dijous, 8 de març de 2007
Capítol 199. Programant sota la pluja?
Post dedicat a la persona que es va inventar això del Dia de la Dona Treballadora, no perquè no sigui important, sino perquè cada dia ho hauria de ser ... i ja no de la dona treballadora, sino de la dona ... i de l'home ... per què fem la tonteria sempre d'inventar-nos dates per celebrar coses que haurien de ser normals i quotidianes? I sort tenim que el CorteInglés encara no se n'ha apoderat, d'aquest dia ... que ja em veig "Para Ella, en su día, cómprale un boli Bic ..."

Miracle! Miracle! Miracle!! Els homes del temps ... Que fuerrrrrrte!!! Que fuerrrrrrte!!! La van encertar!!! Miracle! Miracle!! Quan ningú donava res per ells, quan ja estaven defenestrats, quan la confiança estava a l'alçada de la línia groga del metro a Passeig de Gràcia (que és la que està com més soterrada) ... pam, van i l'encerten!!! Que fort!!! Que fort!!! Mira van fer al revés que els nostres admirats jugadors del Baa ... amb qui ningú confiava i mira'ls ... van i perden ... d'això se'n diu complir les espectatives! "Eh, xaval, que jo pensava que guanyarien!!", va, no siguem somia-truites.

Però deixem de banda al futbol, que no li interessa a ningú ... joder! ni que aquesta fos setmana de Xampinyons League i setmana de Baa-Madrid ... i anem pel que realment importa: ahir va ploure. M'encanta la pluja, m'encanta veure com plou, m'encanta sortir al carrer quan plou, m'encanta encomanar-me de la frescor de les gotes ... "Canvia el rotllo que això queda massa poètic i no fa per aquest blog" ... teniu raó ... però no em barrufa (no ja que no m'encanti ... no em barrufa ... per cert, per quant la reposició de Els Barrufets a Cuatro?) sortir de la feina i que caigui el 2n diluvi universal.

"Oh, doncs agafa un paraigües!!" (sí, ja sé que es diu "paraigua", en singular ... però mira). Ja m'agradaria, però resulta que no en portava de casa (descregut, ho sé, però si fos creient a mitjans de febrer hauria d'haver dut un equip de supervivència a la neu ... us en recordeu?) i a més el paraigües de la feina, el del projecte, el que sempre està allà ... ara està a un armari tancat i a les 7 de la tarda ("Neng, que no plegues a les 5?", ja ja i ja) ves a saber on era el propietari. Total que el Pep va ser el protagonista de AnantALaParadaDeLaPispano sota la pluja. Total que el Pep va arribar a la parada del bus que era una barreja entre Michael Phelps, un friki informàtic, d'aquells que porten el cabell tot greixós, però en versió efecto cabello mojado, i Gene Kelly.

A més feia vent ... I com saber si la pluja que cau ve acompanyada de vent? Molt senzill, només heu de fixar-vos en la decoració de les papereres. Si les papereres estan coronades per un paraigües és que feia/fa vent fijo! Aquells paraigües de nyigui-nyoguis que regalen amb els Punts Estrella als bancs i que a la primera ventada fan l'efecte "cassoleta"... que jo sempre he pensat ... i perquè no els agafes del revés? ... si total la qüestió és no mullar-se!!! Aquella gent intentant dominar-los, que et recorden als concursos de gossos d'atura (no de la consellera Tura, eh?) ... que només falta que li diguin al paraigües "Itch, Itch ... jau Coloma, jau!!!"

Total, que arribes a la parada del bus, xop, però xop és xop. Tan xop que et neteges les ulleres (bé, primer et fas creus de com has pogut arribar viu a la parada del bus) i a l'estona tornen a estar xopes perquè el cabell va regalimant aigua ... apa, doble feina, asseca't com puguis el cabell i després intenta't netejar les ulleres ... que queden entelades, per cert. La imatge final és un servidor amb el cabell a lo Afro, que sembla que hagi sortit d'un anunci d'Studio Line de L'Oreal i amb les ulleres entelades que no veus un borrall.

I allà a la parada del bus, refugiat sota la marquesina, la veus. És Ella, una senyora gran, d'uns 60 anys, sota la marquesina ... però amb el paraigües imitació de Burberry's obert! Joder! On va, senyora?! Clar, al principi ninguno problemo perquè allà sota hi ets tu, Ella i un més, però a mesura que s'acosta l'hora ("Es la hora, es la hora...", que se n'ha fet de la Xuxa?) d'arribada del bus veus que allà hi va arribant gent i que Ella no aplega el paraigües ... I a més, perquè ningú li digui res, tope solidària, Ella, baixava el paraigües perquè ningú li veiés la cara ... Collons!! Amb el paraigües aquell de merda d'imitació ... I vinga a arribar gent! I Ella allà!!! I que no el va plegar, eh? Va arribar al bus, va entrar al bus amb el paraigües obert i un cop ja era dins (amb la resta de gent a fora mullant-nos com peixets) l'aplega i au, a seure.

Però no va ser un cas aïllat, aquest. Noooo. Els dies que plou a la parada del bus hi ha la Gent Ficus. La gent ficus consisteix en aquella gent que espera un bus. Ells són al davant de tot. Veuen que arriba un bus però el bus no és el seu ... i en lloc d'apartar-se, van i es queden allà palplantats. I què has de fer? Esquivar-los, clar. Perquè d'allà no els mous. "Oh, és que potser agafen tanda pel següent bus!!!", mira, mira!!! I tu allà, que com que l'esquives, et quedes xop, que sembles el Nemo però amb cames, però, això sí, eh? Ells ben sequets, eh?? ... Solidaris, solidaris!!! Crec que avui la Cris al seu blog es preguntava si som solidaris ... serà que no!

En fi, que malgrat tot, m'encanta la pluja ... ah, la Pluja també, eh? Mira per on resulta que els seus (que la Pluja és valencianista) seran els únics que passen a la següent ronda de Gladiadores Americanos ... aixxx, no no, que és la Xampinyons League ... com que vaig veure que es fotien cleques ... dec tenir el cap aigualit! Insolidaris!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


8 Comentaris:


At 8/3/07 14:57, Anonymous MartirioOoOoOoOoOoOoOoO

Juuu.. a mi també m'agrada la pluja, però si `pot ser desde casa, tapadeta amb una manteta, i amb bona companyia.... aix... q em poso tonta.. (estic massa tonta, ultimament!! :( )


per cert, això de les lletres per comentar és una tocada de pebrots!!! (Bueno, d'ovaris q és el dia de la dona!)

 

At 8/3/07 22:58, Blogger Cristina

A mi també m´agrada la pluja. "I´m siiiiiinging in the rain, just siiiiinging in the rain..."No estic pas boja, bé, una mica sí. Com diu la Martirio millor en bona companyia. Petó

 

At 9/3/07 07:14, Anonymous Jo Mateixa

Ai senyor deu meu, quin panxo de riure, a tu mai se t'acaben les converses eh?, jejejejejeje. Doncs si noi, va ploure i el pare i jo també vam quedar ben xops, però ja tocava, no??

Per cert, s'acosta el Capitol 200, que ens explicaràs???? ;-)

Que passis un molt bon dia carinyu, ens la veiem més tard!!!!

PD: Espero disposar de temps per escriure't una micona :-S

 

At 9/3/07 11:38, Anonymous Duna

això de la iaia aquesta també ho fan amb els colzes. Elles (pq majoritariament són elles) resguarden el seu espai vital així. I després no els diguis res, que et sentiràs pitjor que el Russel Crowe a Gladiator quan el tiraven als lleons!!!

per cert, parlant del Crowe, aquest dimarts a la nit, si us agraden les pelis d'aventures, una de barquitos a l'A3: Màster&Comander. A nosaltres ens va agradar molt. Llàstima que serà més aviat molts anuncis entre trossets de película, hehehe



BON CAP DE SETMANA!!!

 

At 9/3/07 17:26, Anonymous Pluja

Home no vaig a dir que a mi m´agrada la pluja, estaria de mes, no? jajajaj, aixo si quan tinc que surtir no m´agrada gaire, a no ser que siga estiu....
Pero si soc a casa o al treball, vore com acaricia els cristals, aço si sona poetic eh? jajaj pero a mi me pega....
Escolta encara dius que no m´entens quan escric, redey que es aixo de "barrufa" la mare de deu! ja voras que catejada pegue jo al grau mitja!!!
I ejem....ja vaig dir que no justifique l´accio de Navarro, malgrat que fos el burdisso que comensara tot loco a pegar hostions al marchena q es queda flipat....pero nen que sols es parla d´aixo, i malgrat que el final fou lamentable, abans hi hagueren 180 minuts que son els que es deurien parlar....i que hem pasat, aixo si ens ha tocat al Chelsea en quarts, quasi res, li donare records de la teua part al Mourinho, molt majo l´home si senyor!!!
Bon cap de setmana Pepet!!

 

At 12/3/07 17:11, Blogger Sandra

Aquesta mena de coses sempre passen amb la gent gran...

 

At 13/3/07 06:18, Anonymous Cosespetites

La pluja desperta el costat insolidari de tots, sobretot dels que tenen paraigua. A mi sempre em fa molta ràbia creuar-me amb algú amb paraigua, i jo sense, evidentment, i que sigui jo, indefensa, qui ha de sortir del recer de les balconades de les cases perquè el que porta paraigua no fa el mínim gest de cedir-me l'aixopluc. Deuen pensar que si no en duc, de paraigua, dèu ser perquè m'agrada mullar-me.

 

At 22/3/07 23:08, Blogger Xavi XS

A mi també m'agrada la pluja. Entengui's versió, no Huracan Katrina, sinó el txirimiri d'aquells dies que va caient mansament durant tot el dia, i surts al carrer i notes la frescor que deies. Que mires els dos pams quadrats de gespa que hi ha a la mitjana dels carrers i sembla més verda.

Tema gent ficus... hmmm... el tema de la gent, la societat i el transport públic és brutal. Entre les columnes humanes com les que dius, los Inquietos de Harrelson que a Esparreguera ja et pregunten si baixaràs a Barcelona per col.locar-se davant, i els que sembla que vinguin del poble i no sàpiguin lo que és un bus/metro/tren, n'hi ha per escriure una tesi doctoral.

Abraçades de Rainman per un altre Rainman (entengui's en l'acepció no Dustin Hoffman)