"No puc. No puc", que deia aquell. No, no parlo de la feina (o sí, perquè me n'han liat una! ... Dos mesos i mig fa que li vaig dir al Conde Duku que em donessin d'alta una cosa que necessitava pel setembre! Dos mesos i mig! I quan ho ha donat d'alta? Va, que hi ha premi! La paraula comença per A i acaba per VUI ... i quan ho tindrem disponible nosaltres? Aquesta és més complicada! La frase comença per L i acaba per ASETMANAQUEVECOLLONS). Parlava, abans de rajar, que ho necessitava, de la tele. És que és setembre ... i a mi aquests anuncis de coleccions m'entren molt per la vista. Sort de la meva veueta (molt gran la meva veueta darrerament) em va dient "No ho facis, no ho facis" (que segons certa gent també és el que diu el començament de la cançó aquella de la Shakira aquella).
A la meva curta i estressada vida hi ha hagut dues grans col·leccions. Val, si comptem les de cromos de la Lliga de futbol i la de Dartacán y los 3 Mosqueperros potser n'hi han hagut més de dues... però aquelles de comprar coses cada setmana van ser dues. Dues i durant la meva infantesa. No rigueu, si us plau: com saber tot de la vida amb El Libro Gordo de Petete i la meva primera (i darrera) incursió als idiomes amb Curso de Inglés Planeta-Agostini con cassettes i coses vàries (o alguna cosa més antiga, no recordo ben bé el títol)
Respecte al primer, venia a ser una mena d'enciclopèdia temàtica de diferents coses. El llibre en qüestió éra un llibret blau, bastant xulo. El problema és que després es va complicar el tema perquè anaven treient llibres grocs, verds, ... uf! Massa coses! I no tenia pinta d'acabar-se mai la col·lecció. A més el Petete aquell era una mena d'ànec repelent que sortia per la tele i que representa que sabia de tot ... molt repel·lent tot plegat, massa repel·lent. A més tenia una coletilla quan acabava el show que era "El libro gordo te enseña, el libro gordo entretiene y yo te digo contento ... hasta el programa que vieneeeee". Sí, ja ho sé. Però encara no s'havia inventat ni Tele 5 ni les Mamachichos (que, com vaig sentir a dir l'altre dia, "estaven molt bé i donaven ganes d'aplaudir i tot ... llàstima que aplaudir amb una mà és difícil")
El segon ... ohh, el segon. Aquell tampoc tenia pinta d'acabar-se mai. Crec que vaig fer com 20 fascicles i veient que el meu anglès millorava a passos de tortuga (my english go on by turtle-steps), vem decidir aturar-lo. A més, em sentia ridícul repetint allà el que deia el toca-cassettes, que semblava més un toca-collons.
Doncs bé, l'altre dia mirant la tele, vaig quedar-me encisat amb les "coles" que treuen aquest any. Això sí que són "coles"! Dóna fins i tot ganes de fer-les ... però no, no, ho he d'evitar. A més totes les acostuma a comentar el mateix tiu ... bé, la mateixa veu en off i es fan, com de casa. Ara bé, que jo ho eviti no vol dir que vosaltres les pogueu fer:
- Bichos. Curiosa aquesta col·lecció. A l'anunci surt una nena repipi dient "Eso es el escarabajo pelotero". Quina ràbia, la nena! I quin fàstic, el bitxo! I diuen a més que són animals reals i es veu que el primer fascicle surt un escorpí. Ho sento ... però jo no poso un escorpí a casa ni de conya! I un escarabajo pelotero d'aquestos, menys! A més, hi ha publicitat enganyosa: surten uns bitxarracus a l'anunci que semblen trets de la peli aquella de Starship Troopers ... i al final res, són una merdeta. El final de la col·lecció? Quan surti el final de l'escala evolutiva: un home. Bé, depén de l'home, que hi ha gent que no ha arribat encara al final d'aquesta escala. De fet, crec que no són ni a l'inici.
- Talgo. Història del tren Talgo i reproducció amb unes vies i els diferents models de vagons. Per començar, mau, perquè has de tenir un menjador o sala que sigui com l'explanada del Camp Nou, més o menys. On t'ho fots? Si a un pis no hi ha lloc per aquestes coses! Respecte la col·lecció res a dir (apart de que només servirà per acumular pols). Se suposa que té un final ... he dit se suposa. Però el millor és que obre unes noves possibilitats com seria la col·lecció Cercanías. Aquesta col·lecció, que també hauria de portar vies i tal, reproduiria el millor dels nostres trens de rodalies: tindries el rodalies de la costa de TGN, amb la catenària que aniria caient i els merders amb les vies de l'AVE, el rodalies de la costa de Girona, que no et diu la parada i has d'endevinar-la, el rodalies-tren-bala fins a Lleida, que triga com si anessis en cotxe i tornessis ... 2 vegades ...
- Bomberos del mundo. Aquesta! Aquesta és la que no trobo sentit! Quina col·lecció és aquesta, per favor? Però realment ... hi ha un estudi de màrketing darrera d'això? És que ... És que ... És que ... A més te'ls donen així, sense res. No sé, doneu una caseta, i així els pots anar posant! Amb la barra aquella perquè baixin. No sé, és que donar un bomber que agafa una manguera (dic "una manguera" i no "la seva manguera", que consti) I el final? Hi ha final, senyors!? No entenc, no entenc. Com a mínim podria sortir-hi una rèplica de Nicolas Cage, que surt fent de bomber amb bigoti a la peli de l'11-S. I segur que porta bigoti perquè la gent no digui "Joder! Una altra peli amb aquest tiu!". Déu meu, per què ens has abandonat!?
- Scalextric Carlos Sainz ... o amb tants cotxes que ha portat el Carlos Sainz, com és que ha guanyat tans pocs mundials? Aquesta l'he deixada pel final perquè és la més surrealista. A veure, Carlos Sainz, pilot perdedor, per un cantó, per l'altre Scalextric, joc de competició. No ho entenc. Calla que no sigui que els cotxes no vagin sortint dels rails conforme vagis corrent, o que tu portis el cotxe i t'aparegui una vaca del no res, o que et caigui un arbre o que quan estiguis a punt de guanyar se t'aturi el cotxe de cop i volta i sentis una veueta de "La cagamos Luís!". Si ho han fet real ("Reproducciones a tamaño real" diuen) doncs segur que ha de passar això.
Això sí, col·leccions d'aquelles que diguis "Això és d'utilitat" no n'hi acaben d'haver moltes, oi? I això que no he posat altres mítiques com Abanicos del Mundo o Verano Azul en DVD, perquè la gent es recreï amb la mort del pobre Chanquete. Que la gent també és com sàdica, oi?
A la meva curta i estressada vida hi ha hagut dues grans col·leccions. Val, si comptem les de cromos de la Lliga de futbol i la de Dartacán y los 3 Mosqueperros potser n'hi han hagut més de dues... però aquelles de comprar coses cada setmana van ser dues. Dues i durant la meva infantesa. No rigueu, si us plau: com saber tot de la vida amb El Libro Gordo de Petete i la meva primera (i darrera) incursió als idiomes amb Curso de Inglés Planeta-Agostini con cassettes i coses vàries (o alguna cosa més antiga, no recordo ben bé el títol)
Respecte al primer, venia a ser una mena d'enciclopèdia temàtica de diferents coses. El llibre en qüestió éra un llibret blau, bastant xulo. El problema és que després es va complicar el tema perquè anaven treient llibres grocs, verds, ... uf! Massa coses! I no tenia pinta d'acabar-se mai la col·lecció. A més el Petete aquell era una mena d'ànec repelent que sortia per la tele i que representa que sabia de tot ... molt repel·lent tot plegat, massa repel·lent. A més tenia una coletilla quan acabava el show que era "El libro gordo te enseña, el libro gordo entretiene y yo te digo contento ... hasta el programa que vieneeeee". Sí, ja ho sé. Però encara no s'havia inventat ni Tele 5 ni les Mamachichos (que, com vaig sentir a dir l'altre dia, "estaven molt bé i donaven ganes d'aplaudir i tot ... llàstima que aplaudir amb una mà és difícil")
El segon ... ohh, el segon. Aquell tampoc tenia pinta d'acabar-se mai. Crec que vaig fer com 20 fascicles i veient que el meu anglès millorava a passos de tortuga (my english go on by turtle-steps), vem decidir aturar-lo. A més, em sentia ridícul repetint allà el que deia el toca-cassettes, que semblava més un toca-collons.
Doncs bé, l'altre dia mirant la tele, vaig quedar-me encisat amb les "coles" que treuen aquest any. Això sí que són "coles"! Dóna fins i tot ganes de fer-les ... però no, no, ho he d'evitar. A més totes les acostuma a comentar el mateix tiu ... bé, la mateixa veu en off i es fan, com de casa. Ara bé, que jo ho eviti no vol dir que vosaltres les pogueu fer:
- Bichos. Curiosa aquesta col·lecció. A l'anunci surt una nena repipi dient "Eso es el escarabajo pelotero". Quina ràbia, la nena! I quin fàstic, el bitxo! I diuen a més que són animals reals i es veu que el primer fascicle surt un escorpí. Ho sento ... però jo no poso un escorpí a casa ni de conya! I un escarabajo pelotero d'aquestos, menys! A més, hi ha publicitat enganyosa: surten uns bitxarracus a l'anunci que semblen trets de la peli aquella de Starship Troopers ... i al final res, són una merdeta. El final de la col·lecció? Quan surti el final de l'escala evolutiva: un home. Bé, depén de l'home, que hi ha gent que no ha arribat encara al final d'aquesta escala. De fet, crec que no són ni a l'inici.
- Talgo. Història del tren Talgo i reproducció amb unes vies i els diferents models de vagons. Per començar, mau, perquè has de tenir un menjador o sala que sigui com l'explanada del Camp Nou, més o menys. On t'ho fots? Si a un pis no hi ha lloc per aquestes coses! Respecte la col·lecció res a dir (apart de que només servirà per acumular pols). Se suposa que té un final ... he dit se suposa. Però el millor és que obre unes noves possibilitats com seria la col·lecció Cercanías. Aquesta col·lecció, que també hauria de portar vies i tal, reproduiria el millor dels nostres trens de rodalies: tindries el rodalies de la costa de TGN, amb la catenària que aniria caient i els merders amb les vies de l'AVE, el rodalies de la costa de Girona, que no et diu la parada i has d'endevinar-la, el rodalies-tren-bala fins a Lleida, que triga com si anessis en cotxe i tornessis ... 2 vegades ...
- Bomberos del mundo. Aquesta! Aquesta és la que no trobo sentit! Quina col·lecció és aquesta, per favor? Però realment ... hi ha un estudi de màrketing darrera d'això? És que ... És que ... És que ... A més te'ls donen així, sense res. No sé, doneu una caseta, i així els pots anar posant! Amb la barra aquella perquè baixin. No sé, és que donar un bomber que agafa una manguera (dic "una manguera" i no "la seva manguera", que consti) I el final? Hi ha final, senyors!? No entenc, no entenc. Com a mínim podria sortir-hi una rèplica de Nicolas Cage, que surt fent de bomber amb bigoti a la peli de l'11-S. I segur que porta bigoti perquè la gent no digui "Joder! Una altra peli amb aquest tiu!". Déu meu, per què ens has abandonat!?
- Scalextric Carlos Sainz ... o amb tants cotxes que ha portat el Carlos Sainz, com és que ha guanyat tans pocs mundials? Aquesta l'he deixada pel final perquè és la més surrealista. A veure, Carlos Sainz, pilot perdedor, per un cantó, per l'altre Scalextric, joc de competició. No ho entenc. Calla que no sigui que els cotxes no vagin sortint dels rails conforme vagis corrent, o que tu portis el cotxe i t'aparegui una vaca del no res, o que et caigui un arbre o que quan estiguis a punt de guanyar se t'aturi el cotxe de cop i volta i sentis una veueta de "La cagamos Luís!". Si ho han fet real ("Reproducciones a tamaño real" diuen) doncs segur que ha de passar això.
Això sí, col·leccions d'aquelles que diguis "Això és d'utilitat" no n'hi acaben d'haver moltes, oi? I això que no he posat altres mítiques com Abanicos del Mundo o Verano Azul en DVD, perquè la gent es recreï amb la mort del pobre Chanquete. Que la gent també és com sàdica, oi?
