Dimarts passat, al tornar cap a casa amb no sé quin bus... ai, calla, que dimarts va ser eldiaquevaigplegaral'hora! ... aquest succés, que es repeteix tant com l'aparellament i posterior no-sacrifici de la parella de la mantis religiosa, s'ha d'entendre com un fenomen extraordinari a la meva vida i és només aprofitat per mi quan toca fer coses d'utilitat ... per exemple, dimarts, tocava planxar.
Doncs això, un que arriba a deshores (mai havia vist el sol de les 5 de la tarda un mes de setembre!) veu la cua del bus, aquella cua que mai aprendrem a fer perquè quan arriba el bus allò sembla l'obra aquella de Mar i Cel, que comença a sortir gent de tot arreu i entren com normalment a cops de colze (un cop una senyora d'uns 70 anys va enviar-me a mi i a la meva massa muscular a Cuenca ...) ... doncs em poso a la cua, tranquilament i veig com al costat meu es posa una noia. Érem els darrers del bus. Fins aquí tot normal.
La noia en qüestió, pelroja, plena de pigues ... a veure, algun dia algú m'ha d'explicar això de les pelroges i les pigues, perquè si la gent rossa, morena, castanya o el que sigui té qualsevol tipus de pell, perquè només tenen pigues, moltes pigues, la gent pelroja? ... ataviada amb una samarreta rosa d'aquestes "amb cuello de pico". Ah, sostens roses a conjunt. "Ets un guarro! Mirant la roba interior!". Un moment, que si la noia ensenyava les cintes del sostenidor ... a mi què m'expliqueu? Bé, fins aquí tot normal.
En això que la noia, que duia, en la típica posició femenina, la carpeta enganxada al pit, li cau l'abonament del bus, o va anar a agafar alguna cosa del terra, o a posar-se bé els baixos ... dels pantalons (malpensats!!!), que es va ajupir, vaja. Això que té la gràcia i delicadesa que se li pot atribuir a una noia pelroja i plena de pigues (sí, la mateixa gràcia i delicadesa que pugui tenir una altra noia ... o no ... però oi que sembla que en tinguin més, de gràcia i delicadesa, les pelroges? Val, després les has de sentir quan obren la boca ...). Doncs la noia es va posar en situació "Tenemos un problema". Tal i com s'ajup es veu que una de les cantonades de la carpeta se li queda enganxada a la samarreta ("cuello de pico", no perdem el fil) i li comença a, sense que la nostra protagonista se n'adoni (o "se dé cuen", com deia aquell), fer un striptis (ja sé que no s'escriu aixines!) però al revés: de dalt cap a baix. Això ja no és normal.
La mala sort va voler que la samarreta arrossegués també un tros del sostenidor i ja tenim muntat el drama. Ja em veus a la noia, que se'm reincorpora amb, literalment, mig mugró a fora. Clar, ara com li dius, saps? Perquè una altra cosa, apart de gràcia i delicadesa, que acostumen a tenir les noies pelroges és que són vergonyoses (amb quina elegància estic tipificant les noies pelroges ... em caurà un gec d'hòsties per això, segur!). Clar perquè dir-li cridant "Se te ve una teta!!!", no és molt elegant. I intentar dir-ho finament "Perdona, crec que un dels teus atributs femenins ha volgut veure la magnífica tarda que ens brinda avui el dia", queda molt repipi. Què dius? És tot un dilema! No em vingueu amb que això és normal!
Al final, passats 3 o 4 segons, i per evitar que un paio que ja estava al bus assentat i que havia vist el desenllaç de la situació rellisqués al aixecar-se per les seves pròpies baves, se m'acut dir-li clar i directe "Perdona ... que ... se't veu un mugró". La noia, em mira amb cara de "Què dius, gilipollas?", es mira, rectifica la situació, deixa anar un lleu "Ah ... gràcies" i li deuria donar un atac d'al·lèrgia allà mateix d'aquests que em donen a mi, vermella com un pigot (com diuen per Girona), però molt vermella. Pobre! Com es va posar! Doncs sort que li vaig dir, perquè arriba a no adonar-se'n i entra al bus així i la que es lia! A veure si algú s'hagués pensat que aquell bus era com Gran Hermano o Libertad Vigilada i se me li tira a sobre!
Jo crec que això era un acte més del tema "Alliberament de la dona". Això, o que els pits ara tenen vida pròpia i van a la seva. Com les típiques braguetes de texans que baixen soles ... no ho negueu, que tots n'hem tingut. De fet, mai he acabat d'aclarir perquè a algú que tingui la bragueta oberta (sigui home o dona ... que és això el que no entenc) se li diu "Ai, que se t'escaparà l'ocellet!". Perdona ... la teva té ales? Vaja, la meva sembla que estigui prou enganxada ... no descartem que algun dia foti el camp, no? però sembla que estigui enganxada! I a les noies? Quin ocellet se'ls escaparà? Com no sigui la compresa con alas. Aquelles que deien allò de "De què fan olor els núvols?" (allò sí que era un anunci, tu, que ho podries colar amb qualsevol producte i anava bé ... collons, quines èpoques!)
Doncs això, un que arriba a deshores (mai havia vist el sol de les 5 de la tarda un mes de setembre!) veu la cua del bus, aquella cua que mai aprendrem a fer perquè quan arriba el bus allò sembla l'obra aquella de Mar i Cel, que comença a sortir gent de tot arreu i entren com normalment a cops de colze (un cop una senyora d'uns 70 anys va enviar-me a mi i a la meva massa muscular a Cuenca ...) ... doncs em poso a la cua, tranquilament i veig com al costat meu es posa una noia. Érem els darrers del bus. Fins aquí tot normal.
La noia en qüestió, pelroja, plena de pigues ... a veure, algun dia algú m'ha d'explicar això de les pelroges i les pigues, perquè si la gent rossa, morena, castanya o el que sigui té qualsevol tipus de pell, perquè només tenen pigues, moltes pigues, la gent pelroja? ... ataviada amb una samarreta rosa d'aquestes "amb cuello de pico". Ah, sostens roses a conjunt. "Ets un guarro! Mirant la roba interior!". Un moment, que si la noia ensenyava les cintes del sostenidor ... a mi què m'expliqueu? Bé, fins aquí tot normal.
En això que la noia, que duia, en la típica posició femenina, la carpeta enganxada al pit, li cau l'abonament del bus, o va anar a agafar alguna cosa del terra, o a posar-se bé els baixos ... dels pantalons (malpensats!!!), que es va ajupir, vaja. Això que té la gràcia i delicadesa que se li pot atribuir a una noia pelroja i plena de pigues (sí, la mateixa gràcia i delicadesa que pugui tenir una altra noia ... o no ... però oi que sembla que en tinguin més, de gràcia i delicadesa, les pelroges? Val, després les has de sentir quan obren la boca ...). Doncs la noia es va posar en situació "Tenemos un problema". Tal i com s'ajup es veu que una de les cantonades de la carpeta se li queda enganxada a la samarreta ("cuello de pico", no perdem el fil) i li comença a, sense que la nostra protagonista se n'adoni (o "se dé cuen", com deia aquell), fer un striptis (ja sé que no s'escriu aixines!) però al revés: de dalt cap a baix. Això ja no és normal.
La mala sort va voler que la samarreta arrossegués també un tros del sostenidor i ja tenim muntat el drama. Ja em veus a la noia, que se'm reincorpora amb, literalment, mig mugró a fora. Clar, ara com li dius, saps? Perquè una altra cosa, apart de gràcia i delicadesa, que acostumen a tenir les noies pelroges és que són vergonyoses (amb quina elegància estic tipificant les noies pelroges ... em caurà un gec d'hòsties per això, segur!). Clar perquè dir-li cridant "Se te ve una teta!!!", no és molt elegant. I intentar dir-ho finament "Perdona, crec que un dels teus atributs femenins ha volgut veure la magnífica tarda que ens brinda avui el dia", queda molt repipi. Què dius? És tot un dilema! No em vingueu amb que això és normal!
Al final, passats 3 o 4 segons, i per evitar que un paio que ja estava al bus assentat i que havia vist el desenllaç de la situació rellisqués al aixecar-se per les seves pròpies baves, se m'acut dir-li clar i directe "Perdona ... que ... se't veu un mugró". La noia, em mira amb cara de "Què dius, gilipollas?", es mira, rectifica la situació, deixa anar un lleu "Ah ... gràcies" i li deuria donar un atac d'al·lèrgia allà mateix d'aquests que em donen a mi, vermella com un pigot (com diuen per Girona), però molt vermella. Pobre! Com es va posar! Doncs sort que li vaig dir, perquè arriba a no adonar-se'n i entra al bus així i la que es lia! A veure si algú s'hagués pensat que aquell bus era com Gran Hermano o Libertad Vigilada i se me li tira a sobre!
Jo crec que això era un acte més del tema "Alliberament de la dona". Això, o que els pits ara tenen vida pròpia i van a la seva. Com les típiques braguetes de texans que baixen soles ... no ho negueu, que tots n'hem tingut. De fet, mai he acabat d'aclarir perquè a algú que tingui la bragueta oberta (sigui home o dona ... que és això el que no entenc) se li diu "Ai, que se t'escaparà l'ocellet!". Perdona ... la teva té ales? Vaja, la meva sembla que estigui prou enganxada ... no descartem que algun dia foti el camp, no? però sembla que estigui enganxada! I a les noies? Quin ocellet se'ls escaparà? Com no sigui la compresa con alas. Aquelles que deien allò de "De què fan olor els núvols?" (allò sí que era un anunci, tu, que ho podries colar amb qualsevol producte i anava bé ... collons, quines èpoques!)
