Així us podeu trobar casos com el meu, que cada dia al matí veig que m'ha desaparegut el llapis. Joder! Hi ha algú que es deu estar fent una casa de carboncillo o que el tiu potser està dibuixant Barcelona sencera, però ... per l'amor de Déu ... per què sempre el meu llapis? A més que és un llapis de merda, que se li ha de fer punta cada dos per tres i si fas punta molt afilada va i es trenca ... Un altre tema seria el dels USB ... mira que en tenia dos, eh? Doncs ara ja no en tinc ni un. Oh i ves-los al darrere, saps, que trobar la pista de qui els té és tan difícil com arribar a entendre al germà del Ronaldinho (que se l'emporti ja al Milan i que paguin, sobretot que paguin!!!)
El concepte de comunisme a la meva empresa arriba fins a límits ... curiosos. Tenim el paraigües del projecte (sí, ja ho sé, que es diu paraigua ... però jo parlo com vull i el blog és meu) i tenim l'ampolla de cava del projecte. El paraigües del projecte consisteix en un paraigües que algú (¿?) es va deixar en algun moment (¿?) i no l'ha reclamat. Con lo cual, passa automàticament a format part dels utensilis del projecte i pot ser utilitzat per qualsevol de nosaltres en qualsevol moment (en aquests dos darrers dies, per mi mateix, que no miro la tele i pam, m'enganxa la pluja sempre ... i avui que en porto ... fot un sol que crema les pedres) ... Que ara algú dirà "I no heu investigat de qui és?" ... doncs no. Ah, per cert, ahir no sé què vaig fer i em vaig carregar una varilla ... desastre, jo també
El cas de l'ampolla de cava és diferent. Crec que porta amb nosaltres des de ... 2001? Sí, quan vem fer el canvi de l'Illa al Paral·lel (amb el Bagdad i tot allò) i mira, tu, allà està ... allà està perquè ningú té collons d'obrir-la, també, perquè no és un Juve&Camps, un Anna de Codorniu, un Moët Chandon, ... és, ehem, un Rondel Verde ... no vull somriures ... amb lo maca que era la cançó de l'anunci "Rondel és jove, és alegre, tal com ets tu ... Rondel! Uhhhhh!" ... que es veu que el van deixar de fer perquè una de les noies va caure de l'atracció on pujaven per l'anunci ... un drama. A més, podria ser pitjor! Podria ser un Dubois (pels d'ESO, es pronuncia "Dibua") que encara fan la promoció aquella del Tap de la Sort, que si et toca, et regalen una altra ampolla de Dubois, que no saps si això és un premi o un càstig!!!
La meva relació (toma canvi de tema!!!) amb la Doctora Simpaties ja ha finit ... de moment. L'altre dia vaig anar a buscar "L'informe". Sí, amics, un cop t'han fet mil i una proves, un cop t'han tret sang, et munten un informe per explicar-te ... el que tu ja saps!!! Ho veieu! Tenia raó jo!!! Sempre et fan tornar, sempre, sempre!!! "Ohhh, et volen controlar no fos cas et pillés un xungu!!!" ... ei, en el meu cas si me'l pilla, me'l pilla, el xungu ... no per molt que hi vagi deixaré de pillar-lo. "Ehhhh, i de què et queixes, si la relació ja s'ha acabat!!!". Oh, de què em queixo ... de com s'ha acabat ... que a mi em va fer por ... digues-li que estic sensible perquè sóc del Barça, però noi ...
1. Entrega de l'informe. Un informe no pots fer-lo amb el tipus de lletra Comic Sans del Word. Home, siguem seriosos ... "Potser ho fan per treure ferro a l'assumpte ..." I una mé! Mort al tipus de lletra Comic Sans!!! Hombre!!! Que representa que jo he d'anar per la vida dient "Mira, tinc al·lèrgia a tot això!!" i la gent quan ho vegi es pensarà que m'ho he fet jo mateix per fer peneta ... "Com vols que una doctora hagi escrit l'informe amb aquest tipus de lletra!!!?", diran.
A més a l'informe hi ha coses, plantes, a les que diu que sóc al·lèrgic que jo no en tenia ni idea. Segur que s'ho ha inventat! Ja me la veig, amb la seva escribana allà dient-li "Simpa (a ella els seus amics li diuen Simpa), això queda com buit" i ella "Posa-li un parell o tres de plantes més, hombre! Si ja no ve d'aquí!" ... Sí, sí, segur que ho va fer així, com quan vas a Plaça i la de la fruita et diu "Posem un parell de taronges més i fem el mig quilo" I tu .. "Doncs no" ... I te les acaba posant tant si vols com si no ... llavors, per què collons preguntes!!!???
2. No tornis més. Però un "No tornis més" "condicional". Se m'atansa (sempre m'ha agradat aquest verb, tu) i em deixa anar un "Nocalquetornismésfinsalmesd'octubre" ... "Okis" ... "...a no ser que ..." i tu pensant "Ai, la que dirà" ... "... tiguis un brot d'al·lèrgia degut al polen, tinguis un atac d'al·lèrgia sobtat, es mori el Ratzinguer o EEUU invaeixi Iran" ... llavors es veu que he de tornar per veure-la i explicar-li les meves experiències ... perquè ja em va anunciar que ella poca cosa podia fer "Noi, pel teu tema, l'abstinència és lo millor" ... perdó? que algú ha cursat una sol·licitud per entrar al Seminari ... allà davant de l'Arena ... que també .... "Abstinència ... de fruits secs, suposo" ... "Sí, clar, clar", em va contestar ella.
Bé, ara ja només quedar anar a buscar la medicació i creuar els dits perquè els cops que dini/sopi a fora de casa no hi hagi sorpreses al menú. Ja em veig allà la Gemio "Hooola, tu eres Pep, verdad? Sabes que lo que has comido contiene piñones?" i jo allà, vermeeeeeeellll com un pigot. A veure si haurem de cantar allò de "Acompañameeeeee, ven al hospitalllll"