Doncs ja està. Semblava que no havia d'arribar mai, oi? Doncs sí, fes-te fotre. Ja tenim aquí al setembre. Amb les seves fulles seques, els marrons a la feina, acompanyant el color de les fulles seques, les pluges inexistents que avancen els del telenotícies, l'enèssim homenatge a Antonio Puerta - coi, deixeu-lo reposar-, el sorteig de la Xampinyons i aquell optimisme dels culés - "No passem de primera ronda, ja ho veuràs". Aixx. Avui precisament ha estat un dia macu, macu perquè sí. Primer dia de feina, 1 hora i mitja de més. "Alaaaa, a quant van les hores extres a la teva feina??? Perquè deus estar forrat!!". A quant van les hores? Balam-bam-bú, no et fot.
A més per si no era prou home-orquestra, ara m'han venut la moto d'una nova feina. Si si, va venir el jefe un dia abans de vacances i me la va plantar allà "Oh, és que el Rossi empezó con ésta!!", em va dir. Sí, és que el meu jefe d'ara és de Madrid, català de cor però madrileny de naixement ... però el català l'entén, eh? Com el senyor Agustín, el meu veí del 1r 3a, que ve a les reunions i quan estem més de 10 minuts ja veus que fa cares rares ... fins que al final ens deixa anar un "No es por molestar, però yo de catalán ... esto último no he entendido mucha cosa ..." i apa, traduint que és gerundi ... a més amb la colla d'erudits en la llengua cervantina que hi ha al meu bloc ... si és que jo encara no sé com s'entera, pobre.... Doncs el meu jefe igual, tu li dius un "Avui la situació és una mica baliga-balaga" i el veus amb aquella cara d'interrogant, com dient un "Hombre, Pep, que me quieres decir..." el pobre ... després rectifiques amb un "Joder, que somos unos desgrasiaos!!!", i llavors ja es deixa anar, l'home. I el millor, que et dóna la raó. Per pensar-hi!!!
Canviant de tema, dels actes destacats als que un servidor ha assistit durant el període vacacional, un dels més interessants ha estat l'stage de sardanes del grup sardanístic de la Puri, la Muntxi, el Cristu, el Juli, el Kittus, etc. Pels que no han anat mai a cap, un stage de quasevol cosa és un santuari de concentració, és on una colla de valents es preparen per tots els tràngols que els fuetejaran durant els propers mesos, és l'única manera possible d'arribar a l'equilibri entre el cos i l'ànima, és aprendre a col·laborar, a jugar en equip, a saber que si tu caus, hi haurà algú per recollir-te, ... Però amics, si aixo us ha impressionat, deixeu-me dir que un stage de sardanes és molt més que tot això: és tot això que he dit més alcohol, molt d'alcohol ... què passa? jo ja he dit que era més que ...
L'acte en sí mateix es va celebrar a l'entranyable població de Juneda. Val a dir, pels amics de l'estadística, que les dues anteriors edicions de l'stage d'havien realitzat a la bonica població d'Olot ... i aquest any que a mi em feia gràcia anar a Olot, va i m'ho canvien per Juneda ... també és mala sort, tu. Juneda, per aquells que no hi heu anat mai és un bonic poble de les comarques de Lleida. Per tant, no direm Juneda, sino Junede, que és com ho pronuncien els nadius de la zona. Que els hi fa una gràcia, als de Lleida que vingui algú de fora i els digui "Ep, que ets de Lleide, tu???", clar que llavors ells et deixen anar un "Buah, de Barcelone havies de ser".
Però deixem de banda les sardanes i l'alcohol ... i creieu-me, deixem-los de banda, per parlar del darrer dia. El darrer dia, allò que arribem, esgotats després d'un refrescant bany a la piscina i ens trobem les nostres habitacions ... suites de luxe a una granja-escola amb els seus pollets, els seus conillets, les seves vaquetes, les cabretes ... coi, lo típic de les granges, ves ... no, porcs i cabrons no n'hi havia, a la granja ... normalment aquests acostumen a estar fora. Doncs això, tal i com arribem, veiem que per una altra banda surten 3 o 4 nanos, entrem a les habitacions i toooot regirat i algunes coses que havien desaparegut.
A continuació s'inicia una persecució camp a través fins que els culpables són capturats ..."Eh, i la presumpció d'inocència??" ... a la merda la presumpció d'inocència. Els individus en qüestió són: 1 nena gorda amb ulleres d'uns 12 anys, dues nenes normaletes, de 11 i un marrec de 9 o 10. Fent servir tàctiques psicològiques ... a crit pelat ... vem aconseguir que ... el nen petit plorés ... ja havia caigut un pilar ... però les nenes tan panxes, tu. El següent pas va ser tancar-los a la sala on hi havia el material ... que sort que eren petits i no havien vist cap capítol de El Equipo A, que sino ens munten allà un tanc teledirigit que ens matxaca a tots ... per fer temps mentre venia el propietari i per si confessaven ... i van confessar ... bé, el nen petit, que no parava de plorar, va indicar-nos que no havien agafat res i que havien mogut les coses de lloc, tan sols.
Mentrestant, el tancament a la sala on El Equipo A hagués fet estralls va donar els seus fruits, les dues nenes no tan gordes van confessar ... el nen, pobre, havia omplert el pantà de La Baells tot solet, amb el que va arribar a plorar ...: la nena gorda de les ulleres era la cabecilla del grupo ... però la tia sense immutar-se. El propietari ens va afirmar que no era el primer cop que entraven, que eren els de sempre, els que va a buscar quan algú li regira la granja i content i decidit va trucar als pares ... el nano, pobret, no es recordava ni del telefon de son pare, ni com es deia, ni res ... Entre que arriben i no arriben els pares, tots recordàvem el càstig que els nostres ens haguéssin imposat per arribar a fer allò: des de anar-te fotent calbots fins a casa, a no veure mai més la llum del sol en el que queda d'estiu i/o tardor passant per la mítica hòstiaquetamorroalterraijaveuremsitaixequescampio!
Però amics, l'arribada dels pares ens va demostrar que a més de passar-nos pels pebrots la pressumpció d'inocència, serem uns progenitors molt cruels. "Com sabeu que han estat ells?", pregunta dels pares ... "Els hem vist", resposta nostra. "I com han entrat?", pregunta dels pares ... "La reixa es pot obrir fàcilment", resposta nostra ... molt fort, que els tius no s'ho creien!!! Moment de meditació dels pares ... i, finalment, el càstig ... "Avui us quedeu sense caballitus". Clar que sí! Avui sense caballitus perquè nomes jugareu al tir al blanc, a veure si hi ha sort i deixeu borni al vostre pare ... que total, pel que serveix ... Ah, això sí, la nena gorda amb un somriure de bat a bat ... i les mirades injectades de sang dels presents en plan "Tu ets la meva filla i vas corrent fins a casa ... fins a casa dels teus cosins d'Astúries ...". Però clar, com sempre, la culpa no és seva, és de la societat que els impulsa a fer això ... o dels professors que no ensenyen modals a l'escola ... ben pensat, apart d'enviar corrent la nena a Astúries ... també hi podria anar el pare ... i fins a Santiago ... de Chile, clar!
A més per si no era prou home-orquestra, ara m'han venut la moto d'una nova feina. Si si, va venir el jefe un dia abans de vacances i me la va plantar allà "Oh, és que el Rossi empezó con ésta!!", em va dir. Sí, és que el meu jefe d'ara és de Madrid, català de cor però madrileny de naixement ... però el català l'entén, eh? Com el senyor Agustín, el meu veí del 1r 3a, que ve a les reunions i quan estem més de 10 minuts ja veus que fa cares rares ... fins que al final ens deixa anar un "No es por molestar, però yo de catalán ... esto último no he entendido mucha cosa ..." i apa, traduint que és gerundi ... a més amb la colla d'erudits en la llengua cervantina que hi ha al meu bloc ... si és que jo encara no sé com s'entera, pobre.... Doncs el meu jefe igual, tu li dius un "Avui la situació és una mica baliga-balaga" i el veus amb aquella cara d'interrogant, com dient un "Hombre, Pep, que me quieres decir..." el pobre ... després rectifiques amb un "Joder, que somos unos desgrasiaos!!!", i llavors ja es deixa anar, l'home. I el millor, que et dóna la raó. Per pensar-hi!!!
Canviant de tema, dels actes destacats als que un servidor ha assistit durant el període vacacional, un dels més interessants ha estat l'stage de sardanes del grup sardanístic de la Puri, la Muntxi, el Cristu, el Juli, el Kittus, etc. Pels que no han anat mai a cap, un stage de quasevol cosa és un santuari de concentració, és on una colla de valents es preparen per tots els tràngols que els fuetejaran durant els propers mesos, és l'única manera possible d'arribar a l'equilibri entre el cos i l'ànima, és aprendre a col·laborar, a jugar en equip, a saber que si tu caus, hi haurà algú per recollir-te, ... Però amics, si aixo us ha impressionat, deixeu-me dir que un stage de sardanes és molt més que tot això: és tot això que he dit més alcohol, molt d'alcohol ... què passa? jo ja he dit que era més que ...
L'acte en sí mateix es va celebrar a l'entranyable població de Juneda. Val a dir, pels amics de l'estadística, que les dues anteriors edicions de l'stage d'havien realitzat a la bonica població d'Olot ... i aquest any que a mi em feia gràcia anar a Olot, va i m'ho canvien per Juneda ... també és mala sort, tu. Juneda, per aquells que no hi heu anat mai és un bonic poble de les comarques de Lleida. Per tant, no direm Juneda, sino Junede, que és com ho pronuncien els nadius de la zona. Que els hi fa una gràcia, als de Lleida que vingui algú de fora i els digui "Ep, que ets de Lleide, tu???", clar que llavors ells et deixen anar un "Buah, de Barcelone havies de ser".
Però deixem de banda les sardanes i l'alcohol ... i creieu-me, deixem-los de banda, per parlar del darrer dia. El darrer dia, allò que arribem, esgotats després d'un refrescant bany a la piscina i ens trobem les nostres habitacions ... suites de luxe a una granja-escola amb els seus pollets, els seus conillets, les seves vaquetes, les cabretes ... coi, lo típic de les granges, ves ... no, porcs i cabrons no n'hi havia, a la granja ... normalment aquests acostumen a estar fora. Doncs això, tal i com arribem, veiem que per una altra banda surten 3 o 4 nanos, entrem a les habitacions i toooot regirat i algunes coses que havien desaparegut.
A continuació s'inicia una persecució camp a través fins que els culpables són capturats ..."Eh, i la presumpció d'inocència??" ... a la merda la presumpció d'inocència. Els individus en qüestió són: 1 nena gorda amb ulleres d'uns 12 anys, dues nenes normaletes, de 11 i un marrec de 9 o 10. Fent servir tàctiques psicològiques ... a crit pelat ... vem aconseguir que ... el nen petit plorés ... ja havia caigut un pilar ... però les nenes tan panxes, tu. El següent pas va ser tancar-los a la sala on hi havia el material ... que sort que eren petits i no havien vist cap capítol de El Equipo A, que sino ens munten allà un tanc teledirigit que ens matxaca a tots ... per fer temps mentre venia el propietari i per si confessaven ... i van confessar ... bé, el nen petit, que no parava de plorar, va indicar-nos que no havien agafat res i que havien mogut les coses de lloc, tan sols.
Mentrestant, el tancament a la sala on El Equipo A hagués fet estralls va donar els seus fruits, les dues nenes no tan gordes van confessar ... el nen, pobre, havia omplert el pantà de La Baells tot solet, amb el que va arribar a plorar ...: la nena gorda de les ulleres era la cabecilla del grupo ... però la tia sense immutar-se. El propietari ens va afirmar que no era el primer cop que entraven, que eren els de sempre, els que va a buscar quan algú li regira la granja i content i decidit va trucar als pares ... el nano, pobret, no es recordava ni del telefon de son pare, ni com es deia, ni res ... Entre que arriben i no arriben els pares, tots recordàvem el càstig que els nostres ens haguéssin imposat per arribar a fer allò: des de anar-te fotent calbots fins a casa, a no veure mai més la llum del sol en el que queda d'estiu i/o tardor passant per la mítica hòstiaquetamorroalterraijaveuremsitaixequescampio!
Però amics, l'arribada dels pares ens va demostrar que a més de passar-nos pels pebrots la pressumpció d'inocència, serem uns progenitors molt cruels. "Com sabeu que han estat ells?", pregunta dels pares ... "Els hem vist", resposta nostra. "I com han entrat?", pregunta dels pares ... "La reixa es pot obrir fàcilment", resposta nostra ... molt fort, que els tius no s'ho creien!!! Moment de meditació dels pares ... i, finalment, el càstig ... "Avui us quedeu sense caballitus". Clar que sí! Avui sense caballitus perquè nomes jugareu al tir al blanc, a veure si hi ha sort i deixeu borni al vostre pare ... que total, pel que serveix ... Ah, això sí, la nena gorda amb un somriure de bat a bat ... i les mirades injectades de sang dels presents en plan "Tu ets la meva filla i vas corrent fins a casa ... fins a casa dels teus cosins d'Astúries ...". Però clar, com sempre, la culpa no és seva, és de la societat que els impulsa a fer això ... o dels professors que no ensenyen modals a l'escola ... ben pensat, apart d'enviar corrent la nena a Astúries ... també hi podria anar el pare ... i fins a Santiago ... de Chile, clar!
