dilluns, 2 d’abril de 2007
Capítol 203. Cenicienta?
Una de les coses que més sobta d'aquesta entranyable població (res, un poble gran...) com és Barcelona, estrés a part, que sembla que tothom tingui pressa sempre ... quan no plou ... que si plou sembla que allò sigui Pearl Harbor o que estigui plovent àcid sulfúric ... uns neguits ... unes coses ... doncs això ... al que costa habituar-se, és a viatjar per BCN. "Serà que no està fàcil, tens el bus i tens el metro ... per no parlar dels taxis". Teniu raó, dels taxis no parlarem ... perquè això mereix un post apart (només un comentari ... "Has dit que no en parlaries!" ... de qui és el blog? vostre? oi que no, doncs vale ... per què si untes al taxista amb un "Jefe, propina si arribem d'hora que tinc pressa" l'home es treu els guants de conductor de la Nascar i allò sembla El Coche Fantástico en l'opció de Turbo Mode? per què si no dius res t'ho empasses tot? ... parlo de les cues de BCN, eh?).

En el tema dels busos, la gent de fora estem com enganyats ... recordo fa uns anys un anunci de l'Ajuntament de BCN "Tothom té el seu bus" ... que venia a dir que tu pilles un bus i xaval, hasta el infinito y más allà ... a més sortia un dibuix d'un conductor de bus, somrient i convidant-te a pujar. Amb els anys veus per què el conductor de bus estava dibuixat ... perquè riure, riure, no riuen molt. Ep, que potser després els tius als dinars familiars són una festa, que no us dic que no, però quan condueixen ... mmmmm ... i allò de convidar-te a pujar ... mmmmm ... que jo he arribat a implorar a un conductor de bus que em deixés pujar un cop que ja havia tancat les portes i escolta ... ni de conya eh? "Els entrenen perquè siguin així si no tothom se'ls emportaria al llit", em direu ... collons, jo només volia que m'obrís la porta, no buscava una relació sexuarrlll!! i on els entrenen, a Esparta? A més, que amb el bus no m'aclareixo ... que molts carrers de BCN no me'ls coneixo, jo ... recordo el primer dia que en vaig agafar un, per anar a la revisió mèdica de la feina a Via Augusta ... que clar, i això de Via Augusta per on cau? ... doncs com que em van dir el "Agafa el 7 que et deixa allà" ... i ja em veus comptant les parades amb el dit "En portem una, dues, tres ...", que una senyora es volia asseure al meu costat (l'idol sexual de sempre, jo) i estava tan tens que crec que li vaig contestar "Senyora! No molesti! que no veu que estic comptant parades!!!". Al final crec que vaig saltar-me com dues o tres i vaig baixar a Cuenca, tu.

En canvi, veus, del metro ningú en diu res. Cap anunci. Res. Si ets novell, al metro fa com cosa baixar-hi. Perquè ... i si passa alguna cosa? Ahhh, amics. Si passa alguna cosa al bus, rai, perquè mira, venen els urbanos, els bombers, les ambulàncies ... si passa quelcom al metro ... qui ve? oh, i per on ve? A més aquella xafogor ... allò que vas a l'estiu i uf, només entrar ja penses ... noooo, que avui no havia suat encara ... i sues, carai que si sues ... a les andanes, clar, perquè a la que puges al metro, com que el metro només té dos posicions al climatitzador: calor tropical i fred àrtic, suts d'allà amb candeles (un saludu, nena!!!) als pèls de les aixelles! I si tens tanta mala sort que puges just al metro que se li ha espatllat el climatitzador, llavors sembla que surtis d'una sauna sueca ... que només falta que surti amb tu el JoséLuísLopesVasques dient "Mira, las suecas!!!". Hombreeeee!

A més el metro és la demostració palpable que BCN és una ciutat integradora. Hi veus de tot! Però de tot és de tot! Gent de totes les races i estils, gent per tot, vaja. Veus ma mare sempre m'ho deia això "A BCN? A BCN hi ha gent per tot" ... mai vaig entendre què volia dir ... fins que vaig pujar al metro. De tant et trobes amb la gent que toca algun instrument i que va canviant de vagó a cada estació ... que sempre he pensat ... i quan arriben a la primera? què? donent la volta amb el metro? Baixen i després tornen a pujar? Ohhh, poca broma que jo conec una noia que es va quedar adormida al metro i es va despertar que estava en la vía muerta. A més va coincidir que van tenir un problema i allò es va quedar allà parat ... una por es veu que va passar!!! ... fins que va veure que al vagó del davant hi havia un noi que li havia passat el mateix ... i mira, es van posar a xerrar ... per signes clar ... i quan es va arreglar el tema i van poder sortir, per celebrar-ho, van anar a fer uns algus ... i mira, una cosa porta a l'altra: "ara jo deixo que m'obris la porta", "nena, engega el climatitzador que aquí fa xafugor", "vols venir a veure'm el túnel", "queden 20, 19, 18, 17, 16 ... ja entra, mmm" ... buenu, què us he d'explicar, jo, de la vida?

Actualment a l'estació de Maria Cristina (si això fós un blog com Déu mana, ara se sentiria de fons allò de "Maria Cristina me quiere gobernar ...") estan en obres ... aquesta n'és una altra ... des que es va posar en funcionament el metro, hi ha hagut algun dia que cap estació estigués en obres? ... i les escales mecàniques no tiren. I quan la gent surt del metro, està acostumada a pujar per les escales mecàniques, tranquilament, fins arribar a dalt. Però noi, es veu que si estan espatllades, a la gent li entra com un caos, un "quiero salir, quiero salir" i anar per les escales sembla que sigui la competició aquella que fan a Nova York per arribar el primer a dalt de tot d'un grata-cels ... unes corredisses.

I entre tots els que corrien, el passat dijous, hi era ella. Ella, tota una senyora, d'uns 40-50 anys, elegant, ben vestida, educada ... fins que va arribar al peu de l'escala i li va etzibar un cop de colze al noi que que tenia al costat! I vinga a pujar esglaons de dos en dos ... amb aquella faldilla de pitillu que portava ... allò que t'ho miraves i pensaves "Aquesta és una stripper i ja veuràs, ja, aquí ensenyarà hasta el carnet de conduir, com continuï pujant així". Total, que la senyora, a priori educada, no va tirar al terra a una parella d'avis que pujava per la dreta perquè mira ...

Però Déu, apart de ser del Baa, és just ... i a mitja escala va decidir que la sabateta dreta de la senyora es quedaria justament allà, a mitja escala. Però la dona, aliena al que estava passant, continuava pujant amb un ritme fulgurant (i després diuen que no hi ha esportistes d'èlit!) ... arriba a dalt i quan vol posar els dos peus rectes s'adona que ... o el replà de l'estació de Maria Cristina ha sofert una inclinació d'uns 60 graus ... posa que sigui per culpa de l'AVE o d'ETA, com darrerament ho és tot ... o s'ha deixat una sabateta a un esglaó. I allà hi era, just, al ben mig de l'escala ... i la senyora aleshores va exhibir un somriure agradable, senzill, macu, tendre ... bueno, de fet semblava més un pinçament d'algun nervi del coll ... esperant que algú aturés la riuada humana, recollís la sabateta i li entregués tot dient-li "tómalo, tómalo, tuyo es y mío no".

Doncs no. Ningú es va aturar ... i la gent ho havia vist ... tu diràs si ho havia vist, si va treure dos cossos d'avantatge (per cert, algú va reclamar perquè fessin de nou carreres de cavalls a la tele?) a la resta. I la riuada humana pujava, i ella allà, inclinada 60 graus. Tot s'ha de dir que cap de nosaltres va trepitjar, aixafar ni va agafar la sabata i va arrancar el taló tot dient "Ahora te jodes, como dijo Herodes!" ... Potser sí que algú va esboçar un somriure ... o algú va deixar anar un "Ha Ha" com el Nelson de Los Simpson al passar pel seu costat. Però un cop va acabar de pujar tothom, ella va aclucar els ulls, va abaixar el cap, va baixar fins a mitja escala, va recollir la seva sabata, se la va posar ... i va entendre el que li havia aprés aquell dia: "Si vas al metro i has de sortir de pressa ... posa't bambes, my friend"
 
post perpetrat per jo mateix ...|


11 Comentaris:


At 2/4/07 12:24, Anonymous Jo Mateixa

Ai pobre dona, i no us va fer una micona de peneta???, ja se que segons lo gran que sigui segurament els cops per pujar ella la primera debien ser brutals, però es una dona gran i bueno, se l'hi han de permetre segons quines no....no??

Pos no joder no, que jo sempre rebo cops de puny per culpa de les iaies dels ous que no saben que abans d'entrar s'ha de deixar sortir!!!!!!

Bon post company, com sempre he riut molt, ja saps, HE RIGUT AMB TU!!!

 

At 2/4/07 13:39, Blogger stel

si és que per agafar els transports públics de bcn s'ha d'anar preparat! és la jungla!!!

per cert, merci per la cançó, que encara no he pogut escoltar perquè el meu ordinador de casa està en coma i estan mirant què coi li passa! a veure si me'l tornen, que des de dijous que estic sense pc a casa i a la feina com a que no em poso música xD

bon dilluuuuns!
^^

 

At 2/4/07 14:30, Blogger arsvirtualis

Caram, que he de baixar a finals d'abril i com m'ho poses...i com que no tinc cotxe per aquelles contrades estaré obligada a agafar el servei públic... Si ja no les tenia totes amb la renfe -primera part de trajecte- ara em véns tu amb el metro -segona part del trajecte-.

 

At 2/4/07 15:14, Blogger La Xica

Si es que deu ni do amb les historietes als transports publics, des de la gent que t'hi trobes fins a tot el que hi escoltes, parades, la gent que veus per fora quan vas amb bus...n'hi hauria per fer una bona recopilació ;)

Molt bon post!

 

At 2/4/07 22:04, Blogger Alepsi

Jajajajajajajaja! A fotre's, tu, i si no, no anar avasallant pel món! Que per molt mona que vagis vestida, la bona educació és un do, tu! Ala, per moltes més anècdotes del metro que ens puguis explicar! xDDDDDD

 

At 2/4/07 23:31, Blogger cris

El metro és un món. Cada cop que hi puges tens una nova història per explicar però què seria BCN sense el metro?? I Esparreguera sense la passió?? Esparreguera seria coneguda com el poble de´n Pep, aquell noi tan simpàtic que podria fer monòlegs al club de la comèdia. Petons!!

 

At 3/4/07 00:21, Blogger Metamorfosi

Doncs jo em trobo com l'Arsvirtualis: demà baixo a Barcelona i ja he fet l'estudi del recorregut:
cotxe fins l'estació de RENFE. Tren fins a Sants i després el metro.

Ja cal que vigili i surti amb temps! Que si als Pets els esborrona Tarragona i Constantí els fa patir, a mi Barcelona m'acoll***! ;D

Petons!

 

At 3/4/07 09:33, Blogger maduixeta

Aquest post te'l podria segrestar pel meu bloc xD
malgrat jo ho visqui diferent, perquè... jo sóc part de la jungla i el que em fot dels nervis és la gent que mai té pressa!! xDDDDD

 

At 3/4/07 11:00, Blogger maduixeta

ais... sento dir-te que el venedor "dels cegus" de sants-estació ja mai més serà allà, perquè crec que passava a una paradeta de les que hi ha al carrer. Vaig sentir com li explicava a una senyora que li comprava un número, li deia que era el seu últim dia al metro :(
sants-estació no tornarà a ser el mateix, certament... igual que el venedor de despertadors de plaça Catalunya... jo l'enyoro, de debò, tants anys i ell sempre allà... bé, em faig gran xDD

 

At 4/4/07 14:28, Blogger Metamorfosi

Al final, només 12 minuts de retard a l'hora de tornar ;-)

Petons!

 

At 11/4/07 09:15, Blogger olimpia

A mí em va passar això que dius d'aquesta noia. El que passa és que jo anava amb un amic que era de fora i no tenia ni idea de com anava el metro i clar, jo que encara no m'havia mogut massa per BCN... Bomba de relojería!!!
Vam estar al túnel com 30 minuts.
El que no em passi a mí...
Petons.