dijous, 26 de juliol de 2007
Capítol 226. Estiu a la fresca?
Ara que ja tothom s'hi veu, és temps de rebaixes i no fa calor (geeeens de calor), què ve de gust fer? Doncs que algú, que sap que fas aquesta benedicció dels Déus que es diu jornada intensiva, et faci un truc i et deixi anar un "Ei, que avui baixo a Barcelona a comprar roba ... m'hi acompanyes". Fixi's, benvolgut lector, que la frase final "m'hi acompanyes", no és cap frase interrogativa, senyal que l'emisor planteja una qüestió a l'oient sobre la seva disponibilitat, no senyor ... és més aviat una frase enunciativa ... o fins i tot una exhortativa "m'hi acompanyes!!!". Així doncs, benvolgut lector, queda clar que ... la gent m'ha perdut el respecte.

Deixant de banda això, el fet de treballar a Barcelona sembla que et dóna una mena d'intel·ligència superior per saber: llocs on comprar coses que no coneix ningú, súper bé de preu, amb els nois/noies que despatxen mooolt atents i amb la música d'ambient agradable ... llocs per sopar que no coneix ningú, súper bé de preu, amb els cambrers moolt atents i amb la música d'ambient agradable ... llocs per anar a prendre algo ... vaja, que el fet de treballar a Barcelona es veu que et confereix un sisè sentit per saber-ho tooooot de Barcelona i que a la pregunta "He d'anar al carrer lknmimvoidvfroi, quin bus hauria d'agafar i a on?", i a la teva resposta de "mira BCN.ES i busca el carrer ... a veure si et penses que sóc la Guia de Barcelona, jo", se't queden mirant amb un "Buah, i tu curres a Barcelona? Mitja cerilla!!!"

Per tant, i per no complicar la troca, si algú baixa a BCN i espera que els duguis a algun lloc fashion amb carrers i carrers plens d'outlets ... els acabes duent al centre i que s'espavilin, tu. A veure si aquí a la nostra edat hem de fer de chacha de la gent, sí home!!! I els veus a ells, que volien comprar a llocs tranquils, bé de preu, amb música relaxant ... com acaben entrant al Bershka (o Bresca, com diu la mare del Kittus) que tenen la música a un volum tan alt que costa fins i tot pensar ... clar que té èxit la botiga, collons, con tal de sortir d'allà compres el primer que trobes i au! I tu hi vas a les 6 de la tarda i ja hi ha més roba pel terra que no pas als penjadors ... clar, a la gent li agafa El mal de San Vito, com li agafava al Último Guerrero allà al Pressing Catch. On vas a parar!! Abaixa la música, cony!!!

De tota manera, si no trobes alguna cosa sempre pots dir la mítica frase "Anem al CorteInglés que allà segur que ho trobem". I tots cap allà. El CorteInglés, per aquells que no sabeu què és, és aquell edifici on a l'estiu s'està fresc. Que jo hi he vist gent passejant tan panxa llegint el diari ... i perquè no et deixen assentar-te a les butaques que sino ... hi hauria gent que hi faria vida, allà, a l'estiu. I és aquell lloc on si et quedes mirant alguna cosa durant més de 2 milèsimes de segon, notes com tens darrera teu una presència que et mira amb cara de "Què, amiguito, farem negoci tu i jo?". És la mateixa sensació que tens si tornes del Palau Blaugrana després d'un partit de bàsket i la teva mirada es creua amb alguna de les noies que estan a la sortida ... noies, o nois, clar. Que mai queda clar això ... potser et penses que és una noia i resulta que és un Kinder Sorpresa ... el regalo está en el interior ... Lleig, lleig!!!

Però tornem al CorteInglés. Jo crec que no trobes sentit a la vida fins que no entens com funcionen les escales mecàniques del CorteInglés. Si aquestes pugen, les del darrera baixen, de calaix. Però jo penso que les escales aquestes són com les de la peli del Harry Potter, es van movent de lloc: mai aconsegueixo trobar-les, tu. Crec que es convoquen amb un encanteri Patrono. I quan les trobo, si vull anar cap amunt, van cap avall. A més, quan puges o baixes per les escales agrada veure el cartellet que anuncia la planta ... sempre i quan no et trobis, per exemple, amb l'Enric Masip (jugador d'handbol i que fa com 2 metres x 2 metres) i allà no veus ni la planta que vas ni res ... i vas baixant, baixant, baixant, pensant que ja es quedarà a alguna planta ... i sense adonar-te'n ja ets al pàrking ... vaig estar a punt de dir-li que em portés a casa ... i ell a punt de denunciar-me per assetjament.

I d'aquesta noble casa, el tema musiqueta em té captivat. Sí, musiqueta a un volum agradable però ... cal que cada 2 minuts surti la senyoreta que digui "Avui és el dia del Carme, pot trobar el millor regal a la planta de senyores de El CorteInglés"? És necessari? I la musiqueta ... no podem posar-la variada? cal que sempre sigui la mateixa a totes hores? Ja ho sé que fem promocions ... però ... i cal que se senti a toot el CorteInglés? Llavors et passa com a mi, que dues vegades que he hagut de fer servir els serveis de tant preuat establiment i escolta ... no podem treure la musiqueta dels WC? és que no hi ha manera de concentrar-se amb la feina allà sentint " ... ningún problemaa debe hacerte sufrir ... Hakuna Matataaaaaaaa" o l'altre cop " ... lo echamos a suerrrrtessssss ...".

De tota manera, i malgrat estigui atapeït de gent sempre, t'has de prendre les coses amb calma i relaxades. Sobretot quan veus alguna cosa que t'agrada i aconsegueixes veure'n el preu ... que normalment espanta. Llavors sí que t'entra fredor al cos, tu. El millor és fer-te el dissimulat, com el que passava per allà, deixar la peça de roba al penjador i pronunciar, en un correcte castellà, un "no no, sólo para emprovar". Que la paraula "emprovar" pels dependents és com l'all a les pelis de vampirus, els espanta a tots. I ja pots reprendre el teu camí de rebaixes, més fresc, naturalment.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


6 Comentaris:


At 26/7/07 15:00, Blogger su*

encara hi ha rebaixes? mmmm.... potser un dia d'aquest baixo a bcn :P

petonàs!

 

At 26/7/07 15:32, Anonymous Laura

Bufffff!!!!

Jo em pensava que eres un d'aquells que es coneixen bcn de pam a pam i cada racó. I ara resulta que ets un "mitja cerilla"?? M'has fallat, tiu!! jajaja


:P

 

At 26/7/07 20:08, Blogger Jo Mateixa

Ahhhh i les rebaixes fins quant duren???, la musica de El Corte Inglés es la mateixa a tots els Corte Inglés de Barcelona??, el carrer brurjsfsñkfg existeix de debo?? i per que canten els pardals??

Joooo, jo em pensava que ho sabies tot????? :-P

Petonets guapuuuuuuuuuuuuuuu!!!!

 

At 27/7/07 11:01, Blogger Andrea ....de acà y de allà

Yo fui dos veces en mi vida al corte Inglés, una para conocer y otra para cambiar un regalo (un vestidito para plata de 80 euros....80 euros¡¡¡¡¡ un vestidito atorrante para ir a la playa¡¡¡¡¡¡¡¡ madre mia) asi que queria cambiarlo por alguna cosa barata..negativo. barato???? me dijeronnn ¡¡¡fuera fuera¡¡¡ ni caso a que me den el dinero..y me fui al Bresca como dice la señora y me compre 5 cosas y que les dennnnn¡¡¡¡¡ cada vez que entro me mareo...ya tengo el mismo problema con las escaleras...que son màgicas si...y sera muy fresco y tal pero ni en broma me encierro ahi..dosveces ya es suficiente..es una especie de tortura.."mira que mono es pantalon corto" "ahhhhhhhhhhh 150 eurossss¡¡¡ fuera fuera ....no es pa mi..petonets granotetaaaaaaaaaaa

 

At 27/7/07 12:55, Blogger Lluvia

Jajajaj tranquil que ja me la conec algo la teua "terreta" i no et demanaria consell....llevat d´algo que tinga que vore en temes deportius, ahi si que puc,oi? jeje
Escolta Enric Massip era el meu jugador predilecte i aixo que le meu entrenador (Salva Esquer) també jugava a la seleccio espanyola, i lo mes facil era fixarse en el Dushevaier, en el Urdangarin q estava de moda, Barrufet (tu que parades!) o clar en el teu entrenador de casa i una maskina, pero redey a mi m´agrava el Enric massip, abuelet i el millor central que hagut i haura, ea!
I ara que mes te conte? ah si, que com ve ja saps ahir va ser el meu sant, i malgrat que digueres que creuies que no series el primer, ho vas ser, la Su la ultima jej ja li ho dire despres... pero no anava per ahi la cosa...a que no saps que m´ha regalat Enriquito? oeoeoeooeoeoeoeo la camisa del VALENCIA CF, la nova!!! i tu diras ye nena en lo futbolera que eres ja en tindries alguna, doncs mai, alguna vegada em vaig comprar la desuadora, weno pero per que ma la regalaren pero res.... total a la fi m´ha comprat una L i em ve de camiso...eixa se la quedara ell (has vist que llest) i hui em comprara una S, i ja anem equipats...
Demà anem a terra mitica, que malgrat tindre-ho al costaet....no he anat mai, a port aventura si, 3 cops jejeje, i el proxim finde a Navarraaaaaaaaaaaaaaaaaaaa oeoeo ja et seguisc contant....que ja stic fent aó enorme jajaja, mil bessets

 

At 27/7/07 15:40, Blogger stel

les escales del corte inglés son insoportables, ni màgiques ni res, que et fan passar l'estona d'una punta a l'altra per veure si ets capaç de trobar la que et torna a l'entrada!!!

pep, que tu i jo avui ens haviem de veure i al final re de re!
escolta, les tardes de la setmana que ve les tinc lliures quan surti del despatx ta clar! què me'n dius? :)

ale bon divendres!!!