Post dedicat a tota la gent que se n'alegra que Pinochet hagi deixat el món que tant i tant va fer per destruir. Però sobretot, als que lamenten que no hagi estat malalt durant més temps, mesos, anys fins i tot, per quedar-se ell sol i la seva família amb el pitjor dels desitjos: el patiment. Llàstima. Malgrat tot, avui és un gran dia.
Aquests Reis farà dos anys que el Reis (pròpiament dits) em van dur, contra tot pronòstic i suposo que cansats que anés a ca la Puri a veure pelis, un aparell de DVD-Reproductor DIVX-Torradora. Des d'aquell dia, un servidor ha anat acumulant peliculetes ... sabeu com les formiguetes fan a l'estiu amb el menjar en previsió per quan arribi el fred de l'hivern? ... que aquest any no hi deuen cabre, pobres, al formiguer ... tu saps la de temps que hauran tingut per acumular menjar? O no hi poden entrar, al formiguer, o no podran sortir, si es mengen tot el que hauran acumulat.
I perquè n'acumulava? Doncs per esperar el dia que em posés malalt. I, mira tu per on, divendres a la nit va ser aquell dia, que es va perllongar en dissabte i en diumenge. Un fart de veure pelis que m'he fet. Mare de Déu. "Poc malaltó deuries estar, tu tambe!". Home, tenint en compte que el lloc més visitat el divendres nit-matinada i el dissabte va ser el meu quarto de bany ... i que a la que olorava una mica de menjar semblava quan era petit i em volien fer menjar llenties ... i que tenia l'estòmac que semblava les maraques d'Antonio Machin (la màquina de fer Antonio's, recordem-ho), doncs què voleu que us digui...
I, clar, després d'acollonir-te en veure com has tret fins les papilles Puleva, le va, le va, le va, vas a l'ambulatori. Allò que et miren, et re-miren, et tornen a mirar i et diuen que tens mal de panxa. Ep, i sense tocar-te, eh? Nooooo, no em refereixo a allò, vull dir sense tocar-te, sense mirar-te la pressió, sense auscultar-te, que veuen House, vaja! Que sense ni mirar-te et saben dir què tens! Però al final, com a House, et saben dir el veredicte! Quins cracks!
Canalla, es veu que la malaltia que he tingut té un nom: LA PASSA. La passa, per qui no ho conegui, és una enfermetat que provoca mals de panxa, vòmits i diarrees. Fins aquí correcte. La passa passa (i mai millor dit) fent una mica de bondat amb el menjar, fent una mica de llit, evitant sortir al carrer, ... Fins aquí correcte. La passa és una malaltia que es pot tenir tot l'any. "Com?", preguntarà algú. Doncs sí, perquè la passa dels collons es veu que es pot tenir tot l'any: a l'hivern, degut al fred i als virus que corren amb el fred (ui, sí, uns virus ...), a la primavera, pel canvi de temperatura, a l'estiu perquè, ja sabeu, la calor i tot això, i a la tardor pel canvi de temperatura, però al revés.
Total que la famosa passa és l'excusa de tot l'any només comparable a "Ui, et fa mal l'esquena? això és un cop d'aire". No pot ser, home! No pot ser que en ple segle XXI encara tinguem a gent que vagi dient "Mal de panxa, mal de cap ... mmmm, és que ara hi ha una passa. Sabies?". Un moment. Hi ha una passa? Ara? Digue'm el període de l'any que no n'hi ha, de passa. Hombre! A més sembla que la gent estigui allà esperant a que a tu et faci una mica de mal de panxa perquè et pugui dir "Passa, passa, té la passa!". I espera, que per completar el trident tenim l'altra, que jo encara no n'he tingut, però que es veu que arrassa entre la gent gran: "Uix, tens mal al braç, això és una mica de dolor". Collons, senyora, ja sabem que és dolor ... però què el provoca? I et deixen anar un "No, això una mica de descans i ale" ... sí, el dolor es cansarà d'estar allà arrapapat al llit i fotrà el camp, no et fot.
Quan no es barreja tot plegat: "El dolor aquest segur que ha estat provocat per un cop d'aire" o "Aquest dolor de mal de panxa ... ai, ai, ai, vols dir que no és per la passa aquesta que diuen?". Colteu! Fem una mica de medicina moderna, si us plau! Que veig House cada dimarts! No ens enganyeu, que això més que un ambulatori sembla La Gotica de la Agüela (com deien al Camp de Futbol de l'Esparreguera). En fi, ja se sap, quan estàs malalt tot això ja passa, ho pilleu? Sí, ho sé, ara me'n vaig, uffff!
Aquests Reis farà dos anys que el Reis (pròpiament dits) em van dur, contra tot pronòstic i suposo que cansats que anés a ca la Puri a veure pelis, un aparell de DVD-Reproductor DIVX-Torradora. Des d'aquell dia, un servidor ha anat acumulant peliculetes ... sabeu com les formiguetes fan a l'estiu amb el menjar en previsió per quan arribi el fred de l'hivern? ... que aquest any no hi deuen cabre, pobres, al formiguer ... tu saps la de temps que hauran tingut per acumular menjar? O no hi poden entrar, al formiguer, o no podran sortir, si es mengen tot el que hauran acumulat.
I perquè n'acumulava? Doncs per esperar el dia que em posés malalt. I, mira tu per on, divendres a la nit va ser aquell dia, que es va perllongar en dissabte i en diumenge. Un fart de veure pelis que m'he fet. Mare de Déu. "Poc malaltó deuries estar, tu tambe!". Home, tenint en compte que el lloc més visitat el divendres nit-matinada i el dissabte va ser el meu quarto de bany ... i que a la que olorava una mica de menjar semblava quan era petit i em volien fer menjar llenties ... i que tenia l'estòmac que semblava les maraques d'Antonio Machin (la màquina de fer Antonio's, recordem-ho), doncs què voleu que us digui...
I, clar, després d'acollonir-te en veure com has tret fins les papilles Puleva, le va, le va, le va, vas a l'ambulatori. Allò que et miren, et re-miren, et tornen a mirar i et diuen que tens mal de panxa. Ep, i sense tocar-te, eh? Nooooo, no em refereixo a allò, vull dir sense tocar-te, sense mirar-te la pressió, sense auscultar-te, que veuen House, vaja! Que sense ni mirar-te et saben dir què tens! Però al final, com a House, et saben dir el veredicte! Quins cracks!
Canalla, es veu que la malaltia que he tingut té un nom: LA PASSA. La passa, per qui no ho conegui, és una enfermetat que provoca mals de panxa, vòmits i diarrees. Fins aquí correcte. La passa passa (i mai millor dit) fent una mica de bondat amb el menjar, fent una mica de llit, evitant sortir al carrer, ... Fins aquí correcte. La passa és una malaltia que es pot tenir tot l'any. "Com?", preguntarà algú. Doncs sí, perquè la passa dels collons es veu que es pot tenir tot l'any: a l'hivern, degut al fred i als virus que corren amb el fred (ui, sí, uns virus ...), a la primavera, pel canvi de temperatura, a l'estiu perquè, ja sabeu, la calor i tot això, i a la tardor pel canvi de temperatura, però al revés.
Total que la famosa passa és l'excusa de tot l'any només comparable a "Ui, et fa mal l'esquena? això és un cop d'aire". No pot ser, home! No pot ser que en ple segle XXI encara tinguem a gent que vagi dient "Mal de panxa, mal de cap ... mmmm, és que ara hi ha una passa. Sabies?". Un moment. Hi ha una passa? Ara? Digue'm el període de l'any que no n'hi ha, de passa. Hombre! A més sembla que la gent estigui allà esperant a que a tu et faci una mica de mal de panxa perquè et pugui dir "Passa, passa, té la passa!". I espera, que per completar el trident tenim l'altra, que jo encara no n'he tingut, però que es veu que arrassa entre la gent gran: "Uix, tens mal al braç, això és una mica de dolor". Collons, senyora, ja sabem que és dolor ... però què el provoca? I et deixen anar un "No, això una mica de descans i ale" ... sí, el dolor es cansarà d'estar allà arrapapat al llit i fotrà el camp, no et fot.
Quan no es barreja tot plegat: "El dolor aquest segur que ha estat provocat per un cop d'aire" o "Aquest dolor de mal de panxa ... ai, ai, ai, vols dir que no és per la passa aquesta que diuen?". Colteu! Fem una mica de medicina moderna, si us plau! Que veig House cada dimarts! No ens enganyeu, que això més que un ambulatori sembla La Gotica de la Agüela (com deien al Camp de Futbol de l'Esparreguera). En fi, ja se sap, quan estàs malalt tot això ja passa, ho pilleu? Sí, ho sé, ara me'n vaig, uffff!
