dijous, 26 d’abril de 2007
Capítol 208. Los hombres de Paco?
El camí de Mordor, on em deixa el bus, a la meva feina, com es podria deduir potser pel seu nom, no és pas un camí tortuós o ple de perills ... no pas. Com a mínim quan entro a la feina, que pel carrer només hi sóc jo, els que reparteixen els diaris gratuïts i el senyor que posa els carrers. Ara bé, de tornada el camí és més aviat, un camí de propaganda. Sí, de propaganda ... i de tot tipus. Clar, com que és una zona cèntrica de BCN, ja, doncs et ve la gent a fer l'agost. El fan? Pseeeeeeee, fan el juny i gràcies.

Allà els veus, quan surts de la feina, els de Intermon Oxfam amb aquelles jaquetes verdes que posa "Soc IO" ... que el primer cop que els vaig veure pensava que no fossin fans de Marta Sánchez ... que no s'ha operat, noooooooo, si el primer cop que va anar a casa seva sa mare volia trucar a la policia que se'ls havia colat una estranya! ... amb la cançó aquella de "Soy IO, la que sigue aquí, soy IO te lo digo a tí ...", bueno tampoc ens explaiem més!!! Els de la Creu Roja, que normalment també es posen per allà, són més rectes en el vestir ... vull dir que no donen lloc a conyes rares, porten la jaqueta vermella que posa "Creu Roja" i ale.

Una mica més amunt tenim als d'ONO. Aquests sí que són els reis ... perquè a veure qui té collons al carrer Numància de Barcelona, en ple mes de desembre, de posar-se disfressat de Pare Noel a repartir caramels. Pobret, si un dia vaig passar i li penjaven candeles de les orelles!!! Home, posa'l al cantó de la Diagonal, no el posis al cantó de Numància, que no veus que baixa l'aire del Tibidabo? Pobre nano! Que li agafarà una pulmonia, al nen! ... o l'altre dia, per Sant Jordi, que hi havia una noia, al més pur estil combat de boxa ... no, no anava vestida només amb un pantalonet curt! si no ja haguessis vist a tots els executius que sortien allà bavejant... com som els tius? uns bavosos, ja us ho dic ara ... que duïa un cartellet de "Es regalen roses ... ONO" ... Doncs mira que hi havia la seva genteta, eh? Clar, van fer servir un verb màgic "Regalar". Tu poses a BCN un cartellet que posi "Es regalen XXXXX" i XXXXX ja poden ser hòsties que la gent hi va igual, tu.

I els que de veritat em tenen el cor robat són ... els de les Bíblies. Sí, una mica abans d'arribar al CorteInglés (no és posen a la mateixa alçada perquè al CorteInglés, que hi ha de tot, també hi ha el Departamento de Biblias "...con las cartes de Los Apóstoles a Sant Marcos de regalo ..."). Són els millors. Les tenen grans, petites, ... parlo de Bíblies, eh? ... que les persones que les ofereixen se les veuen molt castes i pures ... home, quedaria lleig que et vingués allà una tota despitragada dient-te "Hola guapo, quieres una biblia? pues pon dinero en la ranurita!". Lleig!!!

Però val a dir, que nosaltres, com a treballadors de la zona, devem portar una lletra escarlata a l'esquena, o una enganxina fosforescent que no veiem, o una pulsera d'aquelles que et posen al Tibidabo perquè tornis a entrar ... que penses ... "però si ja sóc fora i són les 9 del vespre! on vas, home! on vas!"... Dic això perquè mai, mai, mai ens han aturat per oferir-nos cap d'aquestes coses. I mira que jo amb els de les Bíblies ho vaig provar ... perquè em feia com ilusió ... a més la que tinc de ma mare no sé on deu ser ... i que va, tu! Van passar de mi, com els jueus passaven de Jesús ... clar que a Jesús els jueus el van clavar a la creu ... sort que no saben que tinc 33 tacus ... que sino ja patiríem.

Però, amics, amigues, coneguts i d'altre gent, ahir ens van aturar. Allò que baixes Diagonal avall i veus una mena de xiringuito, com el típic xiringuito de fira, que hi ha els patitos i les canyetes per pescar-los. Allò que penses "Carai, tu, els de les Bíblies, si que s'han modernitzat". Però et vas acostant i no semblen els de les Bíblies, massa infraestructura! I una paradeta de patitos, enmig de la Diagonal, quasi que tampoc. I allò que t'acostes, t'acostes i els veus, les sigles, PP. Però no són unes sigles normals, no. Per algun estrany motiu que se m'escapa, els del PP han canviat ... noooooo, són igual de fatxorres que sempre, però ara el logo és taronja ... que fort! Serà que ja tenen su cuenta naranja? ... bueno, doncs això, que anem baixant jo (el burru va davant) i el meu venerat JM ...convençuts, tots dos, que passaríem per davant i no ens dirien ni mu.

A més, anàvem xerrant, i en català, i clar, el més probable és que tiressin aigua beneïda un cop passéssim per purificar el terra que hem trepitjat. I a més, i per si fós poc, el meu venerat JM duia una americana de pana ... per sort no portava colzeres ... que llavors sí que a més de l'aigua beneïda ens haguessin deixat anar un "rojo a la vista!!!" o alguna cosa semblant. Sort que no s'han enterat que jo surto a la propaganda d'ERC del meu poble, que sino ... la que ens lien. Total, que arribem a l'alçada del xiringuito i una noia se'ns queda mirant, fixament, però no ens diu res. Però, ah amics, una senyora d'uns 50 llargs, d'aquelles de "yo convierto infieles con dos cops de tita", amb el cabell meitat marro, meitat groc ... sí, era com un gelat de vainilla i xocolata ... ens salta i ens diu "Tomad, tomad, para que veáis que BCN se puede arreglar sólo con 10 puntos" ... "mira, Guayomini, di puàs", com a Eurovisió, vaig pensar jo.

Nosaltres, educadament, li vem respondre un "No, gràcies, que nosaltres no som d'aquí" ... eh, i que aleshores la dona se'ns posa xula i ens volia prendre la propaganda! La tia! Va allargar la mà en plan "Devuelvamelan!!!" i nosaltres senzillament ens vem fer els suecs i ens la vem mirar en plan "Santa Rita, Rita, lo que se da no se quita" ... que la dona deuria pensar "Mira, polacos y suecos a la vez" ... Aixxx, que malament està el món si fins i tot la dreta no regala res ... ells que tenen calers a cabassos ... catxis ... que per cert, als candidats qui els fa les fotos, aquest any? el seu pitjor enemic? perquè el Fernandes-Dias estava com horrible!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


9 Comentaris:


At 26/4/07 11:04, Anonymous Duna

deu ser el mateix cap d'imatge de la gala de Miss España, que pobretes nenes, les veia a totes tan lletges que no savia jo per qui decantar-me per a miss fea!! Criatures de Deu....


per cert.... això del color taronja.... no et fa pensar? recapacita, Angu, recapacitaaaaaaa

 

At 27/4/07 12:31, Blogger Cristina

Jajajajajajajajaja a mi una vegada em va donar per parlar dels "testicles de Jehovà" (jo ho deia així en plan de conya) i resulta que una companya de feina ho era i em va dir molt educadament que a veure que comentava del tema perquè ella era testimoni de Jehovà. Ens vam quedar totes glaçades. Després d´aquesta anècdota aquesta noia i jo ens hem fet molt amigues.

 

At 27/4/07 12:55, Blogger Sandra

Així que surts a la propaganda política del teu poble?????
Vaig a veure si et trobo!!!

; )

 

At 27/4/07 17:28, Blogger stel

l'albertito en directe està igual de malament, que jo el vai veure dimecres! xD

pep, que ja he acabat els col·loquis dels nassos amb els alcaldables! quines ganes la veritat! ara podré fer un horari més normal :_) No m'hauré d'aixecar a les 6.30 per anar a veure què diuen sobre infraestructures i medi ambient! vida normal, per fi! però segur que vindran altres aventures jejejej

petonet i bon cap de setmana!
^^

 

At 29/4/07 14:36, Anonymous Jo Mateixa

Pep, nino, que ja sóc aqui i com sempre he rigut moltissim amb el teu pos!!!!

Per cert, m'hauries de passar la nova adreça del Bloc, no se que n'he fet del e-mail en el que me la vas enviar, es deu haver extraviat en alguna altre carpeta, però no el se trovar!!!!

Petonets!!!!

 

At 30/4/07 10:14, Blogger stel

Ànims Pep, que segur que avui és un dia tranquil per tots! que estariem millor fora de la feina, però mira, si s'hi ha de ser millor que no ens emprenyin gaire!
muaaaaa
^^

 

At 2/5/07 18:01, Blogger Mikel

ostia em fot sempre un fart de riure amb els teus post jusajasujas son genials!!

 

At 2/5/07 19:43, Blogger Tondo Rotondo

Moooolt divertit! Una abraçada i la imaginació al poder!

 

At 3/5/07 18:09, Anonymous meravella

Pep, he estat super desconnectada de tot el tema internauta, i ja se que segurament la paraula adequada no es un perfet, perquè de desconnectada ho estic en general, d'internet. Pero la veritat es que em sorpren que tu segueixis sent fidel al tema blog"world"! Em sorpren de forma agradable eh, de veritat!

Aixi que, tot i la meva desconnexio, t'agraeixo la teva vitalitat! Jajja!

Unpeto!
I si, els meus textos son curiosos, potser si, pero la veritat es que la vida no deixa de sorprendre'm. Per bo o per dolent, tot es sempre inesperat. Experiències, que en diuen.