Ara que ja tothom s'hi veu, és temps de rebaixes i no fa calor (geeeens de calor), què ve de gust fer? Doncs que algú, que sap que fas aquesta benedicció dels Déus que es diu jornada intensiva, et faci un truc i et deixi anar un "Ei, que avui baixo a Barcelona a comprar roba ... m'hi acompanyes". Fixi's, benvolgut lector, que la frase final "m'hi acompanyes", no és cap frase interrogativa, senyal que l'emisor planteja una qüestió a l'oient sobre la seva disponibilitat, no senyor ... és més aviat una frase enunciativa ... o fins i tot una exhortativa "m'hi acompanyes!!!". Així doncs, benvolgut lector, queda clar que ... la gent m'ha perdut el respecte.
Deixant de banda això, el fet de treballar a Barcelona sembla que et dóna una mena d'intel·ligència superior per saber: llocs on comprar coses que no coneix ningú, súper bé de preu, amb els nois/noies que despatxen mooolt atents i amb la música d'ambient agradable ... llocs per sopar que no coneix ningú, súper bé de preu, amb els cambrers moolt atents i amb la música d'ambient agradable ... llocs per anar a prendre algo ... vaja, que el fet de treballar a Barcelona es veu que et confereix un sisè sentit per saber-ho tooooot de Barcelona i que a la pregunta "He d'anar al carrer lknmimvoidvfroi, quin bus hauria d'agafar i a on?", i a la teva resposta de "mira BCN.ES i busca el carrer ... a veure si et penses que sóc la Guia de Barcelona, jo", se't queden mirant amb un "Buah, i tu curres a Barcelona? Mitja cerilla!!!"
Per tant, i per no complicar la troca, si algú baixa a BCN i espera que els duguis a algun lloc fashion amb carrers i carrers plens d'outlets ... els acabes duent al centre i que s'espavilin, tu. A veure si aquí a la nostra edat hem de fer de chacha de la gent, sí home!!! I els veus a ells, que volien comprar a llocs tranquils, bé de preu, amb música relaxant ... com acaben entrant al Bershka (o Bresca, com diu la mare del Kittus) que tenen la música a un volum tan alt que costa fins i tot pensar ... clar que té èxit la botiga, collons, con tal de sortir d'allà compres el primer que trobes i au! I tu hi vas a les 6 de la tarda i ja hi ha més roba pel terra que no pas als penjadors ... clar, a la gent li agafa El mal de San Vito, com li agafava al Último Guerrero allà al Pressing Catch. On vas a parar!! Abaixa la música, cony!!!
De tota manera, si no trobes alguna cosa sempre pots dir la mítica frase "Anem al CorteInglés que allà segur que ho trobem". I tots cap allà. El CorteInglés, per aquells que no sabeu què és, és aquell edifici on a l'estiu s'està fresc. Que jo hi he vist gent passejant tan panxa llegint el diari ... i perquè no et deixen assentar-te a les butaques que sino ... hi hauria gent que hi faria vida, allà, a l'estiu. I és aquell lloc on si et quedes mirant alguna cosa durant més de 2 milèsimes de segon, notes com tens darrera teu una presència que et mira amb cara de "Què, amiguito, farem negoci tu i jo?". És la mateixa sensació que tens si tornes del Palau Blaugrana després d'un partit de bàsket i la teva mirada es creua amb alguna de les noies que estan a la sortida ... noies, o nois, clar. Que mai queda clar això ... potser et penses que és una noia i resulta que és un Kinder Sorpresa ... el regalo está en el interior ... Lleig, lleig!!!
Però tornem al CorteInglés. Jo crec que no trobes sentit a la vida fins que no entens com funcionen les escales mecàniques del CorteInglés. Si aquestes pugen, les del darrera baixen, de calaix. Però jo penso que les escales aquestes són com les de la peli del Harry Potter, es van movent de lloc: mai aconsegueixo trobar-les, tu. Crec que es convoquen amb un encanteri Patrono. I quan les trobo, si vull anar cap amunt, van cap avall. A més, quan puges o baixes per les escales agrada veure el cartellet que anuncia la planta ... sempre i quan no et trobis, per exemple, amb l'Enric Masip (jugador d'handbol i que fa com 2 metres x 2 metres) i allà no veus ni la planta que vas ni res ... i vas baixant, baixant, baixant, pensant que ja es quedarà a alguna planta ... i sense adonar-te'n ja ets al pàrking ... vaig estar a punt de dir-li que em portés a casa ... i ell a punt de denunciar-me per assetjament.
I d'aquesta noble casa, el tema musiqueta em té captivat. Sí, musiqueta a un volum agradable però ... cal que cada 2 minuts surti la senyoreta que digui "Avui és el dia del Carme, pot trobar el millor regal a la planta de senyores de El CorteInglés"? És necessari? I la musiqueta ... no podem posar-la variada? cal que sempre sigui la mateixa a totes hores? Ja ho sé que fem promocions ... però ... i cal que se senti a toot el CorteInglés? Llavors et passa com a mi, que dues vegades que he hagut de fer servir els serveis de tant preuat establiment i escolta ... no podem treure la musiqueta dels WC? és que no hi ha manera de concentrar-se amb la feina allà sentint " ... ningún problemaa debe hacerte sufrir ... Hakuna Matataaaaaaaa" o l'altre cop " ... lo echamos a suerrrrtessssss ...".
De tota manera, i malgrat estigui atapeït de gent sempre, t'has de prendre les coses amb calma i relaxades. Sobretot quan veus alguna cosa que t'agrada i aconsegueixes veure'n el preu ... que normalment espanta. Llavors sí que t'entra fredor al cos, tu. El millor és fer-te el dissimulat, com el que passava per allà, deixar la peça de roba al penjador i pronunciar, en un correcte castellà, un "no no, sólo para emprovar". Que la paraula "emprovar" pels dependents és com l'all a les pelis de vampirus, els espanta a tots. I ja pots reprendre el teu camí de rebaixes, més fresc, naturalment.
Deixant de banda això, el fet de treballar a Barcelona sembla que et dóna una mena d'intel·ligència superior per saber: llocs on comprar coses que no coneix ningú, súper bé de preu, amb els nois/noies que despatxen mooolt atents i amb la música d'ambient agradable ... llocs per sopar que no coneix ningú, súper bé de preu, amb els cambrers moolt atents i amb la música d'ambient agradable ... llocs per anar a prendre algo ... vaja, que el fet de treballar a Barcelona es veu que et confereix un sisè sentit per saber-ho tooooot de Barcelona i que a la pregunta "He d'anar al carrer lknmimvoidvfroi, quin bus hauria d'agafar i a on?", i a la teva resposta de "mira BCN.ES i busca el carrer ... a veure si et penses que sóc la Guia de Barcelona, jo", se't queden mirant amb un "Buah, i tu curres a Barcelona? Mitja cerilla!!!"
Per tant, i per no complicar la troca, si algú baixa a BCN i espera que els duguis a algun lloc fashion amb carrers i carrers plens d'outlets ... els acabes duent al centre i que s'espavilin, tu. A veure si aquí a la nostra edat hem de fer de chacha de la gent, sí home!!! I els veus a ells, que volien comprar a llocs tranquils, bé de preu, amb música relaxant ... com acaben entrant al Bershka (o Bresca, com diu la mare del Kittus) que tenen la música a un volum tan alt que costa fins i tot pensar ... clar que té èxit la botiga, collons, con tal de sortir d'allà compres el primer que trobes i au! I tu hi vas a les 6 de la tarda i ja hi ha més roba pel terra que no pas als penjadors ... clar, a la gent li agafa El mal de San Vito, com li agafava al Último Guerrero allà al Pressing Catch. On vas a parar!! Abaixa la música, cony!!!
De tota manera, si no trobes alguna cosa sempre pots dir la mítica frase "Anem al CorteInglés que allà segur que ho trobem". I tots cap allà. El CorteInglés, per aquells que no sabeu què és, és aquell edifici on a l'estiu s'està fresc. Que jo hi he vist gent passejant tan panxa llegint el diari ... i perquè no et deixen assentar-te a les butaques que sino ... hi hauria gent que hi faria vida, allà, a l'estiu. I és aquell lloc on si et quedes mirant alguna cosa durant més de 2 milèsimes de segon, notes com tens darrera teu una presència que et mira amb cara de "Què, amiguito, farem negoci tu i jo?". És la mateixa sensació que tens si tornes del Palau Blaugrana després d'un partit de bàsket i la teva mirada es creua amb alguna de les noies que estan a la sortida ... noies, o nois, clar. Que mai queda clar això ... potser et penses que és una noia i resulta que és un Kinder Sorpresa ... el regalo está en el interior ... Lleig, lleig!!!
Però tornem al CorteInglés. Jo crec que no trobes sentit a la vida fins que no entens com funcionen les escales mecàniques del CorteInglés. Si aquestes pugen, les del darrera baixen, de calaix. Però jo penso que les escales aquestes són com les de la peli del Harry Potter, es van movent de lloc: mai aconsegueixo trobar-les, tu. Crec que es convoquen amb un encanteri Patrono. I quan les trobo, si vull anar cap amunt, van cap avall. A més, quan puges o baixes per les escales agrada veure el cartellet que anuncia la planta ... sempre i quan no et trobis, per exemple, amb l'Enric Masip (jugador d'handbol i que fa com 2 metres x 2 metres) i allà no veus ni la planta que vas ni res ... i vas baixant, baixant, baixant, pensant que ja es quedarà a alguna planta ... i sense adonar-te'n ja ets al pàrking ... vaig estar a punt de dir-li que em portés a casa ... i ell a punt de denunciar-me per assetjament.
I d'aquesta noble casa, el tema musiqueta em té captivat. Sí, musiqueta a un volum agradable però ... cal que cada 2 minuts surti la senyoreta que digui "Avui és el dia del Carme, pot trobar el millor regal a la planta de senyores de El CorteInglés"? És necessari? I la musiqueta ... no podem posar-la variada? cal que sempre sigui la mateixa a totes hores? Ja ho sé que fem promocions ... però ... i cal que se senti a toot el CorteInglés? Llavors et passa com a mi, que dues vegades que he hagut de fer servir els serveis de tant preuat establiment i escolta ... no podem treure la musiqueta dels WC? és que no hi ha manera de concentrar-se amb la feina allà sentint " ... ningún problemaa debe hacerte sufrir ... Hakuna Matataaaaaaaa" o l'altre cop " ... lo echamos a suerrrrtessssss ...".
De tota manera, i malgrat estigui atapeït de gent sempre, t'has de prendre les coses amb calma i relaxades. Sobretot quan veus alguna cosa que t'agrada i aconsegueixes veure'n el preu ... que normalment espanta. Llavors sí que t'entra fredor al cos, tu. El millor és fer-te el dissimulat, com el que passava per allà, deixar la peça de roba al penjador i pronunciar, en un correcte castellà, un "no no, sólo para emprovar". Que la paraula "emprovar" pels dependents és com l'all a les pelis de vampirus, els espanta a tots. I ja pots reprendre el teu camí de rebaixes, més fresc, naturalment.
