divendres, 28 de juliol de 2006
Capítol 138. Foto Sistema
Bueeeeenu, una setmaneta i vacances! Cada dia costa una miqueta més. Cada dia augmenten en número els "vaa, aixeca't, gandul!" de la meva veueta interior. Ja tinc por que la meva veueta un dia em deixi anar "Doncs ale, jo també m'hi giro". Que contenta estarà la meva veueta divendres que ve ... "hasta" jo estaré content i tot, mira. Sort que la setmana que ve per aquí a la feina hi serem 4 i el de la guitarra, es podrà "treballar" (atenció a les cometes) amb tranquilitat, amb calma, sense pressions ... ni el jefe hi és, imagina't, tu.

I en aquestes dates entranyables de pre-vacances (ui, ara m'ha semblat una mica el Rei ... que quan érem petits, jo i en Lunakov féiem un seguiment del discurs del Rei per Nadal ... no, no som monàrquics, som més aviat JuanCarlistes, mira ens cau bé ... és un tiu que si no fos Rei creiem que seria republicà ... un patxorres el tiu ... doncs això, que miràvem el discurs de Nadal, no ja pel discurs en sí, que passàvem, sino per l'actuació que tenia ... sorpresos ens vem quedar el dia que va fer un canvi de càmera, va agafar i es va girar a la seva esquerra, una mica forçat va quedar però coi, l'home ho va intentar!! ... impressionant!!! ... torno al que deia abans, eh? que se m'ha anat una mica) doncs això, que ara que comencen les vacances ja em fa por el que passarà després. No, i no parlo de la calor, o el munt de feina a la tornada, parlo de les fotos.

El tema de les fotos de les vacances, si us dic la veritat, no l'he pogut tragar mai. Fa uns anys, quan tot Déu anava amb les càmeres normals i corrents, les de tota la vida, se't plantaven a qualsevol bar, orxateria o plaça diversa amb dos, tres, quatre àlbums i vinga, una darrera l'altra. A més, la gent era leeeeeeenta perquè sí, passant la pàgina, i tu veies que encara quedaven 3 àlbums i ja pensaves "Que vull anar a dormir, si us plau". Perquè l'altra és aquesta. No hi ha hores un dia a l'estiu, no, les fotos s'ensenyen per la nit, com més de nit, millor.

Però en tema d'àlbums fotogràfics hi ha els que et deien "Jo encara no te les puc ensenyar, que m'estic acabant de fer l'àlbum!", "Què passa? que el paper on les enganxaràs és d'una fusta especial d'una part de l'Amazones?". Però després ho entens, quan està tot acabat, veus que a l'àlbum, a més de les fotos, hi ha enganxat: el resguard del metro de no-sé-on, un sobre de sucret de quan van anar a prendre un cafè al bar de l'estació de ..., una postal d'uns nadius de la zona, un "xivatu" d'un paquet de tabaco del país en qüestió, ... total, que els 4 àlbums es poden transformar en 5 o 6 ben bons. Cal, això?

"Ohhh, és que queda més macu", sí, la veritat, però és que t'expliquen cada foto i a més cada detall que hi ha a l'àlbum. No és just! Ep, que a mi m'agrada mirar fotos. Buenu, unes quantes sí. Sobretot fotos que hi surti gent. I fotos curioses. I fotos ben tirades. Però és que amb el tema dels àlbums t'havies d'empassar fotos com ara:
- El MachuPichu vist des de baix
- El MachuPichu vist des de baix però a 20 metres d'on érem abans
- El MachuPichu 10 minuts més tard. Veus aquesta taca? "No", tu sincer. Doncs és un còndor
- El MachuPichu quan ja érem per la meitat
- El MachuPichu quan vem descansar una mica més amunt de la meitat
- Jo rient i el MachuPichu de fons
- La mateixa foto d'abans però amb dos nadius de la zona al darrera
- Aquesta ve a ser el mateix però m'ha sortit moguda
...

Home, no és just! Fes una foto del MachuPichu i ja està! Devuélveme la vida, nen, que estic de vacances! A més, no cal que comentis totes, comenta una "Mira, el MachuPichu", les altres 10 ja ho veiem, que no som tontos, hombre!!

Però ara amb el tema fotografia digital tot ha canviat. Sí. Si abans feien 10 fotos del MachuPichu ara te'n fan 100 ... o 1000. És igual. Però mira que quan arribes a casa i les descarregues a l'ordinador, abans d'ensenyar-les a algú, pots fer una selecció de les que han quedat bé, esborrar les que són iguals, ... no no, venga! Totes a un CD! Sense criteri! Quan no te les posen desordenades, que hi ha gent per tot! Que després sembla "En qué CD está Wally?"!

I llavors ve el moment que et tornes de vacances i et trobes a la gent. I de la mateixa manera que els àlbums es portaven sense avisar, amb premeditació, alevosia i nocturnitat, el tema CDs és més ... predictible, podríem dir. "Escolteu, a veure si veniu a sopar, que ja hem arribat de vacances! ...." i a tu ja se t'arrissen els cabells perquè saps que la frase acaba amb un "... va que després us ensenyarem les fotos". Però, clar, que has de fer? són amics teus, són gent que t'estima, que els estimes. I ja saps que allò serà "una encerrona" però calles, vas ... i aguantes el tràngol. I quin tràngol!!!

I vinga a veure les 1000 fotos del MachuPichu. Una darrera l'altra. Que si a la persona que les passa li ha fet mandra de treure'n 998 imagina't la gràcia que et fa anar veient-les. "Ui, no sé per què la vem posar, aquesta?" Que hi ha gent que no treu ni les borroses ... que penses "Nen, Papelera de Reciclaje, tiu!". Que després sempre arriben les fotos que s'han de girar perquè no es veuen bé "Ui, espera que la girem ... aiiiii, què hem tocat? ara haurem de començar de nou a passar-les", i a tu se't comença a inflar la vena del front, els ulls injectats de sang tot pensant "No pot ser, no pot ser possible, això!!!"

En fi, que ja tinc ganes de veure fotos ... però fotos de gent, fotos simpàtiques, alguns paisatges macus, algunes fotos d'escultures, de museus, no sé, coses variades, coses curioses, ... una mica de tot. Les que hi ha a algun fotolog, per exemple, d'aquests que visito. Les que alguns altres pugeu a Interné. Fotos ben fetes! Espero amb delit les vostres fotos de vacances! I si em voleu convidar a sopar, encantat (ja ho sabeu) ... però si noteu que m'absento durant l'exposició de les fotos ... serà que repasso mentalment les meves vacances.

Aclariment: Ni em cauen malament els peruans, ni el MachuPichu, que consti. El còndor ... així, així, eh?
 
post perpetrat per jo mateix ...|


4 Comentaris:


At 28/7/06 12:06, Anonymous Jo mesma

jajajaj afoticos pa el pepet!! que li molen!!!
Mil bessets!!

 

At 29/7/06 00:02, Anonymous Ai Carai!

Es que ensenyar les fotos o queda de guais: "aquesta es sota l'empire states, i aquesta es des de dalt de l'Empire". O d'altres ho fan per reviure moments tan entranyables que volen compartir amb tu i animar-te a que viatgis, o pilles?????

 

At 30/7/06 20:17, Blogger nimue

no puc estar més d'acord. A mi m'agrada veure fotos i fer-les en la justa mesura i si són de persones i amb una certa gràcia millor. A les de paisatges no acabe de trobar-les el gust potser perquè no sóc una gran fotografa i crec que és millor comprar la postal o el llibre de fotos ja fetes.

I sí, després un album ben boniquet però amb sentit comú... (encara que això del sentit comú és molt subjectiu, sí...)

Vaja, a tu si no et conviden a sopar no mires fotos o què? :PP

vingaaaa, que ja queda poquet!

b7s!

 

At 22/8/06 16:03, Blogger olimpia

Home a mí no em fa res veure fotos si em conviden a sopar, jajaja. Però tens raó, jo sóc una d'aquestes de l'ordinador, no esborro cap ni una.
Si miresis el meu ordinador sortiries corrent.
Petonets.