Us parla el tomàtic. Per aquells afortunats que no hàgiu tingut mai el privilegi, el tomàtic és un contestador automàtic i simpàtic, que a més, uf, és la mascota del Club Super 3 i que representa ... un tomàquet. Jo avui sóc tomàtic. Ahir encara ho era més i dissabte ... buenu, dissabte ja no sé què era. Vaig anar a la platja sí, i vaig tenir un petit problema d'infraestructura, aquella que diu que a més de posar-te crema al cos també estaria bé que te'n posessis a la cara ... sino, passa el que passa.
Cap de setmana playeru. De fet, dissabte playeru. Dissabte, mític dia d'Operación Salida, on vem poder comprovar que aquestes paranoies de la gent que diuen que surten esglaonadament és una punyetera mentida, perquè hi havia una gentada a la carretera que no te l'acabaves. "Oh, és que potser veu enganxar l'esglaó de les 10!", ja podria ser, però més que un esglaó allò semblava un barranc. A més, com que vulguis que no, vem sortir a les 10 tocades d'Esparreguera i el destí era un lloc anomenat "La Platja Llarga" (una platja itinerant, després us explico) que queia cap a Tarragona (no podíem anar a Sitges, no) i ... buenu ... vem arribar, que d'això es tractava.
Vem arribar al destí cap a la 1 (sí, no està malament, oi?) del migdia. Crec que l'única cosa destacable de la cua era una bona dona, que conduïa una monovolum, i anava ballant alhora al més pur estil BackStreetBoys. Clar, els 4 que anàvem al cotxe del Juli (Juli, S gran, Mure i un servidor) ens vem quedar com bocabadats davant aquella demostració de remenar la maionesa. La dona, com sempre passa en aquests casos, ens va fotre una enganxada del 1000, i en lloc de quedar-se com vergonyosa, ens va saludar. A partir d'aquell moment, el que tenen les cues, cada cop que ens creuàvem, estiguéssim al carril que estiguéssim, ens saludava ella, el marit i la nena que duïa assentada al darrera. "La carretera hace amigos", com Mayoral.
Un cop arribat a Torredembarra ("La Platja Llarga està a Torredembarra", ens va dir la nostra guia) es veu que la platja aquesta s'havia mogut "entre Torredembarra i Altafulla", per, quan vem arribar a Altafulla, assegurar que "està passat Altafulla", ... en realitat està "al ladito de" Tarragona, d'això ens vem enterar després de xupar-nos toooooota la santa cuada des de Torredembarra fins a Tarragona, clar. De la platja doncs que estava molt neta, que és llarga (fa honor al seu nom), que hi havia poca gent (o molta ... però com que és llarga ...) i que queia un sol que feia rostir les pedres. Clar, amb trampa, perquè alhora passava una airet buenu buenu perquè sí. I clar, allò que dius "Si no fa tanta calorrrr" ... a les 2 del migdia ... a les 7 de la tarda, amb tots que semblàvem la zamarra española (ui, si encara la tinc per casa!) l'opinió era "Va, marxem, marxem, que ja no aguantem més".
La veritat és que la platja cansa. I el millor és que encara no sé el perquè. Perquè activitat, activitat, què fas? Un parell de braçades, caminar sobre la sorra, estirar-te al sol, anar a dinar al xiringuito de turnu, veure noies en top-less (d'això no et canses, veus?) empassar-te sal, empassar-te sorra, omplir de sorra als teus veïns de tovallola quan expolses la teva (la teva tovallola, malpensats) ... no fas res més! Per què al viatge de tornada la gent sempre està tan trinxada? Trinxada i cremada! Que si la gent no es queda adormida és perquè intenta cantar les cançons que sonen per la ràdio ... ep, i tampoc aconseguim que plogui, eh?
I clar, quan arribes a Esparreguera, amb la zamarra posada t'has de sentir los sabios consejos de la gent que et veu abans que et recloguis a casa i et treguis els 3 quilos de sal que duus a sobre: "Nennnnn, uuuuuhhhhhh, què t'ha passat?", com si no fós obvi, però bueno, "Que és de la platja això? Que tens Aftersun? Vols que te'n deixi?" ... la gent sempre tan atenta. I que macu és els 2 o 3 dies després que vagis on vagis la gent se't queda mirant, rient, i dient-te "Què! Hem anat a la platja, eh? A veure si ens posem crema solar!!! Si sembles el tomàtic, nen!!!". I clar, que els has de dir? "El MegaZero no val res, al costat de Super 3"
Cap de setmana playeru. De fet, dissabte playeru. Dissabte, mític dia d'Operación Salida, on vem poder comprovar que aquestes paranoies de la gent que diuen que surten esglaonadament és una punyetera mentida, perquè hi havia una gentada a la carretera que no te l'acabaves. "Oh, és que potser veu enganxar l'esglaó de les 10!", ja podria ser, però més que un esglaó allò semblava un barranc. A més, com que vulguis que no, vem sortir a les 10 tocades d'Esparreguera i el destí era un lloc anomenat "La Platja Llarga" (una platja itinerant, després us explico) que queia cap a Tarragona (no podíem anar a Sitges, no) i ... buenu ... vem arribar, que d'això es tractava.
Vem arribar al destí cap a la 1 (sí, no està malament, oi?) del migdia. Crec que l'única cosa destacable de la cua era una bona dona, que conduïa una monovolum, i anava ballant alhora al més pur estil BackStreetBoys. Clar, els 4 que anàvem al cotxe del Juli (Juli, S gran, Mure i un servidor) ens vem quedar com bocabadats davant aquella demostració de remenar la maionesa. La dona, com sempre passa en aquests casos, ens va fotre una enganxada del 1000, i en lloc de quedar-se com vergonyosa, ens va saludar. A partir d'aquell moment, el que tenen les cues, cada cop que ens creuàvem, estiguéssim al carril que estiguéssim, ens saludava ella, el marit i la nena que duïa assentada al darrera. "La carretera hace amigos", com Mayoral.
Un cop arribat a Torredembarra ("La Platja Llarga està a Torredembarra", ens va dir la nostra guia) es veu que la platja aquesta s'havia mogut "entre Torredembarra i Altafulla", per, quan vem arribar a Altafulla, assegurar que "està passat Altafulla", ... en realitat està "al ladito de" Tarragona, d'això ens vem enterar després de xupar-nos toooooota la santa cuada des de Torredembarra fins a Tarragona, clar. De la platja doncs que estava molt neta, que és llarga (fa honor al seu nom), que hi havia poca gent (o molta ... però com que és llarga ...) i que queia un sol que feia rostir les pedres. Clar, amb trampa, perquè alhora passava una airet buenu buenu perquè sí. I clar, allò que dius "Si no fa tanta calorrrr" ... a les 2 del migdia ... a les 7 de la tarda, amb tots que semblàvem la zamarra española (ui, si encara la tinc per casa!) l'opinió era "Va, marxem, marxem, que ja no aguantem més".
La veritat és que la platja cansa. I el millor és que encara no sé el perquè. Perquè activitat, activitat, què fas? Un parell de braçades, caminar sobre la sorra, estirar-te al sol, anar a dinar al xiringuito de turnu, veure noies en top-less (d'això no et canses, veus?) empassar-te sal, empassar-te sorra, omplir de sorra als teus veïns de tovallola quan expolses la teva (la teva tovallola, malpensats) ... no fas res més! Per què al viatge de tornada la gent sempre està tan trinxada? Trinxada i cremada! Que si la gent no es queda adormida és perquè intenta cantar les cançons que sonen per la ràdio ... ep, i tampoc aconseguim que plogui, eh?
I clar, quan arribes a Esparreguera, amb la zamarra posada t'has de sentir los sabios consejos de la gent que et veu abans que et recloguis a casa i et treguis els 3 quilos de sal que duus a sobre: "Nennnnn, uuuuuhhhhhh, què t'ha passat?", com si no fós obvi, però bueno, "Que és de la platja això? Que tens Aftersun? Vols que te'n deixi?" ... la gent sempre tan atenta. I que macu és els 2 o 3 dies després que vagis on vagis la gent se't queda mirant, rient, i dient-te "Què! Hem anat a la platja, eh? A veure si ens posem crema solar!!! Si sembles el tomàtic, nen!!!". I clar, que els has de dir? "El MegaZero no val res, al costat de Super 3"
