Durant aquests tres dies ... ahhhh! se siente!!! ja us ho vaig dir, que vinguéssiu a treballar a BCN i contribuíssiu a col·lapsar les no-col·lapsades encara entrades a aquesta ciutat ... aquest personatge que escriu en aquest blog ha traslladat el seu cuerpo serrano fins a la capital del Regne ... o de l'Estat, pels republicans. El motiu? Una invitació, la d'AiCarai, esparreguerina fins a la mèdula, olesana ... hi ha una dita que diu "Olesanes, olesanes, totes putes i marranes ..." que no posarem per no ofendre a ningú ... i ara madrilenya de cor. Nois, és el que té estar enamorat.
Quan et proposen d'anar a Madrid, lloc on aquest humil servent de tots vosaltres no havia anat en sa vida, el primer que et planteges ... fins i tot abans de dir "No sé si sabré parlar castellà de manera fluïda més de mitja hora ..." ... és ... i allà com hi arribo? Rememorant els meus coneixements de primària ... allò sí que eren uns estudis ... chúpate esa, ESO ... i apel·lant a Los Refrescos, que deien allò de "... Vaya, vaya, aquí no hay playa ...", parlant d'ells ... no de nosaltres, l'accés a la capital vida mecanisme fluvial quedava pràcticament descartada.
Per tant, i tenint en compte que un servidor treballa a l'Illa Diagonal el més pràctic era agafar l'AVE fins a Madrid. Però ... sempre n'hi ha un ... a Sants encara no arriba l'AVE ... hi arriba un AVE camuflat ... que no és pas el abejaruco ni el lirón careto ... és una cosa que se'n diu Alvia. Es veu que l'AVE va per unes vies més amples i fins a Sants encara hi ha les vies estretes ... Sí, es veu que ara hi ha polèmica amb els de TGN que van dient que els de BCN " ... encara la tenen estreta ... la via" ... els de Lleide diuen que "encare la tenen estrete, la vie" ... Total, que l'Alvia aquest ve a ser un todo terreno, que li van les amples, les estretes i les que les pongas, tu. No me li fot ascos a res, l'Alvia.
A més, com que no estàs posat en aquests temes, et trobes que compres els bitllets la mateixa setmana que marxes (gràcies, Cris) i no pots viatjar l'anada i la tornada en classe Turista, no. L'anada has d'anar en classe Preferent. Que cap problema ... si no fós que has d'aguantar les bronques de la Cris i l'AiCarai: "És que ja et val ..", "Que no saps que ...", "Mira que fa temps que ho saps que algun dia havies de venir...". Però tu et fas el xulo, perquè te'l fas, i els deixes anar un "A l'anada aniré amb els del meu nivell i a la tornada ja em barrejaré amb el poble" ... al que l'AiCarai va contestar amb un lacònic "Encara no has arribat a Madrid i ja et fas el xulo, rei?" ... ohhh, no m'agrada que em diguin "rei", tu.
Un cop ets al tren, veus que toooot són comoditats! D'entrada el seient que t'ha tocat a Preferent és el de professora: ets l'únic desgraciat que va d'esquena a la direcció del tren, la resta ... de cara. I clar, veus les cares de tothom ... i tothom et veu la teva. I els primers minuts són tensos ... sort que després posen pelis i documentals prescindibles que sino ... et donen ganes de dir "A ver, la morena de los cascos, para mañana, 100 veces, no comeré pipas en clase porque el profe es alérgico"... A més, ets el punt de referència quan:
- Et venen les senyoretes i t'ofereixen els diaris, a les 7 de la tarda, 19:00 pels d'ESO, amb les notícies que van passar ahir. Home, ja que pago, collons, feu-me'n un amb les notícies d'avui! A més, si l'agafes, com que la premsa que tenim es taaaaaaaaaaaan objectiva, et veuen el llautó: "Fíjate, Pepe, la profe es sociata ..."
- Et venen les senyoretes i t'ofereixen un suc de taronja o una copa de cava. Que també em podries oferir una cosa intermitja! No, no, o un o l'altre. Si agafes el cava, la reacció és "Pepe, fíjate que el tío ese es un borracho, pimplando cava a las 7, 19:00 para los de ESO". A més t'ofereixen cacahuets, que tu declines perquè ets al·lèrgic, i provoques un "Pepe, no comas cacahuetes que el borracho sociata no los come, seguro que estan malos!"
Si a més ets de cara a tot el vagó és que segurament deus tenir a algú davant per davant teu. En el meu cas era una senyora ... que vaig estar a punt de proposar-li que és casés amb mi ... no paràvem de fer peuets tota l'estona. Clar, tots dos llaaaaaaargs com un dia sense pà. Ens vem cansar de dir "Ho sento ..." ... al final, xocàvem i només mòviem el cap. Va bàixar a Lleida, abans que li pogués proposar res, pobreta ... i abans que repartissin el sopar, per sort.
Perquè amics, si ets al·lèrgic a alguna cosa ... per què les probabilitats que si vas a sopar a algun lloc hi hagi justament aquella cosa augmenten tant? Patam! Paté amb anous de primer i bacallà (mai havia tastat bacallà amb gust de bistec) amb una salsa de no sé què i amb atmetlles. Dios! Sort que ... " ... que tenies allò amb adrenalina per si et pilla un xungo? ...", noooo, sort que donaven pa i mantega i mira, entre la mantega, el pa i el paté ja vem fer alguna cosa ... una mica de Coca-cola per tirar-ho avall i ale. A més t'ho donen amb la bandeja (sí, és diu safata, ho sé) de dinar de David El Gnomo ... au, espavila't. A més de cara a tothom, saps? ... que tothom va veure que dec tenir moltes virtuds, però treure coses de safates no és una d'elles. Sort que la Cametes havia marxat ja perquè vaig estar a punt de demanar-li a la del darrera seu que em deixés una part de la seva taula. "Mira, Pepe, ha pimplado tanto que no sabe sacar las cosas de la bandeja".
Oh, i després posa-ho, saps? Que jo ja pensava "Mira, després de les pelis i els reportatges prescindibles et donen un Tetris perquè et distreguis". Sort que les alegres senyoretes t'ho venen a recollir ... després una mica de decans ..., comproves com la gent ja no et mira ... tant, "Mira, Pepe, al borracho ya le entra el sueño" ... i ja ets a Madrid. Buah, no n'hi ha per tant ... me l'imaxinava més gran, tu! Com a mínim, l'Estació d'Atocha!
Quan et proposen d'anar a Madrid, lloc on aquest humil servent de tots vosaltres no havia anat en sa vida, el primer que et planteges ... fins i tot abans de dir "No sé si sabré parlar castellà de manera fluïda més de mitja hora ..." ... és ... i allà com hi arribo? Rememorant els meus coneixements de primària ... allò sí que eren uns estudis ... chúpate esa, ESO ... i apel·lant a Los Refrescos, que deien allò de "... Vaya, vaya, aquí no hay playa ...", parlant d'ells ... no de nosaltres, l'accés a la capital vida mecanisme fluvial quedava pràcticament descartada.
Per tant, i tenint en compte que un servidor treballa a l'Illa Diagonal el més pràctic era agafar l'AVE fins a Madrid. Però ... sempre n'hi ha un ... a Sants encara no arriba l'AVE ... hi arriba un AVE camuflat ... que no és pas el abejaruco ni el lirón careto ... és una cosa que se'n diu Alvia. Es veu que l'AVE va per unes vies més amples i fins a Sants encara hi ha les vies estretes ... Sí, es veu que ara hi ha polèmica amb els de TGN que van dient que els de BCN " ... encara la tenen estreta ... la via" ... els de Lleide diuen que "encare la tenen estrete, la vie" ... Total, que l'Alvia aquest ve a ser un todo terreno, que li van les amples, les estretes i les que les pongas, tu. No me li fot ascos a res, l'Alvia.
A més, com que no estàs posat en aquests temes, et trobes que compres els bitllets la mateixa setmana que marxes (gràcies, Cris) i no pots viatjar l'anada i la tornada en classe Turista, no. L'anada has d'anar en classe Preferent. Que cap problema ... si no fós que has d'aguantar les bronques de la Cris i l'AiCarai: "És que ja et val ..", "Que no saps que ...", "Mira que fa temps que ho saps que algun dia havies de venir...". Però tu et fas el xulo, perquè te'l fas, i els deixes anar un "A l'anada aniré amb els del meu nivell i a la tornada ja em barrejaré amb el poble" ... al que l'AiCarai va contestar amb un lacònic "Encara no has arribat a Madrid i ja et fas el xulo, rei?" ... ohhh, no m'agrada que em diguin "rei", tu.
Un cop ets al tren, veus que toooot són comoditats! D'entrada el seient que t'ha tocat a Preferent és el de professora: ets l'únic desgraciat que va d'esquena a la direcció del tren, la resta ... de cara. I clar, veus les cares de tothom ... i tothom et veu la teva. I els primers minuts són tensos ... sort que després posen pelis i documentals prescindibles que sino ... et donen ganes de dir "A ver, la morena de los cascos, para mañana, 100 veces, no comeré pipas en clase porque el profe es alérgico"... A més, ets el punt de referència quan:
- Et venen les senyoretes i t'ofereixen els diaris, a les 7 de la tarda, 19:00 pels d'ESO, amb les notícies que van passar ahir. Home, ja que pago, collons, feu-me'n un amb les notícies d'avui! A més, si l'agafes, com que la premsa que tenim es taaaaaaaaaaaan objectiva, et veuen el llautó: "Fíjate, Pepe, la profe es sociata ..."
- Et venen les senyoretes i t'ofereixen un suc de taronja o una copa de cava. Que també em podries oferir una cosa intermitja! No, no, o un o l'altre. Si agafes el cava, la reacció és "Pepe, fíjate que el tío ese es un borracho, pimplando cava a las 7, 19:00 para los de ESO". A més t'ofereixen cacahuets, que tu declines perquè ets al·lèrgic, i provoques un "Pepe, no comas cacahuetes que el borracho sociata no los come, seguro que estan malos!"
Si a més ets de cara a tot el vagó és que segurament deus tenir a algú davant per davant teu. En el meu cas era una senyora ... que vaig estar a punt de proposar-li que és casés amb mi ... no paràvem de fer peuets tota l'estona. Clar, tots dos llaaaaaaargs com un dia sense pà. Ens vem cansar de dir "Ho sento ..." ... al final, xocàvem i només mòviem el cap. Va bàixar a Lleida, abans que li pogués proposar res, pobreta ... i abans que repartissin el sopar, per sort.
Perquè amics, si ets al·lèrgic a alguna cosa ... per què les probabilitats que si vas a sopar a algun lloc hi hagi justament aquella cosa augmenten tant? Patam! Paté amb anous de primer i bacallà (mai havia tastat bacallà amb gust de bistec) amb una salsa de no sé què i amb atmetlles. Dios! Sort que ... " ... que tenies allò amb adrenalina per si et pilla un xungo? ...", noooo, sort que donaven pa i mantega i mira, entre la mantega, el pa i el paté ja vem fer alguna cosa ... una mica de Coca-cola per tirar-ho avall i ale. A més t'ho donen amb la bandeja (sí, és diu safata, ho sé) de dinar de David El Gnomo ... au, espavila't. A més de cara a tothom, saps? ... que tothom va veure que dec tenir moltes virtuds, però treure coses de safates no és una d'elles. Sort que la Cametes havia marxat ja perquè vaig estar a punt de demanar-li a la del darrera seu que em deixés una part de la seva taula. "Mira, Pepe, ha pimplado tanto que no sabe sacar las cosas de la bandeja".
Oh, i després posa-ho, saps? Que jo ja pensava "Mira, després de les pelis i els reportatges prescindibles et donen un Tetris perquè et distreguis". Sort que les alegres senyoretes t'ho venen a recollir ... després una mica de decans ..., comproves com la gent ja no et mira ... tant, "Mira, Pepe, al borracho ya le entra el sueño" ... i ja ets a Madrid. Buah, no n'hi ha per tant ... me l'imaxinava més gran, tu! Com a mínim, l'Estació d'Atocha!
