Amics, a la nostra fabulosa empresa ha arribat la sempre esperada i entranyable jornada intensiva. "Que bé, a les tres cap a casona, oi? Mira que viviu bé els informàtics!!" ... no no, si vivim de conya ... a les tres a casa sempre que no hi hagi tancaments, entregues o estats poc usuals però sempre carinyosos de DefCon 2 ... això pels d'ESO seria equivalent a dir que "hay un marrón que te mueres, neng!!!". Llevat d'això i que un servidor si plega a les tres, entre que agafa el bus, arriba a casa, fa el dinar i acaba de dinar i renta els plats, li poden donar les 6 de la tarda (18:00 pels d'ESO ... mira, és que em van dir que darrerament no em fotia massa amb ells ...) doncs davant d'aquest planassu ja us dic que em quedo a dinar a la feina, que dino a l'hora de sempre i que arribo a casa, with the calm, a l'hora que Déu Nostru Senyor Bill Gates i les huestes de Mordor creguin oportuna.
Clar, però quan arribes a casa ... ti merece un premio? ... no, quan arribo a casa ... què collons fots a la tarda? No no, no us en rigueu, que jo em passo toooooot l'any arribant, com a molt d'hora a quarts de 8 ... "Andayaaaa, que en teoria plegues a les 5, xaval ...", sí, en teoria, i també en teoria el Barça hauria de tenir més d'una Xampinyons, oi? Doncs a callar que continuo ... i a quarts de 8 només dóna temps a anar a comprar al Condis de davant de casa, anar a fer un tomb i au, a sopar i a momir. Què fas si arribes a les 5 o a les 6? Eh? Eh?
Una de les millors coses que pots fer és anar tancant temes. Aquells típics serrells que hi ha a totes les cases del món mundial: pintar, planxar, fregar, arreglar tal o qual cosa, en cas de ser un bricomaniàtic, o reclamar que et vinguin a arreglar tal o qual cosa, en cas de ser jo.
Jo, ho he de reconéixer, i sé que ara perdré molts punts, puc tenir moltes qualitats, però amb el tema d'eines ... mau! "Ets un inútil!!" no, millor, sóc un generador de feina per la gent que es guanya la vida fent això. El problema és que aquesta gent no entenen que gent com jo som els que els donem feina i ... ens ignoren. Això sí, ens ignoren, però amb estil, eh? Veiem-ne uns exemples:
Hi ha els que coses petites no fan: Només entrar al pis, van venir a canviar el pany de la porta. Però ... sempre n'hi ha un, ja ho sabeu ... el noi que la va canviar, el Doctor Macipe, va deixar un "Mmmmmm, això no dóna dues voltes ... ahhhh, vale, és que hi ha un trau que no deixa passar la balda!!" ... va aixecar el cap, va veure la meva cara d'interrogant i per evitar sentir-me dir un "Què dius que què?" va afegir "Que això ha de venir el Miliu a arreglar-ho". Doncs, noi, vaig entrar a viure al desembre de 2004 i ara ja farà ... 2 anys i mig? Que no hi ha manera, tu. Vas allà, t'apunten, que deuen tenir una llibreta on només hi deu posar "Angu, porta", i a vosaltres us han trucat? ... si? cony, doncs envieu-me'l ... a mi no. Al final, què fas? T'arremangues i te'n vas a un altre lloc on se te'n riuen a la cara, clar ... "Ui, això ja no ho fem, jajajaja". Clar, al final ho acabes fent tu mateix, ferit al teu orgull ... i encara no saps com, te'n surts ... i llavors passa allò tan macu que vas tot cufoi ensenyant-ho a la gent "Eh, eh, mira, una volta de clau i dues voltes de clau ... eh? ... i ho he fet jo ... sóc un crack!" I la gent et mira amb aquella cara de "Pobre noi ... finalment ha embogit"
També hi ha els carregats de feina: En Gi, fuster de professió ... "Ai, com Sant Josep", sí sí, i la seva dona també es diu Maria ... del Carme ... però el nen es diu Pol ... nois, no es pot tenir tot ... va ser avisat per un servidor per, res, posar un parell de prestatges i arreglar dues cosetes. Això va ser el setembre passat. Ja només avisar del que volia fer em van dir que hi havia el Top 40 ... 93.9, Radio Barcelona FM ... Una llista que riu-te'n tu de la del Schindler aquell. I es veu que ell va fent. Acaba un, comença l'altre. Sembla just oi? Doncs allà es deuria colar algú perquè fins fa un parell de setmanes que no m'ha dit que em tocava. Ja plorava i tot quan m'ho va dir "Gi, vols dir? No te'n quedarà algun encara?" i ell que s'ho pensa i em salta amb un "Si no et corre massa pressa, he d'acabar..." Veus, per idiota. Mai pregunteu! I això que jo no era un client despreocupat, que jo anava cada dues setmanes a veure a quina posició estava, que semblava allò la Borsa o La Liga Fantàstica del Marca ... que me'l trobo pel carrer i li parlo del futbol per veure si es motiva amb mi ... i no hi ha manera .. que m'he d'anar a comprar roba, que la Carme ja ha vist tota la meva col·lecció estiu-tardor-hivern-primavera-estiu ... que només falta fer-los un nomeolvides d'aquells quecos perquè se'n recordin de mi!!! Però sembla que ara sí ... o ja veurem!
I els que directament, passen: Qui no ha avisat a aquell lampista que MAI ha passat? A casa en va venir un, que haviem cridat feia 4 mesos perquè el diposit d'aigua gotejava, tema serio ... i va venir perquè mon pare es va posar serio ... mon pare? de la broma tot el que vulguis, però si es posava serio, bufa! ... i el va "fer passar" (atenció a les cometes) a mirar-s'ho aprofitant que anava a "mirar-se unes obres al bar del davant de casa" i que no tenia temps, es veu. Amb aquell llavi que hi duia el puro apagat ... collons! Que quina peste foten els puros apagats també ... que no se l'entenia res del que deia ... treu-te el puro, cony ... "Adjixo esta fumgut serdran 300.000 Ptes més o menys ... que cal canviar el tubo" ... I el dipòsit va gotejar per sempre més i va tenir sort que el tubo no li fotem nosaltres per l'altre tubo ... Home, si no ho vols fer, digue'ns-ho, home! Que ja li recordarem als nostres amics i familiars que ets un penco!!!
Però d'això del temps, els que s'emporten la palma són els d'una botiga de joguines. Tenia un servidor 4 o 5 anyets i els Reis ... no home, no, el Juan Carlos no, jo sóc de l'epoca d'Alfons XIII, tu ... em van dur una maqueta de tren, amb els ponts, les vies ... collons, el que duen les maquetes de tren, ves. Maqueta que no va arribar mai a funcionar. Durant anys, i parlo d'anys, mon pare reclamava la maqueta ... i res. L'altre dia, curiosament, vaig passar per davant i vaig pensar a preguntar ... es veu que ara que funcionava, va passar una maqueta d'Euromed, va descarrilar i au, toooooooorna a esperar, tu. També és mala sort.
Clar, però quan arribes a casa ... ti merece un premio? ... no, quan arribo a casa ... què collons fots a la tarda? No no, no us en rigueu, que jo em passo toooooot l'any arribant, com a molt d'hora a quarts de 8 ... "Andayaaaa, que en teoria plegues a les 5, xaval ...", sí, en teoria, i també en teoria el Barça hauria de tenir més d'una Xampinyons, oi? Doncs a callar que continuo ... i a quarts de 8 només dóna temps a anar a comprar al Condis de davant de casa, anar a fer un tomb i au, a sopar i a momir. Què fas si arribes a les 5 o a les 6? Eh? Eh?
Una de les millors coses que pots fer és anar tancant temes. Aquells típics serrells que hi ha a totes les cases del món mundial: pintar, planxar, fregar, arreglar tal o qual cosa, en cas de ser un bricomaniàtic, o reclamar que et vinguin a arreglar tal o qual cosa, en cas de ser jo.
Jo, ho he de reconéixer, i sé que ara perdré molts punts, puc tenir moltes qualitats, però amb el tema d'eines ... mau! "Ets un inútil!!" no, millor, sóc un generador de feina per la gent que es guanya la vida fent això. El problema és que aquesta gent no entenen que gent com jo som els que els donem feina i ... ens ignoren. Això sí, ens ignoren, però amb estil, eh? Veiem-ne uns exemples:
Hi ha els que coses petites no fan: Només entrar al pis, van venir a canviar el pany de la porta. Però ... sempre n'hi ha un, ja ho sabeu ... el noi que la va canviar, el Doctor Macipe, va deixar un "Mmmmmm, això no dóna dues voltes ... ahhhh, vale, és que hi ha un trau que no deixa passar la balda!!" ... va aixecar el cap, va veure la meva cara d'interrogant i per evitar sentir-me dir un "Què dius que què?" va afegir "Que això ha de venir el Miliu a arreglar-ho". Doncs, noi, vaig entrar a viure al desembre de 2004 i ara ja farà ... 2 anys i mig? Que no hi ha manera, tu. Vas allà, t'apunten, que deuen tenir una llibreta on només hi deu posar "Angu, porta", i a vosaltres us han trucat? ... si? cony, doncs envieu-me'l ... a mi no. Al final, què fas? T'arremangues i te'n vas a un altre lloc on se te'n riuen a la cara, clar ... "Ui, això ja no ho fem, jajajaja". Clar, al final ho acabes fent tu mateix, ferit al teu orgull ... i encara no saps com, te'n surts ... i llavors passa allò tan macu que vas tot cufoi ensenyant-ho a la gent "Eh, eh, mira, una volta de clau i dues voltes de clau ... eh? ... i ho he fet jo ... sóc un crack!" I la gent et mira amb aquella cara de "Pobre noi ... finalment ha embogit"
També hi ha els carregats de feina: En Gi, fuster de professió ... "Ai, com Sant Josep", sí sí, i la seva dona també es diu Maria ... del Carme ... però el nen es diu Pol ... nois, no es pot tenir tot ... va ser avisat per un servidor per, res, posar un parell de prestatges i arreglar dues cosetes. Això va ser el setembre passat. Ja només avisar del que volia fer em van dir que hi havia el Top 40 ... 93.9, Radio Barcelona FM ... Una llista que riu-te'n tu de la del Schindler aquell. I es veu que ell va fent. Acaba un, comença l'altre. Sembla just oi? Doncs allà es deuria colar algú perquè fins fa un parell de setmanes que no m'ha dit que em tocava. Ja plorava i tot quan m'ho va dir "Gi, vols dir? No te'n quedarà algun encara?" i ell que s'ho pensa i em salta amb un "Si no et corre massa pressa, he d'acabar..." Veus, per idiota. Mai pregunteu! I això que jo no era un client despreocupat, que jo anava cada dues setmanes a veure a quina posició estava, que semblava allò la Borsa o La Liga Fantàstica del Marca ... que me'l trobo pel carrer i li parlo del futbol per veure si es motiva amb mi ... i no hi ha manera .. que m'he d'anar a comprar roba, que la Carme ja ha vist tota la meva col·lecció estiu-tardor-hivern-primavera-estiu ... que només falta fer-los un nomeolvides d'aquells quecos perquè se'n recordin de mi!!! Però sembla que ara sí ... o ja veurem!
I els que directament, passen: Qui no ha avisat a aquell lampista que MAI ha passat? A casa en va venir un, que haviem cridat feia 4 mesos perquè el diposit d'aigua gotejava, tema serio ... i va venir perquè mon pare es va posar serio ... mon pare? de la broma tot el que vulguis, però si es posava serio, bufa! ... i el va "fer passar" (atenció a les cometes) a mirar-s'ho aprofitant que anava a "mirar-se unes obres al bar del davant de casa" i que no tenia temps, es veu. Amb aquell llavi que hi duia el puro apagat ... collons! Que quina peste foten els puros apagats també ... que no se l'entenia res del que deia ... treu-te el puro, cony ... "Adjixo esta fumgut serdran 300.000 Ptes més o menys ... que cal canviar el tubo" ... I el dipòsit va gotejar per sempre més i va tenir sort que el tubo no li fotem nosaltres per l'altre tubo ... Home, si no ho vols fer, digue'ns-ho, home! Que ja li recordarem als nostres amics i familiars que ets un penco!!!
Però d'això del temps, els que s'emporten la palma són els d'una botiga de joguines. Tenia un servidor 4 o 5 anyets i els Reis ... no home, no, el Juan Carlos no, jo sóc de l'epoca d'Alfons XIII, tu ... em van dur una maqueta de tren, amb els ponts, les vies ... collons, el que duen les maquetes de tren, ves. Maqueta que no va arribar mai a funcionar. Durant anys, i parlo d'anys, mon pare reclamava la maqueta ... i res. L'altre dia, curiosament, vaig passar per davant i vaig pensar a preguntar ... es veu que ara que funcionava, va passar una maqueta d'Euromed, va descarrilar i au, toooooooorna a esperar, tu. També és mala sort.
