Post dedicat a El Fary ... que no "es Dios", com deia en Torrente, però que avui ha anat a veure'l. Descansi en pau.
Ho sé, ho sé, tinc toooot això moolt abandonat. És que no paro i quan arribo a casa ... "et mereixes un premi, com l'anunci del Capuccino?" ... no més aviat em mereixo un calbot que tinc el pis que sembla el cenagal aquell d'El Senyor dels Anells, només falta trobar-me a un tiu baixet i esquelètic dient-me "amo bueno amo bueno, la bayeta es miiiiiiiiia, el mocho es miiiiiiiiio" ... aquell paio tenia un problema, tu, sempre ho vaig pensar, això de voler-ho tot no és normal ... en fi ... doncs això, que no tinc temps.
També a part que no tinc temps, volia fer temps. Volia fer un post currat per fer-vos un comentari acurat de toooots els regals que m'han fet ... però ens haurem de conformar amb un post dels regals que DE MOMENT m'han fet. Perquè, canalla, així com la gent diumenge passat estava dividida en: els que volien que guanyés el Madrid i els que voilen que perdés el Barça ... bé, com a mínim allà on era jo el diumenge (moltes gràcies, per cert, va ser genial) ... ep, que vem escoltar l'himne d'Espanya amb cançó ... i no era la de "Franco, Franco, que tiene el culo blanco ...", eh? ... Això que volia dir, que la gent es divideix en: els que et donen el regal del cumple el dia que toca o dies propers i els que ho eternitzen ... "Ehhh, potser perquè no t'han vist encara ... ets un tiquis-miquis" ... és possible, però què me'n dieu dels de "Tinc una cosa per tu ... però encara l'he de comprar ... eh? i et molarà, eh?" ... Home, quina estranya concepció tenim del verb "tenir"?
Després hi ha els que et pregunten, setmanes abans què vols, què necessites. Són els pràctics, aquests. I tu ets l'inútil que els dius "Tinc de tot!" ... i et miren amb una cara de "Psaaaaa, un altre any igual ... aquest tiu no té imaginació" ... però són educats i com a mínim no t'ho diuen. Aquests són els que el dia que et cal alguna cosa i els ho dius et contesten amb un "Vale, un pijama d'estiu, vale, m'ho apunto" ... i després el dia que te'l donen veus com s'ho deurien apuntar amb tinta xina i se'ls deuria esborrar perquè, noi, del que vas demanar al que t'han comprat dista un món. La Puri n'és un exemple, que del pijama d'estiu va passar a una tovallola per la platja, unes xancles per la platja i ... sabeu el ninotet de l'Elvis que es va posar de moda fa uns anys? pel cotxe ... que no tinc, per cert ... doncs el mateix però en la versió El Fary. Ja deia jo que en aquella capseta no hi cabia un pijama!!! Bé, com a mínim hem evolucionat respecte la jaqueta de la Selección Española que em van regalar l'any passat ... i que jo amablement els vaig retornar ... bueno, hem evolucionat ... o no.
Després hi ha els que no acaben d'entendre la mística dels regals. Tu agafes, compres una cosa, l'emboliques i li dones a la persona. Sembla fàcil, oi? Doncs no. Ells et diuen "Ep, una dia que vinguis per aquí, et penses el regal i l'anem a comprar". Ale, mística a fer punyetes. Ja no és com els anteriors, que et demanen què et cal ... després foten el que volen ... no no, aquests directament vas tu a comprar-lo amb ells!!! L'evolució d'aquest tema és ... "Paga'l tu, que jo quan pugui ja et tornaré els diners del teu regal" ... I ja el cop final serà que tu mateix el tornis perquè no t'agrada.
Clar que el tema macu també és embolicar. És tot un món. Qui no ha embolicat mai un regal? I qui no ha embolicat mai un regal i ha fet curt de paper? per no preguntar qui no ha reaprofitat aquell paper que tenia per casa del regal que li van fer l'any anterior. Que aquí hi ha un punt vital: el tema del celo. Clar a les botigues tot és un cop de tita, perquè hi ha allò a que et talla el celo, el talla-celo ... però, i a casa?, només tens dues possibilitats: o tallar-ho amb tisores, que normalment te n'adones quan ja tens el regal mig embolicat amb el paper i veus que ha quedat perfecte ... i mai més torna a quedar igual d'embolicat i l'opció dentetes ...no has de deixar anar el paper, però el celo sol quedar enganxat amb sí mateix. En qualsevol dels dos casos, el celo es queda enganxat a la taula, esperant ser adherit al paper ... i aquí entra una propietat química del celo que tothom desconeix ... el celo en contacte amb la taula perd la seva propietat enganxosa .. toooot es queda a la taula ... però a més sempre, eh?
Quan decideixes embolicar un regal tu solet has d'assumir que et quedarà malament. Ja pots haver fet cursos d'aparadorisme i tot el que vulguis. I si el regal no va en caixa quadrada, pitjor. Hombre! Que és molt serio, això!!! Que la gent no sap on posar el celo. Veus aquell celo repartit homogèniament, i a la que gires el regal quatre o cinc trossos allà enganxats un sobre l'altre!!! Per això, quan fas un regal i l'emboliques tu, dius allò de "Trenca, el paper, trenca!!! Sense por!!!" ... Clar, abans que vegin l'estropici!!!
A mi, particularment, m'encanta comprar regals, no m'encanta massa que me'ls facin ... síííí, sóc un desagraït ... i una mala persona, fins i tot ... perquè amb que la gent que m'estimo es recordi de mi ja en tinc prou i de sobres ...i no aguanto, és superior a mi, que m'obrin els regals que jo penso, medito, justifico i compro, davant meu. Uix, una tensió!!! Quan arriba el Nadal, que jo sóc dels de Nadal, allò que vas casa per casa amb la bossa dels regals i una baieta, nens, que jo suo molt i tanta tensió ... "Doncs deuries suar molt el diumenge? ..." ... no, perquè ja ho tenia assumit. És com quan t'has de fer una analítica, que tu ja tens assumit que et punxen ... en canvi si t'ho diuen així en sec "ara li farem una analítica ... " t'entren tots els mals de cop.
Al final no he parlat del que m'han regalat ... faré un post amb fotos ... siiii, i sense lletres ... ohhh, com sou!!! I no puc posar un comentari de cada regal? ... vaaaaale!!!
Moltíssimes gràcies, a la JoMateixa, a la Cris i a la CosesPetites, per haver-me dedicat un post i a tots vosaltres, per ser-hi. De tot cor.
Ho sé, ho sé, tinc toooot això moolt abandonat. És que no paro i quan arribo a casa ... "et mereixes un premi, com l'anunci del Capuccino?" ... no més aviat em mereixo un calbot que tinc el pis que sembla el cenagal aquell d'El Senyor dels Anells, només falta trobar-me a un tiu baixet i esquelètic dient-me "amo bueno amo bueno, la bayeta es miiiiiiiiia, el mocho es miiiiiiiiio" ... aquell paio tenia un problema, tu, sempre ho vaig pensar, això de voler-ho tot no és normal ... en fi ... doncs això, que no tinc temps.
També a part que no tinc temps, volia fer temps. Volia fer un post currat per fer-vos un comentari acurat de toooots els regals que m'han fet ... però ens haurem de conformar amb un post dels regals que DE MOMENT m'han fet. Perquè, canalla, així com la gent diumenge passat estava dividida en: els que volien que guanyés el Madrid i els que voilen que perdés el Barça ... bé, com a mínim allà on era jo el diumenge (moltes gràcies, per cert, va ser genial) ... ep, que vem escoltar l'himne d'Espanya amb cançó ... i no era la de "Franco, Franco, que tiene el culo blanco ...", eh? ... Això que volia dir, que la gent es divideix en: els que et donen el regal del cumple el dia que toca o dies propers i els que ho eternitzen ... "Ehhh, potser perquè no t'han vist encara ... ets un tiquis-miquis" ... és possible, però què me'n dieu dels de "Tinc una cosa per tu ... però encara l'he de comprar ... eh? i et molarà, eh?" ... Home, quina estranya concepció tenim del verb "tenir"?
Després hi ha els que et pregunten, setmanes abans què vols, què necessites. Són els pràctics, aquests. I tu ets l'inútil que els dius "Tinc de tot!" ... i et miren amb una cara de "Psaaaaa, un altre any igual ... aquest tiu no té imaginació" ... però són educats i com a mínim no t'ho diuen. Aquests són els que el dia que et cal alguna cosa i els ho dius et contesten amb un "Vale, un pijama d'estiu, vale, m'ho apunto" ... i després el dia que te'l donen veus com s'ho deurien apuntar amb tinta xina i se'ls deuria esborrar perquè, noi, del que vas demanar al que t'han comprat dista un món. La Puri n'és un exemple, que del pijama d'estiu va passar a una tovallola per la platja, unes xancles per la platja i ... sabeu el ninotet de l'Elvis que es va posar de moda fa uns anys? pel cotxe ... que no tinc, per cert ... doncs el mateix però en la versió El Fary. Ja deia jo que en aquella capseta no hi cabia un pijama!!! Bé, com a mínim hem evolucionat respecte la jaqueta de la Selección Española que em van regalar l'any passat ... i que jo amablement els vaig retornar ... bueno, hem evolucionat ... o no.
Després hi ha els que no acaben d'entendre la mística dels regals. Tu agafes, compres una cosa, l'emboliques i li dones a la persona. Sembla fàcil, oi? Doncs no. Ells et diuen "Ep, una dia que vinguis per aquí, et penses el regal i l'anem a comprar". Ale, mística a fer punyetes. Ja no és com els anteriors, que et demanen què et cal ... després foten el que volen ... no no, aquests directament vas tu a comprar-lo amb ells!!! L'evolució d'aquest tema és ... "Paga'l tu, que jo quan pugui ja et tornaré els diners del teu regal" ... I ja el cop final serà que tu mateix el tornis perquè no t'agrada.
Clar que el tema macu també és embolicar. És tot un món. Qui no ha embolicat mai un regal? I qui no ha embolicat mai un regal i ha fet curt de paper? per no preguntar qui no ha reaprofitat aquell paper que tenia per casa del regal que li van fer l'any anterior. Que aquí hi ha un punt vital: el tema del celo. Clar a les botigues tot és un cop de tita, perquè hi ha allò a que et talla el celo, el talla-celo ... però, i a casa?, només tens dues possibilitats: o tallar-ho amb tisores, que normalment te n'adones quan ja tens el regal mig embolicat amb el paper i veus que ha quedat perfecte ... i mai més torna a quedar igual d'embolicat i l'opció dentetes ...no has de deixar anar el paper, però el celo sol quedar enganxat amb sí mateix. En qualsevol dels dos casos, el celo es queda enganxat a la taula, esperant ser adherit al paper ... i aquí entra una propietat química del celo que tothom desconeix ... el celo en contacte amb la taula perd la seva propietat enganxosa .. toooot es queda a la taula ... però a més sempre, eh?
Quan decideixes embolicar un regal tu solet has d'assumir que et quedarà malament. Ja pots haver fet cursos d'aparadorisme i tot el que vulguis. I si el regal no va en caixa quadrada, pitjor. Hombre! Que és molt serio, això!!! Que la gent no sap on posar el celo. Veus aquell celo repartit homogèniament, i a la que gires el regal quatre o cinc trossos allà enganxats un sobre l'altre!!! Per això, quan fas un regal i l'emboliques tu, dius allò de "Trenca, el paper, trenca!!! Sense por!!!" ... Clar, abans que vegin l'estropici!!!
A mi, particularment, m'encanta comprar regals, no m'encanta massa que me'ls facin ... síííí, sóc un desagraït ... i una mala persona, fins i tot ... perquè amb que la gent que m'estimo es recordi de mi ja en tinc prou i de sobres ...i no aguanto, és superior a mi, que m'obrin els regals que jo penso, medito, justifico i compro, davant meu. Uix, una tensió!!! Quan arriba el Nadal, que jo sóc dels de Nadal, allò que vas casa per casa amb la bossa dels regals i una baieta, nens, que jo suo molt i tanta tensió ... "Doncs deuries suar molt el diumenge? ..." ... no, perquè ja ho tenia assumit. És com quan t'has de fer una analítica, que tu ja tens assumit que et punxen ... en canvi si t'ho diuen així en sec "ara li farem una analítica ... " t'entren tots els mals de cop.
Al final no he parlat del que m'han regalat ... faré un post amb fotos ... siiii, i sense lletres ... ohhh, com sou!!! I no puc posar un comentari de cada regal? ... vaaaaale!!!
Moltíssimes gràcies, a la JoMateixa, a la Cris i a la CosesPetites, per haver-me dedicat un post i a tots vosaltres, per ser-hi. De tot cor.
