Cap de Setmana de Festa Major a Esparreguera. Bé, de fet, avui i demà encara dura. Massa gent! Esparreguera ha perdut l'encant de fa anys. Per desgràcia nostra, se'ns ha convertit en una ciutat dormitori. Però mira, tu, és lo que hi ha i ens hem d'adaptar, no? Si a més té el seu encant, tu. De fet, no us penseu ara que la nostra Festa Major és d'allò espectacular ... és com totes, però clar, ho vius en primera persona i això ... i això ... buenu, que no estàs acostumat, tu ... i llavors et trobes com jo avui, amb una son d'haver dormit 8 horetes en dos dies i amb una veu de pollitu que sembles el gall de la Warner Bros aquell que va dient " ... digo, digo ... digo, digo ..." o un xavalín de 14 anys que està fent el canvi de veu.
En quant als actes ... doncs poquets poquets he seguit. De fet, només n'hi havia un que m'interessava: el concert de les Macedònia. Per aquells que no coneixeu a tal grup de .. de ... buenu, que toquen música, les Macedònia són un grupet de nens i nenes pijes que van de hippies i que canten cançons per ... per ... per nens i nenes més grans de 14 anys i menors de 12 anys ... amb lletres tan profundes com:
"Sóc una nena súper mona
i això no és fàcil de portar
la més tonteta de la classe,
però també la que té més fans
porto extensions a les pestanyes
i avui m'he fet metxes per tot el cap ..."
"I tu a que hi anaves allà?" ... doncs senzillament a riure. Però ... quina llàstima que feien la final del Mundial a aquella hora (per cert, moltes felicitats a tots aquells que s'alegren enormement de la derrota de França, com un servidor, i més felicitats encara per tots aquells que s'alegren, a més, per la victòria d'Itàlia, que algunes hi ha) ... doncs això, que al final vaig preferir veure com Zidane jugava a donar cops de cap i acabar la seva vida esportiva com un guarru que, apart de bon jugador, és el que ha estat sempre. Suposo que avui tots els francesos estaran fineeeeeets, fineeeeeeets ... uix, és que no puc amb ells ... i jo no era així, eh? uf! I a sobre em trobo ahir a un gavatxo que em diu "Pego Espagna pegdio ya en cuagtos" ... aquests tampoc s'enteren de res!
Però l'acte estrella de la Festa Major no va tenir lloc a cap plaça, no sortia a cap programa ni tampoc va ser un acte al que tingués programat assistir. Situem-nos: dissabte, 4 de la matinada (els d'ESO ja d'Interné només obren el MSN a aquestes alçades d'any, tu), casa meva. Un servidor que arriba, beu el típic got d'aigua abans d'anar a dormir, es posa el pijama (preciós el pijama, per cert), tanca persianes, lo just perquè entri una miqueta d'aire i es posa al llit.
De cop i volta sento un "Ahhhhhh, ahhhhhh". Clar. Al donar la finestra de la meva habitació a un carreró tancat penses "Ja està el graciós/a que fot crits per tocar els pebrots". Passats 10 segons continuen els "Ahhhh, ahhhhh". M'aixeco, pujo la persiana (caldria posar 3 en 1 a la persiana aquesta, tu, que grinyola com una mala cosa) i davant la meva sorpresa em trobo, sota el meu balcó, una tia oberta de cames, tanga rosa en mà, estirada sobre el capó d'un cotxe i sobre seu un tiu despullat. Clar, davant la sorpresa inicial ... què fas? Et poses les ulleres. Sí, sí, correcte! Una tia i un tiu. De fet, amb les ulleres vaig poder apreciar com a l'alçada de mig carrer hi havia la roba del tiu i de la tia escampadeta ... com el que fa el caminet per saber trobar després la sortida del carreró.
I uns crits! "Ahhh, ahhh, que se me va la vida!!!". Baixo persiana ... però allà no hi havia que pogués dormir: entre els crits de la noia, i el clonc, clonc del capó del cotxe. Solució: fes soroll a veure si es donen per vistos i s'acolloniran i marxaran. Doncs serà que no, eh? Fins a 3 persianes vaig arribar a pujar, vaig encendre llums, me'ls vaig quedar mirant allà, en plan descarat, com 3 minuts ... coi la tia mirava cap a dalt ... i cridava, clar ... i res, tu. Fins i tot vaig deixar anar un "ehem, ehem" ... Ná de ná. Clar, l'home es veia un xungu ... qualsevol es fot allà a cridar!
De cop i volta, quan la meva única esperança era un gatillassu (parlo del tiu, eh?), sento un plas, plas, i la veu de la tia dient "Concéntrate, joder" i de nou plas, plas. Jo que trec el caparró ... unes cleques que li fotia la tia al tiu a la cara. Però unes hòsties! Es veu que el tiu no acabava de ser-hi a gust ... bueno, parlo de la postura! ... i la noia reclamava inspiració. I vinga, li deuria cardar (i mai millor dit) unes 7 o 8 cleques de les fortes fins que el tiu diu "No puedo! Con el ruido y la posición ésta no me concentro" ... "Toma, ni jo", vaig pensar, "entre el soroll i els crits de la teva xurri ..." ... resposta de la noia, dues cleques més i "Eres un mierdas!"(doncs sí, las chicas son guerreras ...)
Llavors es veu que el tiu va veure la salvació: al costat del container de vidre, un matalàs que algú havia tirat ... sí, he parlat de salvació, no d'higiene ... i cap allà van anar. Prou lluny perquè jo ja no sentís res i pogués dormir i ells poguessin acabar la feina sense cleques ni insults. De fet, l'única cosa que vaig sentir ... allò quan ja estas a punt de dormir, allò que estàs com mig tontet és "Vuelve para acá, puta". Què maco és dir-li coses maques a la teva parella en aquests moments! Quantes coses rares deurien agafar per estar estiradets en aquell matalàs ... uffff, només de pensar-ho ... ja em poso malalt!
I clar, el dia següent era dia de reflexió:
1. Una mala postura de l'esquena activa alguna cosa al cervell que fa que cridis "ahhh, ahhh"
2. El proper cop juro que trec el CD al balcó i els poso "Se nos rompió el amor" de la Jurado o "We are the Champions" ... en funció del resultat final, clar
3. M'he de comprar una càmera de vídeo ... clar que si no tinc ni un mòbil mig decent ... les coses per prioritat.
4. Una noia em va dir "Tens una cara graciosa i et passen coses gracioses" ... ho sento, Judit, no puc evitar cap de les dues coses, com és obvi
Esparreguera ha crescut molt, és cert i s'ha convertit en ciutat dormitori, també ... però
potser encara falta algun que altre llit. A veure què ens depara el què queda de Festa Major.