dilluns, 6 d’agost de 2007
Capítol 228. Paseando con Miss Daisy?
El temps, benvolguda parròquia, és efímer. Sembla ahir que engegava amb un cansament, fingit, segurament, la meva primera tongada de vacances ... no confondre amb tangada, que té nom de mostruari de tangues ... i mira'm ara, avui ja fem la tornada al curru. Em sento com una ninfòmana, que en necessito més ... espero que arribin aviat. Ara que estem en aquest tema ... com es que mai s'ha sentit a parlar d'homes ninfòmanus? Deu ser que ho portem de sèrie, nosaltres, aquests temes ...

Esparreguera, com ja he comentat algunes vegades, és un poblet petit ... "un poble de mala mort?", podria ser ... però seria un poble de mala mort petit. Clar, al ser d'Esparreguera de tota la vida ... doncs vulguis que no hi ha qui et coneix a tu, hi ha qui ha estudiat amb tu, hi ha qui coneixia a tons pares, hi ha qui coneixia i havia treballat amb tons pares, ... etc, etc. Això es tradueix en un cas de denúncia social. No meva, no, de la resta de gent, dels amics vaja. Diuen que és impossible fer un volt per Esparreguera amb mi sense que la conversa es vegi alterada per un "Ei", un "Déu", un "Què? Com anem?", amb les seves posteriors aturades si la persona ho requereix, clar ... i clar, la gent t'acaba deixant anar un "Collons!!! És que coneixes a tothom, tu?". A més, el primer cop que passa, la gent traga ... però al segon o al tercer, se li comença a pujar la mosca al nas. A més, veuen que el bagatge acaba sent: jo, molts saludats, ells, pocs saludats ... i s'emprenyen, clar.

Això en època normal i corrent. Per Festa Major, la cosa s'agreuja. Per Festa Major s'ha arribat a l'extrem de mitja hora per creuar d'un carrer a un altre, no xerrant amb la mateixa persona, eh? ... ara en deixes un i et pesca un altre ... o deixar anar als teus acompanyants un "Aneu tirant, que ja us enganxo" ... i fer aquests tooooota la volta al centre del poble i tornar-me a trobar allà on m'havien deixat. Bé, allà mateix no, lleugerament inclinat en la direcció on marxaven ells abans ... A més, per festes és absolutament caòtic intentar saludar a tothom, que et passen en manades de 3 en 3 alhora pel teu costat. Uix, recordo un any, que no em feu dir el perquè, em vaig passar toooota la Festa Major sense saludar a un company d'universitat. No el veia, tu. Potser perquè el veia tot l'any al bus i ja el tenia avorrit ... però només m'havia de sentir l'AiCarai dient "Ha passat el Hristo i no l'has saludat" ... cada dia dos o tres cops. Al final el vaig convidar a un gelat, per les molèsties i per la saliva gastada durant la FM... que el nano em saludava sempre.

A més dius "però això només et passa al poble", vale. Jo no sé què passa però hi ha gent d'Esparreguera per tot arreu. Un cop, perdó, EL cop, que un servidor va anar a Girona, convidat a una festa molt maca anomenada Temps de Flors. Cap a mig matí, tot voltant per aquells carrers tan xulus del casc antic, la meva acompanyanta, nativa de la província i ex-vilatana de la zona, va veure com saludava a un paio d'una plaça que no m'hi feu arribar ara que no la trobaria i em va deixar anar "Si que ets educat, que saludes a la gent que et mira" ... i jo "No, no, ehem, que és d'Esparreguera". Pobra! Eren les 7 de la tarda i la mossa que encara no havia trobat cap persona coneguda ... i la veies patint, eh? Al final va trobar dues nanes que havien estudiat amb ella ... o això em va dir ... i va arreglar el marcador, 2 a 1, para el equipo de las chicas. La noia es va aprimar com 3 quilos del patiment ... i sí, és del Baa, però aquell any havíem guanyat la Xampinyons, tu ...

O a Torredembarra, que amb la Puri, el Ferran i el Nilu, un servidor hi va anar a passar una tarda de diumenge. I vinga a trobar-nos gent d'Esparreguera, que si ara un nano que havia estudiat amb mi, que si la meva veïna de sota de casa, que si aquell paio que no saps qui collons és però el saludes perquè et sona la cara ... que com és, també, la gent, et saluden quan et troben fora del poble i te'ls trobes al poble i passen de tu. A aquest paio me'l vaig trobar dos dies després i jo que vaig per saludar-lo i em vaig quedar amb el braç aixecat. El vaig haver de baixar perquè semblava que fés apologia del feixisme. Lleeeeig!!! ... i fins i tot la germana d'una coneguda que " ... el meu nòvio té una casa, a Torredembarra" ... El Ferran es va emprenyar, clar "Tots els estius de la meva infantesa aquí i avui no em trobo a ningú i ve l'Angu i no para de saludar a gent ...". Aquí el minipunto va ser per el equipo de los chicos ... de fuera.

I un altre cas va ser quan vaig arribar amb l'AVE a Madrid. Aquelles escenes de familiars, amics, nòvies, nòvios que esperen l'arribada de l'ésser estimat. A mi m'esperava l'AiCarai ... però com sempre va arribar tard, també és una mica anti-Bruce Willis, aquesta. I això que em quedo mirant a un paio que estava, també esperant, a un banc a prop de l'andana. El paio que em mira, se m'acosta dient "Tu i jo ens coneixem d'algo" ... i vinga el tiu a repassar la seva vida fins que vem trobar un punt en comú: vem estudiar plegats. Feia com 10 anys que no el veia ... una ilusió. Clar, va arribar l'AiCarai, que llàstima que no duia gorra, boina o qualsevol cosa damunt del cap per tirar-ho a terra, i ja m'ho vaig haver de sentir a dir "No pot ser!! Fins aquí t'has de trobar a gent ..."

Doncs ja ho veieu, és maco que la gent et conegui i et saludi i tal, malgrat alguns s'enfadin. Potser hi ha algun cas negatiu, com quan intentes travessar l'allau humana al Correbars i algú diu "És l'Angu" ... i arribes a casa xop com un pollitu ... o quan ets al carrer i parles amb algú per telèfon, que has de fer una aturada per deixar anar els "Adéu", "Que vagi bé", ... que l'altra persona sempre diu "Què, ha passat tot el poble?" ... nooooo, que Esparreguera és petit però no tant, tu.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


12 Comentaris:


At 6/8/07 09:40, Blogger una més

O ves que així amb el braç aixecat no s'aturi l'autobús davant teu, ara.

Que ja seria la hòstia: tinc poderts! a més de trobar-me tothom, els autobusos em paren ;P

Un petonet!

 

At 6/8/07 10:44, Anonymous Cosespetites

Doncs si que ha de ser un pal anar amb tu; jo tenia una amiga que també coneixia molta gent (clar, era molt més simpàtica que jo, i així es fan els amics), i quan sortiem de marxa per anar d'un bar a un altre et podies morir d'avorriment.
També no és difícil que a tu et conegui tanta gent; tants anys sortint al Barrio sésamo, al final la cara es queda.

 

At 7/8/07 12:37, Blogger Jo Mateixa

Menys mal que a Sant Boi tu no hi vens gaire que si no seria horrible nen!!!!!!!, jajajajaja.

Quant acabis de la reunió amb els senyors serius, connectet al MSN i m'expliques això d'ahir que joder xaval, haure de fotre un curs intensiu per entendre els teus SMS :-S

Per cert....segur que estàs en una reunió??, no deus estar veient el Barça que juga a TV3 oi????? :-P

Besitusssssssssssssssssssssssssssss

 

At 9/8/07 13:30, Blogger Metamorfosi

Si vinc per Esparreguera també et saludaré... i et deixaré amb un pam de nas! :D

Petons!!!!

 

At 10/8/07 11:10, Blogger Cristina

Bitxo, et coneixen tots els del teu poblet però també els de Barna i és que heu de saber que no hi ha dia que no quedi amb en Pep que no es trobi amb gent del seu petit poble. Vinga, ànims! que ja et queda poc per la segona tongada de vacances. Que passis un bon cap de setmana!

 

At 12/8/07 14:05, Blogger meravella

Si els d'Esparraguera us repartiu pel país i, curiosament, us aneu trobant, a Igualada aixo es escandalos.

L'altre dia vam anar amb 3 amigues a la festa major de Vilanova, als Strombers, aixi amb l'objectiu, entre altres coses, de canviar d'ambient. Doncs va ser impossible. Vam estar tota la nit entremig de colles igualadines contentes i felices de l'encontre.

Les coincidencies son xules, pero arriba un moment que n'estic fins els ous.

Per cert, vivim, curiosament, a prop eh! Potser ens hem passat pel costat i toot, ai ai ai!

Unpetó pepe!

 

At 15/8/07 19:44, Blogger Andrea ....de acà y de allà

pufff. que temita... Mi marido es camarero de un bar de plaza catalunya de Sant Boi..digamos que es "el bar"...digamos que que parezco la primera dama...ahí como una tonta mientras lo saluda todo el pueblo.. "pablo", "Pablito", "hola guapo", "guapeton", "hola cariño"..y una ahi con cara de circunstancia en plan quien carajo son..y claro todos son clientes incluídas las de las tetas enormes..y todas las saludan con mucho cariño..(los hombres tambien, pero me preocupan las de las tetas)
Con el tiempo uno ya se acostumbra y acepta que el chico es practicamente parte del mobiliario de la plaza y que muchos les conviene tenerlo de amigo a ver si los atiende primero a la mañana y esas tonterías..igual a mi no se me quita el enojo de ver tanta teta saludando con tanto cariño a mi chico y cada dos metros..

 

At 16/8/07 23:37, Anonymous Laura

Uix... Em sembla que m'he sentit aludida... A la part final del post... Jajajajajaja!! :P

I permete'm que et digui que me n'alegro que hagis tornat a treballar perquè així tinc estones assegurades de riure... :D

Petonets!! ;)

 

At 20/8/07 08:19, Blogger Mikel

i lo divertit que es ser de poble... jo no ho canvio pas , tot i que avui en dia cada cop s´esta perdent mes perque els pobles no paren de creixer i creixer...

 

At 23/8/07 10:54, Blogger olimpia

A mi em passa el mateix. I a la Festa Major es molt pitjor. De fet, hi ha anys que penso: "Fa temps que no veig a fulanito, aniré a la fira a veure si me'l trobo".
A veure si passes pel meu blog, que tinc notícies!!!
Que vagin bé les vacances!!!
Petons.

 

At 30/8/07 13:00, Blogger stel

jo que venia a veure si havies tornat al cole ja o no i veig que no, a seguir disfrutant de les vacances doncs :D

jo he començat a treballar avui, jops, amb lo tranquileta que estava jo amunt i avall sense fer res i sense parar!! en fi, és el que toca!

un petonàs!*

 

At 30/8/07 14:07, Anonymous Lluvia

Pepeeeeeeeeeeeeeeet ja soc aqui!!!!!
Els 15 dies m´han pasat en un bufit!!! snif snif, pero per sort encara em queden 10 dies a final de setembre...per a festes d´aqui (algemesi), ja veuras les fotos de Navarra que poc a poc anire penjant, esper t´agraden, ah ahir ferem un anyet...
Tu tot be?
Un mega abrasot!!!
Ana