dilluns, 19 de març de 2007
Capítol 201. Esta cocina es un infierno
Uf, uf i uf. Espero que aquesta setmana sigui una mica ... només una mica ... més calmada que l'anterior. Quin estrés, quin de tot, mare meva. Amics, família, el complexe que un servidor tenia d'home orquestra ja ha quedat esvaït. Aquesta darrera setmana era més aviat la Filarmònica de Viena al Concert d'Any Nou (pels d'ESO, és que els tinc darrerament molt oblidats, són aquells senyors que toquen música el dia 1 de Gener, de matinada, quan vosaltres us esteu recuperant del botellon de la nit anterior i els grans es recuperen de la ressaca d'una cosa anomenada Festa de Cap D'Any) ... això, la Filarmònica tocant alhora el Danuvi Blau tot ballant un vals. Terrible!!!

D'entre els molts objectius que tinc en aquesta vida hi ha el de ... "Trobar nòvia!!?" ... sí, a part d'aquest ... no, hi ha el de ... "Trobar nòvia i que sigui guapa!!?" ... sí, bueno, però el que compta és l'interior ... no, la roba interior no, dic l'interior de la persona ... el com és i tal ... "Sí, sí, tu vols un pibón" ... joder! Em voleu deixar parlar ... deia que un dels molts objectius en aquesta, la meva vida, és ... aprendre a cuinar!!! (si ara féssim una estadística, de les 6 persones que segueixen habitualment aquest blog, 3 ja han deixat anar un "Bfff, pensava que aniria a dir que l'objectiu era fer-se ric i posar-me a mi al testament" ... doncs no, que no heu llegit el títol???!! ... i de les altres 3, 1 ja ha considerat que el post d'avui es feia llarg ... canalla, és el que hi ha)

La meva relació amb el món de la cuina sempre ha estat ... d'oient. Com aquelles classes que algú hi va però no agafa apunts ... conscient que "...esta no es mi guerra, tío... yo es que vengo de oyente ..." que mai els vaig acabar d'entendre ... llavors a què anava? Els exàmens a aquest personatge com li feien? Li deien " ... y te suena esto? ..." i ell/a "...pse, de rasquis ..." i ale, aprovat ... no, no rigueu, que és molt dur fer d'oient ... i si no tens bona oïda? Sempre m'ho he preguntat jo, això ... en fí, que parlàvem de la cuina ...

... això, que sempre m'he suposat que moi, que tenia milions i milions de virtuds, agafaria una paella, agafaria l'oli i vinga ... seria un Isma Prados en potència ... que, espera, aquesta és una altra ... Cuina per Solters ... joder, si el tiu fa plats per 6 o 8 persones ... vols dir que el programa no s'hauria de dir més aviat Cuina per solters de la que només fent un plat ja poden menjar tota la setmana? Hombre!!! I després et regalen el llibre i et deixen anar un "Té, campió, perquè n'aprenguis!!!" i tu "Tiuuu/aaa, que només faig un àpat a casa, no puc posar en pràctica res d'això ... hombreee". Que els llibres de cuina ja ho tenen això ... que posen "Canelones" i veus la recepta per 20 persones ... que al final no t'estranya si surts al carrer i la gent et diu "Nen, estàs més alt i com més primot, com en forma de tubu" ... i tu que penses "No m'estranya, porto 20 dies menjant cada dia canelons ...". Però, tot i això existeix un llibre ... mític ... que té per nom "Dos son multitud, cocina para uno" ... us ho juro! Que me'l van regalar! Sí, la Cutxu!!! Brutal ... amb totes les mides i tal per fer àpats per una sola persona i que no sobri res ... Depresiu? Bueno, al final una mica, perquè l'autora, que no té padrins, representa que s'ha explicat tan i tan bé, que al final posa receptes per dues persones ... representa que ets el puto amo de la cuina i que gràcies a això has trobat parella i l'has encisat amb els teus menjars ... sí, sí, la gent fuma coses molt dolentes.

Recordo el primer cop que vaig enfrontar-me a un fenòmen anomenat paella amb oli que bull. Aquest fenòmen, en sí mateix, es dur, perquè malgrat que els informàtics tenim assumida la mort, una cosa és morir-se i una altra de diferent és que t'esquitxi a la mà oli calent. Recordo que havia de fer peix arrebossat i jo, enlloc de dipositar el peix a la paella, comme il faut, l'anava tirant des d'una distància no superior a 1 metre però no inferior a 1 metre. Semblava el joc aquell de tirar l'anella intentant-la clavar al pal que hi ha al terra. Què va passar? Doncs que el peix va sortir bo ... jo vaig fer una autoreflexió en plan "Nen, no siguis tan cagat" ... i les rajoles van haver de ser netejades perquè van quedar com si m'hagués barallat amb la paella. I com aquesta, les que vulgueu.

La veritat és que s'ha de ser un artista, per saber cuinar. Quan era a casa ... a casa els pares, vull dir ... em recolzava en la idea de "no pots fer plats complicats perquè la cuina no és l'adient" (era una cuina d'aquelles antigues ... que posaves a bullir pasta i el sobre l'envàs et deia "5 minutos a fuego lento" ... i passaven 25 a fuego rápido i allò no bullia ni de conya) ... però "ja veuràs al pis, ja ..." I sí, ja veuràs al pis com, entre que no tens ni idea i la mandra que dóna fer-ho, no aprens a cuinar ni de conya. I no em vingueu ara amb el refranyer popular i allò de "Querer es poder" ... eh, "Querer" serà "Poder" però si no en saps ... jo és que tinc el llistó molt alt, nens.

A més, ara que estava engrescat i tal, he patit els típics contratemps d'electrodomèstics. Fa uns mesos el Microones va dir prou ... sí, es veu que era una peça que ballava ... no home, no, la Shakira, no ... sí que balla i és tota una peça ... però com voleu que estigui dins el Microones ... sortirien els rinxols per extractors d'aire!!! ... I l'altre dia va ser el forn. Això que dimarts passat poses la tìpica pizza de mira-no-em-facis-cuinar-avui-que-estic-ratllat i quan veus que ja està al seu punt, obro el forn i, literalment, em quedo amb la nansa a les mans. Que podríeu pensar "Ah, mira" ... ja, jo també, però tal com la nansa queda a les meves mans, comencen a caure al terra, i per ordre, el vidre del forn, un altre vidre que no sé què hi pinta, una peça metàlica que encara no sé d'on és i una altra peça que menus encara, dos visos i un parell de tacus (als que després vaig afegir-ne jo uns quants més, de tacus).

A més, com un idiota, intentant posar-ho a lloc i, clar, allò cremava, una cremada que em vaig fotre!! (aquí els tacus van augmentar, tot sigui dit). Total, que vaig acabar fent el que tothom hagués fet, treus la pizza, te la menges (la pizza, eh?) i apa, ja ens ho trobarem un altre dia. Ja va venir la Duna a dir-me que això el Vicente, amb dos cops de tita i un parell de tacus, els d'aguantar visos, eh? i ja torno a tenir un forn just pel dia de la pizza.

Veieu, si tot s'alia en la meva contra. Ara que estava engrescat. Ho deixarem per un altre dia. Això si, continuarem veient aquells meravellosos programes que fan a la tele, amb aquells ingredients que no és que no els tinguis no, que no els has sentit a nomenar en la teva punyetera vida ... i això que la tele per la que ho fan és LA TEVA.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


17 Comentaris:


At 19/3/07 11:00, Anonymous Jo Mateixa

Jo sóc de les 6 persones que et solen llegir?, ho dic per que crec que no entro en les classificacions que has fet, vaja, que jo habia llegit el tiol del post i s'habia de que anava la cosa, tot i que per mi si et fas ric i m'inclous al testament em faries molt feliç (no es que vulgui que et moris, joder, ha quedat d'un xungu aquest comentari...vaig a veure si ho arreglo una micona.....)

Que dic que no ets l'únic que no sap cuinar i no ets l'únic que s'ha cremat tot cuinant com qui fa salt de longitud, a mi els ous ferrats em costen de fer que es una passada!!!!!!

 

At 19/3/07 11:54, Blogger cris

Òndia nen. Tu ets pitjor que jo cuinant,jejeje. Jo sóc una de les 6 persones habituals del teu blog???M´inclouràs al testament? Si et consola a mi em va explotar la cafetera i la cuina tota ben blanca va quedar a topos de color negre, tan de moda ara però que a la meva cuina no li escau gaire ni a la finestra de la veïna tampoc perquè el cafè va arribar fins allà. Un desastre total. Felicitats!!!!

 

At 19/3/07 12:25, Blogger olimpia

Òstres!!! Tots en hem pujat al carro!!! Jo també vull que m'imcloguis al teu testament!!! Al final no ens tocarà pràcticament res!!! Jejeje.
Bé, la cuina és una de les coses més complicades del mon. Però amb paciència ja veuràs com alguna cosa et surt. Quan facis alguna cosa que et surti bona t'animaràs i et començarà a agradar.
Molta sort!!!

 

At 19/3/07 14:55, Anonymous Cosespetites

Tu el que has de fer és buscar una novia, guapa o no, que sabi cuinar. Aleshores em convidau a dinar un dia i ja anam parlant de què deixes a qui al testament (a aquests voltors d'abans jo els deixaria la nansa del forn, el vidre i les peces sobrants respectivament).

 

At 19/3/07 18:05, Blogger Candela

NO SÉ CUINAR!!!!!!!! VULL APRENDRE!!!!!!!!!!!!!

 

At 19/3/07 18:11, Anonymous Jo Mateixa

Cosespetites....tu que...eh????, brrrrrrrrr

Coincideixo en que s'ha de buscar una xicota ben maca que el mimi tot el que ell es mereix, però cal que ell aprengui a cuinar per compartir les tasques domèstiques.

I de pas, quant n'hagi apres que vingui a casa meva (i a la Candela que tampoc sap cuinar) i ens n'ensenyi :-)

 

At 19/3/07 19:51, Blogger su*

petonàs! q acabis de passar un dia molt feliç i demà més! ;)

 

At 19/3/07 20:31, Anonymous gemminola

Sóc soltera, conec Esparraguera i si cal et canto alguna cançó de la passió - quan israel sortía d´Egipte... - sóc mona xD (sí que passa la meva àvia no em diu coses maques!) però no sé cuinar...crec que entre els dos passariem fam... Molta fam xD xD O acabaríem carbonitzats o algo pitjor, no tindriem descendència i aquestes coses...

 

At 19/3/07 22:29, Anonymous Jo Mateixa

Gemmi, però fam de menjar o fam d'una altre cosa???, es que a en Pep tant l'hi fa passar fam de menjar, però d'altres coses...Pep, a l'ataquerrrrrrrrrrrrrrrrrrrr ;-)

 

At 20/3/07 09:39, Blogger Cristina

Veig que s´està animant el post per moments. A veure si es converteix en una sucursal del bloc de la Candela,jejeje.

 

At 21/3/07 12:41, Anonymous Duna

i jo, en el meu afany que comencis a aplicar-te en la vida sana i la dieta mediterrània i equilibrada, encara no t'he enviat el Vicente per a que t'ho arregli, eh, corasón!!! ais, què dolenta que sóc... Siiiiiiiii, ja sé que diràs que la pizza també entra dins la dieta mediterrània.... però amb mesura, que després no et podràs posar la súperhipermegacamisadelamuertequetúijosabem i ja veurem què passa, eh... hehehe

I a veure quin dia t'apliques i fas els macarrons que et vaig ensenyar, o el rostit!! heheheheheheheh



ei, de bon rotllo, eh!





smuaks!!!

 

At 21/3/07 14:40, Anonymous MartirioOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoO

Jajajajaa
això és la "maldisión de los electrodomesticos!!!" sisisi s'espatllen tots a la vegada. El llibre aquest del que parles, sóna interessant, haurem d0investigar ;) jo mentrestant em quedaré amb "Cocina para hijos emancipados" és més mono!!! està dostribuit així rollo índex i tal, ta xulo!!
Bueno criatura, aniré a... fer el dinar? estaria bé, si a aquiestes hores ja toca... jejejeje
Apa angustín :P!!! Molts petonets! I aquest diumenge si que si, eh! Que si que aniré a Passió vaja!
Ah! que m'oblidava, vigila amb el tipus de dona que demanes, es pot fer realitat, i quan la descobreixis t'adonaràs que li manca alguna cosa mooooooolt important....

 

At 22/3/07 10:34, Blogger Sandra

Ara perquè no tinc ni un segon, però quan pugui et passaré una recepta SUPER FÀCIL (i no hi ha oli calent).
; )

 

At 22/3/07 14:36, Anonymous oktomanota

mágrada teu post y els comentaris que fas en altes blog enhorabona y demanu disculpa per meu pobre catala encara estic aprenen,
aqui tu deixo un recepte de paquistan el meu pais natal ,
que li vagui molt de gust
pollo al curry
hola , alli va la receta.
muslo, o pechugas
yougourt natural 3 unidades.
hojas de curry.
polvos(son varias especies molida, en polvo).
sal.
frutos secos.
cilantro, sino el perejil,
1 cebolla , bien cortada y fina
se mezclan todo los ingridientes en yougurt y se deja adobado el pollo, unos 8 horas ,
posteriormente se puede hace en el horno o bien en el sarten , que este bien doradito,
jaja aprovechen,

 

At 22/3/07 22:53, Blogger Xavi XS

Ah, la cuina... Ella i jo, jo i ella, per possar un exemple geomètric serem sempre com dues rectes paral.leles a 2 mm de distància molt aprop una de l'altra però destinades a coincidir només a l'infinit que diuen.

Mira ja saps que en breu em trasllado a la República Independent de casa meva, i segueixo tenint el mateix repertori culinari que Jesulin de Ubrique amb un micro.

I que collons de llibres, si això és com ser torero, la teoria és fàcil, però possar-se allà davant, per allò s'ha d'haver nascut.

Jo veig a l'altra gent i l'oli no els hi salta, jo passo per davant per agafar un drap i em venen litres a qualsevol part nua del cos que tingui.

En fin, que haver-se de fer un el menjar suposso que dignifica a Eurest. O ni això!!!!

 

At 23/3/07 11:37, Anonymous Pluja

Ave Maria Purisima!!!
Ho dic perque es la tipica parida del Arguiñano, que mira que te poca gracia l´homenet...i la meua avia que s´ho fica com si fos el PAPA luna, el unic dia que vaig dir un ole per ell va ser un cap de setmana que feien motos, crec q era a la meua terra, seria dijous perque jo de divendres a diumenge ja estic alli, i ell tb anava, i estava tot emocionat...per les motod dic... pero en fi aço a que ve?
Ah si que tu d´Arguiñano poco jejeje, a vore quan tinc cunayeta i xico si no sap cuinar....no pasa res!!!!, que hi han llocs que fan el menjar casero i vos el porten, i sino ale a gastar!!! a restaurants, o el telepizza, alterneu i au!!!
A mi m´agrada cuinar, aixo si quan ho faig no m´agrada tindre a ningu per la cuina, es una mania jejeje.
I tu senyor homenet, que tens la terra valenciana oblidada, que hui li he fet un post a la meua sister que es el cumple, homeeeeeeeee i tu nah de nah desde fa anys, que poca vergonya tenen aquestos majors!!! ains!!!
Bon cap de setmana!!!

 

At 23/3/07 12:54, Blogger stel

ai cocinillas, quines coses que et passen!

escolta, segurament de cara a la setmana que ve et dic algo per anar a fer una cafetó. No et pensis que me n'oblido! xD
petonet i bon divendres!
^^