Post dedicat a Amidala, que cada dia fa empetitir més la paraula "admiració". Tots els somriures del món per a ella.
Una de les coses més destacables d'una Festa Major ... "alaaaa, encara estem amb la Festa Major!? Però si va ser fa dues setmanes" ... sí, però si no tinc temps d'escriure els posts, no em quedaré allà en plan coitus interruptus ... jo ho he de treure, com deia la nena de El Exorcista amb el iogurt aquell Bio que li donaven perquè ho escopís ... així, doncs, a callar. Això, un dels fets més destacables de tota Festa Major que es preuï ... "Ei, que ara m'he recordat la cançó d'Els Pets aquella de "Munta-t'ho bé ... ara és moment de passar-ho bé ..." que parlava de Festes Majors" ... res, ni cas ... és la Fira, home, la Fira ... on hi ha una Festa Major hi ha una Fira ... és llei de vida, tu.
A casa meva la Fira mai s'havia dit la Fira ... es deia Els Caballitus. Sí, no us en foteu ... jo era gran i ma mare encara em deia: "Nen, que no vas als Caballitus aquest any?" Mira, a casa érem del generu raru, tu. Mai se'ns va acudir de dir-li Fira . Però clar, això era a casa ... a fora dissimulaves ... "Ehhmmmmmm, que no anem a allà baix ... allo dels autos de xoc ..." i algú, més curtit segurament en aquests actes, deixava anar un salvador "Ahh, a la Fira? Sí, home, no t'amoïnis que hi anirem ...". Això de dir Els Caballitus sempre em recorda l'acudit aquell de "Ahora que he aprendido a dicir pinícula, van y le llaman flim, tu". A més allà sempre hi ha hagut una atracció estrella: els autos de xoc. La resta? Merdúfies, tu.
Les Fires , si per alguna cosa es caracteritzen, és pel soroll. Ohhh, quin punyeteru agobio passejar per entre les paradetes de la Fira . Quin mal de cap ... i que pesats que són. A més tots tenen els seus sorolls característics i tots allà dins al cap, ben barrejats. Entre la música dels autos de xoc, que per mi que tenen un fil musical dels baratus ... que jo no he sentit mai la música dels autos de xoc enlloc ... i mira que escolto la ràdio ... deuen tenir Radio AutoChoque FM ... la xerrameca inaguantable del de la tòmbola, que a la que passes per davant els teus peus arrosseguen una quantitat de paperetes estripades que equival a mig bosc de l'Amazones ... i els niaaaaauuuuuuuu de les alarmes per poder pujar a qualsevol de les atraccions, que tu penses: "Ja està, l'ambulància, ja ha passat alguna cosa" ... canalla, que sóc patidor, coi, que sóc del Barça ... ohhhh, quin estrés!!! I quin descans quan surts de la zona firaire!
Si hi han hagut fets que hagin marcat la meva vida, els més cotxambrosos han estat a la Fira. Primer, el tema Caballitus en sí. Em refereixo a aquella mena de cotxets que van tots juntets i que puja la canalla. I van fent un recorregut més o menys linial amb alguna pendent. Com El Tour però sense controls anti-dòping ... que més d'un nen el pillen, ja us ho dic jo. Ohhh, uns drames!! Per què sempre que pujaves de petit, quan tocava passar per davant del teu pare estava el tiu mirant a Cuenca? Noooo, no era guenyo mon pare, d'on ho heu tret, això? I tu allà saludant com un imbècil ... bueno, la imbecilitat dels 2, 3, 4 o 5 anys ... que jo era gros i a partir dels 6 ja no hi entrava, allà ... i el pare de turno o fumant o mirant la que repartia les fitxes a les altres atraccions ... hombre! Estigues pel nano, tu!!! Que ens fas fer el paper de tontus!
Després, un xic més gran, quan ma mare es va emperrar que volia una Chochona ... La Chochona, per qui no ho conegui, és una nina de merda que es va posar de moda i que es regalava en algunes paradetes, previ cant per part teva d'una alegre cantarella que feia com "Que rica la Chochona, yo quiero una Chochona, me gusta la Chochona ..." cantarella que jo em vaig negar dia sí, dia també, a cantar ... i li deia al Jefe "Coi, canta-la tu, crack!" i mon pare "Nooo, que li fa ilusió que la cantis tu, home!". Total, res de res; no hi va haver Chochona però sí morros de ma mare durant una setmana. Total, l'any següent li vaig dur un osito de Los Camellos i no li va fer puta gràcia!!! Anda ya! Amb la Chochona dels pebrots, tu!!
I tercer, més grandet, pujat a La Rana ... també existeix la versió de El Pulpo, però era més aviat per parelles, com el seu nom indica ... un servidor va perdre una xancleta ... bueno, va sortir pels aires en una pujada del braç mecànic ... amb tanta "sort" que va anar a parar a sobre dels autos de xoc. Clar, la imatge meva allà a la pota coixa, que semblava que m'estigués preparant pels Paralímpics i anant-li a dir al senyor xulo que porta els autos de xoc ... que per què sempre fa una ràbia que el mataries? allà dret portant els cotxes! Que no va de sobrat, no!!! ... "Señor chulo, que me baja la chancleta, por favor?" ... i ell que et mira amb aquella cara de perdona-vides de "Si no eres chica no hago favores ..." ... coi, va haver-hi d'anar una amiga ... que el tiu s'animava i a part de la xancleta li volia baixar altres coses ... Un peligru, el dels autos de xoc.
Ara quan et fas gran ni t'hi acostes ... tot i que crec que continuaria sense haver mai guanyat res a la Fira ... ni a la tòmbola aquella, que el més idiota s'emportava la mini-Cadena Coca-Cola, ni a allò de les monedes que semblava que haguessin de caure totes i no queia mai res ... i continuaria també sense saber cap on es mou el cotxe als autos de xoc quan poses la moneda: que mai saps si anirà endavant o enrera ... Que sempre em vaig preguntar ... i què passa si poses la moneda abans que soni el ninininininin? (que semblava el soroll de la dona biònica quan saltava, per cert) Mai ho sabrem, ens hem fet grans.
Una de les coses més destacables d'una Festa Major ... "alaaaa, encara estem amb la Festa Major!? Però si va ser fa dues setmanes" ... sí, però si no tinc temps d'escriure els posts, no em quedaré allà en plan coitus interruptus ... jo ho he de treure, com deia la nena de El Exorcista amb el iogurt aquell Bio que li donaven perquè ho escopís ... així, doncs, a callar. Això, un dels fets més destacables de tota Festa Major que es preuï ... "Ei, que ara m'he recordat la cançó d'Els Pets aquella de "Munta-t'ho bé ... ara és moment de passar-ho bé ..." que parlava de Festes Majors" ... res, ni cas ... és la Fira, home, la Fira ... on hi ha una Festa Major hi ha una Fira ... és llei de vida, tu.
A casa meva la Fira mai s'havia dit la Fira ... es deia Els Caballitus. Sí, no us en foteu ... jo era gran i ma mare encara em deia: "Nen, que no vas als Caballitus aquest any?" Mira, a casa érem del generu raru, tu. Mai se'ns va acudir de dir-li Fira . Però clar, això era a casa ... a fora dissimulaves ... "Ehhmmmmmm, que no anem a allà baix ... allo dels autos de xoc ..." i algú, més curtit segurament en aquests actes, deixava anar un salvador "Ahh, a la Fira? Sí, home, no t'amoïnis que hi anirem ...". Això de dir Els Caballitus sempre em recorda l'acudit aquell de "Ahora que he aprendido a dicir pinícula, van y le llaman flim, tu". A més allà sempre hi ha hagut una atracció estrella: els autos de xoc. La resta? Merdúfies, tu.
Les Fires , si per alguna cosa es caracteritzen, és pel soroll. Ohhh, quin punyeteru agobio passejar per entre les paradetes de la Fira . Quin mal de cap ... i que pesats que són. A més tots tenen els seus sorolls característics i tots allà dins al cap, ben barrejats. Entre la música dels autos de xoc, que per mi que tenen un fil musical dels baratus ... que jo no he sentit mai la música dels autos de xoc enlloc ... i mira que escolto la ràdio ... deuen tenir Radio AutoChoque FM ... la xerrameca inaguantable del de la tòmbola, que a la que passes per davant els teus peus arrosseguen una quantitat de paperetes estripades que equival a mig bosc de l'Amazones ... i els niaaaaauuuuuuuu de les alarmes per poder pujar a qualsevol de les atraccions, que tu penses: "Ja està, l'ambulància, ja ha passat alguna cosa" ... canalla, que sóc patidor, coi, que sóc del Barça ... ohhhh, quin estrés!!! I quin descans quan surts de la zona firaire!
Si hi han hagut fets que hagin marcat la meva vida, els més cotxambrosos han estat a la Fira. Primer, el tema Caballitus en sí. Em refereixo a aquella mena de cotxets que van tots juntets i que puja la canalla. I van fent un recorregut més o menys linial amb alguna pendent. Com El Tour però sense controls anti-dòping ... que més d'un nen el pillen, ja us ho dic jo. Ohhh, uns drames!! Per què sempre que pujaves de petit, quan tocava passar per davant del teu pare estava el tiu mirant a Cuenca? Noooo, no era guenyo mon pare, d'on ho heu tret, això? I tu allà saludant com un imbècil ... bueno, la imbecilitat dels 2, 3, 4 o 5 anys ... que jo era gros i a partir dels 6 ja no hi entrava, allà ... i el pare de turno o fumant o mirant la que repartia les fitxes a les altres atraccions ... hombre! Estigues pel nano, tu!!! Que ens fas fer el paper de tontus!
Després, un xic més gran, quan ma mare es va emperrar que volia una Chochona ... La Chochona, per qui no ho conegui, és una nina de merda que es va posar de moda i que es regalava en algunes paradetes, previ cant per part teva d'una alegre cantarella que feia com "Que rica la Chochona, yo quiero una Chochona, me gusta la Chochona ..." cantarella que jo em vaig negar dia sí, dia també, a cantar ... i li deia al Jefe "Coi, canta-la tu, crack!" i mon pare "Nooo, que li fa ilusió que la cantis tu, home!". Total, res de res; no hi va haver Chochona però sí morros de ma mare durant una setmana. Total, l'any següent li vaig dur un osito de Los Camellos i no li va fer puta gràcia!!! Anda ya! Amb la Chochona dels pebrots, tu!!
I tercer, més grandet, pujat a La Rana ... també existeix la versió de El Pulpo, però era més aviat per parelles, com el seu nom indica ... un servidor va perdre una xancleta ... bueno, va sortir pels aires en una pujada del braç mecànic ... amb tanta "sort" que va anar a parar a sobre dels autos de xoc. Clar, la imatge meva allà a la pota coixa, que semblava que m'estigués preparant pels Paralímpics i anant-li a dir al senyor xulo que porta els autos de xoc ... que per què sempre fa una ràbia que el mataries? allà dret portant els cotxes! Que no va de sobrat, no!!! ... "Señor chulo, que me baja la chancleta, por favor?" ... i ell que et mira amb aquella cara de perdona-vides de "Si no eres chica no hago favores ..." ... coi, va haver-hi d'anar una amiga ... que el tiu s'animava i a part de la xancleta li volia baixar altres coses ... Un peligru, el dels autos de xoc.
Ara quan et fas gran ni t'hi acostes ... tot i que crec que continuaria sense haver mai guanyat res a la Fira ... ni a la tòmbola aquella, que el més idiota s'emportava la mini-Cadena Coca-Cola, ni a allò de les monedes que semblava que haguessin de caure totes i no queia mai res ... i continuaria també sense saber cap on es mou el cotxe als autos de xoc quan poses la moneda: que mai saps si anirà endavant o enrera ... Que sempre em vaig preguntar ... i què passa si poses la moneda abans que soni el ninininininin? (que semblava el soroll de la dona biònica quan saltava, per cert) Mai ho sabrem, ens hem fet grans.
