diumenge, 8 d’abril de 2007
Capítol 205. Un dia de fúria?
El dia comença com qualsevol altre dia. Fosc. Bé, fosc, amb la claror típica de quarts de 7, l'hora que ... sí amics, la vida d'un informàtic és dura ... i temprana ... no confondre amb tremxxxx..., no penso parlar de la meva vida, escolta!!! Doncs això, esmorzes igual que qualsevol dia, et beus el teu típic got de llet ... "amb Cola Cao? amb Cola Cao?" ... no, la llet, com les patates fregides, sense alteracions, si us plau ... "Joder, t'hi podries posar Ketchup!!!" ... a la llet? ... "No, burru, a les patates fregides" ... Canalla, les patates millor menjar-se-les soles ... ai, ara pot haver sonat com malament.

Però és justament quan surts al carrer que veus que alguna cosa falla. Sí, pocs cotxes, hi ha pocs cotxes. Per un moment sembla que estiguis al Mecanoscrit del Segon Origen ... que hagi passat una bandada d'extraterrestres i hagin destruït mig planeta ... calla que si has de repoblar tu la terra amb l'única femella que queda, que curiosament es troba a la parada del bus ... uix, quasi que no ... que ara repoblar el planeta faria com mandra ... i ha de ser amb aquella? Hombreeeeee, no demanem a Miss Mundo tampoc (ja no dic a Miss Espanya, que pobra, aquest any guapa guapa no era ... "Tu tampoc ets Mister Guapura" ... veus, aquí heu estat bé)

Total que quan arribes a la parada la mires, ella et mira ... però no amb cara de "vamos a repoblar el mundo, guapo?" i llavors ho recordes ... No. No és que hagi passat una bandada d'extraterrestres xungos i hagin arrassat mig planeta. No!!! És pitjor que això ... Avui és Dijous Sant!!! I Dijous Sant, amics, és conegut també com El Dia dels Pringats

Obrim parèntesi
Ara que parlem de pringats, recordo un programa concurs per canalla que feien a Tele 5, tu pantalla amiga (això els d'ESO no tenen ni idea del que estic parlant), que es deia Club Disney.

El programa tenia diferents seccions i tenia un concurs, el típic concurs, per posar a prova la capacitat intelectual (¿?) de la canalla. Me'ls vestien, pobrets, amb uns draps com quan vas a la pelu a tallar-te els cabells, me'ls posaven unes ulleres com de V (els d'ESO, ni idea de la sèrie V) i un casc com d'obra ... segurament robat de les obres d'ampliació dels platós de Tele 5.

Total que els feien preguntes i si fallaven feien el "Pringue, pringue!!", que consistia en tirar-los blandiblup (o com s'escrigui ... que sóc del IEC, jo? nooo pas, jo sóc el PEP, que només comparteix l'E) i la canalla de públic cantava el "Pringue, pringue, pringue!!!". Sí, sí, tot molt intelectual! Molt!

Doncs total que me li fan una pregunta a un nano:
- Preguntador: "Cuál es la capital de Australia?"
- Nano: "¿¿¿¿??????????"
- Preguntador: "Es muy gamberra ... pero con C"

(Nota de l'autor, que sóc jo, ... malgrat el 99% del món, jo crec que australians i tot, diria que la capital d'Austràlia és Sidney ... no, és Camberra ... Per què? I jo que sé, és d'aquelles incoherències que té la vida, com que el Baa perdi aquest any la lliga o com que la capital de Canadà sigui Otawa i no Toronto ... "Ehhhh, no, que a Toronto juga el Garbajosa!!!" ... i? ... a Memphis hi juga el Gasol i no és Memphis la capital d'USA ... ostres, aniríem apanyats si ho fos!!! El Bush aniria vestit d'Elvis)

- Nano: "Mmmmmm ... mmmmm ... Catalunya?"
- Preguntador: "¿¿¿??????? .................. Noooooooo, pringue, pringue!!"
- Públic: "Pringue, pringue, pringue!!"
- Jo, amb estúpor, des del sofà: "Catalunya? Capital d'Austràlia? Per què? Pringa'l, pringa'l, tiu!!! I si cal una pallissa, també!!!"
Tanquem parèntesi (sí, ja sé que no venia a cuentu, i?)

Tornem al Dijous Sant. El Dia dels Pringats ho veus a les cares de la gent, de la poca gent, que comparteix aquest dia amb tu. No veus aquells rostres de felicitat que normalment irradien les cares de la gent (¿?) a les 7 del matí ... vaaaale, normalment les cares de la gent a les 7 del matí només irradien ira i odi, però era per fer-ho maco ... però tampoc irradien odi, només irradien "Aixxxx" ... sí, sabeu allò que estàs enamorat i deixes anar un "Aixxxx" de tant en tant (d'això la Susanibry és una mestra ... en els "Aixxxx", dic). Doncs si, de cop i volta a la parada del bus hi ha només suspirs, en plan "Que desgraciadets que som, aixxxx".

I el bus viatja tranquil, calmat, fins al seu destí barceloní. El trajecte, que normalment sol durar una hora, amb prou feines en dura mitja. Jo en conec alguna que diria tranquilament que "Buah, per mitja hora no ens hi posem ...", clar que no parla de viatges en bus, ella. I quan arribes, veus el que realment et fa esglair de por: el carrer Numància ... buit, sense cotxes circulant, sense cotxes aparcats, que et podries posar perfectament al mig del carrer i fer la cançó aquella del Ricky Martin "Un pasito p'alante, un pasito p'atrás..." durant mitja hora sense morir sota les rodes d'un cotxe. Però esperes a que es posi el semàfor en verd per creuar (gilipolles, també ... però total, tampoc tens pressa) ... i veus a gent amb el cap cot, conscient que els toca currar el Dia dels Pringats, gent que es pregunta on s'ha posat el senyor que posa els carrers i aparca els cotxes en doble fila a primera hora al carrer Numància "És que també té vacances, ell!!", ...

Però malgrat tot, aquests són els millors dies per treballar. Ni un. Ni un telèfon sona en tot el dia. "Carai, estaries avorrit!!!", noooo pas! Tu saps lo bé que vem treballar tots dos, jo i el meu gripassu. Va ser genial! A més, tooooot planejat. Com que a fora fa temps d'hivern i el Baa de bàsket juga a 3/4 de 9 (20:45 pels d'ESO) doncs tranquilament et quedes acurrucadet a la feina des de les 6 (18:00 pels d'ESO), hora de plegar, fins a les 7 o 7 i picu i xino xano ... A més, a aquella hora "ja es veu més ambient...", que sempre havia sentit dir a casa ... Ambient ... de què? No serà Ambient ... d'Ambient, com el que hi ha a l'Aire o a l'Arena, oi? Bueno és igual. De fet crec que és la frase que solen fer servir els segurates d'aquests locals quan veuen que es van omplint ... "ja es veu més ambient".

Però, sempre n'hi ha un, el nostre gran líder, va i ens ha de demostrar la seva caritat cristiana, desconeguda fins al moment, just aquell dia, just quan tot està planejat ... arriba i ens diu "Bé, avui al migdia, ja podeu marxar cap a casa". Com? Avui? No!!! M'estàs dient que aquí hem pringat vigílies de Nadal i de Cap d'Any like a champions fins a les 6 i avui ens deixes plegar ... oh, i amb el temps que fa ... oh, i amb el Baa jugant al vespre ... no és just!!! Però ... però ... però ...Doncs ara no respiro, ale!!! ... que de fet, amb el gripassu que portava, ho tenia fàcil ... I, mira, sort que el Baa de bàsket va guanyar, sort! Que sino, un dia de depressió s'hagués convertit en un dia de fúria.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


10 Comentaris:


At 8/4/07 22:33, Blogger Cristina

Imagina´t que la única dona de la parada de bus hagués estat la Carmen de Mairena. Pensa que sempre pot ser pitjor però mai serà pitjor que intentar repoblar el planeta terra amb la "susodicha". Si dijous sant va ser el dia dels pringats aquí està la pringada número 2. I ara ve quan t´imagino ballant com el Ricky Martin enmig del carrer Numància,jejejeje. Si és que encara que no vulguis em fas riure. Com t´ho fas??? Petons!

 

At 9/4/07 20:58, Anonymous Jo Mateixa

Que fots escribint un diumenge??, que vas anar a pencar???, ai senyor deu meu, ets mooooolt pringat tu eh!!! ;-S

Tanco els ulls i et veig, si, si, et veig fent de Ricky Martin...i m'emociono eh!!!!

Petonasos guapuuuuuuuuu :-)

 

At 11/4/07 09:30, Blogger Alepsi

M'acabo de prometre a mi mateixa que mai més llegiré els teus posts des de la biblioteca de la uni. Joder, que m'he posat a riure i la gent em mira raro, ja.... xDDDDD

Per cert, jo sí recordo el tema pringue! Quin gran programa, oooooooooh!!! Quin gran revival, pep! xDDDDDD Però.... no sé què cony és això de la V ("Pringue, pringue!!!"). Vale sí, què passa!!!!

 

At 11/4/07 16:18, Blogger Sandra

Jo també he estat de les pringades, Pep (mal de muchos...).
; )

 

At 11/4/07 19:45, Blogger Metamorfosi

Jo no havia de currar dijous, però a última hora em va tocar fer una substitució de manera que... PRINGADA!... i quan hi vaig ser, hi havia menys nens que els altres dies perquè la majoria de pares feien festa i no van portar els nens als tallers (cosa que confirmava lo pringadeta que era... jejeje).

Una coseta... jo em poso ColaCao, mel o cafè i sucre a la lleteta... i a les patates fregides m'hi poso sal.

 

At 12/4/07 08:09, Blogger Mikel

Catalunya capital d´australia jujasujasujsaujasujasjuuas

 

At 12/4/07 09:46, Blogger olimpia

Però al final vas veure al Barça o no? És que no m'ha quedat clar.
Tio, et queixes de vici, jo vaig pringar fins a les 19,30!!!
Molts petons.

 

At 13/4/07 00:03, Anonymous Cris R.

Jajajajajajajajaja, he rigut moltissim amb aquest post, vinc recomanada aqui per altres blocaires, hi tornaré, hi tant que hi tornaré, tot i que la tematica del teu bloc per res s'assembla al meu m'ho he pasat genial lleginte!!!

Petons!!

 

At 15/4/07 20:16, Blogger stel

a mi també em van deixar marxar al migdia i em va fer molta il·lusió :D
pep! com va la vitta?? has sobreviscut als dies de pluja que sembla que es tranquilitzen? jo he après que necessito un paraigua o si més no unes botes d'aigua com quan era petita! xD ains, a veure si xerrem un dia eh?
ale, bon diumenge i bon inici de setmana!
muaaaaaaas bimbocao!
:D

 

At 16/4/07 13:44, Blogger Georgina

masses dies sense actualitzar eh?

tot béeeee? : )