dimarts, 16 de gener de 2007
Capítol 184. Diari d'una noia del Puchet
Esparreguera, com ja he comentat més d'una vegada i com deu passar a tots els pobles, té la seva zona pija. La coneixereu, com diria aquell, per aquelles fastuoses cases, per aquells fabulosos cotxes (dels que no en fan ostentació pública, noooooo), per aquella poc tradicional i parenoelesca ambientació nadalenca i pels comportaments poc socials de la gent que hi viu, normalment ells tenen el ranxo allà, hi viuen i contacte amb la resta del poble poc ... no fos cas que els contagiéssim alguna cosa ... què penseu? que els tinc mania? nooooo pas!

Però a part de tenir cases enormes, cotxes impressionants, deixar casa seva com si fos Las Vegas per Nadal i ser uns esquerps ... que això està a l'abast de tothom (val, val, ja paro de somiar), aquesta gent té dos trets característics: la manera de vestir i la manera de parlar.

La manera de vestir és ... ejem ... vestir "de marca". Però quan dic "de marca" em refereixo a TOT "DE MARCA". A veure, tots hem tingut unes ulleres Dolce Gabanna, tots hem tingut un polo Lacoste, tots hem tingut una colònia Claving Klein (perdó, que em diuen que es diu Calvin). Tots i cadascun de nosaltres hem tingut coses d'aquestes ... perquè sí, perquè et fan gràcia, perquè per un dia que et dones un capritxet no passa res ... ara bé (que vol dir moro) ... cal que tot, tot, tot sigui "de marca"? Però tot és tot, eh? Des dels guants Tommy Hillfinger a les calces Claving Klein o calçotets Burberry's (que deu fer esgarrifar el que costen) amb aquells quadrets que són lletjos de pebrots ... "Oh, això és que els tens mania" ... Au va, home, jo amb els meus Abanderado, ja tiro, tu!

Però si per alguna cosa tu pots saber que una persona és 100% pija és la manera de parlar. Aquell embarbussament a la boca que seria el més proper a si fessis parlar la Paulina Rubio justament quan esta bebent un plat de sopa. Incomprensible per l'oida humana! El més bo és que amb tu, lleu mortal, parlen perfectament bé. Però quan es troben amb algú de la seva espècie ... horror i terror ... oblida't de seguir la conversa! I aquelles frases suades de "Te lo juro por Snoopy!", aquell parlar a cops de síl·laba: "No-me-di-gas", "Que-fuer-te", i el mític "bla, bla, bla, bla ... o sea bla" ... que curiosament són en la llengua del nostre, ja, entranyable President Montilla. Aquells noms ... no es diuen Maria, o Pau o Susanna, no, són la Iona (de Mariona), el Paueti i la Susi. Dios!!! Naturalment jo per ells sóc l'Angu ... perquè recordar-se que em dic Josep serà que no. Però no parlem de batalles perdudes i anem al gra.

Ara que estem tots situats respecte de qui parlaré, anem al bàsket. Lloc: Palau Blaugrana (sí, el mateix lloc on NO vaig des de començaments de desembre, aquell mateix). Hora: 2/4 d'1 del migdia (12:30 pels d'ESO ... després al cole del Kittus diuen que de 36 que són a 1r de Batxillerat de Lletres 19 n'han suspés 6 o més, d'assignatures ... si no m'estranya). Seiem al nostre seient la Marguix, el senyor Jaume, pare de la Marguix, i un servidor. Allò que es va omplint de gent, potser perquè el Baa s'hi juga els quartus? potser perquè regalaven entrades a tot arreu? Mai ho sabrem. "Perquè regalaven entrades!!!", pensarà la Geo, que és de la Penya i era a París (ja ho sé, no venia a cuentu) i per tant no té dret a opinar.

Darrera meu s'assenta una família. No passa res. El bàsket, un esport familiar. De fet estem (jo, la Marguix i el senyor Jaume) envoltats de famílies. Sembla més una peli de la Disney que un partit de bàsket. Mal fet. El bàsket és un esport familiar però aquest any el Baa de bàsket no està per portar a la canalla a veure'l ... et surten masses "instints primaris" quan veus allò ... darrera nostra s'asseu una família: pare, mare i nena. Veig de refiló el vestit de la nena: pantalons pirates, botes, samarreta vermella i ... ehem ... corbata negra. Escolto breument la conversa de la nena amb la seva mare en un to com de sopes Knorr: "Escucha mamá, tu creus que el Barça avui juegarà ben" (no, no és portugués ni Montillés, és un dialecte estrany, barreja de català i castellà). Comentari meu a la Marguix "Una mica pijoteres, no, els de darrera?". La Marguix, impassible, es gira i deixa anar un "Què dius! Jo els veig normals". Mirem a la mare, vestit D&G negre, amb un cinturo graaaaaan que posava D&G, per si no quedava clar amb la màniga del vestit, que també ho duïa. El pare, impassible i mut, no portava cap marca, anava d'incògnit. La Marguix rectifica "Val, no ho són, de normals!".

I comença l'encontre. I a partir d'aquí, l'histerisme: uns crits! que allò no és animar, allò és cridar directament. "Hiiiiii, hiiiiiii, que aixons era falta!!! Pe-tar-do!!". Que està molt bé, que cridi, però no cal que em cridi a dos pams de l'orella! La mare i el pare, callats, mentre la nena continua el seu xou "Uhhh uhhhh, fuera, fuera, has vist mamá, com els arbitrus ens perjudiquen o-sea, ens perjudiquen? Ta-ru-gus, més-que-ta-ru-gus!". Així, ben bé una hora i picu. I sort que el Baa va guanyar pim, pam, amb dos cops de tita, que si s'hagués patit ara estaria amb un piiiiip a l'orella, com quan la Intercontinental de fa uns quants anys.

I no els vem veure sortir ... calla que no fos perquè tal i com allò es va acabar vem sortir foragitats cuan ànima que se'n du el diable (digues-li dimoni també). Ja ens els trobarem un altre dia ... o millor no, que els taps de cera per les orelles també s'han posat pels núvols, com la meva hipoteca. Coi d'Euro. O-sea, coi!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


8 Comentaris:


At 16/1/07 14:43, Anonymous red pèrill

Ivanovic a la hoguera!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Vangaalista!!! Tirano!!!! es ca no ia dret...

 

At 16/1/07 20:24, Anonymous MERCE

Caram quina visió mes peculiar que tens d’Esparreguera!!
Ja em diràs on son les fastuoses cases i els cotxes fabulosos... Jo no tinc aquesta sort però tinc curiositat de si tot el que dius d’Esparreguera de veritat creus que es com dius. No m’hagués imaginat mai que el meu poble, on vaig néixer fa més de mig segle, algú pugui veure la gent d’esparreguera tal com l’has descrit: pijo, amb comportaments poc socials i que fan ostentació pública dels cotxes i la manera de vestir i de parlar. m’ho pots aclarir una mica? Si es en serio, clar.
Mercé

 

At 16/1/07 22:12, Blogger El veí de dalt

Molt bo, noi! M'he petat de riure. Aquests espècimens són tal com dius. Abunden força. Cada cop més. A Esparreguera i a la Cerdanya!

 

At 17/1/07 08:33, Blogger Pep ... però posa-li Angu, també

Aclariment per la Mercè:

Crec que t'has pensat que parlo malament de TOTA la gent d'Esparreguera. No pas!!! A més, jo no parlo malament, només comento!
Tots els meus posts parlen (en més o menys intent de to d'humor) d'un tema en concret però que sempre s'acaba amb alguna cosa que m'ha succeït a mi mateix.. En aquest cas els "pijos" era el tema a desenvolupar (per la família basquetbolística de l'altre dia).
Has de coincidir amb mi que d'haver-n'hi, n'hi han al nostre poble, com les meigues (bé, al nostre poble en desconec l'existència). I que hi ha zones d'Esparreguera on la concentració és més gran que d'altres. Ep, i en cap cas dic que siguin males persones, eh? Només que em resulta curiosa i divertida la manera de parlar i de comportar-se...
I això de l'ostentació ... uf, és una història molt llarga ... no has conviscut l'adolescència amb "pijos", creu-me!

Una abraçada i gràcies per la crítica, jejejeje

 

At 17/1/07 16:51, Blogger stel

jajajjaja, quines cose sque et passen bimbocao, si és que no pot ser! t'envoltes de "gente bién" amb criatures i mira, resulta que de cridar en saben massa xD

aiii, vaig a treballar un "ratu" més que sinó se'm fa tard!!!

besitooooos,
mua, mua :p
^^

 

At 17/1/07 20:53, Blogger Sandra

Doncs jo en tinc uns al costat de casa i són tal i com els descrius!! La mare de família no et pensis que em saludarà mai pel carrer, no! Ella fa com si no em veiés!

Els teus posts són genials i m'alegren molt aquests dies!

 

At 18/1/07 10:34, Anonymous Duna

A més, voldira afegir, si l'amic Angu em dóna llicència, que curiosament a la zona a la que fa esment en el seu post, és una de les més 'colonitzades' del poble! Em vinc a referir, que la majoria de veïns son nouvinguts d'altres poblacions. I que quedi clar que no dic que tots els nouvinguts siguin així com diu el Pep, que jo també en sóc! Però hi ha moltes maneres de viure...

Una forta abraçada!!

 

At 18/1/07 10:45, Anonymous Pluja

I aixi hi han per tot arreu....
Per no parlar dels collars de Bilma picapiedra, eh? jejejeje, recordes? on tens el teu rosa?
Che que ganes que siga 30 de gener i acave tot aço del IVA i tancament d´any jajaja, menys mal q estan els teus escrits per a desestresar un musho!
Mil besicos pepet!!!