Bé, dies després que Catalunya, València i Ses Illes haguessin quedat soterrades sota (clar, si és "soterrada" no serà "sobre" ... això els d'ESO fijo que no ho entenen) una espesa i frondosa capa de neu, ens disposem a iniciar una fantàstica, estupenda i meravellosa setmana ... gairebé es presenta tan maca i flamenca com l'anterior.
Bé, per qui no se n'hagi adonat o no em llegeixi o no hagi sortit al carrer, tot això ERA IRONIA: primer perquè l'única cosa aprofitable de la setmana passada va ser el divendres quan vaig anar a veure l'Amidala, que per cert, torna a estar malaltoneta però en un plis es posarà bona, i segon ... on redimonis (és que m'he promés no dir massa paraulotes) és la neu? Deu haver anat amb la Beth i el programa xorres aquell que fa perquè aquí, al poble, res de res ... un fred de tres parells de nassos, això sí (me'n conec una que ja està posant ciris a qui sigui perquè arribi l'estiu ja) i poca cosa més. "Ohhh, però al Pirineu sí i ja te'n pots anar a esquiar, si vols!!!". Mira, esquiar no m'agrada, hi vaig anar quan tenia 14 anys i vaig decidir que ... si de cas ja passaria ... que és lo típic que es diu a una botiga quan preguntes el preu d'alguna cosa que t'agrada i et diuen que val com 10 vegades més del que et pensaves: "Val, només era per saber-ho ... si de cas ja passaria" ... i no passes mai, òbviament.
Dins de l'espessor de la setmana passada, un servidor va trobar temps per anar de Rebaixes (si això fos un blog com Déu mana ara sonaria allò de "Vivaaa, viva las Rebaaaaajas, tienen lo mejorrrr al mejorrrr preeeeecio ..." de Los del Río ... que, per cert, han quedat en l'oblit, aquesta gent ... ep, no seré jo qui els invoqui, ara, no no ... uix, treu, miedu, miedu, tu) això, les Rebaixes ... doncs que em fa falta roba. Majoritàriament els nois (ara saltarà la Geo dient "Tu ja no ets un noi, tu ets gran" ... no, és que em tenyeixo el cabell perquè quedi amb canes ... així quedo més interessant) no som compradors compulsius de roba ... espera que ho arreglo ... vull dir que no tenim l'armari arrebossat de roba i més roba ... no ho he millorat, oi? ... buenu, que no anem tant de compres, hombre!!!
Però, clar, vulguis que no, hi has d'anar, en algun moment o altre. I si Déu nostru senyor va inventar les Rebaixes ... qui som nosaltrus per fer-li ascus? Doncs cap al Centre hi falta gent! Les ordres eren clares: unes sabates, uns pantalons, una parca i una samarreta del Desigual. Mira, els meus regals de Reis, tu. Les sabates les vaig trobar en un cop de tita (no en dos, no, en un i tot!), els pantalons i la parca ... es veu que el dia que vaig decidir anar de compres era el dia mundial de l'Inventari ... 3 botigues que volia anar, 3 botigues amb inventari, hombreya! I abans de tornar capcot a casa em quedava la delicatessen: la samarreta del Desigual.
El Desigual, per aquell ésser humà que no l'ha trepitjat mai, es una botiga de roba moderna moderna perquè sí. Tu veus aquells jerseis coloristes que tan bé li queden a la gent? Segur que són del Desigual! Tu veus a l'estiu aquelles samarretes arrapades per marcar múscul que a tothom li queden de conya? Segur que són del Desigual! Tu veus aquelles jaquetes amb allò que dius "que guapu! que innovador!"? Segur que són del Desigual! Bé, ara ja tenim a tothom situat, oi?
Però, com tot a la vida, anar a comprar al Desigual té una sèrie de problemes (colta, que ningú és perfecte, tu). Problemes durant les Rebaixes i problemes fora de temporada de Rebaixes: (i que tornin ja Los del Río ...)
- Massa Car. On vas a parar? Una samarreta 50 Lelos! Però que no té res! Que té una màniga blanca i un escrit al pit en lletres blanques amb un "Is not the same" i ja està. On vas!!! Que me la puc fer jo amb dues samarretes, la cosa aquesta ... "Sí, però oi que no posa Desigual, osea no!". I uns pantalons, 100 Lelos! Ni uns "Livais" (o Levi's, o com s'hagi de pronunciar ... )
- Massa Atents. Quina ràbia que fa que entres a una botiga, et quedes mirant alguna roba i et salta el noi/la noia de turnu, sense que no li diguis res, i et digui "Te puedo ayudar?" ... i tu "No, només miro". I te'n vas a mirar samarretes i ell/a al darrera perseguint-te i deixant-te anar "Ésta es muy bonita ... y la tenemos en rojo, verde y amarillo" (ja us he dit que era roba colorista) ... i tu que penses "Ja, però no entre les canes que tinc i si em compro la samarreta vermella semblaré la bandera de Polònia ..."
- Per Rebaixes, tenen algo? Després de la persecució per la botiga amb el/la dependent/a al darrera ... et decideixes a comprar alguna cosa ... "Perdona ..." i ja el/la tens al costat en un micro-segon (clar, era darrera teu) "Sííííííííí?" ... "Aquesta ... teniu la XL?" (samarreta acceptable a 30 Lelos) ... "Ui, un moment que ho miro ...." (aquí hi ha un llarg intérval que distreus mirant altres peces de roba mentre els altres dependents et llencen mirades furtives en plan ... aua aua cliente suelto!!! ... mirades que tu esquives amb un "No, no, si ja m'atenen, jejeje, glups") ... "Mira XL en este color no tenemos pero tenemos una M en amarillo ... que es para tí?" Noooo, es pel veí si et sembla! Però on vas amb una M!!!??? I en groc, que llavors semblaria la bandera del Vaticà!!!
- Comunicació entre botigues? La cosa continua amb un "I si anés a la botiga de Plaça St. Jaume ... me la trobaríeu? ... la samarreta, dic" ... I ell/a "Bueeeeeeeeeeeeenu, no sé, és que clar ... és que jo estic aquí i no sé què hi ha allà (cosa òbvia) ... i aquesta M? És maca, eh? eh? eh? A més cada peça té el seu tallatge" I tu, com per fer-li un favor, te l'emproves ... és lletja de collons i un cop has passat el cap ja no pots entrar res més. "Mira, que em ve una mica justa ... com que és una M i jo gasto una XL ... calla que no sigui això!!". I ell/a només llença un pensatiu "Ja, ja pot ser, ja" ... Diós! Necessitem urgentment una transfussió d'orxata a sang!!!! Que aquest/a paio/a no en té!!
- Depresió. Durant la marató d'emprovar-te coses veus passar davant teu aquelles samarretes i jerseis que tan bé li queden a la gent ... i que tan malament que et queden a tu!!! Per començar, no estàs acostumat a portar una samarreta color taronja pujat, per continuar els jerseis de licra estan pensats per aquells nois que tenen massa als braços (digues-li múscul) i no per a mi, que la tinc ... ehem ...a la panxa (digues-li panxa) i per acabar ... joder, l'única cosa que t'agrada val 52 Lelos perquè, segons el teu amable dependent "És que això ja és d'aquesta temporada ... i clar, la nova temporada ... ja se sap!"
Total, que si abans d'anar al Desigual ja anaves capcot pel dia mundial de l'Inventari, al sortir ja no saps si tallar-te les venes o deixar-te-les llargues. Al final penses que aquella samarreta, en el fons, tenia raó. Is not the same, tu!
Bé, per qui no se n'hagi adonat o no em llegeixi o no hagi sortit al carrer, tot això ERA IRONIA: primer perquè l'única cosa aprofitable de la setmana passada va ser el divendres quan vaig anar a veure l'Amidala, que per cert, torna a estar malaltoneta però en un plis es posarà bona, i segon ... on redimonis (és que m'he promés no dir massa paraulotes) és la neu? Deu haver anat amb la Beth i el programa xorres aquell que fa perquè aquí, al poble, res de res ... un fred de tres parells de nassos, això sí (me'n conec una que ja està posant ciris a qui sigui perquè arribi l'estiu ja) i poca cosa més. "Ohhh, però al Pirineu sí i ja te'n pots anar a esquiar, si vols!!!". Mira, esquiar no m'agrada, hi vaig anar quan tenia 14 anys i vaig decidir que ... si de cas ja passaria ... que és lo típic que es diu a una botiga quan preguntes el preu d'alguna cosa que t'agrada i et diuen que val com 10 vegades més del que et pensaves: "Val, només era per saber-ho ... si de cas ja passaria" ... i no passes mai, òbviament.
Dins de l'espessor de la setmana passada, un servidor va trobar temps per anar de Rebaixes (si això fos un blog com Déu mana ara sonaria allò de "Vivaaa, viva las Rebaaaaajas, tienen lo mejorrrr al mejorrrr preeeeecio ..." de Los del Río ... que, per cert, han quedat en l'oblit, aquesta gent ... ep, no seré jo qui els invoqui, ara, no no ... uix, treu, miedu, miedu, tu) això, les Rebaixes ... doncs que em fa falta roba. Majoritàriament els nois (ara saltarà la Geo dient "Tu ja no ets un noi, tu ets gran" ... no, és que em tenyeixo el cabell perquè quedi amb canes ... així quedo més interessant) no som compradors compulsius de roba ... espera que ho arreglo ... vull dir que no tenim l'armari arrebossat de roba i més roba ... no ho he millorat, oi? ... buenu, que no anem tant de compres, hombre!!!
Però, clar, vulguis que no, hi has d'anar, en algun moment o altre. I si Déu nostru senyor va inventar les Rebaixes ... qui som nosaltrus per fer-li ascus? Doncs cap al Centre hi falta gent! Les ordres eren clares: unes sabates, uns pantalons, una parca i una samarreta del Desigual. Mira, els meus regals de Reis, tu. Les sabates les vaig trobar en un cop de tita (no en dos, no, en un i tot!), els pantalons i la parca ... es veu que el dia que vaig decidir anar de compres era el dia mundial de l'Inventari ... 3 botigues que volia anar, 3 botigues amb inventari, hombreya! I abans de tornar capcot a casa em quedava la delicatessen: la samarreta del Desigual.
El Desigual, per aquell ésser humà que no l'ha trepitjat mai, es una botiga de roba moderna moderna perquè sí. Tu veus aquells jerseis coloristes que tan bé li queden a la gent? Segur que són del Desigual! Tu veus a l'estiu aquelles samarretes arrapades per marcar múscul que a tothom li queden de conya? Segur que són del Desigual! Tu veus aquelles jaquetes amb allò que dius "que guapu! que innovador!"? Segur que són del Desigual! Bé, ara ja tenim a tothom situat, oi?
Però, com tot a la vida, anar a comprar al Desigual té una sèrie de problemes (colta, que ningú és perfecte, tu). Problemes durant les Rebaixes i problemes fora de temporada de Rebaixes: (i que tornin ja Los del Río ...)
- Massa Car. On vas a parar? Una samarreta 50 Lelos! Però que no té res! Que té una màniga blanca i un escrit al pit en lletres blanques amb un "Is not the same" i ja està. On vas!!! Que me la puc fer jo amb dues samarretes, la cosa aquesta ... "Sí, però oi que no posa Desigual, osea no!". I uns pantalons, 100 Lelos! Ni uns "Livais" (o Levi's, o com s'hagi de pronunciar ... )
- Massa Atents. Quina ràbia que fa que entres a una botiga, et quedes mirant alguna roba i et salta el noi/la noia de turnu, sense que no li diguis res, i et digui "Te puedo ayudar?" ... i tu "No, només miro". I te'n vas a mirar samarretes i ell/a al darrera perseguint-te i deixant-te anar "Ésta es muy bonita ... y la tenemos en rojo, verde y amarillo" (ja us he dit que era roba colorista) ... i tu que penses "Ja, però no entre les canes que tinc i si em compro la samarreta vermella semblaré la bandera de Polònia ..."
- Per Rebaixes, tenen algo? Després de la persecució per la botiga amb el/la dependent/a al darrera ... et decideixes a comprar alguna cosa ... "Perdona ..." i ja el/la tens al costat en un micro-segon (clar, era darrera teu) "Sííííííííí?" ... "Aquesta ... teniu la XL?" (samarreta acceptable a 30 Lelos) ... "Ui, un moment que ho miro ...." (aquí hi ha un llarg intérval que distreus mirant altres peces de roba mentre els altres dependents et llencen mirades furtives en plan ... aua aua cliente suelto!!! ... mirades que tu esquives amb un "No, no, si ja m'atenen, jejeje, glups") ... "Mira XL en este color no tenemos pero tenemos una M en amarillo ... que es para tí?" Noooo, es pel veí si et sembla! Però on vas amb una M!!!??? I en groc, que llavors semblaria la bandera del Vaticà!!!
- Comunicació entre botigues? La cosa continua amb un "I si anés a la botiga de Plaça St. Jaume ... me la trobaríeu? ... la samarreta, dic" ... I ell/a "Bueeeeeeeeeeeeenu, no sé, és que clar ... és que jo estic aquí i no sé què hi ha allà (cosa òbvia) ... i aquesta M? És maca, eh? eh? eh? A més cada peça té el seu tallatge" I tu, com per fer-li un favor, te l'emproves ... és lletja de collons i un cop has passat el cap ja no pots entrar res més. "Mira, que em ve una mica justa ... com que és una M i jo gasto una XL ... calla que no sigui això!!". I ell/a només llença un pensatiu "Ja, ja pot ser, ja" ... Diós! Necessitem urgentment una transfussió d'orxata a sang!!!! Que aquest/a paio/a no en té!!
- Depresió. Durant la marató d'emprovar-te coses veus passar davant teu aquelles samarretes i jerseis que tan bé li queden a la gent ... i que tan malament que et queden a tu!!! Per començar, no estàs acostumat a portar una samarreta color taronja pujat, per continuar els jerseis de licra estan pensats per aquells nois que tenen massa als braços (digues-li múscul) i no per a mi, que la tinc ... ehem ...a la panxa (digues-li panxa) i per acabar ... joder, l'única cosa que t'agrada val 52 Lelos perquè, segons el teu amable dependent "És que això ja és d'aquesta temporada ... i clar, la nova temporada ... ja se sap!"
Total, que si abans d'anar al Desigual ja anaves capcot pel dia mundial de l'Inventari, al sortir ja no saps si tallar-te les venes o deixar-te-les llargues. Al final penses que aquella samarreta, en el fons, tenia raó. Is not the same, tu!
