Amics, família, un dia de pont com avui dóna per moltes coses ... per moltes coses sempre i quan no treballis, clar, perquè per si no ho sabeu un servidor de Mordor per sobre de tot i de vosaltres després, avui treballa; en fi, com deien a l'anunci aquell "... es lo que tieneeeee...". D'entre les coses que hi ha per fer avui estan: fer el ronso al llit, fer el ronso al sofà, fer el ronso en general ... i paro perquè m'estic emprenyant ... ah, i sí, anar de compres.
Generalment, quan una noia proposa a un noi anar de compres, la resposta sol ser un gran interrogant. Bé, perdó, hi ha casos per tot: hi ha els del gran interrogant ... que normalment fan càbales sobre "si hi vaig, guanyu punts, si hi vaig però em canso, perdo punts, però si hi vaig i em cansu i ella veu que estic cansat però aguanto, guanyu punts ... i quan arribi a casa ... ti merece un premio!!!", res mentalitat masculina, hi ha els que directament diuen que "sí, sí, anem on vulguis",evitant-se la previsible posterior discusió de "mai fem res junts" i hi ha els que diuen "Per què no avises a Fulanito, que treballa a BCN perquè t'hi acompanyi?" ... i es posen a riure. I qui diu Fulanito, diu Angu.
Anar de compres amb una noia, per qui no ho sàpiga, és una mica com la Queta, la boqueta aquella taaaaaan simpàtica que va posar en Maragall, no sé si encara hi és, la Queta, no el Maragall, per promocionar la llengua catalana: tu vas de botiga en botiga, i sents com ella diu "Aquests són macos!", "Mira que bé em queda això!", "Oixxx, el que sempre he desitjat, un ...", però de mentres vas saltant botigues ... que tu penses "No t'agraden? coi, compra'ls" i ella amb un gest piju només propi d'un anunci de Font Vella Sensación (sí, home, aquell que quan parla la rossa, i no perquè sigui rossa, no l'entens una merda!), et deixa anar: "Nooo, que potser més endavant n'hi ha de més xulus!". Però més endavant, no n'hi ha de més xulus ... I aquí ve quan anar a comprar roba s'assembla a la Queta: "I si m'equivoco, torno a començar!" ... Au, toooooorna a fer la romeria de botigues un altre cop! I ja pots pregar a qui coneguis perquè quan tornis hi sigui ... excepte al Bresca, que a partir de les 6 hi passa l'huracà Nenesquesurtendeclasse i després és impossible trobar res.
Però de botiga en botiga pots alertar que tu no ets l'únic, digues-li pringat, digues-li calçasses, o digues-li només acompanyant ... però acompanyant queda com gigoló, de manera que no ho direm ..., n'hi ha més! I veus que estan allà, a les botigues, anant darrera de les seves noies com un joc que vaig tenir amb el meu primer ordinador basat en el llibre aquell de El Nombre de la Rosa, que el personatge de l'Azdo et seguia a tot arreu ... doncs elles serien el Guillermo de Baskerville del joc! I lo curiós és que són els mateixos a totes les botigues ... i el més curiós és que a totes les botigues, quan elles es proven els vestits, els 6, perquè ja que el màxim número de coses que pots emportar-te als vestidors és 6, perquè n'has de portar menys, oi?, es comporten igual:
- Actius: acompanyen les noies fins els vestidors, i creuen mirades amb el/la repartidora d'aquells numerets que diuen el número de peces de roba que entres ... que penses "I a tu et paguen per això? que no veus que sempre n'entren 6!!"... la mirada aquella de "Pringaooooooo". Entrar amb elles no és perquè se sentin més segures, sino perquè ... adivina qui rastrejarà la botiga per anar a buscar una talla més? ..."Ep, o menys", no no, més, sempre és més ... I després torna't a creuar amb el/la dels números i el seu somriure mesquí ... que penses "Pentina't bé i busca't una feina, hombre!" D'aquest grup en podem distingir
1. Amb premi.
Aquests són els ídols de tothom, l'enveja de la resta. Per molt petit que sigui l'emprovador, ells entren amb les noies, tu. A més, el fet d'entrar a l'emprovador dóna dret a dir "...doncs d'aquí baix no queda tant bé ..." o "... ei, et queda clavat, fins i tot d'aquí .." i pam, grapa a sobre la noia! Això no deslliura de rastrejar la botiga, clar!
2. Sense premi.
Vindria a ser com la selecció espanyola de futbol: jugues bé però no passes de quarts. Tu allà, esperant, com a Lluvia de Estrellas (petonet per la Lluvia, per cert), que s'obri la cortina i que tu emetis un veredicte afirmatiu, que tu emetis un veredicte negatiu i, au, a rastrejar la botiga, o que tu l'emetis afirmatiu, ella emeti el veredicte contrari i, au, a rastrejar la botiga!
3. Voyeurs (i no el marit de la Preysler, eh?)
És una evolució dels Sense premi, són aquells que, mentre la noia es baralla amb la roba, es dediquen, com qui no vol la cosa, a anar passejant pel passadís dels emprovadors cuan ninja es mou per la foscor ... i si veuen alguna cosa, esborra'ls-hi de la retina, saps?
- Passius: directament acompanyen a les noies a la botiga, en un primer instant les segueixen, però només per detectar on es troben els chiquiparks per novios o acompanyants. Un cop allà, s'assenten ... perdó, s'hi queden allà enxovats de mala manera ... i ja vindràs. De tant en tant van fent una ullada per veure on és ella i ja està. I a la que entren als emprovadors se'n desentenen de tot i ja sortiràs, tu. Hi ha el nucli més dur, com al PP ... no, aquests no donen la culpa d'anar a buscar roba a ETA ... que són els que directament es queden a fora i ja ni entren a la botiga ... normalment sota l'excusa de "Em quedo a fumar ..." al que ella diu "Marc Antoni, però si fa anys que no fumes" i ell, intentant mostrar la seva hombria amb els altres components del nucli dur deixa anar un "He dit que em quedo a fumar... no puc entrar fumant!!". Un "cari", com a final de frase, sempre ajuda en aquests casos.
De tota manera, el resultat és el mateix sempre, sempre, sempre: noies amb el bolso i nois amb 4, 5 o 6 bosses ... que tu penses que es podria posar una bossa dins una altra però es veu que no, perquè llavors, aquella samarreta que estava pel terra, que s'ha emprovat dues o tres vegades, que l'ha deixat sobre el taulell de qualsevol manera ... s'arruga. En fi, quan penses que els nois triguem 10 minuts en comprar ... "sí, i en fer altres coses també ..." ... és per dir: "Nena, un dia anem et porto al Bresca a comprar roba ... però a partir de les 6, eh?".
Generalment, quan una noia proposa a un noi anar de compres, la resposta sol ser un gran interrogant. Bé, perdó, hi ha casos per tot: hi ha els del gran interrogant ... que normalment fan càbales sobre "si hi vaig, guanyu punts, si hi vaig però em canso, perdo punts, però si hi vaig i em cansu i ella veu que estic cansat però aguanto, guanyu punts ... i quan arribi a casa ... ti merece un premio!!!", res mentalitat masculina, hi ha els que directament diuen que "sí, sí, anem on vulguis",evitant-se la previsible posterior discusió de "mai fem res junts" i hi ha els que diuen "Per què no avises a Fulanito, que treballa a BCN perquè t'hi acompanyi?" ... i es posen a riure. I qui diu Fulanito, diu Angu.
Anar de compres amb una noia, per qui no ho sàpiga, és una mica com la Queta, la boqueta aquella taaaaaan simpàtica que va posar en Maragall, no sé si encara hi és, la Queta, no el Maragall, per promocionar la llengua catalana: tu vas de botiga en botiga, i sents com ella diu "Aquests són macos!", "Mira que bé em queda això!", "Oixxx, el que sempre he desitjat, un ...", però de mentres vas saltant botigues ... que tu penses "No t'agraden? coi, compra'ls" i ella amb un gest piju només propi d'un anunci de Font Vella Sensación (sí, home, aquell que quan parla la rossa, i no perquè sigui rossa, no l'entens una merda!), et deixa anar: "Nooo, que potser més endavant n'hi ha de més xulus!". Però més endavant, no n'hi ha de més xulus ... I aquí ve quan anar a comprar roba s'assembla a la Queta: "I si m'equivoco, torno a començar!" ... Au, toooooorna a fer la romeria de botigues un altre cop! I ja pots pregar a qui coneguis perquè quan tornis hi sigui ... excepte al Bresca, que a partir de les 6 hi passa l'huracà Nenesquesurtendeclasse i després és impossible trobar res.
Però de botiga en botiga pots alertar que tu no ets l'únic, digues-li pringat, digues-li calçasses, o digues-li només acompanyant ... però acompanyant queda com gigoló, de manera que no ho direm ..., n'hi ha més! I veus que estan allà, a les botigues, anant darrera de les seves noies com un joc que vaig tenir amb el meu primer ordinador basat en el llibre aquell de El Nombre de la Rosa, que el personatge de l'Azdo et seguia a tot arreu ... doncs elles serien el Guillermo de Baskerville del joc! I lo curiós és que són els mateixos a totes les botigues ... i el més curiós és que a totes les botigues, quan elles es proven els vestits, els 6, perquè ja que el màxim número de coses que pots emportar-te als vestidors és 6, perquè n'has de portar menys, oi?, es comporten igual:
- Actius: acompanyen les noies fins els vestidors, i creuen mirades amb el/la repartidora d'aquells numerets que diuen el número de peces de roba que entres ... que penses "I a tu et paguen per això? que no veus que sempre n'entren 6!!"... la mirada aquella de "Pringaooooooo". Entrar amb elles no és perquè se sentin més segures, sino perquè ... adivina qui rastrejarà la botiga per anar a buscar una talla més? ..."Ep, o menys", no no, més, sempre és més ... I després torna't a creuar amb el/la dels números i el seu somriure mesquí ... que penses "Pentina't bé i busca't una feina, hombre!" D'aquest grup en podem distingir
1. Amb premi.
Aquests són els ídols de tothom, l'enveja de la resta. Per molt petit que sigui l'emprovador, ells entren amb les noies, tu. A més, el fet d'entrar a l'emprovador dóna dret a dir "...doncs d'aquí baix no queda tant bé ..." o "... ei, et queda clavat, fins i tot d'aquí .." i pam, grapa a sobre la noia! Això no deslliura de rastrejar la botiga, clar!
2. Sense premi.
Vindria a ser com la selecció espanyola de futbol: jugues bé però no passes de quarts. Tu allà, esperant, com a Lluvia de Estrellas (petonet per la Lluvia, per cert), que s'obri la cortina i que tu emetis un veredicte afirmatiu, que tu emetis un veredicte negatiu i, au, a rastrejar la botiga, o que tu l'emetis afirmatiu, ella emeti el veredicte contrari i, au, a rastrejar la botiga!
3. Voyeurs (i no el marit de la Preysler, eh?)
És una evolució dels Sense premi, són aquells que, mentre la noia es baralla amb la roba, es dediquen, com qui no vol la cosa, a anar passejant pel passadís dels emprovadors cuan ninja es mou per la foscor ... i si veuen alguna cosa, esborra'ls-hi de la retina, saps?
- Passius: directament acompanyen a les noies a la botiga, en un primer instant les segueixen, però només per detectar on es troben els chiquiparks per novios o acompanyants. Un cop allà, s'assenten ... perdó, s'hi queden allà enxovats de mala manera ... i ja vindràs. De tant en tant van fent una ullada per veure on és ella i ja està. I a la que entren als emprovadors se'n desentenen de tot i ja sortiràs, tu. Hi ha el nucli més dur, com al PP ... no, aquests no donen la culpa d'anar a buscar roba a ETA ... que són els que directament es queden a fora i ja ni entren a la botiga ... normalment sota l'excusa de "Em quedo a fumar ..." al que ella diu "Marc Antoni, però si fa anys que no fumes" i ell, intentant mostrar la seva hombria amb els altres components del nucli dur deixa anar un "He dit que em quedo a fumar... no puc entrar fumant!!". Un "cari", com a final de frase, sempre ajuda en aquests casos.
De tota manera, el resultat és el mateix sempre, sempre, sempre: noies amb el bolso i nois amb 4, 5 o 6 bosses ... que tu penses que es podria posar una bossa dins una altra però es veu que no, perquè llavors, aquella samarreta que estava pel terra, que s'ha emprovat dues o tres vegades, que l'ha deixat sobre el taulell de qualsevol manera ... s'arruga. En fi, quan penses que els nois triguem 10 minuts en comprar ... "sí, i en fer altres coses també ..." ... és per dir: "Nena, un dia anem et porto al Bresca a comprar roba ... però a partir de les 6, eh?".
