Diumenge de Mercè. Diumenge de futbol. Sí, amics, la redacció d'aquest humil blog es va traslladar al Camp Nou per viure el directe un partit de futbol. I, per demostrar que el poble català és un poble cordial i generós i simpàtic i bones persones i ... (sí, ho sé, ja paro!) doncs un servidor va convidar a veure el futbol ... no, no sóc soci, vull dir que no sóc abonat ... que no hi deixo el sou, vaja ... a la Nimue i el seu valencianisme (no són dues persones ... em refereixo a ella i la seva aura valenciana). Tot sigui dit que malgrat el poble català sigui cordial i generós ... ens van deixar els carnets per anar-hi (gràcies, Juli) ... però, ara que hi penso, veieu com el poble català és generós? Ah, per cert, el partit era Barça-València.
Portar al futbol a algú que no li agrada el futbol té, com la majoria de coses d'aquesta vida, moltes singularitats, perquè la persona que va amb tu, al no estar acostumada a estar rodejada de 90 i picu mil persones i veure un estadi tan gran, va com pensant "Mira això, mira allò ..." (bé, en valencià en aquest cas), que no t'ho diu però segur que ho pensa. També passa que la persona et creu en excés, com que li dius "Mira, seurem aquí!" i ja la tens assentada en plan "Xè, que no comença el partit?" quan quedava com una hora. O ves que no li facis cap comentari de "Uff, els lavabos del Camp Nou són com per no anar-hi!" i després ... bé, és igual.
A més, com que no li agrada el futbol si hi ha alguna cosa que desitja és que el teu equip perdi. Més que res per veure't en situacions extremes i angoixants ... cosa que no va passar perquè un servidor, al més pur estil David Niven, va estar a l'alçada de les circumstàncies durant tot el matx. I si el teu equip guanya? Tampoc passa res perquè com que no li agrada el futbol...tampoc li pots fer la punyeta. Ei, i que el seu equip no guanyi, eh? Que llavors t'ho has de sentir tota la tornada cap a casa. Això sí, anar-te dient "Mmmm, el Barça ho fa com malament, oi?" cada 2 per 3 també m'ho havia de sentir. I sí, és desesperant.
I després hi ha el tema de les preguntes. Sense arribar al nivell del Kittus de "Cap on ataca el Barça?" hi ha sovint reiteracions de la pregunta "Pep, què ha passat?" o "Per què xiulen?". Potser li va mancar (normal en ser el primer cop) una mica d'implicació amb el partit. Pobre! Que el València va marcar un gol i ella ni es va enterar. De fet, la seqüència va anar si fa no fa:
(Un silenci eixordidor envaeix el Camp Nou)
(N) "Pep, què ha passat?" (veieu com tenia jo raó?)
(P) "Mmmm, crec que ha marcat el València" ("Crec", ha, amb els jugadors del València alla abraçant-se al mig del camp ... però, clar, ella què sabia, pobre!)
(N)"Ahhhh!"
(Passats uns segons)
(N) "Ahhh, el València! ueee, ha marcat el València!"
(P) "Un comentari més i em foto a cridar que hi ha una infiltrada a la grada i et fan un linxament públic!"
(N) "Hehehehe" (en lletra petita perquè reia en veu baixa)
Tampoc es va implicar massa en la celebració del gol del Barça ... potser és normal ... però, veus, en aquest cas si que se'n va adonar, tu. Seria perquè la gent que ens envoltava es va aixecar embogida ... no sé. Va ser llavors, davant un aclaparador domini del Barça, que va posar la cara de perdona-vides, com dient "T'he n'has salvat d'una de bona ... amiguito".
Però el que no pot faltar mai en un event esportiu són els comentaris dels experts de l'altre bàndol, d'aquella gent que mai abandona al seu equip, d'aquella gent que passi el que passi tenen sempre una paraula agradable pels seus. En aquest cas, des de València, a l'altra banda del fil telefònic, la Shoshana (alcoholitzada i afònica) i el Jovi (més serè ... tolera més l'alcohol) que em van fer esment a la mitja part que ens fotrien un baco i que al final del partit un lacònic "Mmmm, han jugat com el cul, no tenen perdó i et deixo que he de conduir" resumia el seu estat d'ànim. Defensors a capa i espasa del seu club, ja us ho dic jo.
Ja ho veieu: és distret. Passar una tarda/vespre al Camp Nou és distret. Potser el millor resum que podria fer és un comentari que em vaig haver de sentir al final del partit (per cert, repartiment de punts) "Ai, ja està? Doncs se m'ha fet curt!" ... a lo que jo vaig puntualitzar "Sí, oi quan els veus per la tele sembla que es facin més llargs?" ... per acabar sentint "No, si jo per la tele no els miro mai" ... Clar, llavors si que no es fan llargs!
Portar al futbol a algú que no li agrada el futbol té, com la majoria de coses d'aquesta vida, moltes singularitats, perquè la persona que va amb tu, al no estar acostumada a estar rodejada de 90 i picu mil persones i veure un estadi tan gran, va com pensant "Mira això, mira allò ..." (bé, en valencià en aquest cas), que no t'ho diu però segur que ho pensa. També passa que la persona et creu en excés, com que li dius "Mira, seurem aquí!" i ja la tens assentada en plan "Xè, que no comença el partit?" quan quedava com una hora. O ves que no li facis cap comentari de "Uff, els lavabos del Camp Nou són com per no anar-hi!" i després ... bé, és igual.
A més, com que no li agrada el futbol si hi ha alguna cosa que desitja és que el teu equip perdi. Més que res per veure't en situacions extremes i angoixants ... cosa que no va passar perquè un servidor, al més pur estil David Niven, va estar a l'alçada de les circumstàncies durant tot el matx. I si el teu equip guanya? Tampoc passa res perquè com que no li agrada el futbol...tampoc li pots fer la punyeta. Ei, i que el seu equip no guanyi, eh? Que llavors t'ho has de sentir tota la tornada cap a casa. Això sí, anar-te dient "Mmmm, el Barça ho fa com malament, oi?" cada 2 per 3 també m'ho havia de sentir. I sí, és desesperant.
I després hi ha el tema de les preguntes. Sense arribar al nivell del Kittus de "Cap on ataca el Barça?" hi ha sovint reiteracions de la pregunta "Pep, què ha passat?" o "Per què xiulen?". Potser li va mancar (normal en ser el primer cop) una mica d'implicació amb el partit. Pobre! Que el València va marcar un gol i ella ni es va enterar. De fet, la seqüència va anar si fa no fa:
(Un silenci eixordidor envaeix el Camp Nou)
(N) "Pep, què ha passat?" (veieu com tenia jo raó?)
(P) "Mmmm, crec que ha marcat el València" ("Crec", ha, amb els jugadors del València alla abraçant-se al mig del camp ... però, clar, ella què sabia, pobre!)
(N)"Ahhhh!"
(Passats uns segons)
(N) "Ahhh, el València! ueee, ha marcat el València!"
(P) "Un comentari més i em foto a cridar que hi ha una infiltrada a la grada i et fan un linxament públic!"
(N) "Hehehehe" (en lletra petita perquè reia en veu baixa)
Tampoc es va implicar massa en la celebració del gol del Barça ... potser és normal ... però, veus, en aquest cas si que se'n va adonar, tu. Seria perquè la gent que ens envoltava es va aixecar embogida ... no sé. Va ser llavors, davant un aclaparador domini del Barça, que va posar la cara de perdona-vides, com dient "T'he n'has salvat d'una de bona ... amiguito".
Però el que no pot faltar mai en un event esportiu són els comentaris dels experts de l'altre bàndol, d'aquella gent que mai abandona al seu equip, d'aquella gent que passi el que passi tenen sempre una paraula agradable pels seus. En aquest cas, des de València, a l'altra banda del fil telefònic, la Shoshana (alcoholitzada i afònica) i el Jovi (més serè ... tolera més l'alcohol) que em van fer esment a la mitja part que ens fotrien un baco i que al final del partit un lacònic "Mmmm, han jugat com el cul, no tenen perdó i et deixo que he de conduir" resumia el seu estat d'ànim. Defensors a capa i espasa del seu club, ja us ho dic jo.
Ja ho veieu: és distret. Passar una tarda/vespre al Camp Nou és distret. Potser el millor resum que podria fer és un comentari que em vaig haver de sentir al final del partit (per cert, repartiment de punts) "Ai, ja està? Doncs se m'ha fet curt!" ... a lo que jo vaig puntualitzar "Sí, oi quan els veus per la tele sembla que es facin més llargs?" ... per acabar sentint "No, si jo per la tele no els miro mai" ... Clar, llavors si que no es fan llargs!
