dimarts, 4 de setembre de 2007
Capítol 229. Sospitosos habituals?
Doncs ja està. Semblava que no havia d'arribar mai, oi? Doncs sí, fes-te fotre. Ja tenim aquí al setembre. Amb les seves fulles seques, els marrons a la feina, acompanyant el color de les fulles seques, les pluges inexistents que avancen els del telenotícies, l'enèssim homenatge a Antonio Puerta - coi, deixeu-lo reposar-, el sorteig de la Xampinyons i aquell optimisme dels cus - "No passem de primera ronda, ja ho veuràs". Aixx. Avui precisament ha estat un dia macu, macu perquè sí. Primer dia de feina, 1 hora i mitja de més. "Alaaaa, a quant van les hores extres a la teva feina??? Perquè deus estar forrat!!". A quant van les hores? Balam-bam-bú, no et fot.

A més per si no era prou home-orquestra, ara m'han venut la moto d'una nova feina. Si si, va venir el jefe un dia abans de vacances i me la va plantar allà "Oh, és que el Rossi empezó con ésta!!", em va dir. Sí, és que el meu jefe d'ara és de Madrid, català de cor però madrileny de naixement ... però el català l'entén, eh? Com el senyor Agustín, el meu veí del 1r 3a, que ve a les reunions i quan estem més de 10 minuts ja veus que fa cares rares ... fins que al final ens deixa anar un "No es por molestar, però yo de catalán ... esto último no he entendido mucha cosa ..." i apa, traduint que és gerundi ... a més amb la colla d'erudits en la llengua cervantina que hi ha al meu bloc ... si és que jo encara no sé com s'entera, pobre.... Doncs el meu jefe igual, tu li dius un "Avui la situació és una mica baliga-balaga" i el veus amb aquella cara d'interrogant, com dient un "Hombre, Pep, que me quieres decir..." el pobre ... després rectifiques amb un "Joder, que somos unos desgrasiaos!!!", i llavors ja es deixa anar, l'home. I el millor, que et dóna la raó. Per pensar-hi!!!

Canviant de tema, dels actes destacats als que un servidor ha assistit durant el període vacacional, un dels més interessants ha estat l'stage de sardanes del grup sardanístic de la Puri, la Muntxi, el Cristu, el Juli, el Kittus, etc. Pels que no han anat mai a cap, un stage de quasevol cosa és un santuari de concentració, és on una colla de valents es preparen per tots els tràngols que els fuetejaran durant els propers mesos, és l'única manera possible d'arribar a l'equilibri entre el cos i l'ànima, és aprendre a col·laborar, a jugar en equip, a saber que si tu caus, hi haurà algú per recollir-te, ... Però amics, si aixo us ha impressionat, deixeu-me dir que un stage de sardanes és molt més que tot això: és tot això que he dit més alcohol, molt d'alcohol ... què passa? jo ja he dit que era més que ...

L'acte en sí mateix es va celebrar a l'entranyable població de Juneda. Val a dir, pels amics de l'estadística, que les dues anteriors edicions de l'stage d'havien realitzat a la bonica població d'Olot ... i aquest any que a mi em feia gràcia anar a Olot, va i m'ho canvien per Juneda ... també és mala sort, tu. Juneda, per aquells que no hi heu anat mai és un bonic poble de les comarques de Lleida. Per tant, no direm Juneda, sino Junede, que és com ho pronuncien els nadius de la zona. Que els hi fa una gràcia, als de Lleida que vingui algú de fora i els digui "Ep, que ets de Lleide, tu???", clar que llavors ells et deixen anar un "Buah, de Barcelone havies de ser".

Però deixem de banda les sardanes i l'alcohol ... i creieu-me, deixem-los de banda, per parlar del darrer dia. El darrer dia, allò que arribem, esgotats després d'un refrescant bany a la piscina i ens trobem les nostres habitacions ... suites de luxe a una granja-escola amb els seus pollets, els seus conillets, les seves vaquetes, les cabretes ... coi, lo típic de les granges, ves ... no, porcs i cabrons no n'hi havia, a la granja ... normalment aquests acostumen a estar fora. Doncs això, tal i com arribem, veiem que per una altra banda surten 3 o 4 nanos, entrem a les habitacions i toooot regirat i algunes coses que havien desaparegut.

A continuació s'inicia una persecució camp a través fins que els culpables són capturats ..."Eh, i la presumpció d'inocència??" ... a la merda la presumpció d'inocència. Els individus en qüestió són: 1 nena gorda amb ulleres d'uns 12 anys, dues nenes normaletes, de 11 i un marrec de 9 o 10. Fent servir tàctiques psicològiques ... a crit pelat ... vem aconseguir que ... el nen petit plorés ... ja havia caigut un pilar ... però les nenes tan panxes, tu. El següent pas va ser tancar-los a la sala on hi havia el material ... que sort que eren petits i no havien vist cap capítol de El Equipo A, que sino ens munten allà un tanc teledirigit que ens matxaca a tots ... per fer temps mentre venia el propietari i per si confessaven ... i van confessar ... bé, el nen petit, que no parava de plorar, va indicar-nos que no havien agafat res i que havien mogut les coses de lloc, tan sols.

Mentrestant, el tancament a la sala on El Equipo A hagués fet estralls va donar els seus fruits, les dues nenes no tan gordes van confessar ... el nen, pobre, havia omplert el pantà de La Baells tot solet, amb el que va arribar a plorar ...: la nena gorda de les ulleres era la cabecilla del grupo ... però la tia sense immutar-se. El propietari ens va afirmar que no era el primer cop que entraven, que eren els de sempre, els que va a buscar quan algú li regira la granja i content i decidit va trucar als pares ... el nano, pobret, no es recordava ni del telefon de son pare, ni com es deia, ni res ... Entre que arriben i no arriben els pares, tots recordàvem el càstig que els nostres ens haguéssin imposat per arribar a fer allò: des de anar-te fotent calbots fins a casa, a no veure mai més la llum del sol en el que queda d'estiu i/o tardor passant per la mítica hòstiaquetamorroalterraijaveuremsitaixequescampio!

Però amics, l'arribada dels pares ens va demostrar que a més de passar-nos pels pebrots la pressumpció d'inocència, serem uns progenitors molt cruels. "Com sabeu que han estat ells?", pregunta dels pares ... "Els hem vist", resposta nostra. "I com han entrat?", pregunta dels pares ... "La reixa es pot obrir fàcilment", resposta nostra ... molt fort, que els tius no s'ho creien!!! Moment de meditació dels pares ... i, finalment, el càstig ... "Avui us quedeu sense caballitus". Clar que sí! Avui sense caballitus perquè nomes jugareu al tir al blanc, a veure si hi ha sort i deixeu borni al vostre pare ... que total, pel que serveix ... Ah, això sí, la nena gorda amb un somriure de bat a bat ... i les mirades injectades de sang dels presents en plan "Tu ets la meva filla i vas corrent fins a casa ... fins a casa dels teus cosins d'Astúries ...". Però clar, com sempre, la culpa no és seva, és de la societat que els impulsa a fer això ... o dels professors que no ensenyen modals a l'escola ... ben pensat, apart d'enviar corrent la nena a Astúries ... també hi podria anar el pare ... i fins a Santiago ... de Chile, clar!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


20 Comentaris:


At 4/9/07 08:49, Blogger Txell

Jajajajajaja ets un cas com un cabàs, Pep!
De tot aquest post d'avui, m'ha sorprès que una nena gorda fos líder d'alguna cosa... eP! i no pq no ho pugui ser, pobreta, però pel que veig últimament pel carrer, els nens grassos els tenen completament marginats i repudiats. No hi ha dret!
Tampoc hi ha dret que única i exclusivament els deixin una tarda sense cavallitus!!!
Com canvia l'història, el meu pare ja hagúés estat amb els ulls fora d'òrbites i no em vull ni imaginar els crits que em fotria només arribar a casa.... En fí, c'est la vie!

 

At 4/9/07 09:12, Blogger olimpia

Ostres Pep, quina raó tens. Que entens perquè són així els nens quan coneixes als pares!
Espero que a mí no em passin aquestes coses amb el que ve.
M'alegro que hagis tornat, encara que sento per tú la tornada a la feina.
Molts petons i una abraçada molt forta.

 

At 4/9/07 09:16, Blogger olimpia

Ei, acabo de llegir el teu comentari. Que el bombo me l'he deixat fer jo!!! Amb les ganes que tenia... i ja veus, tot arriba tard o d'hora. Suposo que les vacances, la tranquilitat...
Moltes gràcies. Espero que vagi tot bé.
Un altre petó.

 

At 4/9/07 09:35, Anonymous Lluvia

Jo si tinguera que tornar als 13 anys amb aquest panorama tornaria...en tal de que m´envien a la meua estimada Asturies....o a Santiago de Chile (que es on anirme el proper setembre...) doncs billet pagat!!! oi?
Les teues vacaciones si han segut més llargues jejeje
A mi els 15 dies m´han pasat com un bufit d´aquestos que pegues quan ja estas desunflat.... Però en fi ara a final de setembre em queden 10 dies per a celebrar la setmaneta magica d´Algemesi....
Un abrasot enorme.
ANA

 

At 4/9/07 10:15, Blogger Mikel

Que vol dir aixo de que no pasem de primera ronda.... em sembla que tornes a necesitar vacances , pero aquest cop en un psiquiatric ;-PP

 

At 4/9/07 10:56, Blogger stel

hi ha nens molt mal educats i amb un morro impresionant... això sí, us van donar l'anècdota de les vacances!
un petonàs pep i ànims amb la tornada a l'escola!
:**

quan dius que ens veiem? :)

 

At 4/9/07 11:13, Blogger Andrea ....de acà y de allà

Yo ya no entiendo nada..es que de verdad aquí se ha llwgado a un punto en que no se puede castigar a un hijo porque sino estas sonado.. Una vez mi hijo pequeño se tiro en el medio del cruze de peatón porque no le di una chuche.. en el medio de la calle con los coches ahi esperando lo levante como pude porque iba cargada con bolsas y cuando llegue al otro lado le d una almada en el culete, lo mire seria y le explike ke eso era peligroso...bueno cuando se meacercaron unas "doñas" cinuentones a decirme que como yo iba a hacer eso con el niño... vale..señora metase con su escote que se le ve todo y no con mis problemas¡¡¡¡¡¡¡¡

Antenoche un padre se acerca a un chico de 11 años, hermano de un amigo de mi hijo, a preguntarle si no habia visto a su hija, que estaba desaparecida desde el mediodia (eran las 21:30) Pues nadie la habia visto.. alla apareci la criatura, regordeta de 10 años¡¡¡¡¡¡ con el móvil al cuello y su padre dulcemente le dice "no te he dicho a las 8 en la palza cariño, que no te encontraba por ningun lado" --"papa es que me quede sin bateria y no me di cuenta de la hora" ahhhhhhhhhhhhh¡¡¡ no se a quien matar... señorrrrrrrr a boleos en el culo hasta su casa llevela¡¡¡¡¡
Será que a uno le da envidia por el rigor que le impusieron?? no creo ..yo creo que a los padres les esulta mas facil paar de todos y que los hijos se crien solos..así a lo mejor se van antes de casa..(al refomatorio por ejemplo) un besote y siempre me haces reirrrrrrrrr

 

At 4/9/07 20:54, Blogger mafalda

Aish, rei! M'has fet riure molt, amb aquesta troupe de delinqüents. Vés que d'aquí un temps no els veiem al Telenotícies: "ha caigut una banda juvenil de delinqüents especialitzats, sobretot, en petits furts. Tot va començar fa uns anys...".
Dit això, confessa que aquestes vacances n'has feta cada una...va, confessa o ho hauré d'explicar jo afegint-hi morbo, rollo reportera del Tomate!

 

At 4/9/07 21:54, Anonymous Cosespetites

Sembla que últimament l'educació dels fills és un tema de conversa molt habitual, bàsicament pels que no en tenim.

Bentornat.

 

At 5/9/07 09:03, Anonymous Anònim

Joder Pep,t'ho he dit més vegades havies de enviar algo per un monoleg, el d'avui, es bonisim a més a més de molt interesant i fins i tot per els que tenim una potencial nena gorda je,je

 

At 5/9/07 18:47, Blogger Jo Mateixa

Has fet el casting ja per el nou programa del Buenafuente a La Sexta????

;-P

Petons guapo!!!!!!!!!!!!

 

At 6/9/07 09:08, Anonymous Lluvia

Que em preguntava jo.....¿ja m´has comprat els billets d´avio per Asturies o Chile?....

 

At 6/9/07 09:26, Blogger La Haine

jajaja un monoleg bestial.. magradaria haver vist la nena gorda... jo he stat treballan tot l estiu aixi k.. k sigui lleu la tornada!

 

At 6/9/07 18:41, Blogger una més

Aquesta sí que és bona! que ets sardanista, tu?

Quan jo era a la colla, el nostre stage el feinem sempre a Les Preses. Treball dur... però també força "juerga". Quins temps!

Ara, això sí: mai ens havíen entrar a robar. Ni tan sols nenes grasses amb ulleres ni nens ploramiques.

I pel que fa als pares... potser un dia faci un post sobre les perìpècies que he viscut terballant a l'escola. I és que, com deia aquell, "con esta juventuz, no vamo bieng, no vamo bieng".

Benvingut de nou!

 

At 7/9/07 10:24, Blogger SUSANIBRY

Bon dia nano!! i bon pont!!!!!!
Mare meve (de lleide), però es que els nanos d'avui no podràn mai estar ben ensenyats així, amb els pares al radera que els tapi tot l'ho que façin.....però ja s'ho trovaran els nens, i els pares! perque es comença fen petites tonterias d'aquestas i al final de gran ets un Julian Muñoz....

 

At 7/9/07 11:46, Anonymous Lluvia

El meu pare ens truca ahir, per a dir-nos que havien surtit les llistes finals i que era 3er en K2 en volta de 4rt en el campeonat del mon....
Ja tinc ganes de veurel...aquest cap de setmana son les festes patronals d´Algemesi, mirau si vols al google jajaja.
Els meus cosins Ximo, Miguel i Quico, junta al meu cosi prim Jovi, mon tio Ximo, la meua germana Celia i el meu nebodet Neil son muixeranguers...i si la muixeranga es mes antiga que els castellers...si et fa falta t´explique la historia...Faré mil fotos per a que les vesgau...
Bon cap de setmana i un mega abrasot.
ANA

 

At 7/9/07 11:47, Anonymous Lluvia

una pregunta? a tu perque et surt la data als comentaris i a mi no? o com pots ficar la imatge ahi dalt?? Houston!!!!

 

At 9/9/07 12:57, Blogger Metamorfosi

Bentornat, guapíssim!

Però a veure... no t'agafaves vacances per treure't l'estrés de sobre, relaxar-te i desconnectar??? xD

Passo moltes hores en una escola, tracto amb molts nens i nenes i amb uns quants pares i mares i amb mestres, i t'asseguro que es donen unes situacions increïbles que anys enrere, quan nosaltres érem nens, no s'haurien donat ni en una peli de ciència ficció!

Un resum? en general els nens són els que manen. I paraula contra paraula (la del mestre i la de la criatura) els pares escullen creure el tap de bassa (el meu nen mai ho faria això!).

Agárrate que vienen curvas!

Petonets Pep, que una vegada més, llegir-te m'alegra el dia!!!

 

At 13/9/07 01:04, Blogger Red Pèrill

Jajajaja mai se què dir perquè en general em fa gràcia tot i vès...

feia molts dies que no entrava nano, ara m'he fet un blogspot...

Vaig perdre els favoritos, i quan tens la costum, després sempre et deixes algú... casi dóna per un post això...

Ala, fins aviat Pep Anguiles..

 

At 26/10/07 14:18, Anonymous la poc pacient

HOla Pep..

JA sé que vaig tard però fins avui no he passat pel teu blog..i clar rellegint coses que no havia fet...

Els nens volen manar tan si com no, una de les nostres feines com a pares és que aquest fet no es produeixi (almenys fins que no tinguin una certa edat...), ultimament escolto o veig "situacions" en les que al·lucino...del que comenten més amunt del poder de la paraula (la del nen) actualment davant dels pares el mestre no té mai raó imaginat' com van a casa!!!

Et deixo una adreça d'un blog perquè vagis a mirar aquest video...mentres llegia el teu post m'ha vingut al cap...

http://blogs.periodistadigital.com/electroduende.php/2007/09/19/emiliocalatayud_menores8794

Satut!!!