Post dedicat a tota aquella gent que ho ha passat o ho està passant malament a la seva vida, sigui pels motius que sigui, però que està allà, donant la cara, dedicant-se a sí mateixos un somriure.
Poca cosa a dir, avui. En un dia com aquest, les imatges valen molt més que qualsevol paraula que es pugui pronunciar ... que tingueu tots/es una gran Diada.
Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
No et puc donar riquesa
no puc donar-t'ho tot,
puc ser el teu llarg viatge,
puc ser la llum del sol.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Quan estiguis cansada
jo et donaré repós.
Quan res no vulguis veure
t'ompliré els ulls de flors.
De dia quan despertis
vull estar al teu cantó,
vull tenir les mans buides
per prendre el teu amor.
Quan se't tanquin les portes
jo t'obriré el balcó,
quan creguis que estàs sola
podràs cridar el meu nom.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
No vull guanyar cap guerra,
no vull ser el teu heroi,
no vull fer cap promesa,
no vull entendre el món.
Despinta les banderes
i fes-ne un gran llençol
per sobre les fronteres
podràs sentir-me a prop.
Més lluny de les muntanyes
hi haurà d'haver algun lloc
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Si et quedes amb mi. Sopa de Cabra
