Casa meva és una casa a mig fer. No, no patiu! no li fan falta parets ni res d'això (gràcies a Déu), vull dir en tema mobles. Com que és materialment impossible (perdó, perdó, volia dir econòmicament impossible) comprar tooooots els mobles d'una casa de cop, amb la casa, ho has de fer passet a passet (en castellà, pasito a pasito a en Bazar Perpiñá). Això provoca que tinguis habitacions com la típica habitació dels trastos que sembla que siguin un camp de batalla, tot per allà mig desordenat, i habitacions que quan la gent entra et deixa anar un "... mmm, jo aquí hi posaria ...". Que mona és la gent, sempre donant bons consells! Pagueu-m'ho vosaltres!
Doncs un d'aquests " ... mmm, jo aquí hi posaria ..." ja el tenia present des de fa dies. Cortines. Calia comprar dues cortines per dues habitacions. Les cortines de les altres dues (menjador i dormitori) ja me les van regalar (són més macus!!!) els antics propietaris del pis (i, tot sigui dit, visitadors oficials d'aquest humil blog ... no Geo ... no són els que firmen com a Geo ... com vols que ho siguin!). Sobre la cortina del menjador cap problema, és de les de tota la vida, estires el fil i allò s'estira o s'arrunsa (bueno, no em sigueu malpensats!) però la del dormitori ... mauuuu ... aquesta porta algun que altre problema.
La del dormitori, 1 any i mig llarg des que hi visc, no sé ben bé encara com va. És d'aquelles que s'apleguen cap a dalt. Que tenen 3 filets que controlen els cantons i el mig de la cortina. En 1 any i mig encara no la controlo! I mira que la pujo i la baixo cada dia, eh? No hi ha manera tu. Sempre em queda o torçada d'un cantó, o torçada de l'altre, o em baixa de cop (que algun dia l'haurem de recollir del terra, ja veureu), o senzillament no baixa i només puja, ...
Doncs per les dues habitacions que faltaven, abans d'ahir es va muntar una expedició al DiezXDiez (sí, Geo, fan 100) que és un lloc on les coses de la llar estan barates (no, no he dit tirades de preu, he dit barates) per comprar-hi 2 cortinetes, de color ocre les dues (una habitació és blau-cel i l'altra verd-pistatxo ... cutres, vosaltres) i de mides ... preses així a ull, com els bons! Naturalment, per a habitacions guais, cortines guais, d'aquelles que s'apleguen cap a dalt ... tot i esperant que aquestes fossin més fàcils de fer anar.
I un cop arribes a casa veus que tot és molt fàcil: només cal agafar una broca (no en tinc), agafar el número corresponent al tacu (a saber), collar els visos a la paret (tornavís una mica gastadet) i colocar els punts per on s'aguantarà la cortina (sempre i quan els visos els hagis clavat bé, clar). Això és la part fàcil, perquè la difícil serà fer-la pujar i baixar. Doncs no, la que havia de ser la part fàcil es va ... complicar.
De la broca i accessoris cap problema. El problema està en que les cortines que hi havien eren o curtes o llargues. "Mal que mal, les agafem llargues", vem pensar. Clar, el problema és que llavors no hi ha espai per posar la broca primer i collar el vis després, perquè els forats s'han de fer allà on la paret perd el seu nom i passa a dir-se "juntura amb el sostre". Però es va aconseguir, encara no em feu dir com, però es va aconseguir. Això sí, els "nudillus" de les mans les tinc pitjor que el Harry el Sucio després d'haver-se esbarallat amb mig barri de Brooklin. Que no ho veieu, que no sóc bricomaniático, jo!
Llavors arriba l'altre drama. Entre 5 i 10 minuts va estar explicant-me la mare del Kittus (Anna, una abraçada) com anava això de pujar i baixar. I res. Tot era que ho toqués jo i allò només pujava. No baixava ni de conya (per cert, que l'Euríbor tampoc baixa ... ves que no m'hagi de canviar de pis, ara que tinc les cortines). Al final, passa el de sempre, la frase "Ja aniré practicant, tu ves, ves". I allà estan. Avui les he apujat, falta veure si les podré baixar al vespre. Mira, sino sempre puc vendre el pis com "entra mucha luz exterior", clar, si no es baixen les cortines. Coi de cortines! Anirem practicant!
PD: Família, encara no sé com (buenu, si que ho sé, en estat comatós), però he arribat al darrer dia de feina. A partir d'avui a les 3 de la tarda aquest personatge inqualificable que s'enrotlla com una persiana i el seu blog amb molta lletra es prenen unes setmanetes de vacances. No és que vagi enlloc concretament, que jo em quedo "vigilando el fuerte", però sí que faré alguna que altra excursioneta (a Tarragona, a Girona, a ... on em proposin, a BCN? buf, me'n fartaré, em penso) i, sobretot, intentaré desconnectar una micona i descansar, que ha estat una recta final de juny-juliol una mica durilla. "Vindràs amb ànims renovats?" No, vindré putejat perquè s'hauran acabat les vacances, però content de tornar-vos a trobar (en alguns casos) i/o llegir (en alguns altres).
Moltíssimes gràcies (semblo el Bisbal, ara) a TOTS/ES els que heu escrit en algun moment en aquest blog, els que heu compartit les meves reflexions, els que heu somrigut les meves tonteries, els que heu opinat, els que heu anat més enllà, ... (si, poso el mateix sempre, però les gràcies estan per donar-les, no?) Cuideu-vos moltíssim, sobretot, que acabeu de passar un grandiós més d'agost, que els viatges (si en feu) us encantin, rieu molt ... i ens retrobem molt aviat!
Una abraçada de Teletubbie,
PEP
Doncs un d'aquests " ... mmm, jo aquí hi posaria ..." ja el tenia present des de fa dies. Cortines. Calia comprar dues cortines per dues habitacions. Les cortines de les altres dues (menjador i dormitori) ja me les van regalar (són més macus!!!) els antics propietaris del pis (i, tot sigui dit, visitadors oficials d'aquest humil blog ... no Geo ... no són els que firmen com a Geo ... com vols que ho siguin!). Sobre la cortina del menjador cap problema, és de les de tota la vida, estires el fil i allò s'estira o s'arrunsa (bueno, no em sigueu malpensats!) però la del dormitori ... mauuuu ... aquesta porta algun que altre problema.
La del dormitori, 1 any i mig llarg des que hi visc, no sé ben bé encara com va. És d'aquelles que s'apleguen cap a dalt. Que tenen 3 filets que controlen els cantons i el mig de la cortina. En 1 any i mig encara no la controlo! I mira que la pujo i la baixo cada dia, eh? No hi ha manera tu. Sempre em queda o torçada d'un cantó, o torçada de l'altre, o em baixa de cop (que algun dia l'haurem de recollir del terra, ja veureu), o senzillament no baixa i només puja, ...
Doncs per les dues habitacions que faltaven, abans d'ahir es va muntar una expedició al DiezXDiez (sí, Geo, fan 100) que és un lloc on les coses de la llar estan barates (no, no he dit tirades de preu, he dit barates) per comprar-hi 2 cortinetes, de color ocre les dues (una habitació és blau-cel i l'altra verd-pistatxo ... cutres, vosaltres) i de mides ... preses així a ull, com els bons! Naturalment, per a habitacions guais, cortines guais, d'aquelles que s'apleguen cap a dalt ... tot i esperant que aquestes fossin més fàcils de fer anar.
I un cop arribes a casa veus que tot és molt fàcil: només cal agafar una broca (no en tinc), agafar el número corresponent al tacu (a saber), collar els visos a la paret (tornavís una mica gastadet) i colocar els punts per on s'aguantarà la cortina (sempre i quan els visos els hagis clavat bé, clar). Això és la part fàcil, perquè la difícil serà fer-la pujar i baixar. Doncs no, la que havia de ser la part fàcil es va ... complicar.
De la broca i accessoris cap problema. El problema està en que les cortines que hi havien eren o curtes o llargues. "Mal que mal, les agafem llargues", vem pensar. Clar, el problema és que llavors no hi ha espai per posar la broca primer i collar el vis després, perquè els forats s'han de fer allà on la paret perd el seu nom i passa a dir-se "juntura amb el sostre". Però es va aconseguir, encara no em feu dir com, però es va aconseguir. Això sí, els "nudillus" de les mans les tinc pitjor que el Harry el Sucio després d'haver-se esbarallat amb mig barri de Brooklin. Que no ho veieu, que no sóc bricomaniático, jo!
Llavors arriba l'altre drama. Entre 5 i 10 minuts va estar explicant-me la mare del Kittus (Anna, una abraçada) com anava això de pujar i baixar. I res. Tot era que ho toqués jo i allò només pujava. No baixava ni de conya (per cert, que l'Euríbor tampoc baixa ... ves que no m'hagi de canviar de pis, ara que tinc les cortines). Al final, passa el de sempre, la frase "Ja aniré practicant, tu ves, ves". I allà estan. Avui les he apujat, falta veure si les podré baixar al vespre. Mira, sino sempre puc vendre el pis com "entra mucha luz exterior", clar, si no es baixen les cortines. Coi de cortines! Anirem practicant!
PD: Família, encara no sé com (buenu, si que ho sé, en estat comatós), però he arribat al darrer dia de feina. A partir d'avui a les 3 de la tarda aquest personatge inqualificable que s'enrotlla com una persiana i el seu blog amb molta lletra es prenen unes setmanetes de vacances. No és que vagi enlloc concretament, que jo em quedo "vigilando el fuerte", però sí que faré alguna que altra excursioneta (a Tarragona, a Girona, a ... on em proposin, a BCN? buf, me'n fartaré, em penso) i, sobretot, intentaré desconnectar una micona i descansar, que ha estat una recta final de juny-juliol una mica durilla. "Vindràs amb ànims renovats?" No, vindré putejat perquè s'hauran acabat les vacances, però content de tornar-vos a trobar (en alguns casos) i/o llegir (en alguns altres).
Moltíssimes gràcies (semblo el Bisbal, ara) a TOTS/ES els que heu escrit en algun moment en aquest blog, els que heu compartit les meves reflexions, els que heu somrigut les meves tonteries, els que heu opinat, els que heu anat més enllà, ... (si, poso el mateix sempre, però les gràcies estan per donar-les, no?) Cuideu-vos moltíssim, sobretot, que acabeu de passar un grandiós més d'agost, que els viatges (si en feu) us encantin, rieu molt ... i ens retrobem molt aviat!
Una abraçada de Teletubbie,
PEP
