Aixxxx, Alejandro Sanz ... l'ex-cantant Alejandro Sanz ... no ho heu notat? Des que va fer allò del Corasón Partío ... noi, ja no canta ... parla. Tu sents allà la música i el tiu et va fent un discurset en plan "No es lo mismo ser que estar ... " ... Nano! Però posa-li una mica de gràcia, rei! A casa, quan un servidor, que era el nen, estava així aplatanat, les coses s'arreglaven amb suc de taronja ... "A tu et falten vitamines!" i vinga suc de taronja ... amb raó se m'ha quedat la cara de Naranjito ... Però aquest paio des que es va enterar que el Marquez es trincava la seva ex-dona i li surten fills de tot arreu ... crec que li faltaria tota la taronja de l'horta valenciana per animar-lo. Buenuu i ja no parlem de l'Àlex Ubago ... aquest ja és un cas impossible.
En un altre ordre de coses, avui, amics, coneguts, gent que passa per aquí i no escriu ... "aixx, em fa vergonyaaaa", "aixx, és que ... no sé com es fa", "aixx, és que són escrits molt llargs i ... no tinc temps", ... avui, el terme Jornada Intensiva ha estat interpretat al peu de la lletra. Sí amics, avui, gràcies al duet fantàstic, Endesa i Red Eléctrica, a les 11 del matí se n'ha anat la llum de la nostra fabulosa empresa. Es veu que han petat 3 transformadors en 3 punts estratègics de BCN i buenu, allò que passa, tan típic, que marxa la llum a 3/4 parts de Barcelona ... inclosa la del trambaix que curiosament, s'ha quedat mig creuat al carrer Numància. Res, mariconades.
En un principi, que marxi la llum a la nostra benvolguda empresa no és cap problema. És més, normalment és rebut amb vítores y aplausos. Ara bé, com a conseqüència d'això ha marxat potser el bé més preuat, ..."més que l'Arca de l'Aliança, el Calze Sagrat i les dues copes d'Europa del Barça?" ... sí, Internet. Els vítores y aplausos s'han convertit en crits de desesperació i de dolor. Quan anava cap a la taula del Boss ... no home, el Bruce Springsteen, no ... per un llarg i fosc passadís m'he creuat amb les ànimes en pena d'homes flagelant-se al més pur estil Berengario de El nom de la rosa i de dones agenollades al terra, rosari en mà, pregant a Nostru Senyor ... no m'ha quedat clar si parlaven amb Déu o amb Bill Gates ... pel restabliment de la connexió. "I els generadors?", us preguntareu ... bé, gràcies. Deuen ser de cartró, com els arbres de La Passió. Jo crec, i dic crec, que els crits de les ànimes del purgatori avui han quedat aplacats pels crits llençats des d'aquesta, la nostra empresa.
I alhora els crits dels treballadors desesperats per la manca de connexió telemàtica han quedat aplacats pels crits d'uns altres treballadors ... els que s'havien quedat als ascensors ... pobres! També és mala sort. Clar que era punyetera probabilitat que hi hagués algú ... on vas a parar!!! aquells ascensors no hi para mai de pujar gent ... algú pillava fijo!! Ascensors que, per cert, si fas allò d'aguantar les portes més d'un minut, se't tanquen a lo bruto i et surt una veueta de "Mantenga la calma" ... que penses "Mantenla tú i no tanquis les portes, coi!". Anda que haurà sonat avui, la veueta ... Busca-la!! Com l'alarma aquella de Código Rojo, anda que ha sonat, avui. Ha vingut un home de seguretat a dir-nos "Hay que desalojar el edificio!!" i jo "Y los del ascensor???" i ell "No hay tiempo! Serán unos héroes!! Les daremos medallas póstumas al valor!!!" ai, no, que se m'ha anat ... crec que ha dit "Ya los hemos sacado" ... però amb aquella cara d'embusterot que ... sabeu la cara de pícarus dels nens/es quan n'han fet alguna i et volen colar una trola? ... ai ai ai, que demà ens els trobarem allà encara!! Ai que més d'un s'hi haurà fet un dúplex allà!!! Que Barcelona està molt cara, tu.
A fora, el panorama era ... diferent. La Diagonal, com no, col·lapsada, però avui amb raó. Tooooota l'Illa a les fosques. Les nenes "osea" perdudes perquè a la botiga Custo no hi havia llum ... "qué fuerte me parece!" (aquest darrer tros repetir-lo en veu alta i com si estiguessis bevent sopa, per una millor comprensió ... gràcies). Els nois del Decathlon fent vivac a la gespa de l'edifici d'ONO ... l'FNAC que era una cova fosca on no deixaven entrar a ningú ... i els nois/es FNAC allà aglomerats a un cantó ... m'ha recordat una mica a En busca del Fuego ... ep, que l'FNAC, Déu no ho vulgui, si algun dia passa alguna cosa ... allà no surt viu ningú!!! ... i nosaltres, que tenim el Punto de Encuentro per si passa un Código Rojo, a Cuenca, allà al mig com uns estaquirots, mirant cap a dalt com si estiguessim esperant a Superman ...això és disciplina, collons!!! Una altra demostració que els simulacres no serveixen per res!!!
A tot això, a les 12 ens avisen ... "per megafonia?" ... nooo, que alguns encara es pensarien que hi ha un atac aeri dels alemanys, que a la gent li calen vacances i ja no coordina ... han fet servir l'entranyable sistema del boca a boca ... de fet més aviat semblava el joc del telèfon, allò, que cada vegada havien petat més coses d'Endesa ... i ens diuen que anem desfilant que si hi ha sort demà potser podem anar a currar. Però demà hi anirem amb més alegria, que ja hem consumit un dia de setmana, un dia menys per vacances, tot xiulant la cantarella de "Y todo a media luz ...".
En un altre ordre de coses, avui, amics, coneguts, gent que passa per aquí i no escriu ... "aixx, em fa vergonyaaaa", "aixx, és que ... no sé com es fa", "aixx, és que són escrits molt llargs i ... no tinc temps", ... avui, el terme Jornada Intensiva ha estat interpretat al peu de la lletra. Sí amics, avui, gràcies al duet fantàstic, Endesa i Red Eléctrica, a les 11 del matí se n'ha anat la llum de la nostra fabulosa empresa. Es veu que han petat 3 transformadors en 3 punts estratègics de BCN i buenu, allò que passa, tan típic, que marxa la llum a 3/4 parts de Barcelona ... inclosa la del trambaix que curiosament, s'ha quedat mig creuat al carrer Numància. Res, mariconades.
En un principi, que marxi la llum a la nostra benvolguda empresa no és cap problema. És més, normalment és rebut amb vítores y aplausos. Ara bé, com a conseqüència d'això ha marxat potser el bé més preuat, ..."més que l'Arca de l'Aliança, el Calze Sagrat i les dues copes d'Europa del Barça?" ... sí, Internet. Els vítores y aplausos s'han convertit en crits de desesperació i de dolor. Quan anava cap a la taula del Boss ... no home, el Bruce Springsteen, no ... per un llarg i fosc passadís m'he creuat amb les ànimes en pena d'homes flagelant-se al més pur estil Berengario de El nom de la rosa i de dones agenollades al terra, rosari en mà, pregant a Nostru Senyor ... no m'ha quedat clar si parlaven amb Déu o amb Bill Gates ... pel restabliment de la connexió. "I els generadors?", us preguntareu ... bé, gràcies. Deuen ser de cartró, com els arbres de La Passió. Jo crec, i dic crec, que els crits de les ànimes del purgatori avui han quedat aplacats pels crits llençats des d'aquesta, la nostra empresa.
I alhora els crits dels treballadors desesperats per la manca de connexió telemàtica han quedat aplacats pels crits d'uns altres treballadors ... els que s'havien quedat als ascensors ... pobres! També és mala sort. Clar que era punyetera probabilitat que hi hagués algú ... on vas a parar!!! aquells ascensors no hi para mai de pujar gent ... algú pillava fijo!! Ascensors que, per cert, si fas allò d'aguantar les portes més d'un minut, se't tanquen a lo bruto i et surt una veueta de "Mantenga la calma" ... que penses "Mantenla tú i no tanquis les portes, coi!". Anda que haurà sonat avui, la veueta ... Busca-la!! Com l'alarma aquella de Código Rojo, anda que ha sonat, avui. Ha vingut un home de seguretat a dir-nos "Hay que desalojar el edificio!!" i jo "Y los del ascensor???" i ell "No hay tiempo! Serán unos héroes!! Les daremos medallas póstumas al valor!!!" ai, no, que se m'ha anat ... crec que ha dit "Ya los hemos sacado" ... però amb aquella cara d'embusterot que ... sabeu la cara de pícarus dels nens/es quan n'han fet alguna i et volen colar una trola? ... ai ai ai, que demà ens els trobarem allà encara!! Ai que més d'un s'hi haurà fet un dúplex allà!!! Que Barcelona està molt cara, tu.
A fora, el panorama era ... diferent. La Diagonal, com no, col·lapsada, però avui amb raó. Tooooota l'Illa a les fosques. Les nenes "osea" perdudes perquè a la botiga Custo no hi havia llum ... "qué fuerte me parece!" (aquest darrer tros repetir-lo en veu alta i com si estiguessis bevent sopa, per una millor comprensió ... gràcies). Els nois del Decathlon fent vivac a la gespa de l'edifici d'ONO ... l'FNAC que era una cova fosca on no deixaven entrar a ningú ... i els nois/es FNAC allà aglomerats a un cantó ... m'ha recordat una mica a En busca del Fuego ... ep, que l'FNAC, Déu no ho vulgui, si algun dia passa alguna cosa ... allà no surt viu ningú!!! ... i nosaltres, que tenim el Punto de Encuentro per si passa un Código Rojo, a Cuenca, allà al mig com uns estaquirots, mirant cap a dalt com si estiguessim esperant a Superman ...això és disciplina, collons!!! Una altra demostració que els simulacres no serveixen per res!!!
A tot això, a les 12 ens avisen ... "per megafonia?" ... nooo, que alguns encara es pensarien que hi ha un atac aeri dels alemanys, que a la gent li calen vacances i ja no coordina ... han fet servir l'entranyable sistema del boca a boca ... de fet més aviat semblava el joc del telèfon, allò, que cada vegada havien petat més coses d'Endesa ... i ens diuen que anem desfilant que si hi ha sort demà potser podem anar a currar. Però demà hi anirem amb més alegria, que ja hem consumit un dia de setmana, un dia menys per vacances, tot xiulant la cantarella de "Y todo a media luz ...".
