Post dedicat a l'AiCarai i a tothom que em truca ... al mòbil ... al final
Ho sé, ho sé, ho vaig prometre. Ja sé que vaig dir que no m'acostaria a un ordinador fins que tornés a la feina ... de no ser de pelis marranes que no es carreguessin o coses per l'estil. I sí, ho he trencat, i què? Que no hem hagut d'empassar cada any com uns paios ens prometien la Lliga i la Xampinyons? (espera ... que d'aquí a dues horetes començarem a patir una altra vegada) I què feien al final? Res. I els polítics, que ens prometen un Estatut com Déu mana i al final ... va, paro que la Geo s'anima i no és plan, tu.
Doncs sí, he trencat la meva retirada estival, la meva calma només esmorteida per les boles de palla que recorren el meu poble en aquests dies de període vacacional (no hi ha ningú, terrible), ara que un servidor de tots vosaltres es troba a l'equador de les seves vacances (sí, ja sé que no m'agraden els tòpics ...) per fer un nou post de denúncia social.
Perquè sí, perquè mira que podria explicar quaranta mil de les meves històries que m'han passat (no, no tinc nòvia) i ja en tindrem temps de fer això, però ja sabeu que aquest blog és (de vegades) un programa com de la Merceditas Milà ("la ratomàquia" que diu en Monegal), un espai de crítica i denúncia (ai, és que això de "denúncia" m'ha agradat molt, nens) contra tot allò que ningú gosa dir ... no, Gran Hermano, no, com voleu que GH sigui un espai de denúncia? Parlo de "Diario de un ..." ... que en aquest cas seria "Diario de un Angu"
I per què avui? Doncs mira, suposo que influenciat perquè aquest matí hem anat a Sitges a la platja i hem marxat al migdia (no, no sóc gay), perquè a la tarda hem vist una pel·lícula del Johnny Deep (no, encara no el trago) o perquè aquest vespre m'han conviat AiCarai i ElSeuLenyiló a truita de patates i a veure el fumgol a casa seva ... i ja que tenen Interné ... doncs ... sí, ho sé, no tinc vergonya ... cony, que per això escric aquest blog! No em vingueu ara amb que tinc vergonya!!
Doncs comencem. Veureu, jo mai he estat un prodigi amb la tecnologia. Vull dir que sé que existeixen les coses, sé més o menys com funcionen, però d'aquí a que m'hi apunti ... doncs que en vull estar convençut. Mira que estem parlant d'un informàtic que no té ordinador a casa ("Clar, i vas gorrejant l'Interné de ca l'AiCarai, pobre", pensareu) ... però nens, que em passo 8 o 9 hores davant l'ordinador ... per què voleu que tingui ordinador a casa? per baixar-me pelis de l'emule? Andayá, tu.
Doncs això que em passa ara amb l'ordinador em va passar en el seu moment amb el mòbil. Tothom tenia mòbil. Però tothom és tothom. I jo, doncs em passava com al pròleg de l'Astèrix que tota la Gàl·lia estava envaïda ... jo ... ehem ... era dels gals. I tot Déu donant-me la tabarra "Compra't un mòbil! On vas sense mòbil? Veus, si ara et volgués avisar no podria perque ... NO TENS MÒBIL". Total, que entre unes coses i altres, al final el nen es va comprar un mòbil. Buah, unes festes a Esparreguera ... si fins i tot van fer una Festa Major per celebrar-ho! ... ah, no, que em diu AiCarai que ja tocava que la fessin, per aquella època.
Total, que jo feliç amb el mòbil, tothom feliç amb el seu i tot era ... felicitat. Missatges amunt, trucades avall, perdudes de "truca'm que no tinc saldo", aiii, això eren els bons temps. Però aquest estiu ... tenim problemes. Resulta que la gent s'ha fet allò del pack de Telefònica de "trucades locals + trucades interlocals + trucades interprovincials + trucades intercomunitatsautònomes + trucades interestelars + ADSL" ... tot per 50 Lelos.
Però què passa? Que dins aquest fabulós pack no entren les trucades a mòbils! I quin és el
drama? Doncs que et surt més baratu trucar a Cuenca, per posar un lloc, a un fixe (fixe, parlo de telèfon fixe, no d'un treballador fixe a una empresa) que trucar a un mòbil des d'un fixe. I, clar, la gent doncs no truca. I clar, porto ja com un parell de setmanes que arribo a casa, despenjo el telèfon i pam "Te "(canvi de veu) "xorrocientes"(canvi de veu)" trucades sense missatge".
Collons, què ens costa trucar al mòbil ... des del vostre mòbil! I a més et foten bronca! "On eres! et porto trucant tot el dia i no et localitzo" ... què vol dir "on era"? On has trucat? ... "A casa, clar" ... però a veure ... si sabeu de memòria que a casa hi sóc per dinar i momir ... des de quan m'heu trucat a casa i m'heu trobat?!! "Oh, és que clar, la tarifa plana ... si truques ... el mòbil surt car". Perdó, eh? però i a mi que m'expliques? Que sóc jo el guais que va dient "Puc trucar a Cuenca, per posar un lloc, gratis tot el mes!! Nanananana" Oi que no? I ara, rata de claveguera, et ve de fer-me una trucada al mòbil? Fes-me una perdi, com mínim ... i ja et truco jo ... que les perdis no es paguen, coi!!! Sort que el telèfon aproxima a les persones ... potser aviat muntarà una altra Guerra Civil ... los del ADSL contra los que no.
En fi, us ha comentat la cosa, des de Diario de un Angu, Merceditas Milà. Me'n torno a les meves vacances i al futbol ... mira que si perdem amb els pericus ... aixxxx.
