Post dedicat a la Grillhada, amb la seva vènia, naturalment
Passat l'equador de la meva presidència d'aquella, la meva comunitat, el panorama no ha millorat ni ha empitjorat, es manté estable dins la gravetat. Clar, que el rècord mundial de nomenar-te president, tenir-te-les amb el del local de sota, que et vingui a buscar la Guàrdia Civil a casa perquè t'han denunciat, que vagis a que et prenguin declaració i que et diguin la agradable frase "Em pensava que eres un bon nano" (que penses "Ei, doncs jo encara n'estic convençut... vaja, crec") tot en la primera setmana de presidència .. buenu, és díficil de superar.
Si a tot això hi sumem que vem tenir la bonica reunió de veïns a mitjans de gener (veure Capítol 36) que en teoria la vaig convocar per aproximar postures i que una mica més i s'ha de resoldre al millor de 3 rounds ... només hi ha una cosa per dir "Que arribi el desembre, ja!".
Doncs ara que semblava que la meva vida tenia un xiiiiiic, només un, de tranquilitat ... torna a la càrrega D. I D ha posat una demanda a la Comunitat. I ahir el nostru administrador ens va llegir la demanda. Saps allò que va llegint i tu penses "Això no és veritat", "Ui, això? Què diu!", ... que al final penses "Cony, potser si que som males persones! Pobre D, que no li deixem exercir el seu negoci ... Gollum! Gollum!". Això sí, un cop el pobre home va acabar de llegir la bíblia (mira que és fàcil resumir les coses, la de palla que hi havia allà! clar que la jústicia va com va, pobres jutges, si una demanda de pa sucat amb oli i me li foten aquell paperam ... segur que D s'ha carregat 4 o 5 arbres de l'Amazones per escriure tot allò ... on vas, neng!) ens vem quedar tots amb "Oi que hi ha trossos que es contradiu? Collons! Que complicat ha de ser fer d'advocat perquè has de saber de lleis i de literatura perquè la història quadri!"
Total que anirem a judici, es veu. Jo que ja em veia allà a la banqueta dels acusats i en D dient "Malo, malo, malo eres! ... Tonto, tonto, tonto eres! ...", allà jurant sobre la bíblia (bueno, o sobre la demanda, que no sé que té més pàgines), amb el nostru advocat treient un paper en blanc i fent que el culpable confesés (que qui és el culpable ... i jo què sé ... jo només sé que sóc del equipo de los buenos) o que aparegués aquell testimoni de darrera hora rotllo Perry Mason dient "I no és veritat que vostè aquella nit era allà?" i l'altre plorant "Siiiii, ho confeso!"... jo que ja m'havia fet la idea ... i va i em tallen el rotllo. Es veu que coses d'aquestes així s'aclareixen entre advocats i jutges i com a molt ... però allò molt de molt ... fan comparéixer a algú per testificar. Catxis! Veus? Per veure massa tele, tu!
I clar, un cop surts d'allà, entre sorprés per la història de Hansel i Gretel i decebut perquè els judicis no són com els de les pelis, em poso a veure la semifinal de veritat (perquè la d'avui, la dels Rolling contra el Figo ... aquesta és de mentida) del Mundial. Però amiguets, amiguetes, ahir no era el dia. Amb lo cansat que estava (a mi la calor m'aixafa) amb l'aire acondicionat aguanto com un campió (like a champion) tooot el partit, prórroga inclosa ... i m'acabo adormint els darrers 5 minuts ... curiosament quan Itàlia va marcar els dos gols. Joder! Ja em val! Jo que feia el sopar mirant la tele (allò que poses el peixet a fregir i una miqueta més i et menges una sola de sabata de com de recremat estava), que fregava els plats i quan els de La Sexta posaven una mica d'emoció els deixava i corrents cap al menjador, que vaig evitar de mig estirar-me al sofà perquè queia segur, ... i, en el significat d'aquí, vaig pillar catxo al minut 113 o 114. Ostres, ja! També és mala sort!
I per acabar-ho de rematar avui me'n volia anar a la platgeta tot sortint de la feina al migdia. I fa un dia ... buf, humitat tota la que vulguis, eh? però sol ... serà que no. A veure si tenim sort i plou una mica, carai! o què collons, que plogui molt! Sort que no he vingut amb banyador, que amb la gràcia acumulada encara hauria d'anar a Mordor a alguna reunió de darrera hora ... que és l'especialitat d'aquesta casa, quan vas de "campo y playa" et fan anar de reunions pel món i tu que sembla que surtis d'algun anunci d'Halcón Viajes, que a aquests si que els haurien de denunciar, que aquest any fot una ràbia de lo que horrible que és. En fí, que passi un altre testimoni, si us plau!
Passat l'equador de la meva presidència d'aquella, la meva comunitat, el panorama no ha millorat ni ha empitjorat, es manté estable dins la gravetat. Clar, que el rècord mundial de nomenar-te president, tenir-te-les amb el del local de sota, que et vingui a buscar la Guàrdia Civil a casa perquè t'han denunciat, que vagis a que et prenguin declaració i que et diguin la agradable frase "Em pensava que eres un bon nano" (que penses "Ei, doncs jo encara n'estic convençut... vaja, crec") tot en la primera setmana de presidència .. buenu, és díficil de superar.
Si a tot això hi sumem que vem tenir la bonica reunió de veïns a mitjans de gener (veure Capítol 36) que en teoria la vaig convocar per aproximar postures i que una mica més i s'ha de resoldre al millor de 3 rounds ... només hi ha una cosa per dir "Que arribi el desembre, ja!".
Doncs ara que semblava que la meva vida tenia un xiiiiiic, només un, de tranquilitat ... torna a la càrrega D. I D ha posat una demanda a la Comunitat. I ahir el nostru administrador ens va llegir la demanda. Saps allò que va llegint i tu penses "Això no és veritat", "Ui, això? Què diu!", ... que al final penses "Cony, potser si que som males persones! Pobre D, que no li deixem exercir el seu negoci ... Gollum! Gollum!". Això sí, un cop el pobre home va acabar de llegir la bíblia (mira que és fàcil resumir les coses, la de palla que hi havia allà! clar que la jústicia va com va, pobres jutges, si una demanda de pa sucat amb oli i me li foten aquell paperam ... segur que D s'ha carregat 4 o 5 arbres de l'Amazones per escriure tot allò ... on vas, neng!) ens vem quedar tots amb "Oi que hi ha trossos que es contradiu? Collons! Que complicat ha de ser fer d'advocat perquè has de saber de lleis i de literatura perquè la història quadri!"
Total que anirem a judici, es veu. Jo que ja em veia allà a la banqueta dels acusats i en D dient "Malo, malo, malo eres! ... Tonto, tonto, tonto eres! ...", allà jurant sobre la bíblia (bueno, o sobre la demanda, que no sé que té més pàgines), amb el nostru advocat treient un paper en blanc i fent que el culpable confesés (que qui és el culpable ... i jo què sé ... jo només sé que sóc del equipo de los buenos) o que aparegués aquell testimoni de darrera hora rotllo Perry Mason dient "I no és veritat que vostè aquella nit era allà?" i l'altre plorant "Siiiii, ho confeso!"... jo que ja m'havia fet la idea ... i va i em tallen el rotllo. Es veu que coses d'aquestes així s'aclareixen entre advocats i jutges i com a molt ... però allò molt de molt ... fan comparéixer a algú per testificar. Catxis! Veus? Per veure massa tele, tu!
I clar, un cop surts d'allà, entre sorprés per la història de Hansel i Gretel i decebut perquè els judicis no són com els de les pelis, em poso a veure la semifinal de veritat (perquè la d'avui, la dels Rolling contra el Figo ... aquesta és de mentida) del Mundial. Però amiguets, amiguetes, ahir no era el dia. Amb lo cansat que estava (a mi la calor m'aixafa) amb l'aire acondicionat aguanto com un campió (like a champion) tooot el partit, prórroga inclosa ... i m'acabo adormint els darrers 5 minuts ... curiosament quan Itàlia va marcar els dos gols. Joder! Ja em val! Jo que feia el sopar mirant la tele (allò que poses el peixet a fregir i una miqueta més i et menges una sola de sabata de com de recremat estava), que fregava els plats i quan els de La Sexta posaven una mica d'emoció els deixava i corrents cap al menjador, que vaig evitar de mig estirar-me al sofà perquè queia segur, ... i, en el significat d'aquí, vaig pillar catxo al minut 113 o 114. Ostres, ja! També és mala sort!
I per acabar-ho de rematar avui me'n volia anar a la platgeta tot sortint de la feina al migdia. I fa un dia ... buf, humitat tota la que vulguis, eh? però sol ... serà que no. A veure si tenim sort i plou una mica, carai! o què collons, que plogui molt! Sort que no he vingut amb banyador, que amb la gràcia acumulada encara hauria d'anar a Mordor a alguna reunió de darrera hora ... que és l'especialitat d'aquesta casa, quan vas de "campo y playa" et fan anar de reunions pel món i tu que sembla que surtis d'algun anunci d'Halcón Viajes, que a aquests si que els haurien de denunciar, que aquest any fot una ràbia de lo que horrible que és. En fí, que passi un altre testimoni, si us plau!
