Divendres passat, i jo encara no m'ho crec, vaig assitir a un concert. No, Geo, no era ni Mesclat, ni Dijous Paella, ni Txitxarel·los, ni Joaquin Sabina, ni Bruce Springsteen, ni el Quartet líric de l'Orfeó de Pedralbes, ni Sopa de Cabra (aix, si aquests ja no canten...) ... era Marlango. Que qui és Marlango? Per favor, és el grup on toca la meva deesa, la meva musa, la noia 10, aquella dona de qui estic enamorat només veure-la per la tele en aquella série que feien els dilluns ... no, com voleu que sigui Ana Obregon! ... parlo de Leonor Watling! Aixxx, com pot fer tantes coses bé, aquella dona. Algun defecte deu tenir! Guapa, bona actriu, guapa, bona cantant, guapa, simpàtica, guapa, ... I a més, he vist per la tele que se sap orientar a les carreteres ... aixxx, quina dona!
La veritat és que quan baixava amb el bus recordava un dels primers concerts que vaig anar: Sau a Olesa de Montserrat. Sí, trist també baixar a Olesa ... i més trist baixar a Olesa a veure Sau. Però nens, és el que hi havia, eren els principis dels 90 i estava de moda el rock català. Recordo que no sabia massa cançons de Sau, de fet, només en sabia una ... però jo no m'amoinava ...total, eren uns mindundis ... i van acabar sent uns mindundis, reconeguem-ho. A més, jo era més de Sopa de Cabra i tot això.
Anar a un concert de rock sabent-te una cançó només és ... una putada. Primer perquè pateixes perquè has de saltar i anar fent alguna cosa amb la boca, per dissimular que no en tens ni idea del que canten ... això, o cantar mig segon després de quan ho fa el cantant (no digueu que no, que tots ho hem fet això) ... cosa que amb el ritme que portava Sau tampoc era molt difícil. I segon perquè pateixes per si no toquen LA TEVA CANÇÓ, que també seria mala sort (la van tocar, per cert, un alleugeriment, tu) ... en el meu cas, gairebé cap al final van cantar "És inútil continuar" (no, no estava dedicada a Sete Gibernau) i crec que a hores d'ara me'n sé com 2 o 3 més de Sau ... inclosa la famosíssima "Boig per tu" que crec que l'he sentida en 4038,45 versions diferents ... em falta la de El Fary, només ... i que actualment es pot sentir caaaaaada setmana al programa aquell de Cantamania.
De fet, les similituds amb el concert de Marlango eren evidents: poques cançons em sabia (feia 2 anys que no els havia sentit ... la Nimue em va fer un CD amb "lo más de lo más" per si les mosques ... CD que vaig sentir 2 cops ... però alguna cosa em va quedar, eh?) i aquella gent molt animada no es veia (sense arribar a lo de Sau, clar ... però no sabia si portar-me un jersei, que ja refresca al vespre, o una manta per si m'adormia) ... però millor, perquè no hauríem de fer el paperina movent la boca com si ens sabéssim les cançons. Hi havia la Leonor, que això era una gran compensació. Ah, i em deixava una altra, aquella gent canta en anglès ... no no, que canten bé, en anglès (vull dir que com anglès, cola, eh?) sobretot la Leonor, que és la que canta.
I la veritat és que molt bé. Molt bé tot: el lloc (el Fòrum ... que jo encara no hi havia anat ... me l'imaginava més gran, ... ah, que hi ha més tros? vaaaale), el grup aquell, la Leonor (que bé que canta ... i com canvia el grup en directe vers el CD, si quan escoltes el CD demanaries corrent una transfusió d'orxata a sang per aquella gent ... i en canvi en directe sonen molt animadets), la meva companyia, la gent que hi havia ... si exceptuem a les dues noies davant nostre, que semblaven dues rumanes tretes de Montreal'74: que si m'agafes, que faig una semivoltereta, que faig "el mort", que ens anem canviant-de-lloc-ara-davant-ara-darrera, ... i la noia que tenia al meu costat, que no parava de fotre'm cops i al final em va dir "Me estás rozando y me pones nerviosa ..." ... a sobre ... cony, doncs enlloc d'estar aquí, a un concert, ves a veure el quartet de cambra aquell de Pedralbes, què vols que et digui! (pels malpensats, li "rozaba" el braç ... amb el meu braç ... que s'ha de dir tot, hombre!)
Abans de Marlango tocava un grup de Murcia (Murcia ... qué hermosa eres!) que es deien Second (no farem l'acudit de "I per què van cantar firsts, jajajajaja?" ... penós). El grup venia a ser com una mena de barreja entre grup murcià i pop britànic (sí, estrany, ho sé) i el cantant tenia una retirada a: el cantant de The Verve (aquí tampoc ningú ho deu saber, oi?) o algun dels germans Gallagher, però sense pegar-se amb ningú. Ei, i no ho feien malament. Però dels grups aquests de teloners hi ha una cosa que sempre em desorienta: com és que sempre, sempre, sempre hi ha algú del públic que se sap les cançons? Bé, jo la deixo aquí, la pregunta. En general, com diria el meu jefe, TMB. Nooooo, Tots Movem Barcelona no, Tot Molt Bé.
I així és el món dels concerts i de la música. Una mica com el món del futbol, malgrat que algunes persones em criticaran per veure-ho així. Alguna cosa falla en tot això. Els que cobren les peles saludant des de dalt i els que les paguen cridant "Sou collonuts!" des de baix. Clar que al món de la música hi ha la Leonor
La veritat és que quan baixava amb el bus recordava un dels primers concerts que vaig anar: Sau a Olesa de Montserrat. Sí, trist també baixar a Olesa ... i més trist baixar a Olesa a veure Sau. Però nens, és el que hi havia, eren els principis dels 90 i estava de moda el rock català. Recordo que no sabia massa cançons de Sau, de fet, només en sabia una ... però jo no m'amoinava ...total, eren uns mindundis ... i van acabar sent uns mindundis, reconeguem-ho. A més, jo era més de Sopa de Cabra i tot això.
Anar a un concert de rock sabent-te una cançó només és ... una putada. Primer perquè pateixes perquè has de saltar i anar fent alguna cosa amb la boca, per dissimular que no en tens ni idea del que canten ... això, o cantar mig segon després de quan ho fa el cantant (no digueu que no, que tots ho hem fet això) ... cosa que amb el ritme que portava Sau tampoc era molt difícil. I segon perquè pateixes per si no toquen LA TEVA CANÇÓ, que també seria mala sort (la van tocar, per cert, un alleugeriment, tu) ... en el meu cas, gairebé cap al final van cantar "És inútil continuar" (no, no estava dedicada a Sete Gibernau) i crec que a hores d'ara me'n sé com 2 o 3 més de Sau ... inclosa la famosíssima "Boig per tu" que crec que l'he sentida en 4038,45 versions diferents ... em falta la de El Fary, només ... i que actualment es pot sentir caaaaaada setmana al programa aquell de Cantamania.
De fet, les similituds amb el concert de Marlango eren evidents: poques cançons em sabia (feia 2 anys que no els havia sentit ... la Nimue em va fer un CD amb "lo más de lo más" per si les mosques ... CD que vaig sentir 2 cops ... però alguna cosa em va quedar, eh?) i aquella gent molt animada no es veia (sense arribar a lo de Sau, clar ... però no sabia si portar-me un jersei, que ja refresca al vespre, o una manta per si m'adormia) ... però millor, perquè no hauríem de fer el paperina movent la boca com si ens sabéssim les cançons. Hi havia la Leonor, que això era una gran compensació. Ah, i em deixava una altra, aquella gent canta en anglès ... no no, que canten bé, en anglès (vull dir que com anglès, cola, eh?) sobretot la Leonor, que és la que canta.
I la veritat és que molt bé. Molt bé tot: el lloc (el Fòrum ... que jo encara no hi havia anat ... me l'imaginava més gran, ... ah, que hi ha més tros? vaaaale), el grup aquell, la Leonor (que bé que canta ... i com canvia el grup en directe vers el CD, si quan escoltes el CD demanaries corrent una transfusió d'orxata a sang per aquella gent ... i en canvi en directe sonen molt animadets), la meva companyia, la gent que hi havia ... si exceptuem a les dues noies davant nostre, que semblaven dues rumanes tretes de Montreal'74: que si m'agafes, que faig una semivoltereta, que faig "el mort", que ens anem canviant-de-lloc-ara-davant-ara-darrera, ... i la noia que tenia al meu costat, que no parava de fotre'm cops i al final em va dir "Me estás rozando y me pones nerviosa ..." ... a sobre ... cony, doncs enlloc d'estar aquí, a un concert, ves a veure el quartet de cambra aquell de Pedralbes, què vols que et digui! (pels malpensats, li "rozaba" el braç ... amb el meu braç ... que s'ha de dir tot, hombre!)
Abans de Marlango tocava un grup de Murcia (Murcia ... qué hermosa eres!) que es deien Second (no farem l'acudit de "I per què van cantar firsts, jajajajaja?" ... penós). El grup venia a ser com una mena de barreja entre grup murcià i pop britànic (sí, estrany, ho sé) i el cantant tenia una retirada a: el cantant de The Verve (aquí tampoc ningú ho deu saber, oi?) o algun dels germans Gallagher, però sense pegar-se amb ningú. Ei, i no ho feien malament. Però dels grups aquests de teloners hi ha una cosa que sempre em desorienta: com és que sempre, sempre, sempre hi ha algú del públic que se sap les cançons? Bé, jo la deixo aquí, la pregunta. En general, com diria el meu jefe, TMB. Nooooo, Tots Movem Barcelona no, Tot Molt Bé.
I així és el món dels concerts i de la música. Una mica com el món del futbol, malgrat que algunes persones em criticaran per veure-ho així. Alguna cosa falla en tot això. Els que cobren les peles saludant des de dalt i els que les paguen cridant "Sou collonuts!" des de baix. Clar que al món de la música hi ha la Leonor
