Post dedicat a la noia que reparteix el diari Què, recordem, onomatopeia de Hristo Stoitxkov, al costat de Mordor ... cap a Isengard ... que, pobra, mira que va adormida però sempre té un somriure per tothom, i això és molt admirable i mira que costa, eh? ... i que demà deixa aquesta feina. Que tingui tota la sort que es mereix i que res faci mai esborrar aquest somriure.
Post dedicat a tots vosaltres, als que llegiu tot això. L'única intenció és explicar tonteries de la meva vida. Si aconsegueixo arrancar-vos un somriure, encara que sigui lleu, em dono per satisfet. Gràcies. Us ho mereixeu tot.
"Anda tiu ja et val, actualitza ja!". Aquesta és la frase que un servidor de tots vosaltres ha de sentir quan fa 2 o 3 dies que no actualitza. Si fins i tot s'han organitzat manifestacions a Madrid per demanar que escrigui més sovint ... no la veu veure? Si va ser dissabte passat ... aix, que maco va ser ... amb tota aquella gent que portava banderes amb la granoteta (que sóc jo) ... n'hi havia moltes de banderes, eh? I després l'actor que fa de Rajoy (Chips Ahoy!) a Polònia llegint un manifest ... en fi, que m'he entendrit, tu! No vaig acabar d'entendre la relació entre que jo actualitzi i aquelles pancartes al·ludint al Chaos de Bola de Drac ... però deu ser allò que diuen del futbol de "un grupo de perturbados que no representa para nada a la afición del mundo del futbol" ... sí, segurament seria això.
Jo no sé vosaltres, però la meva relació amb el món de la nit ha estat, de sempre, escasa. Amb la nit em passa com amb les llenties, ens coneixem, sabem un qui és l'altre, però tampoc tenim molta interacció, la veritat. "Oh, ets un soso!!!" ... sí, sóc un soso que es lleva d'hora i que si no dorm les hores que ha de dormir per ser una mica persona no és persona en tot el dia. "Home, te'n vas a momir tard i et pots llevar quan vols" ... sí, teniu raó, però ja us vaig dir un dia que no sóc de llevar-me tard, que tinc un trauma infantil de quan dormia fins les 10 i ma mare em despertava amb una lleu melodia que feia com "Volsferelfavordellevartequemiraquetardes!!!", acompanyada de l'obertura oficial de finestres i finestrons a casa ... terrible. I mira, com he quedat, que vagi a dormir a l'hora que vulgui ... a la que son les 10 o quarts d'onze (pels d'ESO, "onze" s'escriu amb 'z' ... amb 'c' es refereix als senyors aquells que venen el cupó) el Pep ja està amb els ulls oberts com a taronges!!!
Quan surts per la nit la típica pregunta que es fa és ... i "després de sopar què?". Doncs després de sopar te'n vas als típics i tòpics "locals d'oci nocturn", que diuen a la tele. I si hi vas, ja tenim, com a mínim dos problemes: el primer, conegut per tots, és que un servidor és arrítmic ... és a dir, ballar ballar, el que es diu ballar, no se'n surt massa. "Eh, jo t'he vist i et mous" ... sí, em moc, però són moviments i ja està ... però aquest rai, que és conegut. L'altre problema és: què beus? Perquè si vas a un local d'aquests, que et claven un mínim de 3 Lelos, 3, per una ampolla d'aigua ... serà que no ... i com em va dir la Puri un dia "sigues un home i demana alguna cosa amb alcohol!". Però, clar, un no és molt de beure ... i molt és dir molt.
Total que vas a la barra. Sol? Noooo, acompanyat, lògicament ... perquè la barra d'aquests locals ve a ser com si vas al mercat a la típica parada on sembla que no hi ha ningú i de cop i volta, abans que hi arribis veus com tooooots els avis que hi ha al mercat en aquells moments s'abalancen sobre la parada a on et dirigeixes. Als locals d'oci nocturn passa el mateix, allò que passa el cambrer i et deixa literalment amb la paraula a la boca "Escolta ..", "Mira que em ...", "Jo vull un ...". Per això, sempre cal anar acompanyat d'algú amb experiència en anar a barres. L'escollida, en el meu cas, acostuma a ser la meva estimada-i-mai-compresa-del-tot Muntxi. Ella sap tots els "entresijos" del món dels locals d'aquesta categoria (ara ha sonat com malament, això, oi?) i també coneix una mica (¿?) el tema alcohol ... qui millor em pot assessorar que ella?
Un cop arribes i tens el cambrer-tira-canyes-a-les-noies/la cambrera-escotada per a tu solet, cal decidir què prendràs. L'acompanyant (ella, la Muntxi) t'aconsella fervorosament alguna cosa ("tubu de Maria, tubu de Maria!!") però aquí cal ser llestos, perquè podria ser que la teva acompanyant fes com quan eres petit/a i feies als pares aquell regal boomerang (entengui's el típic regal que els queia als pares i que ells no voldrien mai de la vida i te l'acabarien tornant). Cal prendre iniciativa (no, no vaig votar a IC!!!) i demanar ràpidament abans que les paraules de l'acompanyant et perturbin la ment. Finalment, et decideixes:
"Em poses un Malibú amb pinya?". Sí, Malibú amb pinya és la beguda del futur! Suau, sense massa alcohol (aquí més d'un podria dir ... "sense massa? sense gens!") fresquet, gust agradable, ... lo mejor! Què passa? Que si recorrem a la sabiduria popular, aquesta ens diu que "Malibú con piña, la bebida de las niñas!!". I el cambrer, que no és aliè a la sabiduria popular, deixa escapar un "Nenaza!!!" així, por lo bajinis. Però te'l posa al cap i a la fí, que és el que importa ... i te'l clava! perquè els locals nocturns, a la que hi ha una mica d'alcohol pel mig, les coses es disparen ("que no porta alcohol!!!", ja ho sé, deixeu-me somiar). Però al final aconsegueixes l'objectiu i tornes, juntament amb l' acompanyant, al punt d'arrancada, l'estació base, com si diguéssim.
I les següents dues hores (va, posem hora llarga) veus com el teu Malibú amb pinya està allà, impertèrrit, impassible, desapareixent de miquetes en miquetes, com el bon joc del Barça, mentre que la teva acompanyant va buidant tubus de Maria, Whisky's Peach diversos i fins i tot alguna que altra mitjana. Això sí, degut a la unió creada en un primer moment, tu l'has d'acompanyar cada cop a la barra, on seràs assetjat amb un "I tu, vols alguna cosa?" al que tu respons amb un " ... no, no, si tinc la pinya a mig estòmac, encara". Però llavors treus forces de flaquesa i demanes el mític Whisky Peach amb coca-cola, que provoca el teu resarciment amb el/la cambrer/a que per dins deixa anar un "Bueeeenu, de mica en mica el farem un home!!!".
El resultat al final de la nit és: tu bé, perquè has sopat bé, tens una perxa i tot això i la resta del món ... fatal ... no és que no tinguin perxa, és que es foten l'alcohol com la Bridget Jones es fot el gelat. I al dia següent venen les escenes dantesques: aquelles trucades a mig matí amb un "Ehhgghhg, boonnn diahhgggg" que sembla que truquin des del mateix infern i que venen acompanyades amb un "No recordo ahir des de les 2 fins les 4. Que va passar algo?". I el millor de tot és que els ho dius i no et creuen!! Cony, doncs no preguntis, tu!!! Ja veig que al final haurem d'anar amb una càmera i anar gravant ... Farem una peli i tot ... llàstima que ja ens han pres el nom, oi? Doncs la titularem "Que no voygghh bodatxxoooooo"
Post dedicat a tots vosaltres, als que llegiu tot això. L'única intenció és explicar tonteries de la meva vida. Si aconsegueixo arrancar-vos un somriure, encara que sigui lleu, em dono per satisfet. Gràcies. Us ho mereixeu tot.
"Anda tiu ja et val, actualitza ja!". Aquesta és la frase que un servidor de tots vosaltres ha de sentir quan fa 2 o 3 dies que no actualitza. Si fins i tot s'han organitzat manifestacions a Madrid per demanar que escrigui més sovint ... no la veu veure? Si va ser dissabte passat ... aix, que maco va ser ... amb tota aquella gent que portava banderes amb la granoteta (que sóc jo) ... n'hi havia moltes de banderes, eh? I després l'actor que fa de Rajoy (Chips Ahoy!) a Polònia llegint un manifest ... en fi, que m'he entendrit, tu! No vaig acabar d'entendre la relació entre que jo actualitzi i aquelles pancartes al·ludint al Chaos de Bola de Drac ... però deu ser allò que diuen del futbol de "un grupo de perturbados que no representa para nada a la afición del mundo del futbol" ... sí, segurament seria això.
Jo no sé vosaltres, però la meva relació amb el món de la nit ha estat, de sempre, escasa. Amb la nit em passa com amb les llenties, ens coneixem, sabem un qui és l'altre, però tampoc tenim molta interacció, la veritat. "Oh, ets un soso!!!" ... sí, sóc un soso que es lleva d'hora i que si no dorm les hores que ha de dormir per ser una mica persona no és persona en tot el dia. "Home, te'n vas a momir tard i et pots llevar quan vols" ... sí, teniu raó, però ja us vaig dir un dia que no sóc de llevar-me tard, que tinc un trauma infantil de quan dormia fins les 10 i ma mare em despertava amb una lleu melodia que feia com "Volsferelfavordellevartequemiraquetardes!!!", acompanyada de l'obertura oficial de finestres i finestrons a casa ... terrible. I mira, com he quedat, que vagi a dormir a l'hora que vulgui ... a la que son les 10 o quarts d'onze (pels d'ESO, "onze" s'escriu amb 'z' ... amb 'c' es refereix als senyors aquells que venen el cupó) el Pep ja està amb els ulls oberts com a taronges!!!
Quan surts per la nit la típica pregunta que es fa és ... i "després de sopar què?". Doncs després de sopar te'n vas als típics i tòpics "locals d'oci nocturn", que diuen a la tele. I si hi vas, ja tenim, com a mínim dos problemes: el primer, conegut per tots, és que un servidor és arrítmic ... és a dir, ballar ballar, el que es diu ballar, no se'n surt massa. "Eh, jo t'he vist i et mous" ... sí, em moc, però són moviments i ja està ... però aquest rai, que és conegut. L'altre problema és: què beus? Perquè si vas a un local d'aquests, que et claven un mínim de 3 Lelos, 3, per una ampolla d'aigua ... serà que no ... i com em va dir la Puri un dia "sigues un home i demana alguna cosa amb alcohol!". Però, clar, un no és molt de beure ... i molt és dir molt.
Total que vas a la barra. Sol? Noooo, acompanyat, lògicament ... perquè la barra d'aquests locals ve a ser com si vas al mercat a la típica parada on sembla que no hi ha ningú i de cop i volta, abans que hi arribis veus com tooooots els avis que hi ha al mercat en aquells moments s'abalancen sobre la parada a on et dirigeixes. Als locals d'oci nocturn passa el mateix, allò que passa el cambrer i et deixa literalment amb la paraula a la boca "Escolta ..", "Mira que em ...", "Jo vull un ...". Per això, sempre cal anar acompanyat d'algú amb experiència en anar a barres. L'escollida, en el meu cas, acostuma a ser la meva estimada-i-mai-compresa-del-tot Muntxi. Ella sap tots els "entresijos" del món dels locals d'aquesta categoria (ara ha sonat com malament, això, oi?) i també coneix una mica (¿?) el tema alcohol ... qui millor em pot assessorar que ella?
Un cop arribes i tens el cambrer-tira-canyes-a-les-noies/la cambrera-escotada per a tu solet, cal decidir què prendràs. L'acompanyant (ella, la Muntxi) t'aconsella fervorosament alguna cosa ("tubu de Maria, tubu de Maria!!") però aquí cal ser llestos, perquè podria ser que la teva acompanyant fes com quan eres petit/a i feies als pares aquell regal boomerang (entengui's el típic regal que els queia als pares i que ells no voldrien mai de la vida i te l'acabarien tornant). Cal prendre iniciativa (no, no vaig votar a IC!!!) i demanar ràpidament abans que les paraules de l'acompanyant et perturbin la ment. Finalment, et decideixes:
"Em poses un Malibú amb pinya?". Sí, Malibú amb pinya és la beguda del futur! Suau, sense massa alcohol (aquí més d'un podria dir ... "sense massa? sense gens!") fresquet, gust agradable, ... lo mejor! Què passa? Que si recorrem a la sabiduria popular, aquesta ens diu que "Malibú con piña, la bebida de las niñas!!". I el cambrer, que no és aliè a la sabiduria popular, deixa escapar un "Nenaza!!!" així, por lo bajinis. Però te'l posa al cap i a la fí, que és el que importa ... i te'l clava! perquè els locals nocturns, a la que hi ha una mica d'alcohol pel mig, les coses es disparen ("que no porta alcohol!!!", ja ho sé, deixeu-me somiar). Però al final aconsegueixes l'objectiu i tornes, juntament amb l' acompanyant, al punt d'arrancada, l'estació base, com si diguéssim.
I les següents dues hores (va, posem hora llarga) veus com el teu Malibú amb pinya està allà, impertèrrit, impassible, desapareixent de miquetes en miquetes, com el bon joc del Barça, mentre que la teva acompanyant va buidant tubus de Maria, Whisky's Peach diversos i fins i tot alguna que altra mitjana. Això sí, degut a la unió creada en un primer moment, tu l'has d'acompanyar cada cop a la barra, on seràs assetjat amb un "I tu, vols alguna cosa?" al que tu respons amb un " ... no, no, si tinc la pinya a mig estòmac, encara". Però llavors treus forces de flaquesa i demanes el mític Whisky Peach amb coca-cola, que provoca el teu resarciment amb el/la cambrer/a que per dins deixa anar un "Bueeeenu, de mica en mica el farem un home!!!".
El resultat al final de la nit és: tu bé, perquè has sopat bé, tens una perxa i tot això i la resta del món ... fatal ... no és que no tinguin perxa, és que es foten l'alcohol com la Bridget Jones es fot el gelat. I al dia següent venen les escenes dantesques: aquelles trucades a mig matí amb un "Ehhgghhg, boonnn diahhgggg" que sembla que truquin des del mateix infern i que venen acompanyades amb un "No recordo ahir des de les 2 fins les 4. Que va passar algo?". I el millor de tot és que els ho dius i no et creuen!! Cony, doncs no preguntis, tu!!! Ja veig que al final haurem d'anar amb una càmera i anar gravant ... Farem una peli i tot ... llàstima que ja ens han pres el nom, oi? Doncs la titularem "Que no voygghh bodatxxoooooo"
