Avui és el dia! Avui és el dia que Catalunya (i València? si de cas connectarem amb la nostra enviada especial) queda soterrada per la neu. Segons he sentit a la ràdio aquest matí, tot allò que estigui a 200 metres per sobre del nivell del mar ... un moment, temps mort! ... que no deien que seria a nivell de mar? ara diuen a 200 metres? que tenen por de cagar-la? aiiiii! que veig que al final només nevarà al Pirineu, al Montseny i a Montserrat, com sempre vaja ... final de temps mort ... tot ésser vivent, planta ("Les plantes són essers vivents!", doncs jo en tinc una a casa que no es mou) o casa que estigui per sobre de 200 metres d'altitud quedara sota una fina capa de ... posem música, si us plau ... tatxan, tatxan! 2 centimetres de neu!!! Vinga, tots, un "Ohhhhh" ben gran ... ja, per 2 centimetress no val la pena, ja us entenc!
A mi, la veritat, que nevi o no m'és ben bé igual. És més, m'estimaria que no nevés ... avui. És que tinc males experiències amb la neu durant la jornada intersetmanal. Si ho ha de fer, com l'any passat, en cap de setmana i sense tocar els nassos a molta gent. A mi amb que faci fred ja n'hi ha prou! Collons, que mira que ha costat que arribi el fred aquest any! I tot i així, continues trobant-te a llocs mítics com la cua del súper, la típica persona que diu "Oi quin fred que s'ha girat, oi? No recordo darrerament uns dies tan freds com avui, tu". Clar que davant d'això només pots deduir que:
- "Darrerament" és un sinònim que equival a "De l'estiu ençà"
- Massa acostumats a anar amb "la rebequeta" a inicis de gener, ve un cop d'aire i au, tothom a queixar-se ("I au, ja has enganxat la grip, veus?", que diria ma mare)
- La gent no té memòria ... com ho demostra també l'assistència massiva al Camp Nou els caps de setmana que hi ha partit. "Ohhh, és que es per veure si remonten" ... bah, per favor, que foten pena!
Quan a la mateixa cua del súper no et ve la típica persona mig tremolosa que et deixa anar un "Brrrr!! Que arribi l'estiu, ja, si us plau!". Perdó? Però què estàs reclamant?! Que no veus la merda d'hivern que ha fet, que tot just fa una setmana que ha començat a fer fred i ja et queixes!!! Que la Catedral està tan plena de ciris que hi ha més llum a dins que no pas a fora! Que els ciris els han posat la pobra gent de Gas Natural! Que no veieu que les calefaccions aquest any s'han engegat lo just! "Eh, que jo la tinc engegada des de novembre, eh?" ... per favor, no siguem mitges cerilles, va!!!
Doncs res, la veritat és que molta pinta de nevar avui no fa. Ja cal que nevi "algo", que sino els pobres homes del temps ... aquests sí que "pillen", veus? l'encertin o la caguin, sempre "pillen" ... i no són informàtics, tu, que es veu que som els culpables de totes les coses lletges del món mundial ... no, no, lo del Kennedy no s'ha pogut demostrar ... encara ... avui s'hauran de sentir de tot i força. Però bé, sempre poden dir allò que "El front fred ha perdut activitat" o "La combinació d'humitat a 5000 metres d'alçada (un dia hi pujaré a veure què hi ha) no ha afavorit finalment les precipitacions en forma de neu" ... les excuses suades de sempre, vaja.
El darrer cop que va nevar entre setmana, fa com 4 o 5 anys, un desembre crec, i un divendres fins i tot, va ser la risa tornar a casa. Va ser la risa perquè des de primera hora del matí estava nevant ... allò bé. Però, clar, a BCN, que nevi o no ... com que no cualla (és una paraula lletja, "Cuallar") ... i tu allà, feliç i content, que truques a casa "Mama, què? neva o no?" i ma mare, la pobra, "Cau una nevada d'aquí t'espero, nano". Però com que ma mare sempre era una mica exagerada vaig caure al parany de no creure-me-la (heu vist? quin ús més maco dels pronoms febles ... ai, que n'és de maco, el català) ... ho sé, error, que les mares no menteixen mai ... excepte quan et diuen que ets el nen més maco del món o quan els preguntes on és l'ossitu aquell que et dediques a rebregar i que l'han tirat a la brossa perquè fot pena ... excepte aquests casos i algun més d'excepcional ... com "No, no són llenties, són cigrons ovalats" ... les mares mai menteixen.
Doncs això, que vaig passar d'ella. I clar, les mares, apart de mentir, sempre tenen raó ... i ja em veus a mi a les 6 de la tarda intentant tornar a casa. Com que Déu és bo (apart de ser del Barça, és bo ... val, ara està distret, l'home) va passar un bus que ens va recollir. Un bus, que quan va sortir de la Diagonal direcció Igualada semblava un tren qualsevol de la línia Barcelona - Vilanova ("Ai! pobre home li deuria saber greu deixar a gent tirada", però si no dic res, jo) d'atapaïts que anàvem.
I va ser sortir de BCN (on recordem, no cuallava) i pam! només hi havia neu, només es veia neu i no se sentia res de res (el típic soroll de la neu, vaja). El trajecte va ser amenitzat pel típic agorero que et diu que no arribarem mai a Igualada, pels plors de dos nens de 6 i 8 anys que els seus avis els van pujar al bus, tan alegrement, dient-los "Ara els papes us recolliran a Igualada" (el signficat d'"ara" encara se'l deuen preguntar, pobres criatures) i pel conductor reclamant que la gent que anava dreta es distribuís per tot el bus per fer contrapés ... que sino bolcaríem. Sí, ja, dantesca, la situació.
Resultat? Barcelona - Esparreguera, usualment 3/4 d'hora (pels d'ESO 45 minuts), 3 hores i quart. Barcelona - Igualada, usualment 1 hora i quart, ... es van quedar a la sortida d'Esparreguera i van haver de fer nit a Collbató. Davant de tot això ... segur que volem que nevi? segur? "Oh, per mi sí, que ja estic a casa" ... doncs espera a que arribem els altres, coi!
A mi, la veritat, que nevi o no m'és ben bé igual. És més, m'estimaria que no nevés ... avui. És que tinc males experiències amb la neu durant la jornada intersetmanal. Si ho ha de fer, com l'any passat, en cap de setmana i sense tocar els nassos a molta gent. A mi amb que faci fred ja n'hi ha prou! Collons, que mira que ha costat que arribi el fred aquest any! I tot i així, continues trobant-te a llocs mítics com la cua del súper, la típica persona que diu "Oi quin fred que s'ha girat, oi? No recordo darrerament uns dies tan freds com avui, tu". Clar que davant d'això només pots deduir que:
- "Darrerament" és un sinònim que equival a "De l'estiu ençà"
- Massa acostumats a anar amb "la rebequeta" a inicis de gener, ve un cop d'aire i au, tothom a queixar-se ("I au, ja has enganxat la grip, veus?", que diria ma mare)
- La gent no té memòria ... com ho demostra també l'assistència massiva al Camp Nou els caps de setmana que hi ha partit. "Ohhh, és que es per veure si remonten" ... bah, per favor, que foten pena!
Quan a la mateixa cua del súper no et ve la típica persona mig tremolosa que et deixa anar un "Brrrr!! Que arribi l'estiu, ja, si us plau!". Perdó? Però què estàs reclamant?! Que no veus la merda d'hivern que ha fet, que tot just fa una setmana que ha començat a fer fred i ja et queixes!!! Que la Catedral està tan plena de ciris que hi ha més llum a dins que no pas a fora! Que els ciris els han posat la pobra gent de Gas Natural! Que no veieu que les calefaccions aquest any s'han engegat lo just! "Eh, que jo la tinc engegada des de novembre, eh?" ... per favor, no siguem mitges cerilles, va!!!
Doncs res, la veritat és que molta pinta de nevar avui no fa. Ja cal que nevi "algo", que sino els pobres homes del temps ... aquests sí que "pillen", veus? l'encertin o la caguin, sempre "pillen" ... i no són informàtics, tu, que es veu que som els culpables de totes les coses lletges del món mundial ... no, no, lo del Kennedy no s'ha pogut demostrar ... encara ... avui s'hauran de sentir de tot i força. Però bé, sempre poden dir allò que "El front fred ha perdut activitat" o "La combinació d'humitat a 5000 metres d'alçada (un dia hi pujaré a veure què hi ha) no ha afavorit finalment les precipitacions en forma de neu" ... les excuses suades de sempre, vaja.
El darrer cop que va nevar entre setmana, fa com 4 o 5 anys, un desembre crec, i un divendres fins i tot, va ser la risa tornar a casa. Va ser la risa perquè des de primera hora del matí estava nevant ... allò bé. Però, clar, a BCN, que nevi o no ... com que no cualla (és una paraula lletja, "Cuallar") ... i tu allà, feliç i content, que truques a casa "Mama, què? neva o no?" i ma mare, la pobra, "Cau una nevada d'aquí t'espero, nano". Però com que ma mare sempre era una mica exagerada vaig caure al parany de no creure-me-la (heu vist? quin ús més maco dels pronoms febles ... ai, que n'és de maco, el català) ... ho sé, error, que les mares no menteixen mai ... excepte quan et diuen que ets el nen més maco del món o quan els preguntes on és l'ossitu aquell que et dediques a rebregar i que l'han tirat a la brossa perquè fot pena ... excepte aquests casos i algun més d'excepcional ... com "No, no són llenties, són cigrons ovalats" ... les mares mai menteixen.
Doncs això, que vaig passar d'ella. I clar, les mares, apart de mentir, sempre tenen raó ... i ja em veus a mi a les 6 de la tarda intentant tornar a casa. Com que Déu és bo (apart de ser del Barça, és bo ... val, ara està distret, l'home) va passar un bus que ens va recollir. Un bus, que quan va sortir de la Diagonal direcció Igualada semblava un tren qualsevol de la línia Barcelona - Vilanova ("Ai! pobre home li deuria saber greu deixar a gent tirada", però si no dic res, jo) d'atapaïts que anàvem.
I va ser sortir de BCN (on recordem, no cuallava) i pam! només hi havia neu, només es veia neu i no se sentia res de res (el típic soroll de la neu, vaja). El trajecte va ser amenitzat pel típic agorero que et diu que no arribarem mai a Igualada, pels plors de dos nens de 6 i 8 anys que els seus avis els van pujar al bus, tan alegrement, dient-los "Ara els papes us recolliran a Igualada" (el signficat d'"ara" encara se'l deuen preguntar, pobres criatures) i pel conductor reclamant que la gent que anava dreta es distribuís per tot el bus per fer contrapés ... que sino bolcaríem. Sí, ja, dantesca, la situació.
Resultat? Barcelona - Esparreguera, usualment 3/4 d'hora (pels d'ESO 45 minuts), 3 hores i quart. Barcelona - Igualada, usualment 1 hora i quart, ... es van quedar a la sortida d'Esparreguera i van haver de fer nit a Collbató. Davant de tot això ... segur que volem que nevi? segur? "Oh, per mi sí, que ja estic a casa" ... doncs espera a que arribem els altres, coi!
