapu i que et sigui lleu el no pont, jejejejejeje.

 

At 10/9/07 10:34, Blogger Alepsi

Buah... jo és que sóc un xic masculina.... :s

A mi, quan les meves amigues em diuen d'anar de compres, tremolo... normalment acostumo a fer estudis sociològics dels homes acompanyants.... xDDDDD

Un gran poooooooooooooooooooooost! ;)

 

At 10/9/07 10:39, Blogger Cristina

Jajajaja, és divertit anar de compres amb el Pep. El pobret té molta paciència. Quan quedem??????

 

At 10/9/07 13:14, Blogger Andrea ....de acà y de allà

ah no..a mi me gusta ir sola de compras.. si.. no doy explicaciones a nadie de cuanto gastno ni como..y me pruebo la mar de tranquila sin que nadie me rompa las pelotas...y puedo hasta con las nenas del Bresca...
besos neneeeeeeee me haces reirrrrrrrr¡¡¡

 

At 10/9/07 16:02, Blogger stel

ai pep, veig que tu tampoc fas pont xD

m'apunto a l'allau de peticions, quan dius que em treus a passejar i a comprar algo? jejeje, de fet jo sóc d'empreovar-me poca cosa i quan veig algo que m'agrada m'ho enduc i punt, que depèn d'on vas no hi ha manera de trobar res maco (deu ser l'efecte nena-acabada-de-sortir-del-cole que arrassa amb tot).

En fi, bon dilluns bimbocao!

 

At 11/9/07 11:30, Anonymous Lluvia

Pensava que anava a ser l´unica que donara el to discordant pero hi veig que no es aixi jejeje...
A mi no m´agrada gens anar de compres i menys acompanyada. Hui precisament he quedat amb les meues amigues per anar al Bonaire (Aldaia) es el centre comercial més gran de tota Espanya...anem a triar uns complements per a disfresar-nos en festes...i sincerament aixo ja em fa tremolar, perque me les imagine ara vuic anar a Woman Secret, i l´altra "doncs jo al massimo dutti" buff...No puc!!!!
I en el meu cas quan no tinc mes botons que anar-hi de compres pq es precis comprar-me eixa cosa, es el Kike el que insisteix, jo entre a la tenda (quasi per obligacio) pegue una mirada desde l´entrada de mig segon "no m´agra res, au" i ell no entra mira probat aço, probat allo...Buff no se d´on trau tanta paciencia.
Veus quan es per a d´ell no tinc agobio, pero si la cosa es per a mi... pense en perque no inventen un sistema en el que desde el teu sofa de casa van pasat els catalegs de roba i tu dius en un click ale aquest. Què bonic seria,oi?
Bessets de Adolfo Dominguez lo menos. jajaja

PD: gracies per l´anomenament de la meua pesona jaja

 

At 11/9/07 18:05, Blogger Metamorfosi

Ostres, és que a mi no m'agrada gens anar a comprar roba, i no ho faig mai acompanyada.

¿Sortir expressament i amb premeditació per anar a comprar drapets?... uffff... no ho he fet mai. Però si mai hi ha d'haver una primera vegada hi podríem anar plegats, que segur que riuríem un munt!

Petonets furtius d'entre emprovadors! ;D

 

At 12/9/07 18:04, Blogger kentuta

Doncs jo si que he tingut pont, però no he anat precisament de compres.
Ei, post genial, m'hi sento del tot reflexada quan alguna amiga demanat que l'acompanyés de compres (també tremolo) m'he sentit sempre com la acompanyant que descrius... que si es proven això o allò i de mentres tu aguanta el bolso, la jaqueta i el que faci falta... Uffff no m'agrada anar de compres, no ho suporto!!! Si hi vaig ho faig sola i a la idea, que les botigues i la gent sembla boja i per les rabaixetes no veas!!!! Ni acostar-s'hi...
Una abraçada

 

At 13/9/07 09:43, Blogger Txell

A mi em posa nerviosa anar de botigues. Bàsicament pq mai trobo res que m'agradi i em desespero. Tot és massa extremat o massa petit o massa lleig...

 

At 17/9/07 12:53, Blogger olimpia

Vinga Pep! Si en el fondo us encanta que us diguem d'anar a comprar roba! Segur que t'ho vas passar molt bé. Que és cansat ja ho sé, però penso que si aneu... és perquè us agrada.
Molts petons.

 

At 18/9/07 13:14, Blogger Nosotras mismas

Vinc amb una mica de pressa (lleig, ho se). Et saludo i em porto el teu post amb la fi de llegir-lo mès tard.

Salutacions