Setmana de passió la viscuda per aquest humil reporter de la vida. Noooo, no m'han clavat a la creu ... malgrat en tingui 33 ... "Uix, com el Canal ... Canal 33, jejejeje" ... ep, mira, aquesta broma encara no me l'havien fet, tu! Havia sentit allò de "A la creu, a la creu ...", "Feu-lo anar pel camí de l'amargura ..." però això del canal ... ostres! Si encara resultarà que teniu idees noves!!!
En fi, que la setmana passada, encara amb el refredat a sobre (tinc pendent un post, que no sé quan el faré perquè no tinc temps), durava 3 dies, perquè jo el dimarts de Pasqua ... "no existeix! tiu! Quina mena de catòlic ets tu?" ... un no practicant, això sóc ... doncs això, el dimarts de Pasqua el nen (oséase jo) fa festa. Que penses: "Que cabron, que així només té 3 dies la seva setmana" ... doncs sí, però collons quins 3 dies! No he anat de cul, no! Si és que no tenen consideració ni pels malalts!!!
Una de les poques coses que sí vaig poder fer, i va ser el divendres, va ser veure un momentet allò de "Ciudadanos de Segunda". Sííííí, el reportatge aquell que va fer aquella cadena gens tendenciosa que és TeleMadrit. I justament ho vaig haver de fer els divendres, que és l'únic dia de la setmana que no m'enfado ... "Si tu no t'enfades mai!!!" ... si ho sé, però els divendres vaig prendre la determinació de no enfadar-me massa, que ja és cap de setmana i tal ... A més tothom que ja l'havia vist ja m'havia avisat "Nen, no el miris ... i menys en divendres que tu els divendres no t'enfades i ... t'enfadaràs" ... Bah, vaig pensar, la gent també és exagerada ...
El reportatge, per si algun despistadillu encara no ho sap, tracta de la persecució del castellà a Catalunya ("...lo nuestro", que diria en Justo Molinero). Per aquest motiu, el post s'hauria d'haver anomenat "Perseguido?" en homenatge a aquell gran actor melodramàtic només equiparable amb Bette Davis (pels d'ESO, una senyora ... tampoc entrarem en detalls) com és Arnold Swarsneguer ... o com s'escrigui ... "Alaaa, quina poca cultura!!!" ... ja, però segur que ell tampoc el sap escriure, el meu cognom! no et fot! ... doncs això, però vaig considerar que millor era el títol que vaig posar ... i després ho entendreu. Però que consti que el reportatge és mooooolt objectiu, eh? Moltísssim!!!
La cosa tracta d'un canari ...noooooo, un ocellet nooooo, un senyor que és de Canàries ... com voleu que tracti d'un canari ... que fa? piu, piu en català o en castellà ... el llenguatge canaril és internacional ... sí, els canaris parlen en Esperanto ... un canari, deia, que ... no, José Vélez no pot ser, perquè el coneix tothom ... em deixeu acabar la frase? hombreya! ... un canari que representa que va a escoles bressol de Barcelona a preguntar si la seva peque ... "és mona la peque?" ... i jo que sé!!! ... podria escolaritzar-la en castellà. Òbviament, a les escoles li diuen que, a Catalunya, l'escolarització és en català ... excepte les classes de castellà que es fan en castellà ... com és normal. Ah, que m'oblidava, el senyor va a les escoles i porta una càmera oculta i tal, que representa que ell és el cebo ... ostres, que no, que no parlo de Buscando a Nemo, que a la peli el peix que té la veu del Bruce Willis i que està a la peixera del dentista li diu Cebo ... el cebo vull dir el ganxo, el que es fa passar per un pare canari d'una nena ... "ohhh, no hi ha nena!!! Que no en pot tenir?" ... a la merda, tu!! No es pot explicar res!!!
Doncs el reportatge combina trossos del senyor d'escola en escola, i tiru perquè me la cola, amb comentaris de gent fatxa ... "alaaa, mal parlat!!" ... són fatxes ... i gent de la societat catalana ... no molt representatius ... però de la societat catalana al cap i a la fi: Joel Joan, MikiMoto (ara ja sabem perquè no parla en castellà mai ... horrible!!!), ... i fotografies de diverses parts de BCN passades a càmera ràpida que donen una sensació d'estrés ... tu, que ja estàs estressat amb el reportatge i el que estàs sentint i clar, encara t'estresses més.
Val, doncs digues-li que estava estressat, digues-li que era divendres i no em volia enfadar ... vaig durar 10 minuts de rellotge ... i no vaig poder més. Estava a punt de convertir-me en un super-guerrer de nivell 3 o 4 o 5 o 10. Canalla, som dolents, molt dolents, perquè no deixem que la gent parli en castellà. Tu vas pel carrer i veus un/a tiu/a que parla en castellà i què fas? Vas allà i fas "Itx, itx, malo, malo, caca, caca!!!" com als gossets. Ostres! Hasta vaig pensar de canviar el títol del blog i posar-li un com "A un palmo de la raza" ... però no m'acabava de convéncer ... Clar, clar, els perseguim ... peró ningú diu res que quan el suposat canari es dirigia a les escoles en castellà ... li contestaven en castellà!!! Ostres, però no érem més dolents que l'Ángela Channing??? Curiós, també. Perquè mira que som dolents!!! Però ara algú pot pensar ... "Això passa a TeleMadrit però aquí no pas" ... doncs no, no pas ... no pas que esteu etivocats, que dèiem a casa.
Diumenge, dia de Passió per excel·lència, Esparreguera va rebre, engalanada com mai, a la JoMateixa (un petó, guapa) i també, però per això no calien les engalanamentes, a un grup d'extremistes seguidors d'en Siset, l'home dels segells. La Duna va rebre els primers latigassus en forma de "No tenéis el panfleto en catalán? Y por qué?" (que dius, se li explica i qualsevol persona de més de 1 any ho entén), "A mi no me pongas en una punta de la fila, que yo soy muy creyente" (clar, perquè tothom sap que els cantons de la fila a la Passió són pels ateus), ... però el punt culminant va ser quan un home, amb un alegre pin amb la bandera rojigualda, li salta a Jesus, abans d'anar a dinar, "Por qué habláis en catalán, si Jesús no hablaba en catalán?"............. Clar, si la culpa és nostra no per fer-la en català, no, per no fer-la en arameu, llengua que entén tothom. Naturalment aquest home, fan de les pelis en versió original (un petó, Cris), reclamava el seu dret a sentir la veu dels actors en el seu idioma original. Si està claríssim!!!
Total, que Jesús es va molestar. Tu diràs, no quedaven ni 4 hores perquè et clavin a una creu i a sobre amb tiquis-miqueses!! Mira, és de la ceba, ell (en castellà, es de la cebolla, él). Al darrer quadre, l'Ascensió (un petó, Bu), quan s'eleva cap al cel, el texte de la Passio va quedar lleugerament modificat. La cosa va quedar com " ... i estimeu-vos els uns als altres, respectant les races ... nacions i llengües ...". Toma ya! Quin crack!!! Clar, però la pena va ser que ells no es van enterar ... que ho esperaven en arameu!!! Llàstima! Jo crec que per megafonia s'hauria hagut de sentir un "A segunda oeeeee, a segunda, oeeeeee, a segunda, oeee, oeeeeeee".
Moraleja (sí, en català no es diu així, però si ho dic així segur que ho entén tothom): Que anem nosaltres a casa vostra a dir-vos com heu de fer les coses? oi que no? doncs no us creieu amb el dret de fer-ho vosaltres!!
En fi, que la setmana passada, encara amb el refredat a sobre (tinc pendent un post, que no sé quan el faré perquè no tinc temps), durava 3 dies, perquè jo el dimarts de Pasqua ... "no existeix! tiu! Quina mena de catòlic ets tu?" ... un no practicant, això sóc ... doncs això, el dimarts de Pasqua el nen (oséase jo) fa festa. Que penses: "Que cabron, que així només té 3 dies la seva setmana" ... doncs sí, però collons quins 3 dies! No he anat de cul, no! Si és que no tenen consideració ni pels malalts!!!
Una de les poques coses que sí vaig poder fer, i va ser el divendres, va ser veure un momentet allò de "Ciudadanos de Segunda". Sííííí, el reportatge aquell que va fer aquella cadena gens tendenciosa que és TeleMadrit. I justament ho vaig haver de fer els divendres, que és l'únic dia de la setmana que no m'enfado ... "Si tu no t'enfades mai!!!" ... si ho sé, però els divendres vaig prendre la determinació de no enfadar-me massa, que ja és cap de setmana i tal ... A més tothom que ja l'havia vist ja m'havia avisat "Nen, no el miris ... i menys en divendres que tu els divendres no t'enfades i ... t'enfadaràs" ... Bah, vaig pensar, la gent també és exagerada ...
El reportatge, per si algun despistadillu encara no ho sap, tracta de la persecució del castellà a Catalunya ("...lo nuestro", que diria en Justo Molinero). Per aquest motiu, el post s'hauria d'haver anomenat "Perseguido?" en homenatge a aquell gran actor melodramàtic només equiparable amb Bette Davis (pels d'ESO, una senyora ... tampoc entrarem en detalls) com és Arnold Swarsneguer ... o com s'escrigui ... "Alaaa, quina poca cultura!!!" ... ja, però segur que ell tampoc el sap escriure, el meu cognom! no et fot! ... doncs això, però vaig considerar que millor era el títol que vaig posar ... i després ho entendreu. Però que consti que el reportatge és mooooolt objectiu, eh? Moltísssim!!!
La cosa tracta d'un canari ...noooooo, un ocellet nooooo, un senyor que és de Canàries ... com voleu que tracti d'un canari ... que fa? piu, piu en català o en castellà ... el llenguatge canaril és internacional ... sí, els canaris parlen en Esperanto ... un canari, deia, que ... no, José Vélez no pot ser, perquè el coneix tothom ... em deixeu acabar la frase? hombreya! ... un canari que representa que va a escoles bressol de Barcelona a preguntar si la seva peque ... "és mona la peque?" ... i jo que sé!!! ... podria escolaritzar-la en castellà. Òbviament, a les escoles li diuen que, a Catalunya, l'escolarització és en català ... excepte les classes de castellà que es fan en castellà ... com és normal. Ah, que m'oblidava, el senyor va a les escoles i porta una càmera oculta i tal, que representa que ell és el cebo ... ostres, que no, que no parlo de Buscando a Nemo, que a la peli el peix que té la veu del Bruce Willis i que està a la peixera del dentista li diu Cebo ... el cebo vull dir el ganxo, el que es fa passar per un pare canari d'una nena ... "ohhh, no hi ha nena!!! Que no en pot tenir?" ... a la merda, tu!! No es pot explicar res!!!
Doncs el reportatge combina trossos del senyor d'escola en escola, i tiru perquè me la cola, amb comentaris de gent fatxa ... "alaaa, mal parlat!!" ... són fatxes ... i gent de la societat catalana ... no molt representatius ... però de la societat catalana al cap i a la fi: Joel Joan, MikiMoto (ara ja sabem perquè no parla en castellà mai ... horrible!!!), ... i fotografies de diverses parts de BCN passades a càmera ràpida que donen una sensació d'estrés ... tu, que ja estàs estressat amb el reportatge i el que estàs sentint i clar, encara t'estresses més.
Val, doncs digues-li que estava estressat, digues-li que era divendres i no em volia enfadar ... vaig durar 10 minuts de rellotge ... i no vaig poder més. Estava a punt de convertir-me en un super-guerrer de nivell 3 o 4 o 5 o 10. Canalla, som dolents, molt dolents, perquè no deixem que la gent parli en castellà. Tu vas pel carrer i veus un/a tiu/a que parla en castellà i què fas? Vas allà i fas "Itx, itx, malo, malo, caca, caca!!!" com als gossets. Ostres! Hasta vaig pensar de canviar el títol del blog i posar-li un com "A un palmo de la raza" ... però no m'acabava de convéncer ... Clar, clar, els perseguim ... peró ningú diu res que quan el suposat canari es dirigia a les escoles en castellà ... li contestaven en castellà!!! Ostres, però no érem més dolents que l'Ángela Channing??? Curiós, també. Perquè mira que som dolents!!! Però ara algú pot pensar ... "Això passa a TeleMadrit però aquí no pas" ... doncs no, no pas ... no pas que esteu etivocats, que dèiem a casa.
Diumenge, dia de Passió per excel·lència, Esparreguera va rebre, engalanada com mai, a la JoMateixa (un petó, guapa) i també, però per això no calien les engalanamentes, a un grup d'extremistes seguidors d'en Siset, l'home dels segells. La Duna va rebre els primers latigassus en forma de "No tenéis el panfleto en catalán? Y por qué?" (que dius, se li explica i qualsevol persona de més de 1 any ho entén), "A mi no me pongas en una punta de la fila, que yo soy muy creyente" (clar, perquè tothom sap que els cantons de la fila a la Passió són pels ateus), ... però el punt culminant va ser quan un home, amb un alegre pin amb la bandera rojigualda, li salta a Jesus, abans d'anar a dinar, "Por qué habláis en catalán, si Jesús no hablaba en catalán?"............. Clar, si la culpa és nostra no per fer-la en català, no, per no fer-la en arameu, llengua que entén tothom. Naturalment aquest home, fan de les pelis en versió original (un petó, Cris), reclamava el seu dret a sentir la veu dels actors en el seu idioma original. Si està claríssim!!!
Total, que Jesús es va molestar. Tu diràs, no quedaven ni 4 hores perquè et clavin a una creu i a sobre amb tiquis-miqueses!! Mira, és de la ceba, ell (en castellà, es de la cebolla, él). Al darrer quadre, l'Ascensió (un petó, Bu), quan s'eleva cap al cel, el texte de la Passio va quedar lleugerament modificat. La cosa va quedar com " ... i estimeu-vos els uns als altres, respectant les races ... nacions i llengües ...". Toma ya! Quin crack!!! Clar, però la pena va ser que ells no es van enterar ... que ho esperaven en arameu!!! Llàstima! Jo crec que per megafonia s'hauria hagut de sentir un "A segunda oeeeee, a segunda, oeeeeee, a segunda, oeee, oeeeeeee".
Moraleja (sí, en català no es diu així, però si ho dic així segur que ho entén tothom): Que anem nosaltres a casa vostra a dir-vos com heu de fer les coses? oi que no? doncs no us creieu amb el dret de fer-ho vosaltres!!
