Love, exciting and newCome Aboard. We're expecting you.
Love, life's sweetest reward.
Let it flow, it floats back to you.
Love Boat soon will be making another run
The Love Boat promises something for everyone
Set a course for adventure,
Your mind on a new romance.
Love won't hurt anymore
It's an open smile on a friendly shore.
Yes LOOOOOOOOOOOOOOOVE!
It's LOOOOOOOOOOOOOOOVE! (hey-ah!)
...
BSO The love boat àlies Vacaciones el Mar
Bé, canalla, ja ha arribat! Des d'avui en 3 setmanes i mitja sóc el Capitan Stubbin. Jo que pensava que ja en tenia prou amb "lo meu" i ara també em toca això. "Així endureixes el caràcter, que ets molt tou", em va dir algú amb ganes d'animar-me. D'acord, però i si no m'endureixo suposo que el següent pas serà lligar-me amb cadenes, tirar-me cubells d'aigua i fer-me passar corrent elèctrica com Stallone a Acorralado. Per si de cas ja vaig practicant el "Dios mío, dios mío...!!!". En fi, deixem-ho estar. Però ja em veig la gent d'aquí cridant-me el "Oh capitán, mi capitán!". Esperem que sigui The love boat i no The brown boat. Anirem informant.
Canalla, des d'ahir per allà 2/4 de dues (pels d'ESO ... no és que els conegui bé, és que és una cosa que m'ha sobtat molt, que no saben les hores ... 13:30 o "y media" ... que dius "I media ... què?" i et responen "La una, neng! La una!") no surto del meu bocabadament (de bocabadat). "Nen", em direu, "que el partit va acabar a les dues i picu". Sí, sí, teniu raó, però és que la primera part d'allò d'ahir no té nom. Mira que porto mirant partits de bàsket des de fa anys, molts anys, i mai havia vist allò, us ho juro.
I quina defensa! Mare meva! Quina defensa! Impressionant! "Dos contra un" (pilota al pívot, al tio gran, i el defensor no el deixa avançar i l'ajuda li talla la línia de passada) tota l'estona. Allò que pensava al començament del partit "Uf! No aguantaran pas!". I no, no van aguantar (em puc posar de futuròleg, jo també, home si em giro les ulleres i em poso un tanga de lleopard ... algo de Rappel sí que tinc), perquè a la segona part aquella gent grega (per cert, el pívot aquell, el Schorsianitis, grec de tota la vida ... que tota la vida ha menjar iogurt grec, vull dir) estava tan fets caldo i tan desmoratitzats que remuntar 20 punts se'ls va fer una tasca impossible.
A més va ser un partit amb èpica, que són els partits on gaudeixes més, que si el millor jugador està lesionat, que si de la meitat de l'equip qui no té un nap té una col i qui no té una ceba, ... com els partits aquells del Madriz que invoquen els esperits .... I el resultat va ser increible. També cal dir que el Mundial dura un partit més (encara que fós el típic de solters contra casats) i aquella gent no ho aguanten. Quines cares de concentració, de ràbia, de ganes de guanyar ... buf, buf, buf. S'ho mereixen per com han jugat! I l'homenatge que li van fer durant tot el partit (per no dir tot el Mundial) al Pau, reconeixent que sense ell no haguessin fet res, va ser impressionant.
A més, passa com amb la Copa d'Europa, però no la que vem guanyar el maig, la primera, la del 1992 o com l'Eurolliga del 2003. Són tants anys veient com foten pena, com "sí, sí, aquest any sí" però al final "no, no, serà que no". Collons! Que fa il·lusió! Que s'ho mereixien molt! Que jo estava al 84 veient el partit, no a les 4 de la matinada, però a les 7 de la matinada (els d'ESO no havien nascut encara) sí, que teníem paletes a casa (mira, el tiet de la Muntxi) que arreglaven la terrassa de dalt, que semblava La Selva Negra, allò.
I el millor va ser la transmissió de La Sexta, amb aquells 3 cracks que ens van recordar que l'esport ha de ser una diversió per sobre de tot .
Frases com "Ahí está Navarro, enchufando ... que crack, y eso que no tiene antecendentes de electricistas en su familia", "Jugando de nuevo Mr. Catering a punto de servir la ensalada", "Mira a Reyes, la contrata del Ayuntamiento, recogiendo la basura","A éste no lo mueves, ya te digo, que sólo pesa 150 kilos, el angelito", "Es ET, es ET, qué jugón ... y todos sonríen igual, Itu!!", "36-19 ... no es un prefijo para llamar a Tokyo, es el resultado casi al descanso", ...
En fi, que un goig poder veure un partit de bàsket així. Llàstima que ara ens els haurem d'empassar fins a la sopa. No podrien guanyar i ja està? Si estaran cansats del Jet Lag (això era una sèrie feminista, oi?) i ja els fan una festa i no sé què més. I vinga a polititzar-ho tot. Res. Millor quedar-nos amb el concepte que "La vida puede ser maravillosa".
PD: Si us fixeu, enlloc parlo del país que ha guanyat el Mundial, eh? eh? ... que jo no repeteixo "Eh", carai! ;)
Love, life's sweetest reward.
Let it flow, it floats back to you.
Love Boat soon will be making another run
The Love Boat promises something for everyone
Set a course for adventure,
Your mind on a new romance.
Love won't hurt anymore
It's an open smile on a friendly shore.
Yes LOOOOOOOOOOOOOOOVE!
It's LOOOOOOOOOOOOOOOVE! (hey-ah!)
...
BSO The love boat àlies Vacaciones el Mar
Bé, canalla, ja ha arribat! Des d'avui en 3 setmanes i mitja sóc el Capitan Stubbin. Jo que pensava que ja en tenia prou amb "lo meu" i ara també em toca això. "Així endureixes el caràcter, que ets molt tou", em va dir algú amb ganes d'animar-me. D'acord, però i si no m'endureixo suposo que el següent pas serà lligar-me amb cadenes, tirar-me cubells d'aigua i fer-me passar corrent elèctrica com Stallone a Acorralado. Per si de cas ja vaig practicant el "Dios mío, dios mío...!!!". En fi, deixem-ho estar. Però ja em veig la gent d'aquí cridant-me el "Oh capitán, mi capitán!". Esperem que sigui The love boat i no The brown boat. Anirem informant.
Canalla, des d'ahir per allà 2/4 de dues (pels d'ESO ... no és que els conegui bé, és que és una cosa que m'ha sobtat molt, que no saben les hores ... 13:30 o "y media" ... que dius "I media ... què?" i et responen "La una, neng! La una!") no surto del meu bocabadament (de bocabadat). "Nen", em direu, "que el partit va acabar a les dues i picu". Sí, sí, teniu raó, però és que la primera part d'allò d'ahir no té nom. Mira que porto mirant partits de bàsket des de fa anys, molts anys, i mai havia vist allò, us ho juro.
I quina defensa! Mare meva! Quina defensa! Impressionant! "Dos contra un" (pilota al pívot, al tio gran, i el defensor no el deixa avançar i l'ajuda li talla la línia de passada) tota l'estona. Allò que pensava al començament del partit "Uf! No aguantaran pas!". I no, no van aguantar (em puc posar de futuròleg, jo també, home si em giro les ulleres i em poso un tanga de lleopard ... algo de Rappel sí que tinc), perquè a la segona part aquella gent grega (per cert, el pívot aquell, el Schorsianitis, grec de tota la vida ... que tota la vida ha menjar iogurt grec, vull dir) estava tan fets caldo i tan desmoratitzats que remuntar 20 punts se'ls va fer una tasca impossible.
A més va ser un partit amb èpica, que són els partits on gaudeixes més, que si el millor jugador està lesionat, que si de la meitat de l'equip qui no té un nap té una col i qui no té una ceba, ... com els partits aquells del Madriz que invoquen els esperits .... I el resultat va ser increible. També cal dir que el Mundial dura un partit més (encara que fós el típic de solters contra casats) i aquella gent no ho aguanten. Quines cares de concentració, de ràbia, de ganes de guanyar ... buf, buf, buf. S'ho mereixen per com han jugat! I l'homenatge que li van fer durant tot el partit (per no dir tot el Mundial) al Pau, reconeixent que sense ell no haguessin fet res, va ser impressionant.
A més, passa com amb la Copa d'Europa, però no la que vem guanyar el maig, la primera, la del 1992 o com l'Eurolliga del 2003. Són tants anys veient com foten pena, com "sí, sí, aquest any sí" però al final "no, no, serà que no". Collons! Que fa il·lusió! Que s'ho mereixien molt! Que jo estava al 84 veient el partit, no a les 4 de la matinada, però a les 7 de la matinada (els d'ESO no havien nascut encara) sí, que teníem paletes a casa (mira, el tiet de la Muntxi) que arreglaven la terrassa de dalt, que semblava La Selva Negra, allò.
I el millor va ser la transmissió de La Sexta, amb aquells 3 cracks que ens van recordar que l'esport ha de ser una diversió per sobre de tot .
Frases com "Ahí está Navarro, enchufando ... que crack, y eso que no tiene antecendentes de electricistas en su familia", "Jugando de nuevo Mr. Catering a punto de servir la ensalada", "Mira a Reyes, la contrata del Ayuntamiento, recogiendo la basura","A éste no lo mueves, ya te digo, que sólo pesa 150 kilos, el angelito", "Es ET, es ET, qué jugón ... y todos sonríen igual, Itu!!", "36-19 ... no es un prefijo para llamar a Tokyo, es el resultado casi al descanso", ...
En fi, que un goig poder veure un partit de bàsket així. Llàstima que ara ens els haurem d'empassar fins a la sopa. No podrien guanyar i ja està? Si estaran cansats del Jet Lag (això era una sèrie feminista, oi?) i ja els fan una festa i no sé què més. I vinga a polititzar-ho tot. Res. Millor quedar-nos amb el concepte que "La vida puede ser maravillosa".
PD: Si us fixeu, enlloc parlo del país que ha guanyat el Mundial, eh? eh? ... que jo no repeteixo "Eh", carai! ;)
