La notícia de la victòria al Japó el diumenge passat ha desfermat l'eufòria (és maco el verb "desfermar"), es veu. Ara tothom, tothom és del bàsket de tota la vida! Tothom! Tots anaven dient allò de "Que guay, de Bandai!". Ahir al vespre/nit/molt de nit aquella gentada allà esperant els herois (herois ... perquè mai més de la vida tornaran a guanyar res) per veure què diuen ... que què collons voleu que diguin? Si us sembla faran un discurs sobre el pensament filosòfic de Kant! A mi, i al Nen li passa el mateix, aquestes celebracions em sobren una mica. Són com ... de vergonya aliena. Que no les facin, si us plau! Ni aquests, ni els del Barça, eh?
És que, a veure, vosaltres creieu que després de no-sé-quantes hores de vol aquesta bona gent té ganes de pujar a un autobús i d'agafar un micròfon i dir alguna cosa? Vaja, jo no en tindria! A més, per dir el de sempre, els tòpics, "Sou collonuts!", "Sense vosaltres no s'hauria pogut fer res!", "Ara tornarem amb la Copa d'Europa!", ... Clar, ahir no deurien dir tot això (jo vaig plegar a la una de la matinada ... que allò es feia etern) ... i menys en català! Suposo que deuria una barreja entre Bisbal i Almodóvar: "Gracia al entrenador por sacarme", "Gracia a las ejcalerah por dejarme ir a buscar la copa", "Thanks to Virgin of Guadalupe", "... Virgin of Almudena", ...
Però hi deuria haver discursos per tot. El que diu només un "Gràcies!", el que fa la broma estil Guardiola "Zigazagazigazaga Zigui Zaga ... " (per dir al final) " no ho heu entés" (doncs haver-te explicat, idiota), que va entendre ell, algun company, la seva nòvia i ningú més, el que és de fora i deixa anar un "Campeolones, campeolones, oe oe oe" saltant i cridant (llavors ja és quan et poses les mans al cap i penses "Què fan a les altres cadenes?") i l'estrella de la nit que és el que intenta que tothom canti alguna mena d'himne. Aquest és el millor de tots! Perquè ja cal que el càntic sigui conegut perquè sino ... el públic és molt exigent, tu! A més, aquella dèria de la gent de cridar els noms dels jugadors perquè surtin a saludar ... i aquells jugadors que no es tenen res preparat i diuen el primer que els passa pel cap ... horrible!!!
El que sí que va quedar clar és que Madriz té ganes d'esports. I no ho dic per la carretada de gent, que n'hi havia molta, ho dic pel segon pebetero en 3 anys que han encés aquesta gent. Van ser els de La Sexta ("Todo va a cambiar" ... fins i tot les celebracions) que es van adonar i en dos cops de tita ja tenien al cap de bombers i a l'alcade en comunicació telefònica assegurant que no hi havia ningú ... i que vagi fent que estem mirant els del bàsket! Déu nos en guardi que a Madriz li donin les Olimpíades qualsevol dia. Que no quedarà ni un edifici en peu! O potser que els les donin ja perquè tenen ganes d'encendre coses, aquesta gent! Si estan ansiosos!!! A veure si començaran a encendre ciutats del voltant ... Clar que perquè arribin fins aquí ... encara queda.
I si això era a Madriz, aquí a BCN la vida transcorre amb molta més calma. Res. Només que als llumeneres de RyanAir (sí, són taronges com els d'ING-Direct "¿Cómo va tu cuenta Naranja? ¿Has visto que salgo en diferentes paises en el anuncio?", que diria el Matías Prats) se'ls va acudir de regalar bitllets d'avió gratis a qui anés a la Plaça de Catalunya amb una pancarta queixant-se d'Iberia. Ehem!! Però a qui se li acudeix això?! Que era de fora? De fora del planeta, eh? Si a BCN poses un cartell de "Busquem a gent per fotre'ls una pallissa" i hi ha més de 1000 persones fent cua!! Doncs imagineu-vos regalant passatges en avió! Tota la Plaça Catalunya plena de gent i els amics de RyanAir que només tenien 200 bitllets. Buah! Els va costar poc a aquella gent guixar on posava Iberia i posar RyanAir. Quins cracks!!! Aquí la situació també estava calenta ... però com a mínim no va cremar res.
PD: Ah, deixeu-me dir-vos una cosa abans d'acabar: "Sou collonuts!!"