Família, amics, finalment les festes de Nadal han acabat ... "Ja ho sabíem, això. Si et descuides ens ho dius a mig març", pensareu ... i les meves vacances, per desgràcia meva, també ... "Ens ho suposàvem quan hem vist que has actualitzat", raonareu. I no, no han estat malament del tot. Potser he fet massa el ronso i al final tenia, segons conversa realitzada per mi mateix amb el Kittus, ganes de tornar per ... moure'm una mica. "Tu no hi toques" ... és veritat ... però i lo maco que és no tocar-hi!!!
De tota manera aquestes festes ens han deixat petites emprentes que m'agradaria remarcar abans de començar a parlar de mòbils (el meu fabulós Sony-Ericsson de fa 3 anys i mig ja no tira massa), del glamour a la feina de l'AiCarai, d'estrena de cotxes nous (jo no, però m'he proposat treure'm el carnet, mira tu per on), de """"passejar"""" (fixeu-vos amb les cometes) per l'IllaDiagonal o el CorteInglés en època de rebaixes o del meu retorn (terrible) a una pista de ball. Els punts bàsics d'aquests darrers dies han estat:
- Cita amb el Nadal
Nadal. Data maca perquè sí. Què la pot fer més maca? Penjar ParesNoels gegants. No, no ens conformem amb penjar els ParesNoels escaladors, no! N'hem de penjar d'inflables de 2 metrus, que fan més por que cap altra cosa. On aneu!? Sort, sort, que el dia de l'Operació Tió (digues-li, punxada pública mitjançant dards d'aqueixos ParesNoels) la gent va acabar molt passada ... que aquesta és una altra ... el Nadal vol dir que la gent, dia sí, dia també, ha d'acabar passada? És igual. Jo crec que els donaves un dard i no haguessin arribat ni a l'Entresol de la casa aquella sota crits agònics de "Tommmaaaa PadaNohellllll!!!"
- Cita amb el menjar
Aix, què maco. Aquells dinars que no s'acaben mai. Els dinars de Nadal són la demostració palpable que sempre t'has de quedar amb gana. Ma mare ja m'ho deia, ja, de petit: "No t'afartis perquè no és bo". I jo, inocent de mi, preguntava "I per què no és bo?". I no hi havia resposta. Clar. Ara de gran comences a lligar caps. No t'afartis perquè mai saps si al dinar de Nadal hi ha 2, 3 o 4 plats. I allò que quan sembla que ja acabes et diuen "Vaaaa, unes galetes, vaaa, una mica més de cava ..." i tu, dona-me'n una, de galeta, però aparta't que exploto! O quan et reuneixes amb els amics, a les 7 o a les 8 del vespre, que algú té la pensada de dir "Anem a fer uns frankfurts!" (no és una pregunta, eh? és una afirmació) i tots "Sí, sí, va anem!", tot engrescats, cuan grup esplaienc. Tot això gràcies a què? A que no ens hem d'afartar. Nooooooooooo quedem farts, noooooooo!
- Cita amb l'esglèsia
Nadal, com a mínim a la meva vida, té la implicació d'anar a la Missa del Gall. "Carai, sí que ets devot, amb els renecs que deixes anar!". Què voleu? És de les poques misses, per no dir l'única, llevat de les BBC (Bodes, Batejos i Comunions) a les que assisteixo. Aquest any hi havia, però, un extra-point. Jo, que mai faig cap event nostrat pel dia 24, vaig ser convidat a cal Kittus a prendre-hi part. Bé, diguem que el sopar va començar el 24, però es va allargar (sota copa de cava i copa de cava) fins el 25. Però vem arribar-hi (jo i la meva apreciada-i-mai-compresa-del-tot Muntxi), a la Missa del Gall. Concretament a un quart de dues (1:15 de la matinada pels d'ESO, alguns dormien, d'altres feien botellon) i va ser, literalment, entrar i sentir un "Aneu-vos-en en pau". Pos vale! Mitja volta i cap a fora, tu. Serem com vulguis, però que creiem el que ens diuen, també. Sort, en part, que calla que no haguéssim deixat anar un "Ameeeeennnnnnnnn per a tots!!" a mitja missa sense que vingués a cuentu. És que la gent va molt passada, tu, per aquestes festes.
- Cita amb el Cap d'Any
Amics, no celebro el Cap d'Any. Esquerp? Podria ser, no us ho negaré. No m'agrada. Ja ho he dit diverses vegades. El dia 31 és el meu dia especial que te cagas. No vull pressions ni nervis ni tensions de l'estil "Queden 3 hores pel 2007!!!". Com si et donessin un premi! Aquella histèria, aquells neguits, aquells crits. Nooo. La meva vida és tranquila i vull que ho continuï sent. A més és el dia que dedico a repassar com de xungu ha estat l'any ... i pse, què voleu que us digui? ... n'hi han hagut de més xungus ... no no, que ha estat bé, jejejeje ... i això sí, i potser el millor ... he tingut la sort d'haver conegut a gent que val molt la pena (llegeixin o no això que escric)
Dins de la meva esquerpor (es diu així?) la Martirio i la Muntxi em van arrencar (no, la roba, no, malpensats) que anés a fer el raïm amb elles (Tv3, eh? Que La 1 amb el Ramontxu i la "Hola, corazones" amb aquelles capes que duien, feia com por tu ... "En directo, desde Transilvania", semblava allò) ... uns crits! uns "Només queden 10 segons!!!" però va ser divertit. Va, potser l'any que ve hasta vaig a sopar a algun lloc i tot.
I després? Disco! 35 Lelos per (intentar) ballar. Ja en parlarem, ja.
- Cita amb els Reis
Quan ja estàs cansat de fer vacances (va, no seré dolent i no diré més aquesta paraula ... que per cert, d'aquí a menys de 3 mesos tornem a tenir-ne ... com que de què? no seguiu el text o què? aixxx, quant de mal fan les lectures en diagonal), de menjar, de sortir cada dia (o festiu) fins les tantes i de veure la mateixa gent cada dia (és broma) ... va, i venen els Reis. Els Reis fan por. No, els Reis en sí, no, parlo del tema regals. Jo, que ja duc la por al cos des d'allò de la jaqueta de la Selecció Espanyola i el meu aniversari, me'ls agafo amb respecte. I escolta ... a manca de 2 regals la cosa és ... com ho diríem, variopinta. Òbviament, desespera i molt el fet que et facin la gran pregunta i que tothom passi de la resposta: "Què et fa falta per Reis?"
Opció 1. "Un mòbil"
Resposta a 1. "No te'l pensem comprar. Compra-te'l tu"
Opció 2. "Un ordinador" (apuntes més amunt pensant que un mòbil potser és massa poc)
Resposta a 2. "Tu flipes!"
Opció 3. "Una nòvia" (Per dir alguna cosa, potser si demanes alguna cosa que no sigui material ...)
Resposta a 3. "D'això no en tenim"
Opció 4. "Uns cascos per l'MP3, que per sentir alguna cosa i pels dos cascos he de fer virgueries" (a partir de 4 Lelos ... a l'abast del gran públic)
Resposta a 4. "No home, això no et regalarem!"
Opció 5. "Foteu el que volgueu"
I mira tu per on! M'han fet cas! Tothom a la seva bola! Perquè apart de la meva tieta i la meva cosina que m'han regalat un pijama (sí que em calia, sí), la cosa ha anat ... diferent:
- Un suport de prestatgeria per llibres en forma d'arroba (l'arroba, pels d'ESO és '@' <- això) (¿?)
- 4 DVDs: Els d'Episodio 4, 5 i 6 d'Star Wars que venen la versió remasteritzada i la versió que es va estrenar als cines (¿?, diria que els tinc per casa copiats d'algú) i Superman IV, en busca de la paz (¿?, o com fer un Superman a casa, rotllo Bricomania)
- Una MicroCadena (¿?) "Collons, nen, quin regal" ... que no diré res ... però ... juraria que no havia dit res, jo, que em calgués ...
- ... i encara em queden 2. Jo ja pateixo ... clar, al ser del Barça ... en fí. Us mantindré informats.
En tot cas, el millor de tot, de totes i cadascuna de les cites anteriors, és compartir-les amb la gent que t'estimes. Això sí que és el millor dels regals i aquest no té preu.
De tota manera aquestes festes ens han deixat petites emprentes que m'agradaria remarcar abans de començar a parlar de mòbils (el meu fabulós Sony-Ericsson de fa 3 anys i mig ja no tira massa), del glamour a la feina de l'AiCarai, d'estrena de cotxes nous (jo no, però m'he proposat treure'm el carnet, mira tu per on), de """"passejar"""" (fixeu-vos amb les cometes) per l'IllaDiagonal o el CorteInglés en època de rebaixes o del meu retorn (terrible) a una pista de ball. Els punts bàsics d'aquests darrers dies han estat:
- Cita amb el Nadal
Nadal. Data maca perquè sí. Què la pot fer més maca? Penjar ParesNoels gegants. No, no ens conformem amb penjar els ParesNoels escaladors, no! N'hem de penjar d'inflables de 2 metrus, que fan més por que cap altra cosa. On aneu!? Sort, sort, que el dia de l'Operació Tió (digues-li, punxada pública mitjançant dards d'aqueixos ParesNoels) la gent va acabar molt passada ... que aquesta és una altra ... el Nadal vol dir que la gent, dia sí, dia també, ha d'acabar passada? És igual. Jo crec que els donaves un dard i no haguessin arribat ni a l'Entresol de la casa aquella sota crits agònics de "Tommmaaaa PadaNohellllll!!!"
- Cita amb el menjar
Aix, què maco. Aquells dinars que no s'acaben mai. Els dinars de Nadal són la demostració palpable que sempre t'has de quedar amb gana. Ma mare ja m'ho deia, ja, de petit: "No t'afartis perquè no és bo". I jo, inocent de mi, preguntava "I per què no és bo?". I no hi havia resposta. Clar. Ara de gran comences a lligar caps. No t'afartis perquè mai saps si al dinar de Nadal hi ha 2, 3 o 4 plats. I allò que quan sembla que ja acabes et diuen "Vaaaa, unes galetes, vaaa, una mica més de cava ..." i tu, dona-me'n una, de galeta, però aparta't que exploto! O quan et reuneixes amb els amics, a les 7 o a les 8 del vespre, que algú té la pensada de dir "Anem a fer uns frankfurts!" (no és una pregunta, eh? és una afirmació) i tots "Sí, sí, va anem!", tot engrescats, cuan grup esplaienc. Tot això gràcies a què? A que no ens hem d'afartar. Nooooooooooo quedem farts, noooooooo!
- Cita amb l'esglèsia
Nadal, com a mínim a la meva vida, té la implicació d'anar a la Missa del Gall. "Carai, sí que ets devot, amb els renecs que deixes anar!". Què voleu? És de les poques misses, per no dir l'única, llevat de les BBC (Bodes, Batejos i Comunions) a les que assisteixo. Aquest any hi havia, però, un extra-point. Jo, que mai faig cap event nostrat pel dia 24, vaig ser convidat a cal Kittus a prendre-hi part. Bé, diguem que el sopar va començar el 24, però es va allargar (sota copa de cava i copa de cava) fins el 25. Però vem arribar-hi (jo i la meva apreciada-i-mai-compresa-del-tot Muntxi), a la Missa del Gall. Concretament a un quart de dues (1:15 de la matinada pels d'ESO, alguns dormien, d'altres feien botellon) i va ser, literalment, entrar i sentir un "Aneu-vos-en en pau". Pos vale! Mitja volta i cap a fora, tu. Serem com vulguis, però que creiem el que ens diuen, també. Sort, en part, que calla que no haguéssim deixat anar un "Ameeeeennnnnnnnn per a tots!!" a mitja missa sense que vingués a cuentu. És que la gent va molt passada, tu, per aquestes festes.
- Cita amb el Cap d'Any
Amics, no celebro el Cap d'Any. Esquerp? Podria ser, no us ho negaré. No m'agrada. Ja ho he dit diverses vegades. El dia 31 és el meu dia especial que te cagas. No vull pressions ni nervis ni tensions de l'estil "Queden 3 hores pel 2007!!!". Com si et donessin un premi! Aquella histèria, aquells neguits, aquells crits. Nooo. La meva vida és tranquila i vull que ho continuï sent. A més és el dia que dedico a repassar com de xungu ha estat l'any ... i pse, què voleu que us digui? ... n'hi han hagut de més xungus ... no no, que ha estat bé, jejejeje ... i això sí, i potser el millor ... he tingut la sort d'haver conegut a gent que val molt la pena (llegeixin o no això que escric)
Dins de la meva esquerpor (es diu així?) la Martirio i la Muntxi em van arrencar (no, la roba, no, malpensats) que anés a fer el raïm amb elles (Tv3, eh? Que La 1 amb el Ramontxu i la "Hola, corazones" amb aquelles capes que duien, feia com por tu ... "En directo, desde Transilvania", semblava allò) ... uns crits! uns "Només queden 10 segons!!!" però va ser divertit. Va, potser l'any que ve hasta vaig a sopar a algun lloc i tot.
I després? Disco! 35 Lelos per (intentar) ballar. Ja en parlarem, ja.
- Cita amb els Reis
Quan ja estàs cansat de fer vacances (va, no seré dolent i no diré més aquesta paraula ... que per cert, d'aquí a menys de 3 mesos tornem a tenir-ne ... com que de què? no seguiu el text o què? aixxx, quant de mal fan les lectures en diagonal), de menjar, de sortir cada dia (o festiu) fins les tantes i de veure la mateixa gent cada dia (és broma) ... va, i venen els Reis. Els Reis fan por. No, els Reis en sí, no, parlo del tema regals. Jo, que ja duc la por al cos des d'allò de la jaqueta de la Selecció Espanyola i el meu aniversari, me'ls agafo amb respecte. I escolta ... a manca de 2 regals la cosa és ... com ho diríem, variopinta. Òbviament, desespera i molt el fet que et facin la gran pregunta i que tothom passi de la resposta: "Què et fa falta per Reis?"
Opció 1. "Un mòbil"
Resposta a 1. "No te'l pensem comprar. Compra-te'l tu"
Opció 2. "Un ordinador" (apuntes més amunt pensant que un mòbil potser és massa poc)
Resposta a 2. "Tu flipes!"
Opció 3. "Una nòvia" (Per dir alguna cosa, potser si demanes alguna cosa que no sigui material ...)
Resposta a 3. "D'això no en tenim"
Opció 4. "Uns cascos per l'MP3, que per sentir alguna cosa i pels dos cascos he de fer virgueries" (a partir de 4 Lelos ... a l'abast del gran públic)
Resposta a 4. "No home, això no et regalarem!"
Opció 5. "Foteu el que volgueu"
I mira tu per on! M'han fet cas! Tothom a la seva bola! Perquè apart de la meva tieta i la meva cosina que m'han regalat un pijama (sí que em calia, sí), la cosa ha anat ... diferent:
- Un suport de prestatgeria per llibres en forma d'arroba (l'arroba, pels d'ESO és '@' <- això) (¿?)
- 4 DVDs: Els d'Episodio 4, 5 i 6 d'Star Wars que venen la versió remasteritzada i la versió que es va estrenar als cines (¿?, diria que els tinc per casa copiats d'algú) i Superman IV, en busca de la paz (¿?, o com fer un Superman a casa, rotllo Bricomania)
- Una MicroCadena (¿?) "Collons, nen, quin regal" ... que no diré res ... però ... juraria que no havia dit res, jo, que em calgués ...
- ... i encara em queden 2. Jo ja pateixo ... clar, al ser del Barça ... en fí. Us mantindré informats.
En tot cas, el millor de tot, de totes i cadascuna de les cites anteriors, és compartir-les amb la gent que t'estimes. Això sí que és el millor dels regals i aquest no té preu.
