A veure, calculadors ... dóna 34! Collons! Coi de gent de lletres! 34, vale? dóna 34! Que tampoc sabem com funciona la calculadora del Windows? Ufffff
Doncs sí, semblava que era ahir que feia la primera comunió ... típica frase de tietes, aquesta ... de los creadores de "Oiii, si recordo el primer cop que et vaig veure ... eres un cigronet!" o "34? Ja? No pot ser!!! Vaaaa, que m'enganyes!" ... per què la gent és tan descreguda? Coi no t'ho dic jo l'edat que faig! ... Doncs això, que el diumenge 10, per allà 2/4 de 9 del matí, minut amunt, minut avall, la ricura de nen que veieu a la foto ... noooo, no sóc jo, és el Ratzinger, si us sembla!! ... farà 34 anyets.
Aquí em teniu, a la meva època de cantant de El Coro Peruano. Aquesta me la van fer el mateix dia que vaig sortir de la presó, pel que es veu, i va ser la portada del primer i últim disc que vem treure, que duïa per títol, "Collons quin fred que fa! Però si ve el cóndor ha de venir per la dreta!!!". S'ha de reconèixer que també va donar la idea per l'anunci aquell que fa tanta ràbia: "Veis ese cochecito de niño pequeño de allí? Pues es el mío ...". Comprovi's, benvolgut lector, com la ratlla dels pantalons era milimétrica ... clar, amb uns pantalons de nen petit hasta jo la faig ... i com ja disposava de galtones ... ni un comentari, si us plau. Per no parlar de les manoples ... mort a les manoples!!!
Ara com a mínim, haurem abandonat la màgica xifra dels 33. Aixxx, els 33. No han donat joc, no. Entre "Ui, l'edat de Crist!!" (no me l'ha dit ningú, aquesta ... si em donessin un duro, no un Euro, eh? un duro, per cada persona que me l'ha dita ... tindria molts duros i estaria pensant "Capullu, haver demanat un Euro!!"), "A la creu, a la creu" (a la creu, ta mare, mal xinat/da), "Que et fan passar pel camí de l'amargura? Pobret!" (no, però com comenci a repartir hòsties tu tens tots els números!) o "Mira, hi ha un canal que és com tu!!!" (mira, hi ha una mosca que té menys cervell que tu! raru també perquè crec que totes en tenen més!!) hem estat distrets una bona temporada, creieu-me ... passeu dels 32 als 34, gent. Els 33, quasi que no val la pena!
A més, jo no sé què passa que la gent es pensa que et fas gran ... buenu s'ho pensa, i ho veu i tot ... i t'ho va recordant de tant en tant, no fós cas que te n'oblidessis ... per això te'ls estimes tant! ... i que es veu que per aquest fet entres en una mena d'estat pseudo-depressiu amb tics!! Allò de l'arbre i del llibre i de tenir un fill ... Mireu, alegres toca-pebrots, com a llibre el blog ja compta, que per això ho vaig imprimint i enquadernant, com a arbre ... encara rai que mantinc vives les plantes de casa meva ... val, el cactus no compta ... i això de tenir un fill ... ehem ... ves que no faci falta alguna cosa, primer, eh?
Però hi ha molta gent que li sap greu fer anys. I se'ls ha de respectar, eh? Recordo quan una noia que conec va fer els 20 anys. Escolta, tu, una plorera. I vinga a plorar, i vinga a plorar. I clar, com que jo mai he estat dels informats de les coses, sempre he tingut tendència a fotre la gamba. Me li acosto i li dic "Nena, per què plores?" i ella "Buaaaa, buaaaaa, que avui faig 20 anys, buaaaa buaaaa". Clar, la tàctica si algú ho passa malament és fer-li veure que sempre, sempre, sempre hi ha algú pitjor ... com el Barça, que està fatal ... però i l'Espanyol? que ha perdut una final de la UEFA? I a sobre la Catalunya Cup ... ahhhh ... bueno, a lo que anàvem, jo que me li acosto i li deixo anar "Eh, tranquila, no ploris, mira'm a mi, jo en tinc 23 o 24 (jo que sé quina edat tenia) i no ploro pas! Si plores ara, què faràs als 25?" ... i ella em mira amb els ulls injectats de sang, se'm fot a cridar i a plorar encara més ... i em marxa corrent. Aquí vaig aprendre una cosa: que tacte, tacte, allò que es diu tacte, no en tinc massa!!! Ah i que en casos de crisi d'aigua es pot anar a preguntar-li l'edat i mira, tot de recursos hídrics que guanyem ... vinga a omplir embassaments!!!
També hi ha el/la que es planta. El que passen els anys i cada any et diu el mateix, 25. No diu ni 23 ni 27 ni 30, 25. Es veu que és una edat intermitja. Ho vaig posar en pràctica un parell d'anys, però només amb una persona, la Lucre, una amiga de ma cosina. Al final em vaig cansar ... a veure la noia era d'aquella manera una mica, però portàvem 2 o 3 anys amb la conya i ella dient "Aiii, que bé, en fas 25!.." amb la seva aveu apanfilada, que no sé si existeix, això ... Nena, desperta!! No veus que tu et vas fent gran i jo també me n'he de fer?!! Al final li dèiem El Cotxe de la Picapiedra, perquè moltes llums ... no tenia. A més, que això de plantar-se està molt bé, però arriba a un punt que ja no cola. Que tu preguntes i quan et diu 25 penses "No no, nen, tu en tens 5 ... de mentals!!!" Home, no enganyem a la gent, tampoc. Que la gent no és tonta ... o no és massa tonta.
I per acabar hi ha el/la que no diu l'edat mai de la vida. A la tipica pregunta "Quants en fas?" ... veus a l'altra persona amb una cara de pòker ... que la portes a Las Vegas i desplumem tots els casinos ... I tu allà insistint, i ella allà, que no hi ha manera que t'ho digui. Al final acabes fent les típiques suposicions per despistar. La millor tàctica és la matemàtica: posar un límit superior i un límit inferior. Això sempre força que la persona en qüestió al sentir el límit superior deixi anar un "On vas?!! Animal!" ...amics, si aconseguim arrencar aquesta frase ja tenim mitja lliga ... ai, no, perdó, mitja edat ... guanyada. Perquè després d'això ve la fase remolona ... "Nooooo, molts menys" ... "Vaaa, quants en fas? XX?" (aquí cal apuntar baix perquè l'altra persona se senti contenta, límit inferior) ... i al final o et diu l'edat o t'acaba dient "...Tu que creus?..." ... Creus? Creus? Au, va, home, si te n'has de riure dels 33 que encara tinc, deixem-ho córrer, tu!!!
Moltíssimes gràcies a tots vosaltres, senzillament per ser com sou ...
PD: Com ja veieu, alegres visionaris del meu blog, he canviat la plantilla. Vale, sembla una barreja entre la WEB del PP ... mama, por ..., la d'Antena 3 ... mama, més por encara ... i la de ING-Direct ... ja està, calçotets bruts ..., ho sé! El que més m'ha agradat és la comparació que m'ha fet el Kittus (que no sé per què compara si mai ha llegit res d'això ... en fi) "Angu, abans el teu blog era blau com el PP i ara que es canvien de color tu també ... ho deixo aquí". Pos ale, jo també!!!
