Noooo, no patiu els fans de l'estiu, que fins el 20 i Escaich (el del Barça) diuen que no s'acaba. El que sí que s'han acabat han estat les meves vacances. Entranyables, fascinants, estàtiques (no, no m'he mogut del fuerte, només per fer viatges puntuals ...), colesterolítiques (que no sé si existeix això ... però he de tornar a menjar bé), ... No, avui no ha estat gens dur aixecar-me (com voleu que fos dur? si he estat 3 setmanes fent panxing!), ahir sí que va ser un dia dur ... és que això de veure-s'ho a venir ... uf, uf, uf, és dur, tu. Dur ... i depressiu. Pobre. Ahir semblava un xai a punt d'anar al mataderu. Una carona que feia! I unes ganes de no fer res... Sort d'algun altre missatge d'ànim que em van fer arribar i sort que El Tigre del Bierzo no em va enviar un missatge de "Queden 24 hores"; sort, dic, perquè avui al matí una nena (5 kg, ja, una campiona) hagués sigut orfena de pare (pero sin acritud, eh, niño?)
Jo no sé què em passa, suposo que em faig gran, però de tota la vida que als estius m'aprimava ... i ara m'engreixo. No ho entenc, tu. Sigui perquè abans, quan estudiava (aix, quan estudiava, 3 mesos de vacances ... aix, els profes, quina vida) feia molt d'esport a l'estiu (mentida, jo no he fet esport mai), sigui perquè m'he fet una miqueta més gran (res, sóc un criu) i el metabolisme i tot això, sigui per la mandra que fa cuinar a l'estiu ... sigui pel que sigui, tu, que dilluns passat vaig deixar-me caure per l'IKEA (sí, sí, el retorno) i em vaig trobar el típic estand de les bàscules.
Clar, l'IKEA és com un paradís fiscal, tu vas allà i fas el que vols (val, dins d'uns límits), volia dir que "fas el que vols" en el sentit que tu veus uns sofà, t'hi assentes; tu veus un llit, t'hi estires; tu veus una noia que està bé, se t'acut que pots convidar-la a provar el llit d'abans ... i veus una mena d'armari empotrat de 7 portes, tot tatuat, que és la seva parella ... empasses saliva i gires cap un altre cantó. Doncs això, si trobes una bàscula a l'IKEA, que menys que provar-la a veure si va bé. Després de descartar-ne 4, que no anaven bé, assumeixes el teu pes: 90 quilos, canalla. Què se n'ha fet de la meva cintureta de vespa? Que ha quedat ara com una cintureta de moto de GP. I del meu cos fibrat i escultural? Doncs sembla que no res.
I sembla que la culpa també la té la dieta mediterrània que he fet aquestes vacances. És que massa gelats tampoc és bó. Si tinc una imatge que m'identifiqui aquest estiu és ... buenu, serien dos: pagant un granitzat o una tarrina de gelat i/o demanant un entrepà de llom amb formatge. No vull ni calcular els Lelos que m'he gastat en gelats i/o granitzats! Clar, amb aquests dos paràmetres, molt cos escultural tampoc hauria de tenir. En fi, tenim un any per recuperar-nos ... abans de tornar a consumir granitzats i tarrines una altra vegada, clar.
Per cert, i continuant amb l'IKEA. Mort a l'IKEA. Mort, sobretot, a l'apartat de "coses que no són mobles, que són xules i que, ai, fan com gràcia" de l'IKEA. Per favor. Que jo anava allà a mirar. A mirar. I la gent que anava amb mi anaven a comprar. A comprar. Com és que jo em vaig gastar així, pim, pam, amb dos cops de tita, uns 100 Lelos!? I son tonteries, tot! No pot ser! Ah, i els altres només se'n van gastat uns 70. No és just, home!
Total que entre les despeses i el meu pes recentment conegut, hem estat així-així tota la setmana. I ahir, clar, el gran dia de "no tinc ganes de res". Que vaig dinar canelons de ca l'Amidala (ohh, que bons) i sopar pizza de costat de casa (ohh, boníssima), val, no contribueix a la dieta meditarrània, ho sé, però era el meu darrer dia! Semblava el darrer àpat abans d'una execució. De fet aquest matí, quan sortia de casa, ja m'ha semblat sentir alguna cosa com "Angu atraviesa el corredor de la muerte".
I avui, doncs m'he despertat a l'hora (el meu rellotge biològic torna a funcionar, clar, tants dies sense fotre res), he agafat el bus a l'hora, he arribat abans d'hora a la feina, he conseguit recordar-me de les passwords de l'ordinador, de la del programa de correu, a la tercera, clar, he vist que tinc 205 mails per llegir ... quan tingui temps, eh? ... que ja m'ensumo el que s'hi amaga per allà ... No em funciona l'antivirus i alguna altra coseta sense cap mena d'importància ... avui. Demà, ja es veurà ... uf, uf, uf. Ara a agafar forces. És curiós, et passes dies de vacances per recuperar forces i ara necessites agafar forces per tornar a la feina.
Jo no sé què em passa, suposo que em faig gran, però de tota la vida que als estius m'aprimava ... i ara m'engreixo. No ho entenc, tu. Sigui perquè abans, quan estudiava (aix, quan estudiava, 3 mesos de vacances ... aix, els profes, quina vida) feia molt d'esport a l'estiu (mentida, jo no he fet esport mai), sigui perquè m'he fet una miqueta més gran (res, sóc un criu) i el metabolisme i tot això, sigui per la mandra que fa cuinar a l'estiu ... sigui pel que sigui, tu, que dilluns passat vaig deixar-me caure per l'IKEA (sí, sí, el retorno) i em vaig trobar el típic estand de les bàscules.
Clar, l'IKEA és com un paradís fiscal, tu vas allà i fas el que vols (val, dins d'uns límits), volia dir que "fas el que vols" en el sentit que tu veus uns sofà, t'hi assentes; tu veus un llit, t'hi estires; tu veus una noia que està bé, se t'acut que pots convidar-la a provar el llit d'abans ... i veus una mena d'armari empotrat de 7 portes, tot tatuat, que és la seva parella ... empasses saliva i gires cap un altre cantó. Doncs això, si trobes una bàscula a l'IKEA, que menys que provar-la a veure si va bé. Després de descartar-ne 4, que no anaven bé, assumeixes el teu pes: 90 quilos, canalla. Què se n'ha fet de la meva cintureta de vespa? Que ha quedat ara com una cintureta de moto de GP. I del meu cos fibrat i escultural? Doncs sembla que no res.
I sembla que la culpa també la té la dieta mediterrània que he fet aquestes vacances. És que massa gelats tampoc és bó. Si tinc una imatge que m'identifiqui aquest estiu és ... buenu, serien dos: pagant un granitzat o una tarrina de gelat i/o demanant un entrepà de llom amb formatge. No vull ni calcular els Lelos que m'he gastat en gelats i/o granitzats! Clar, amb aquests dos paràmetres, molt cos escultural tampoc hauria de tenir. En fi, tenim un any per recuperar-nos ... abans de tornar a consumir granitzats i tarrines una altra vegada, clar.
Per cert, i continuant amb l'IKEA. Mort a l'IKEA. Mort, sobretot, a l'apartat de "coses que no són mobles, que són xules i que, ai, fan com gràcia" de l'IKEA. Per favor. Que jo anava allà a mirar. A mirar. I la gent que anava amb mi anaven a comprar. A comprar. Com és que jo em vaig gastar així, pim, pam, amb dos cops de tita, uns 100 Lelos!? I son tonteries, tot! No pot ser! Ah, i els altres només se'n van gastat uns 70. No és just, home!
Total que entre les despeses i el meu pes recentment conegut, hem estat així-així tota la setmana. I ahir, clar, el gran dia de "no tinc ganes de res". Que vaig dinar canelons de ca l'Amidala (ohh, que bons) i sopar pizza de costat de casa (ohh, boníssima), val, no contribueix a la dieta meditarrània, ho sé, però era el meu darrer dia! Semblava el darrer àpat abans d'una execució. De fet aquest matí, quan sortia de casa, ja m'ha semblat sentir alguna cosa com "Angu atraviesa el corredor de la muerte".
I avui, doncs m'he despertat a l'hora (el meu rellotge biològic torna a funcionar, clar, tants dies sense fotre res), he agafat el bus a l'hora, he arribat abans d'hora a la feina, he conseguit recordar-me de les passwords de l'ordinador, de la del programa de correu, a la tercera, clar, he vist que tinc 205 mails per llegir ... quan tingui temps, eh? ... que ja m'ensumo el que s'hi amaga per allà ... No em funciona l'antivirus i alguna altra coseta sense cap mena d'importància ... avui. Demà, ja es veurà ... uf, uf, uf. Ara a agafar forces. És curiós, et passes dies de vacances per recuperar forces i ara necessites agafar forces per tornar a la feina.
