S'acosten dies de canvis a la nostra fabulosa empresa. Dies de benvingudes (bé, benviguda ... la del meu venerat JM que torna de la Xina). Dies de comiats (del meu entranyable, benvolgut i molt apreciat Tigre del Bierzo, l'indispensable, tossut i increible senyorSWT). Però no adelentem aconteixements i fem les coses per parts.
Amics, la globalització ha arribat a la nostra empresa. Bé, la globalització o la rateria, com es vulgui dir. Aquesta setmana el nostre jefe ens va reunir per fer la típica reunió. La típica reunió a la meva empresa és aquella reunió que:
- Es fa a l'hora que tothom li va malament (en recordo una que se solapava amb el partit contra Argentina al Mundobàsket que la gent estava que es pujava per les parets). És com una mena de màgia al triar el dia i l'hora! O que no te la posin el divendres per la tarda ... que s'han donat casos! Llavors es coneguda com a reunió-merendola. Que si algú porta el berenar? Vinga, home! Que aquests són com Movistar, que no han regalat res mai!
- Es fa en el moment que no hi ha ningú. Mira que té hores el dia, eh? Doncs tot Déu provant coses, que si un està aquí, l'altre allà, l'altre a l'excusado. I tu arribes al lloc de la reunió ... i només hi sou tu i el jefe. .. i el silenci es pot tallar amb un ganivet d'aquells per posar la margarina (Tulipán, que ja no es fa ... què en deuen haver fet de l'helicòpter?). I apa, ves a buscar-los! saps? Sort que per això El Tigre del Bierzo n'és un expert.
- Es diuen les coses que tothom ja sap. Ja ho tenen això les típiques reunions. Sembla que portin per títol "Com podem arreglar això?". El "Això" és la típica cosa que mira que es porta anys parlant-ne i mai s'ha aconseguit res. És com si ens reuníssim una colla d'amics per abordar temes com "Com acabar amb la fam al món? Com aconseguir que el Barça guanyi la Xampinyons? La noia aquella és rossa-pote?" ... ep, i lo bo és que tothom diu la seva! I tothom "Sí, sí, sí" tope convençuts! Horrible!
Però la novetat de la darrera reunió va ser que al nostre jefe li van proposar de fer més global (i baratu, que som catalans!) el nostre alegre i jacarandós equip. De fet li van proposar si volia incorporar un nou membre (membre ... de persona, no malpensem, que podia ser noi o noia!) d'un altre país. I no d'un país qualsevol, no, sino un hindú, un xec o d'algun altre lloc! Mira! Mira! Crec que les cares de pànfilus que fem en aquestes reunions se'ns van esborrar de cop i se'ns van tornar en cares de mussol: els ulls obeeeeerts com plats i les ulleres aixecades com un pastor alemany.
Clar, naturalment, explicava The Boss (res a veure físicament amb en Bruce), aquesta personeta treballaria des de casa seva (o des de la seva empresa d'allà) i nosaltres ens comunicaríem amb ell via telèfonica o mails o telepatia còsmica o alguna cosa per l'estil. Avantatge? Cobra poc. Clar. Cobraria molt pel país on viu però poc comparat amb els nostres imponents sous que ens permeten viure una vida de luxúria i desenfrenu (i per si no ho heu notat, era ironia!) . Per sort, el nostre cap visible davant el món i la vida ja ens va dir que havia refusat elegantment el suggeriment que li van fer arribar, més que res perquè el tipus i el ritme de feina que desenvolupem (anar, provar, trucar, cridar, si cal, constantment) ho impedia com bastant.
De tota manera, apart d'aquest impediment sense importància, una pregunta crec que va planejar pels caps de tots a l'instant: "A veure, si tots estem posats en taules més o menys juntes, que parlem el mateix idioma (amb variants, que cada cop ens liem més) que ens veiem i ens podem dir a la cara "Nen! no veus que això no va així!?" i tot i així feina tenim per entendre'ns ... tu creus que amb un tiu que està a la quinta forca ens en podríem sortir?" I la resposta que crec que va passar pel cap de tots era la mateix "No! Per favor! Si quan jo dic 'peres' el meu company entén 'pomes' ... imagina't si li diem en anglès ... o en hindú ... o en xec!". I no em feu la broma que els de Tarragona diuen "Xeeeec, cap on vas?".
Però de tot cal buscar la part positiva. I la gràcia que tindria trucar a la Índia? Com deuen sonar els contestadors de la Índia? (amb música índia, clar) I els mails? Els logos de les empreses índies tenen la vaca? Clar, com que és un animal sagrat! Però de tota manera, per tal de no crear un conflicte internacional per culpa meva i del meu anglès, més val que no hagi estat. Si de cas ja ens ho trobarem un altre moment, tu.
Amics, la globalització ha arribat a la nostra empresa. Bé, la globalització o la rateria, com es vulgui dir. Aquesta setmana el nostre jefe ens va reunir per fer la típica reunió. La típica reunió a la meva empresa és aquella reunió que:
- Es fa a l'hora que tothom li va malament (en recordo una que se solapava amb el partit contra Argentina al Mundobàsket que la gent estava que es pujava per les parets). És com una mena de màgia al triar el dia i l'hora! O que no te la posin el divendres per la tarda ... que s'han donat casos! Llavors es coneguda com a reunió-merendola. Que si algú porta el berenar? Vinga, home! Que aquests són com Movistar, que no han regalat res mai!
- Es fa en el moment que no hi ha ningú. Mira que té hores el dia, eh? Doncs tot Déu provant coses, que si un està aquí, l'altre allà, l'altre a l'excusado. I tu arribes al lloc de la reunió ... i només hi sou tu i el jefe. .. i el silenci es pot tallar amb un ganivet d'aquells per posar la margarina (Tulipán, que ja no es fa ... què en deuen haver fet de l'helicòpter?). I apa, ves a buscar-los! saps? Sort que per això El Tigre del Bierzo n'és un expert.
- Es diuen les coses que tothom ja sap. Ja ho tenen això les típiques reunions. Sembla que portin per títol "Com podem arreglar això?". El "Això" és la típica cosa que mira que es porta anys parlant-ne i mai s'ha aconseguit res. És com si ens reuníssim una colla d'amics per abordar temes com "Com acabar amb la fam al món? Com aconseguir que el Barça guanyi la Xampinyons? La noia aquella és rossa-pote?" ... ep, i lo bo és que tothom diu la seva! I tothom "Sí, sí, sí" tope convençuts! Horrible!
Però la novetat de la darrera reunió va ser que al nostre jefe li van proposar de fer més global (i baratu, que som catalans!) el nostre alegre i jacarandós equip. De fet li van proposar si volia incorporar un nou membre (membre ... de persona, no malpensem, que podia ser noi o noia!) d'un altre país. I no d'un país qualsevol, no, sino un hindú, un xec o d'algun altre lloc! Mira! Mira! Crec que les cares de pànfilus que fem en aquestes reunions se'ns van esborrar de cop i se'ns van tornar en cares de mussol: els ulls obeeeeerts com plats i les ulleres aixecades com un pastor alemany.
Clar, naturalment, explicava The Boss (res a veure físicament amb en Bruce), aquesta personeta treballaria des de casa seva (o des de la seva empresa d'allà) i nosaltres ens comunicaríem amb ell via telèfonica o mails o telepatia còsmica o alguna cosa per l'estil. Avantatge? Cobra poc. Clar. Cobraria molt pel país on viu però poc comparat amb els nostres imponents sous que ens permeten viure una vida de luxúria i desenfrenu (i per si no ho heu notat, era ironia!) . Per sort, el nostre cap visible davant el món i la vida ja ens va dir que havia refusat elegantment el suggeriment que li van fer arribar, més que res perquè el tipus i el ritme de feina que desenvolupem (anar, provar, trucar, cridar, si cal, constantment) ho impedia com bastant.
De tota manera, apart d'aquest impediment sense importància, una pregunta crec que va planejar pels caps de tots a l'instant: "A veure, si tots estem posats en taules més o menys juntes, que parlem el mateix idioma (amb variants, que cada cop ens liem més) que ens veiem i ens podem dir a la cara "Nen! no veus que això no va així!?" i tot i així feina tenim per entendre'ns ... tu creus que amb un tiu que està a la quinta forca ens en podríem sortir?" I la resposta que crec que va passar pel cap de tots era la mateix "No! Per favor! Si quan jo dic 'peres' el meu company entén 'pomes' ... imagina't si li diem en anglès ... o en hindú ... o en xec!". I no em feu la broma que els de Tarragona diuen "Xeeeec, cap on vas?".
Però de tot cal buscar la part positiva. I la gràcia que tindria trucar a la Índia? Com deuen sonar els contestadors de la Índia? (amb música índia, clar) I els mails? Els logos de les empreses índies tenen la vaca? Clar, com que és un animal sagrat! Però de tota manera, per tal de no crear un conflicte internacional per culpa meva i del meu anglès, més val que no hagi estat. Si de cas ja ens ho trobarem un altre moment, tu.
