divendres, 20 de juliol de 2007
Capítol 224. La ley del feriante
Post dedicat a Amidala, que cada dia fa empetitir més la paraula "admiració". Tots els somriures del món per a ella.

Una de les coses més destacables d'una Festa Major ... "alaaaa, encara estem amb la Festa Major!? Però si va ser fa dues setmanes" ... sí, però si no tinc temps d'escriure els posts, no em quedaré allà en plan coitus interruptus ... jo ho he de treure, com deia la nena de El Exorcista amb el iogurt aquell Bio que li donaven perquè ho escopís ... així, doncs, a callar. Això, un dels fets més destacables de tota Festa Major que es preuï ... "Ei, que ara m'he recordat la cançó d'Els Pets aquella de "Munta-t'ho bé ... ara és moment de passar-ho bé ..." que parlava de Festes Majors" ... res, ni cas ... és la Fira, home, la Fira ... on hi ha una Festa Major hi ha una Fira ... és llei de vida, tu.

A casa meva la Fira mai s'havia dit la Fira ... es deia Els Caballitus. Sí, no us en foteu ... jo era gran i ma mare encara em deia: "Nen, que no vas als Caballitus aquest any?" Mira, a casa érem del generu raru, tu. Mai se'ns va acudir de dir-li Fira . Però clar, això era a casa ... a fora dissimulaves ... "Ehhmmmmmm, que no anem a allà baix ... allo dels autos de xoc ..." i algú, més curtit segurament en aquests actes, deixava anar un salvador "Ahh, a la Fira? Sí, home, no t'amoïnis que hi anirem ...". Això de dir Els Caballitus sempre em recorda l'acudit aquell de "Ahora que he aprendido a dicir pinícula, van y le llaman flim, tu". A més allà sempre hi ha hagut una atracció estrella: els autos de xoc. La resta? Merdúfies, tu.

Les Fires , si per alguna cosa es caracteritzen, és pel soroll. Ohhh, quin punyeteru agobio passejar per entre les paradetes de la Fira . Quin mal de cap ... i que pesats que són. A més tots tenen els seus sorolls característics i tots allà dins al cap, ben barrejats. Entre la música dels autos de xoc, que per mi que tenen un fil musical dels baratus ... que jo no he sentit mai la música dels autos de xoc enlloc ... i mira que escolto la ràdio ... deuen tenir Radio AutoChoque FM ... la xerrameca inaguantable del de la tòmbola, que a la que passes per davant els teus peus arrosseguen una quantitat de paperetes estripades que equival a mig bosc de l'Amazones ... i els niaaaaauuuuuuuu de les alarmes per poder pujar a qualsevol de les atraccions, que tu penses: "Ja està, l'ambulància, ja ha passat alguna cosa" ... canalla, que sóc patidor, coi, que sóc del Baa ... ohhhh, quin estrés!!! I quin descans quan surts de la zona firaire!

Si hi han hagut fets que hagin marcat la meva vida, els més cotxambrosos han estat a la Fira. Primer, el tema Caballitus en sí. Em refereixo a aquella mena de cotxets que van tots juntets i que puja la canalla. I van fent un recorregut més o menys linial amb alguna pendent. Com El Tour però sense controls anti-dòping ... que més d'un nen el pillen, ja us ho dic jo. Ohhh, uns drames!! Per què sempre que pujaves de petit, quan tocava passar per davant del teu pare estava el tiu mirant a Cuenca? Noooo, no era guenyo mon pare, d'on ho heu tret, això? I tu allà saludant com un imbècil ... bueno, la imbecilitat dels 2, 3, 4 o 5 anys ... que jo era gros i a partir dels 6 ja no hi entrava, allà ... i el pare de turno o fumant o mirant la que repartia les fitxes a les altres atraccions ... hombre! Estigues pel nano, tu!!! Que ens fas fer el paper de tontus!

Després, un xic més gran, quan ma mare es va emperrar que volia una Chochona ... La Chochona, per qui no ho conegui, és una nina de merda que es va posar de moda i que es regalava en algunes paradetes, previ cant per part teva d'una alegre cantarella que feia com "Que rica la Chochona, yo quiero una Chochona, me gusta la Chochona ..." cantarella que jo em vaig negar dia sí, dia també, a cantar ... i li deia al Jefe "Coi, canta-la tu, crack!" i mon pare "Nooo, que li fa ilusió que la cantis tu, home!". Total, res de res; no hi va haver Chochona però sí morros de ma mare durant una setmana. Total, l'any següent li vaig dur un osito de Los Camellos i no li va fer puta gràcia!!! Anda ya! Amb la Chochona dels pebrots, tu!!

I tercer, més grandet, pujat a La Rana ... també existeix la versió de El Pulpo, però era més aviat per parelles, com el seu nom indica ... un servidor va perdre una xancleta ... bueno, va sortir pels aires en una pujada del braç mecànic ... amb tanta "sort" que va anar a parar a sobre dels autos de xoc. Clar, la imatge meva allà a la pota coixa, que semblava que m'estigués preparant pels Paralímpics i anant-li a dir al senyor xulo que porta els autos de xoc ... que per què sempre fa una ràbia que el mataries? allà dret portant els cotxes! Que no va de sobrat, no!!! ... "Señor chulo, que me baja la chancleta, por favor?" ... i ell que et mira amb aquella cara de perdona-vides de "Si no eres chica no hago favores ..." ... coi, va haver-hi d'anar una amiga ... que el tiu s'animava i a part de la xancleta li volia baixar altres coses ... Un peligru, el dels autos de xoc.

Ara quan et fas gran ni t'hi acostes ... tot i que crec que continuaria sense haver mai guanyat res a la Fira ... ni a la tòmbola aquella, que el més idiota s'emportava la mini-Cadena Coca-Cola, ni a allò de les monedes que semblava que haguessin de caure totes i no queia mai res ... i continuaria també sense saber cap on es mou el cotxe als autos de xoc quan poses la moneda: que mai saps si anirà endavant o enrera ... Que sempre em vaig preguntar ... i què passa si poses la moneda abans que soni el ninininininin? (que semblava el soroll de la dona biònica quan saltava, per cert) Mai ho sabrem, ens hem fet grans.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


10 Comentaris:


At 20/7/07 09:26, Blogger mafalda

Pep, para, rei, que em fan mal les costelles de tan riure!
A casa meva sempre n'hem dit la fira, debem ser uns bitxus rarus, també. Ah! I també em passava allò de que saludes i el papa està mirant vés a saber cap a on. Clar que, en el meu cas, i essent 4 germans, entenc q l'home no estigués al cas de tots i acabés de la fira fins als...

Salut i bon cap de setmana!

 

At 20/7/07 10:37, Blogger Cristina

Òndia! Quins records em porta això de la fira. Jo no recordo com ho deiem nosaltres però anàvem a la fira de poble nou i ens pujàvem a totes les atraccions. Quins temps!!!!!!!!!

 

At 20/7/07 12:04, Blogger kentuta

Ei Pep, a la feina s'han pensat que m'he tornat boja, de tant riure, i clar no els puc explicar que estic llegint blocs....
A casa tampoc n'hi deiem la Fira, sempre anavem als "caballitus". De més gran anava a les "barraques".
Recordo molt lo de la "muñeca chochona" quina ràbia que em feia la cançoneta, però enganxava i tothom volia una chochona (apa que per triar el nom s'hi van lluir...)
I els tius dels autos de xoc em sembla que deuen passar un càsting de xuleria o algo així, o és sempre el mateix?!
Una abraçada i bon cap de setmana.

 

At 20/7/07 13:35, Blogger stel

pep, que consti que jo també anava als caballitus, que això d'aanr a la fira no deuria ser de l'època!
A mi mai m'ha acabat d'agradar massa això dels autos de choque ni pulpos ni coses d'aquestes i no t'ho perdis, epr la mercè de l'any passat em van fer pujar a uns autos de choque ¬¬ el que s'ha de fer pel novio (i no quedar malament amb els seus amics xD).
Res, que al fira de lluny, per una passejada breu o per comprar cotó de sucre, que veus, això si que m'agrada (però poquet, un cop l'any, que sinó és d'aquelles coses a què acabes agafant mania) jejejeje

Un petonàs!

 

At 20/7/07 22:39, Anonymous Cosespetites

Jo encara vaig a la fira cada any, i m'encanta pujar a aquets xismes que et giren a l'inrevés (i l'estómac també). I ja fa uns anys em deman... on deuen ser els camells? Han desaparegut; coses del canvi climàtic, dèu ser.

 

At 22/7/07 02:43, Blogger Andrea ....de acà y de allà

ayyyyy las firas, las firas..que suspiros me da recordarlas...nosotros teniamos un nombre un poquito diferente "que estan armando los gitanos" ahi ya sabiamos que se estaba armando el bendito cambalache ese , cutreeeeeeeee, pero cutreeeeeee ehhhh..
que yo pienso que cuando los tios armaban las atracciones siempre les quedaban kilos de tuercas sin saber de donde eran...
Primero ponian las "casas rodantes" (casas porque se supone que adentro vivirian, pero no habia otra cosa que te hiciera pensar que eso era habitable)
luego empezaban por la rueda gigante (gigante y destartalada). Ya era como uhhhh DIsneylandiaaa, palabras ,mayores ehh.."que vamos a colon a los juegos .." "no que son una mugre,", "ahh pero hay rueda gigante" "ahh vamos entonces.." mierda de rueda, de gigante un carajo, enana casi, peor tan desaramada ke daba pavor.
yo siempre fui de "autitos chocadores" me encantaba darme de frente contra el que fuera..que placer..pero estos eran los juegos de los gitanos.. una mugre,,nada de cosas de estas tecnologicas.
Estaba la rueda, las hamacas paraguayas (ojo con estas que eran buenas) son los columpios esos que cuelgan de una estructura similar a la que soporta los caballitos, y empeiza a girar , cada vez mas rapidos y los columpios ahi girabdoi,,y una casi que vomitando..(no del miedo sino porque me mareo con movimientos bruscos jajaja)
Luego los puestos de juegos, (estafas totales) "tiro al blanco" (con la mira torcida) "emboque la moneda en el circulo que hay en el fondo dela gua (agua con sal para que se desvie la moneda) y cosas así..nada de chochonas ni regalos fàciles..
Pero hay una edad, en la que por muy cutre que sean todos ibamos a los juegos de los gitanos, porque estaban todos, los chicos no se lo perdían , y ahi ibamos nosotras..a pescarlos jajajja
La última vez que subí a los autitos chocadores, fue en Parque Rodo de Montevideo, es un parque de atracciones enfrente a la playa (en el Rio de la Plata).Ya tenia 26 años, habiamos ido a W Lounge una discoteca que esta al lado de los juegos, cubatas de todos los colores, y toda la barra azulll de la borrachera dandonos de bomba contra el gil que estuviera en frente...uhhh que placer...me hice pelota las rodillas de tanto reventar gente jajaja pero valio la pena.. ¿Donde hay autitos chocadores aca en Barcelona??? ¿¿¿¿¿¿¡¡¡¡¡VAmos¡¡¡??????'

 

At 22/7/07 16:59, Anonymous Anònim

Jajajaja!!!

És que t'imagino amb 6 anys tot fustrat sense poder pujar als caballitus... xDDDD Que per cert, a casa meva sempre han estat els "caballitus", i no la fira... A més, a tots ens ha passat això de passar tot flipat amb la moto per davant dels papes i saludar com si t'hi anés la vida i no obtenir resposta... Que dura la vida del nen motorista...

Ai Angu, com em fas riure amb els teus posts!! jajaja

Per cert! Jo me'l sé d'una altra manera: "Ahora que he aprendido a decir fregoneta, van y le llaman manavalumen"!!!

jajaja

Petonets, maco!! ;)

 

At 22/7/07 16:59, Anonymous Laura

Ei! l'Anònim sóc jo!!! És que no domino el funcionament d'aquest blog... jajaja

 

At 22/7/07 17:17, Blogger Jo Mateixa

I jo que aquest any no podre anar als Caballitus de la fira de Pineda????, joooooooooo :-(

 

At 23/7/07 10:11, Blogger Mikel

A casa meva tambe se li ha dit sempre els "caballitus"