La vida d'un informàtic, llevat de petits marrons que venen tots de cop a la feina (ahir, 7), de visites a Mordor on algun afiliat del Conde Duku et mig obliga a repassar un PowerPoint que ha fet ell però que en realitat qui sap com funciona ets tu (els galons és obvi qui se'ls emporta, clar), de feina i feina que se t'acumula per JA MATEIX sobre la taula i que gestiones, pim pam, al més pur estil Ronaldinhià, d'endurt-te bronques del Conde Duku per alguna cosa que no has fet i que has avisat que estava fallant (presumpció de culpabilitat, en diuen), d'anar a reunions per decidir qüestions tenint com a oponent (o sigui, defensor de la causa contrària a la que tu proposes) a un partenaire de Mordor i veure com Mordor sempre guanya (com la Banca), ... llevat de tot això, la vida d'un informàtic sol ser tranquila. Malgrat tot, continuo dient que la meva vida sembla El Show de Truman, sembla que talment algú m'estigui mirant pel forat del pany i digui "Ara farem això i a veure què fa". A putear, si és que van a putear, si ja ho dic jo.
I per relaxar-nos, apart de plantejar-me comprar un sac de sorra i començar-lo a atonyinar de valent (no tinc espai, ho sento ... i l'opció penjar-la de la làmpada del menjador tampoc, més que res perquè llavors no veus la tele) doncs es va decidir, en comisió celebrada entre tres persones (la Muntxi, la Duna i un servidor) muntar una expedició per anar a veure teiatru. L'obra, El Mètode Gronholm. I ha passat el de sempre, 3 hi volen anar i hi acaben anat 11. Que com més serem més riurem, eh? Però si ens descuidem ens fan una representació només per la gent d'Esparreguera.
Com a mínim, ara que ja tenim les entrades, no ha passat com el darrer cop. El darrer cop que vem anar massivament al teiatru, vem anar a veure Mar i Cel (teiatru alternatiu el que anem a veure, eh?). Recordo que la Puri em va dir "Nungu, compra 8 entrades!" (sí, és que fa variacions d'Angu, ella) així com unes 1000 vegades. Total que compro 8 entrades per Interné, a 36 Lelos la peça (nens, el teiatru és car, el cine és més assequible i si tens algú que te'l baixi d'Interné, ni t'explico). Arribo a casa, faig la llista de la gent que venia i ... oh! Meravella! érem 7. Raudu i veloç truco "Puri, guapa, ja tenim les entrades ... escolta, qui ve al final?" i comença a dir noms i acaba amb "i Menganito, 8" ... "Ehem, nena, que n'has dit 7" ... "Ah, són 7? Doncs compra'n 7!"(ella és així, de solucions directes, tu) ... Total, que després d'un atac de nervis i de dos Tranquimazins vaig deduir que els Reis aquell any s'adelantarien per algú. El que dic ... El Show de Truman ... o les mates ESO que no tiren, una de dues.
Un altre cas: el proper 26 de gener deixo de ser President (Ue!). Com ja he esmentat algun que altre cop, a la Comunitat tenim problemes amb D. D és la persona que ha denunciat a la Comunitat (no, la Comunitat no és la Comunitat del Anillo i D no és un orco) perquè resulta que som dolents i no li vem deixar fer un forat al parking perquè el senyor (?) es va dedicar a jugar al tetris amb els WC del local... forat que ell va fer sense demanar-li permís a ningú ... forat que nosaltres vem tapar i vem provocar les Fonts de Montjuïc al seu WC (el que no sé és si estaven iluminades, aquestes).
Doncs després que em fessin President, que em vingués a buscar la Guàrdia Civil a casa, que muntés una reunió per aclarir temes i que una mica més i acaba en un duel a mort al Hall del bloc, d'escoltar i flipar amb la denúncia que ens va posar en D (aquell dia vaig deduir que jo era una mala persona, un insolidari i un tapa-forats), de fer derrames i parides, de signar no sé quants papers per advocats i no sé què més... va i ara s'acaba el tema (ho sento, Grill, no m'han deixat avisar-te perquè matxaquessis a D) i han (hem) firmat la pau i tots feliços (¿?) i contents (¿?). No és just! No em puc donar el gustassu de passar-li el marron a algú, no! Me l'he menjat tot jo i amb patates! No és just, tu! Això estava preparat, no em digueu que no. A putear. Si ja ho dic jo!
I la refinitiva, que deia en Juan de la Cosa. Els Reis, apart de no portar-me el que vull, (ah, a la llista de l'altre dia cal afegir-hi un davantal i una camisa guapíssima ... no, tampoc em feien falta ... i ara es veu que me'n queden 3, encara: Dúnia, Suaressita i Kittus ... patirem) m'han (m'he, perquè ningú tenia esma de fer-ho) portat (auto-portat) un mòbil. Sí, amics, familiars, coneguts o llegits, he abandonat la meva andròmina blava que m'ha fet companyia durant 3 anys i mig ... "On vas amb un mòbil tan antic, animal!" ... doncs a mi m'anava bé ... i he aprofitat per abandonar Timofònica i passar-me a Vodafone ... on per 89 Lelos m'he adjudicat un mòbil de contracte (dels baratus, eh? que pel que truco ...) QUE TE CAGAS (Nokia 6288, crec ...). Maco perquè sí. Clar, després de l'andròmina qualsevol és maco, oi? Però m'he trobat amb dos problemes:
1. (Problema menor) Sóc un guais. I com a guais no necessito llegir les instruccions per saber com va. I així em va, que no en tinc ni punyetera idea de com va. Sort que es veu que no tinc connectat no sé què d'Interné perquè sino ja hauria gastat un paston i mig. El que més es veu al meu mòbil no és el Salvapantalles, no, és el "No se ha podido realizar la conexión a ... noséquè". "Clar, tants anys amb aquesta merda, t'has quedat anticuat", ha afirmat AQueEtFaigUnFix. No li falta raó, no.
2. (Problema major) Ara que foto el camp de Timofònica ... va el malparit del Fernando Alonso i també es fa de Vodafone. No, no parlo del seu mòbil, parlo de la marca que el patrocina. No és just! No és just! La meva vida està lligada a aquest paio? Em començarà a agradar El Sueño de Morfeo? Em compraré un Mercedes? (quan em tregui el carnet, clar) Per què? Serà la meva vida El Show de Truman? És veritat que no hi ha res darrera el mar? (ai, això ha quedat filosòfic i tot, nen)
Doncs com que si no pots amb ells t'hi has d'unir, deixeu que us digui una cosa: "Buenos días, y por si no nos vemos, buenas tardes y buenas noches".
I per relaxar-nos, apart de plantejar-me comprar un sac de sorra i començar-lo a atonyinar de valent (no tinc espai, ho sento ... i l'opció penjar-la de la làmpada del menjador tampoc, més que res perquè llavors no veus la tele) doncs es va decidir, en comisió celebrada entre tres persones (la Muntxi, la Duna i un servidor) muntar una expedició per anar a veure teiatru. L'obra, El Mètode Gronholm. I ha passat el de sempre, 3 hi volen anar i hi acaben anat 11. Que com més serem més riurem, eh? Però si ens descuidem ens fan una representació només per la gent d'Esparreguera.
Com a mínim, ara que ja tenim les entrades, no ha passat com el darrer cop. El darrer cop que vem anar massivament al teiatru, vem anar a veure Mar i Cel (teiatru alternatiu el que anem a veure, eh?). Recordo que la Puri em va dir "Nungu, compra 8 entrades!" (sí, és que fa variacions d'Angu, ella) així com unes 1000 vegades. Total que compro 8 entrades per Interné, a 36 Lelos la peça (nens, el teiatru és car, el cine és més assequible i si tens algú que te'l baixi d'Interné, ni t'explico). Arribo a casa, faig la llista de la gent que venia i ... oh! Meravella! érem 7. Raudu i veloç truco "Puri, guapa, ja tenim les entrades ... escolta, qui ve al final?" i comença a dir noms i acaba amb "i Menganito, 8" ... "Ehem, nena, que n'has dit 7" ... "Ah, són 7? Doncs compra'n 7!"(ella és així, de solucions directes, tu) ... Total, que després d'un atac de nervis i de dos Tranquimazins vaig deduir que els Reis aquell any s'adelantarien per algú. El que dic ... El Show de Truman ... o les mates ESO que no tiren, una de dues.
Un altre cas: el proper 26 de gener deixo de ser President (Ue!). Com ja he esmentat algun que altre cop, a la Comunitat tenim problemes amb D. D és la persona que ha denunciat a la Comunitat (no, la Comunitat no és la Comunitat del Anillo i D no és un orco) perquè resulta que som dolents i no li vem deixar fer un forat al parking perquè el senyor (?) es va dedicar a jugar al tetris amb els WC del local... forat que ell va fer sense demanar-li permís a ningú ... forat que nosaltres vem tapar i vem provocar les Fonts de Montjuïc al seu WC (el que no sé és si estaven iluminades, aquestes).
Doncs després que em fessin President, que em vingués a buscar la Guàrdia Civil a casa, que muntés una reunió per aclarir temes i que una mica més i acaba en un duel a mort al Hall del bloc, d'escoltar i flipar amb la denúncia que ens va posar en D (aquell dia vaig deduir que jo era una mala persona, un insolidari i un tapa-forats), de fer derrames i parides, de signar no sé quants papers per advocats i no sé què més... va i ara s'acaba el tema (ho sento, Grill, no m'han deixat avisar-te perquè matxaquessis a D) i han (hem) firmat la pau i tots feliços (¿?) i contents (¿?). No és just! No em puc donar el gustassu de passar-li el marron a algú, no! Me l'he menjat tot jo i amb patates! No és just, tu! Això estava preparat, no em digueu que no. A putear. Si ja ho dic jo!
I la refinitiva, que deia en Juan de la Cosa. Els Reis, apart de no portar-me el que vull, (ah, a la llista de l'altre dia cal afegir-hi un davantal i una camisa guapíssima ... no, tampoc em feien falta ... i ara es veu que me'n queden 3, encara: Dúnia, Suaressita i Kittus ... patirem) m'han (m'he, perquè ningú tenia esma de fer-ho) portat (auto-portat) un mòbil. Sí, amics, familiars, coneguts o llegits, he abandonat la meva andròmina blava que m'ha fet companyia durant 3 anys i mig ... "On vas amb un mòbil tan antic, animal!" ... doncs a mi m'anava bé ... i he aprofitat per abandonar Timofònica i passar-me a Vodafone ... on per 89 Lelos m'he adjudicat un mòbil de contracte (dels baratus, eh? que pel que truco ...) QUE TE CAGAS (Nokia 6288, crec ...). Maco perquè sí. Clar, després de l'andròmina qualsevol és maco, oi? Però m'he trobat amb dos problemes:
1. (Problema menor) Sóc un guais. I com a guais no necessito llegir les instruccions per saber com va. I així em va, que no en tinc ni punyetera idea de com va. Sort que es veu que no tinc connectat no sé què d'Interné perquè sino ja hauria gastat un paston i mig. El que més es veu al meu mòbil no és el Salvapantalles, no, és el "No se ha podido realizar la conexión a ... noséquè". "Clar, tants anys amb aquesta merda, t'has quedat anticuat", ha afirmat AQueEtFaigUnFix. No li falta raó, no.
2. (Problema major) Ara que foto el camp de Timofònica ... va el malparit del Fernando Alonso i també es fa de Vodafone. No, no parlo del seu mòbil, parlo de la marca que el patrocina. No és just! No és just! La meva vida està lligada a aquest paio? Em començarà a agradar El Sueño de Morfeo? Em compraré un Mercedes? (quan em tregui el carnet, clar) Per què? Serà la meva vida El Show de Truman? És veritat que no hi ha res darrera el mar? (ai, això ha quedat filosòfic i tot, nen)
Doncs com que si no pots amb ells t'hi has d'unir, deixeu que us digui una cosa: "Buenos días, y por si no nos vemos, buenas tardes y buenas noches".
